dissabte, 30 de desembre del 2017

Especial: llibres de vi, cuina i paisatge

OPINIÓ > CULTURA / GASTRONOMIAVINYASERRA

Especial: llibres de vi, cuina i paisatge

Ara que venen les festes de Nadal, us oferim una selecció d’alguns dels llibres centrats en el món del vi, la cuina i el paisatge que podreu trobar a les llibreries del país


VINS (i més)
La guia de vins de Catalunya 2018Jordi Alcover i Sílvia NaranjoCossetània EdicionsTal com diu a la coberta del volum, es referencien 1458 vins de 284 cellers, de les dotze Denominacions d’Origen catalanes. Els vins més ben puntuats d’aquesta edició i premiats han estat: el millor vi negre i millor vi de l’edició és Vi D’Altura Les Manyes 2014, Terroir al Límit, DOQ Priorat amb 9,81 punts. Els millors vins blancs, ex aequo amb 9,80 punts, De Calpino 2016, Mas de l’Abundància, DO Montsant i Tiques 2016, Joan Rubió, vi sense DO. Pel que fa al vi escumós, Gramona Enoteca Brut Nature Gran Reserva 2002, DO Cava, Gramona amb 9,80 punts. El millor vi dolç ha estat per la Mistela Molt Vella del Masroig, sense anyada, Celler Masroig, DO Montsant, amb 9,74 punts. I el premi al millor vi rosat, per Fins Als Kullons, Celler Finca Parera, vi sense DO. amb 9,67 punts.
Grans vins a petits preus 2018Lluís RomeroCossetània EdicionsL’autor referencia més de dos-cents vins catalans que es poden trobar a les vinateries per menys de 12€; vins de qualitat a l’abast de totes les butxaques, segons l’autor. El volum també és una invitació a descobrir tresors del panorama vitivinícola català actual.
Guia dels millors 100 vins i caves de Catalunya
Lluís TolosaTolosa Wine BooksQuins són els cent millors vins i caves que s’elaboren a Catalunya? Davant d’aquest repte segurament impossible, el sociòleg i divulgador de vins ha seleccionat “vins i caves de les dotze denominacions d’origen, vins coneguts i reconeguts en l’àmbit nacional i internacional i vins de tots els estils i colors: vins blancs, rosats, negres, dolços i caves”. 
Guia d’enoturisme del PenedèsLluís TolosaTolosa Wine BooksAquesta guia ofereix 210 llocs recomanats per gaudir de la cultura del vi: cellers, restaurants, allotjaments, enoteques i visites culturals. També inclou 500 vins i caves recomanats. I explica Tolosa: “És el resultat d’un any i mig de treball al Penedès. Descobrireu 2.700 anys d’història del vi. Un paisatge variat i sorprenent, ple de racons desconeguts. Coneixereu les mil possibilitats del xarel·lo. Els rosats com a nexe natural entre el Penedès de mar i muntanya. Que els vins negres són els grans desconeguts, però probablement els millors vins del Penedès.” 
Agenda de vins catalana 2018Patrícia de Golferichs VenturaAmb l’etiqueta UnDiaUnVi, aquesta agenda temàtica, ens acosta a 365 vins d’una manera expressiva i expansiva. Amb vocabulari desinhibit i festiu, que pretén acostar el món del vi a un públic ampli. Per això, s’aporten dades bàsiques de cada vi, però també el preu, les sensacions que provoca en els tastadors experts que col·laboren amb el projecte, un maridatge possible, i també quin moment és bo per a obrir una ampolla de cada vi: vins per obrir en ocasions especials, vins per a conquistar, vins per a beure a l’estiu, vins amb etiquetes especials, vins experimentals, etc.
Retrats de ViRuth TroyanoPublicacions de la Universitat Rovira i VirgiliTres nous Retrats de Vi han arribat enguany a les llibreries. Aquesta és una col·lecció escrita i dirigida per la periodista vinícola Ruth Troyano, que ens aproxima a enòlegs i viticultors que s’han format a la URV. Descobrim la trajectòria i manera de concebre la viticultura de Sergi Colet (Colet, DO Penedès i Clàssic Penedès), Miquel Palau (Abadal, DO Pla de Bages) i Roser Amorós (Carlania, DO Conca de Barberà). Aquesta col·lecció té la virtut de fer visible una nova generació que té una manera pròpia d’entendre el vi i el paisatge vinícola, personatges que marquen el present i que són garantia d’encarar un futur amb qualitat.
Vinyòvol. Vocabulari pagès de la vinya i el viPere CalafatIl·lustracions de Joana CabotEdicions Documenta Balear‘Vinyòvol’ és el pagès que té cura del vinyet i també és el títol que aplega aquest recull de mots vinaters i vinya­ters, que ha estat confegit durant anys per Pere Calafat, un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets, perquè la vida de l’autor de Vinyòvol va lligada des de la seva infància a feines al vinyet. Aplegar aquest patrimoni és una manera de mantenir-lo viu, de no perdre’l.
Cerveses artesanes de CatalunyaCristina Nicolau i Roberto PérezCossetània edicionsLa qualitat de la cervesa artesana a Catalunya no ha deixat de créixer en els últims anys, com tampoc ha deixat de créixer la fal·lera de molts amants de la cervesa per tastar-la. Aquest volum aplega les 60 millors cerveses catalanes actuals, segons els autors. El llibre també és útil per als que s’inicien en aquest món. Permet conèixer-ne els estils diferents d’elaboració, ja siguin de la família de les rosses, morenes, negres, torrades, pèl-roges o àcides, així com les principals microcerveseries que hi ha al territori. Descobrireu què s’amaga rere cada ampolla de cervesa, amb una proposta de tast bàsica, notes sobre el maridatge, la seva història i les característiques més tècniques com el preu, etc.
Bebidas I: Definición, historia, tipos y composición (vol. I)
BullipèdiaAquest és el primer de tres volums genèrics sobre begudes que ha elaborat l’equip de la Bullipèdia, encapçalat pel sommelier Ferran Centelles, projecte d’alta magnitud impulsat per la Bullifoundation de Ferran Adrià. Es volum té 564 pàgines i és dirigit sobretot a estudiants, professionals i amants de la gastronomia. Entre els continguts que aborda el volum hi trobem: què és una beguda, quantes maneres de beure existeixen, perquè bebem, perquè hi ha begudes que són millors i d’altres que són pitjors, quines perspectives permeten classificar-les, etc. Aquest volum no es troba disponible en català. 
Los nuevos viñadores
Luis GutiérrezPlaneta GastroAmb el subtítol ‘Una nova generació de viticultors espanyols’, Luis Gutiérrez, el delegat de Robert Parker a l’estat espanyol (Parker signa el pròleg), ha seleccionat catorze viticultors dels quals en fa un retrat. Són: Envínate, Comando G, Eduardo Ojeda, Iñaki Otegi, Jorge Monzón, José María Vicente, Pablo Calatayud, Pedro Rodríguez, Pepe Raventós, Rafa Bernabé, René Barbier y Sara Pérez, Ricardo Pérez Palacios, Rodrigo Méndez y Telmo Rodríguez. Aquest volum no es troba disponible en català. 

CUINA
La cuina en temps de Ramon Llull (1232-1315)Antoni Contreras i MasEdicions Documenta BalearEntre l’obra ingent que es conserva del savi medieval Ramon Llull, el gran autor que obre la història mil·lenària de la literatura catalana, s’hi mostren moltes escenes de la vida quotidiana de l’època. En les descripcions que hi fa sobre la societat del seu temps apareixen comptades, però ben valuoses i representatives referències sobre cuina, gastronomia i alimentació. Aquestes informacions permeten aventurar algunes suposicions sobre l’entorn social i personal en què es va moure Llull. Principalment, pertanyen a la taula senyorial medieval. Les notícies de la taula coneguda per Llull es poden completar amb la reproducció de receptes que figuren en els manuscrits de l’època. La seva elaboració és exposada per un equip de cuiners de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears i dirigida per Antoni Contreras i Mas, gastrònom especialitzat en la història de la cuina i la gastronomia, especialment de Mallorca.
La cuina antiga. Ibers, grecs i romansJaume FàbregaViena edicionsAquest llibre obre les portes al fascinant món de la cuina antiga: des de les preparacions dels nostres avantpassats més remots del Paleolític, passant per la cuina d’olles i cassoles del Neolític, la robusta alimentació dels ibers i la delicada cuina grega, fins a arribar a la sofisticada gastronomia romana. Receptes explicades pas a pas, amb comentaris sobre els ingredients més llunyans, a fi que puguem fer-ne adaptacions actuals, fàcils i sempre delicioses.
La cuina de la gent de la marJuan José Roda MartínezOnada EdicionsAmb el subtítols ‘Els ranxos a la barca’, aquest llibre és un recull de plats bàsicament elaborats tal com es feien anys enrere a la barca. Tot i això, també hi trobareu algun exemple de cuines foranes on els productes de la mar són els principals protagonistes. Aquestes receptes han estat elaborades segons la tradició, que dia a dia ha anat passant d’una família a una altra. És per aquest motiu que segurament podeu trobar diferències entre els mateixos plats que s’elaboren de manera similar entre les barques veïnes.
La cuina dels pastors. Entre la plana i la muntanyaJaume FàbregaFarell editorEn aquest llibre hi trobareu les formes de vida dels pastors i els plats que cuinaven i menjaven, explicats pas a pas. La cuina dels pastors estava adaptada al medi, on es movien amb el ramat, i era d’aprofitament. Els aliments principals que portaven al sarró eren el vi, el pa, la cansalada, el fuet, la llonganissa i el formatge. Tots ells ingredients de llarga durada. Quan s’estaven a la barraca solien cuinar sopes, escudelles i guisats amb patates, llegums, arròs, fideus i algun tros de carn. I quan feien transhumància anaven a menjar a les masies i als hostals que es trobaven al llarg dels camins.
El llegat de RondissoniManel GuiradoAra LlibresAmb el subtítol ‘Històries i receptes del xef més influent de la Catalunya del segle XX’ entrem en la història del cuiner d’origen suís o italià, Josep Rondissoni, deixeble d’Auguste Escoffier, del qual se’n saben poques coses abans que arribés a Barcelona en el període d’entreguerres. Rondissoni va ser professor de cuina a l’Institut Català de la Dona, va dirigir una revista i va escriure alguns llibres de receptes que es consideren clàssics. Moltes de les àvies de la República van aprendre a cuinar segons explicava Rondissoni.
Papilas y moléculas
François ChartierPlaneta GastroFrançois Chartier és un dels professionals del món del vi que més s’ha endinsat en la ciència aromàtica dels aliments. Ho ha fet a través de l’anàlisi de les molècules, tant dels aliments com de les varietats de raïm del vi, per saber les coincidències que s’esdeveninen i maridar o harmonitzar, que diu ell, a partir d’aquestes coincidències. La creació de famílies aromàtiques permet l’elaboració de receptes i el maridatge entre plats i vins. Aquest llibre no es troba en català.  
Gastrofísica. La nueva ciencia de la comidaCharles SpencerPaidósCharles Spencer és expert en percepció multisensorial i disseny d’experiències. És director del Laboratori d’Investigació Cross-Modal (modalitat creuada) i catedràtic de psicologia experimental per la Universitat d’Oxford. La seva recerca, que ja suma dues dècades, és el que ens apropa en aquest llibre que ens parla de com els humans percebim el món al nostre voltant. I respon preguntes tan curioses com ara: per què mengem un 35% més quan compartim l’àpat amb una altra persona? Per què el 27% de les begudes a base de suc de tomàquet es consumeixen en els avions? Per què una música agradable tendeix a destacar la dolçor del gelats? Aquest volum no es pot trobar en català. 
Formatges dels PirineusNatàlia Nicolau Villellas i Laia Pont DiezCossetània edicionsLes autores ens proposen els 50 millors formatges del Pirineu, amb un exhaustiu de les seves característiques. Hi trobareu, també, una mirada intimista del sector i les percepcions rebudes durant aquest viatge de les autores. Tal com demostren, darrere de cada formatge hi ha una història molt especial per explicar.
La cuina de la carxofaPau Garcia ParajuàComanegraLa carxofa és un dels ingredients més emblemàtics de la nostra cuina, una flor deliciosa perseguida especialment durant uns pocs mesos l’any, en què se’n fa la collita. Aquest llibre proposa receptes que van del més bàsic a l’alta gastronomia, totes fonamentades en aquest mateix ingredient, i també una guia fonamental per a la tria, la pela, la conservació i la cuina d’algunes elaboracions bàsiques que converteixen la carxofa en el tot terreny de la cuina catalana.
Arrossos. Orígens, curiositats i receptesQuim Marquès amb fotografies de Laia Prats JuanperaCossetània edicionsQuim Marquès, xef i propietari del restaurant Suquet de l’Almirall, interpreta com poques persones el receptari clàssic i tradicional de la Barceloneta, el barri mariner de Barcelona on està ubicat el seu establiment. És ell l’encarregat d’enfilar aquesta història sobre el món de l’arròs, que mira de donar resposta a la seva llarga trajectòria d’aquest aliment: quan va aterrar al Mediterrani, com l’han fet servir les diverses civilitzacions, quines varietats hi ha, etc.
Picades. La identitat de la cuina catalanaDavid Solé i TornéFarell editorEl recull de les 182 receptes d’aquest llibre busca donar una àmplia visió tant de l’històric recorregut com dels diferents usos del preuat recurs. Coneixerem les picades antigues de la cuina romana, les de la cuina medieval, de la cuina de la Renaixença, les de principis del s. XX, i és clar, les picades de la cuina vigent o actual. Copsarem les diferents aplicacions atès que poden esdevenir amaniments o acompanyaments, salses, suquets, poden fer enaltir o transferir el seu nom al plat.
Barcelona a peu de porcRicard MartínCossetània edicionsAquest volum ens proposa un recorregut per una cinquantena de cases de menjar de la ciutat. Barcelona té una tipologia de restaurant popular, la casa de menjars, que està passant desapercebuda entre bars de menús amb ínfules creatives o internacionals, cuines de fusió o cadenes «low cost» amb precuinats. Barcelona a peu de porc és un llibre que neix de la dèria d’en Ricard Martín, periodista especialitzat en gastronomia, d’entaular-se en llocs on es mengen plats deliciosos de la cuina casolana tradicional a preus populars, encara que no hi hagi ni carta ni estovalles de fil.
Figueres i figues Història i simbolisme. ReceptariMaria Esperança Llabrés TerrassaEdicions Documenta BalearA més de les consideracions botàniques que els lectors hi trobaran, aquesta obra és sobretot un recorregut històric que abasta des de l’origen del cultiu de la figuera fins a l’actualitat, i una font d’informació sobre la importància agrària, econòmica, cultural, mèdica i terapèutica, culinària i simbòlica que les distintes espècies del gènere Ficus han tingut per a la humanitat.
La gastronomia dels camins Marisa Benavente i Pilar HerreraEdicions SidillàEs tracta d’un volum que conté més de cent receptes de cuina fetes amb plantes boscanes. Es divideix en dues parts. La primera descriu setanta plantes silvestres, que podem incloure en la nostra dieta. La segona part, és el receptari, que està dividit per temes: amanides; bunyols, crestes, samoses i farcellets; coques i pastissos salats; entrants i primers plats; segons plats; salses; postres; diversos; i sucs vegetals i batuts verds. El llibre també inclou una taula de recol·lecció amb els mesos de l’any. Aquest volum ens familiaritzarà amb unes plantes boscanes poc valorades i, sobretot, n’aprendrem els noms.
Camí de les AigüesCarme MartíEditorial AmsterdamAquesta novel·la és un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la que ens parla de la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX, a partir de la mirada actual de la Laura, la seva néta.
Cuinem en família
Més d’un autor. A ura de Josep Vilella i il·lustracions d’Anna ClarianaNandibúAquest llibre vol engrescar els pares a compartir amb els fills una estona divertida davant dels fogons. I ho fa a partir de receptes d’una selecció dels millors xefs d’Europa.Hi participen: Mauro Colagreco, Heston Blumenthal, Andoni Luis i Haritz Adúriz, Carles Gaig, Peppe Guida, Frank Giovanni, Rocco Iannone, Joan Roca, Paquita i Lolita Rexach, Bart de Pooter, Carme Ruscalleda, Mathias Dahlagren, Pedro Subijana, Georges Blanc, Juan Mari i Elena Arzak, Hans Haas, Benoït Violier, Jean André Charial, Martín Berasategui, Javier de las Muelas.
La màgia de la cuinaCarme Ruscalleda, amb il·lustracions de Pilarín BayésBridgeCarme Ruscalleda proposa dues-centes receptes sezilles, amb la voluntat de transmetre, sobretot als joves, que cuinar és un plaer. Ja ho diu bé la xef: Podem fer uns ous ferrats, però també podem cuinar-los. Perquè la difrència es troba en com fem les coses.

PAISATGE
El llibre de la fusta. Una vida als boscosLars MyttingTraducció de Meritxell SalvanyAra LlibresAquest volum conté una manera de mirar el paisatge que atrapa: pren la fusta i la cultura del llenyataire com un element que articula la seva quotidianitat, i que té la capacitat de mostrar una manera de ser, de viure, d’entendre la vida d’una gent, d’una societat. Un llibre que conté moltes capes de coneixement superposades, perquè parla de tradició, cultura, saviesa adquirida per l’experiència, sentits, natura, supervivència, confort, relats, idiosincràsia, lentitud, paraules i gests… Fa sis anys que El llibre de la fusta es va publicar a Noruega i l’èxit va ser aclaparador. Després, Mytting va fer-ne una adaptació per al públic internacional. D’aquell temps ençà el llibre ha arribat als 600.000 exemplars venuts, en 16 llengües, a tot el món.
CaminarHenry David ThoreauIntroducció i traducció de Marina EspasaAngle editorialEnguany, se celebren els dos-cents anys del naixement de Thoreau (1817 – 1862) i, coincidint amb l’efemèride, es torna a publicar aquest petit assaig, que va néixer amb la voluntat de ser dit, perquè el va escriure per a una conferència. Thoreau, autor de Walden o la vida als boscos, una obra de referència, troba en Caminar un text seminal de tot el que després vindrà. Com diu Marina Espasa en la introducció: ‘Caminar, en el sentit profund que li dóna l’escriptor nord-americà, és dirigir-nos als boscos salvatges que la mà de l’home encara no ha pogut domesticar i buscar-hi allò que hem perdut com a espècie a còpia de fer-nos cultes i civilitzats: l’instint, el pensament elevat, l’heroisme i la llibertat. Caminar, per a Thoreau, és una activitat reflexiva i espiritual, encara que sigui del tot física.’
Calendari l’Ermità 2018Fra Ramon dels PirineusEdicions MoreraCada any, aquest almanac tradicional arriba ple d’informacions relacionades amb l’astronomia, el camp, l’hort, el jardí, les festes i tradicions populars… Com a novetat, aquesta edició presenta un calendari d’estacions de fruites i hortalises i també inclou el nou Calendari dels nens i les nenes, un desplegable sobre el cicle festiu de l’any adreçat als més petits.
La vida a pagès. Feines, festes i cuinaJordi Torres i SociatsFarell editorsTots Sants és el punt d’inici i final d’aquest llibre, ja que antigament, i fins ben entrat el segle XX, la gent de pagès celebrava el cap d’any o final de cicle. El bestiar s’estabulava a les corts i als corrals de la casa i els jornalers, després de les campanyes de recol·lecció estiuenques i tardorals, retornaven a la casa familiar, també els pastors i bovers. Recordarem com era la vida a pagès i els diferents treballs durant tot l’any. Les festes i celebracions alliberaven la gent de pagès de la duresa del treball, reunien tota la família a l’entorn de la taula de la casa pairal, com una acció de gràcies, quan s’acabaven les campanyes de recollida dels fruits. I què podem dir de les mestresses? A més de moltes altres tasques, s’encarre- gaven de la bona alimentació dels jornalers i la família, que exigia l’esforç de les llargues i dures jornades, i en les festes assenyalades cuinaven uns plats exquisits.
Amunt! Les festes de l’arbre als Països CatalansLlorenç Roviras i Marc CastellsEdicions SidillàEl volum ofereix un recorregut narratiu i plàstic per unes celebracions carregades de simbolisme, que ens parlen del cicle anual de regeneració de la natura, però també de la voluntat de mantenir una tradició —sovint suposada, sempre deformada— i del desig de pertinença. L’obra fa un recorregut per una trentena de les més de cent seixanta festes d’aquest tipus que els autors han trobat a Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, Mallorca i Andorra.
La muntanya vivaNan ShepherdTraducció d’Aurora ballesterPròlegs de Núria Picas i Robert MacfarlaneEdicions SidillàNan Shepherd va voler estar sempre a prop de la natura. A les muntanyes escoceses dels Cairngorms va trobar un món d’una bellesa dinàmica i sorprenent, a voltes d’una duresa extrema. Va viure coneixent i estimant l’entorn: les roques, els vells camins, els llacs, els rius… fent-se amb les poques persones que hi vivien, descobrint els secrets més ben amagats, els animals i les plantes que anava retrobant, mentre s’adaptava al pas de les estacions i del temps. Un llibre per a tothom qui, com ella, tingui la necessitat de viure tot coneixent, convivint, estimant, perdent-se i retrobant-se a les muntanyes del país on vol que passi la seva vida.
El futuro es vegetalStefano MancusoGalaxia GutenbergEn aquest nou llibre, Stefano Mancuso continua la investigació que va iniciar a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Ofereix de nou una revolucionària mirada cap al món de les plantes, en aquest cas estudiant les solucions que les plantes troben als múltiples reptes a què s’enfronten i d’aquí trobant models per inspirar solucions als problemes que assetgen la humanitat. El neurobiòleg explica que reconeixement. l’existència d’altres intel·ligències en el nostre planeta (a més de la nostra), podrem aprendre i canviar el punt de vista i la sensibilitat, de cara a repensar el nostre sistema de viure. Aquest títol només es troba disponible en espanyol.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

El granissat ideal per brindar el Cap d'Any

Postres


El granissat ideal per brindar el Cap d'Any

El Nacional
Foto: Mónica Pérez |Vídeo: Mónica Pérez
Barcelona. Divendres, 29 de desembre de 2017

Granissat de cava -postres

Res millor que acomiadar aquest any 2017 amb un exquisit granissat de cava i llimona per brindar un cop ens hem menjat els 12 grans de raïm de cap d'any.
La nostra pastissera, Rocio Parejo, ens ensenya com fer aquest fàcil granissat, amb un bon almívar elaborat per nosaltres. Què necessitem? Doncs suc de llimona, aigua, sucre, una clara d'ou i el que no pot faltar, un bon cava. Tots són ingredients fàcils d'aconseguir. Hem de tenir en compte una cosa: quan tinguem les clares muntades al punt de neu, hem d'incorporar a poc a poc el granissat (que hem deixat a temperatura ambient una estona perquè no estigui congelat del tot i sigui més senzill treballar-lo) perquè li quedi una textura suau.
El nostre xef, Romain Fornell, i el seu equip us desitgen unes bones festes.

Ingredients per al granissat de cava:
150 ml aigua
150 g  sucre
250 ml cava

Ingredients per al sorbet de llimona:

250 ml aigua
100 g sucre
100 ml suc de llimona
1 clara d'ou

diumenge, 24 de desembre del 2017

Passar unes festes de Nadal sense carn és possible

CULTURA > GASTRONOMIA

Passar unes festes de Nadal sense carn és possible


Les receptes tradicionals es poden adaptar i fer-ne versions vegetarianes o veganes



L’alimentació de les persones no és tan sols una activitat fisiològica, sinó que en molts casos té un alt contingut social. Seguir una dieta diferent de la majoritària és relativament fàcil en la intimitat domèstica, quan no cal consensuar plats amb ningú. El problema apareix en els esdeveniments socials amb una taula central i convidats poc proclius a experimentar: aniversaris, casaments, comunions i, òbviament, els successius àpats nadalencs.
En el cas de Nadal, hi ha el problema afegit que la tradició marca unes receptes concretes. És possible, però, celebrar-lo des d’una òptica vegetariana o vegana, sense excessives queixes d’amics i familiars? En principi sí, però cal tenir clar que, si volen ser intransigents, ho seran encara que siguin els germans Roca qui els cuinin.
A l’hora de pensar un menú sense carn, cal decidir si hom adapta les receptes tradicionals o prepara un plat alternatiu que compleixi amb els estàndards exigits per a un àpat de categoria. Com que durant l’any hi haurà més ocasions per a lluir-se amb menús alternatius, potser Nadal és moment per a la tradició.
Un menú nadalenc com cal ha d’obrir amb un bon assortit d’aperitius. Qui pot resistir-se a unes cassoletes de samfaina, unes torradetes amb hummus o uns bons nachos amb guacamole? I si no ho limitem a una dieta vegana, podem quedar de meravella amb torradetes amb pa amb tomàquet i truita de patates, amb melmelada de figues i formatge manxec o amb ceba caramel·litzada, formatge de cabra i crema de vinagre de Mòdena.
El gran plat de Nadal és la tradicional sopa de galets. Què impedeix fer un gran brou de verdures amb uns bons galets? Tallem a trossets una xirivia, un parell de patates, una ceba, un porro, un parell de pastanagues i un nap gros. Ho posem tot en una olla grossa ben cobert d’aigua amb unes fulles de col arrissada i unes altres d’api. Un raig d’oli i deixem que bulli. Quan tinguem el brou, hi podrem coure els galets.
Sant Esteve no és el mateix si no hi ha canelons, però creure que només poden farcir-se de carn és limitar-ne les possibilitats culinàries. Un dels farcits alternatius més populars és el d’espinacs a la catalana, amb pinyons i panses, però també són altament recomanables els canelons d’albergínia. A moltes rostisseries se’n poden trobar, però fer-ne a casa no és complicat.
Per fer-ne d’espinacs hem de sofregir ceba picada i, quan sigui mig daurada, afegir-hi panses i pinyons. Hi fem un parell de voltes i hi posem els espinacs, que poden ser congelats sense problemes. Amb un quilo d’espinacs podrem farcir una trentena de canelons. Quan estiguin fregits, hi hem d’afegir, amb cura, dues cullerades grosses de farina. Un cop la farina estigui fregida, hi hem d’incorporar, també amb cura i mentre remenem, un litre de llet. Per als vegans pot ser llet de civada. La pasta estarà llesta quan veiem que se separa de les parets de la cassola. És recomanable deixar reposar la pasta fins que es refredi, moment en què podrem farcir els canelons com sempre.
I de postres? En principi, no hi ha d’haver gaire problema, els torrons són perfectament aptes per a dietes no carnívores (excepte el de rovell d’ou per als vegans). Cal estar alerta, això sí, amb els tradicionals mantecados, que estan fets de llard. Però no patiu, se’n poden comprar fets amb oli d’oliva en comptes de llard.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Josep Roca, cap a una consciència ecològica des del món del vi (I)

OPINIÓ > GASTRONOMIAVINYASERRA

Josep Roca, cap a una consciència ecològica des del món del vi (I)


Transcrivim el tast que el sommelier Josep Roca va donar dins del Fòrum Gastronòmic de Girona 2017, amb el títol ‘Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel’




El sommelier Josep Roca en la sessió ‘Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel’, del Fòrum Gastronòmic de Girona 2017.
En els últims anys, el sommelier i copropietari del Celler de Can Roca, Josep Roca, ha anat centrant cada vegada més el seu interès, des del món del vi, en aspectes que prenen una doble perspectiva: d’una banda, la reflexió del món de la gastronomia i el vi des de la filosofia. De l’altra, l’aproximació a la consciència ecològica, la biodiversitat, la importància del pagès, la intel·ligència vegetal, el canvi climàtic. Elements que també van molt lligats a la implicació amb temes humanitaris.
El tast que Josep Roca va desenvolupar durant el passat Fòrum Gastronòmic de Girona va concentrar tota aquesta consciència ecològica i de pensament. Va ser un viatge llarg i apassionant per rials, rieres i camins que portaven a una anàlisi del moment que viu el planeta des d’un aspecte ecològic, ambiental, i de la importància del món agrari i natural, de mirar-nos la vida natural des d’un altre paradigma, de constatar els estralls que ha provocat l’home, el sistema capitalista, el guany a qualsevol preu, la pèrdua de valors. I tot això partint d’un eix central, que és el món de la vinya i el vi.
La sessió portava per títol Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel. Va ser una sessió llarga i intensa. Es van tastar vins extraordinaris, alguns de preu simbòlic, d’altres a l’abast de pocs. Tots amb una raó de ser i amb uns valors al darrere.
Hem repartit la sessió en tres lliuraments. El primer que ara us presentem recull la primera part, de caràcter introductori, on Josep Roca va mostrar els pensadors i llibres que en els darrers temps l’han inspirat i s’han convertit en textos de referència.
Va explicar Josep Roca:
Aquest vol ser un tast que plantegi dubtes, espais de silenci, provocació, per convertir-se en una eina violenta i a la vegada curosa i tendra. Quan cerques en el vi aromes, matisos, estructures, elements físics, químics, moleculars, correspondències tangibles, de construcció gustativa, trobes també, darrere d’això, un element que et demana d’anar més enllà d’aquests elements físics i d’aquests components. Perquè en aquest darrere hi ha una part molt oberta. De fa temps que ja no m’interessa el vi com una mera construcció gustativa, sinó com una idea de construcció reflexiva: què hi ha darrere d’un vi, qui hi ha al darrere, què li han fet al vi perquè sigui com és, quina geografia física i humana amaga.
El tast d’avui té a veure amb la meva visió més holística, que intenta mostrar aquesta part filosòfica. Els filòsofs antics no es van pas platejar el canvi climàtic ni cap idea en relació a la destrucció humana del planeta. Però aquesta destrucció avui crea inquietud, perquè la solució no passa per petites accions pragmàtiques, sinó que cal que com a humanitat i com a espècie ens plantegem aquesta condició humana. I no ho podem fer d’una manera individual, sinó que cal que ho fem des de la diversitat. La diversitat m’interessa.
Els sommeliers, que som narradors d’històries, venedors de felicitat, alhora també som persones que podem tenir aquesta capacitat de reflexionar sobre què fem, perquè servim. Com ho han de fer els viticultors. Com una més de les veus singulars, vull afrontar aquesta idea des del sabor, la insipidesa, des de la ciència, la consciència, el costumisme, l’antropologia, idees creuades sobre els monopolis i els monocultius. També des de les intervencions genètiques, la diversitat agrària, el capitalisme, els preus justs, l’autenticitat, què és autenticitat en un vi, què és homogeneïtat. Però sobretot a través del raïm. És un pensament global on m’inspiren diferents filòsofs i escriptors.  La primera que vull citar-vos és la filòsofa Marina Garcés, activista, de pensament potent i radical.
També és un referent per a mi, perquè hem treballat amb ell en el restaurant, la visió de Jordi Pigem i el seu llibre Intel·ligència vital (Kairós). Perquè avui la gastronomia s’expandeix en el codi ètic. Avui ja no només donem de menjar. La gent ve a cercar experiències i això ens porta a anar més enllà de l’artesania. Potser no fem art, però sí que generem emocions. Les emocions estan a flor de pell en un restaurant. Pigem ens dóna dimensió filosòfica al que fem al restaurant. Ell ha ordenat tota l’obra de Raimon Panikkar, que publica Fragmenta editorial. I Pigem advoca per la idea del postmaterialisme i ho fa d’una manera molt interessant, sobre la intel·ligència dels animals i les plantes. I, en canvi, no creu en la intel·ligència artificial. És des d’aquesta perspectiva que m’interessa reflexionar, des de la consciència, des de l’ecotopia, i de les lleis de l’ecologia.
Un altre pensador important, Ernst Callenbach, autor  d’Ecotopia (3i4), m’aporta la idea que no hi ha cap aliment que sigui barat. Tot es mou i cap element és gratuït. Alhora, res desapareix, tot es troba connectat. I ens explica finalment que la natura sempre és l’última en colpejar. Que la natura sempre col·loca l’home al seu lloc.
I també m’inspira la pensadora feminista índia Vandana Shiva, autora de Terra. Superar l’era del petroli, per una nova justícia ambiental (3i4). Ella s’havia format com a enginyera nuclear, però davant els estralls que l’energia nuclear provocava, es va situar a l’altra banda, i ara és una de les activistes importants al món que defensa la idea de biodiversitat, de les llavors… Ella es dedica a la justícia ambiental, batalla contra Monsanto i els trangènics, i la necessitat d’alimentació vinculada a la justícia social, justícia mediambiental, d’una alimentació més justa. I m’agrada aquesta voluntat que té d’activar punts d’acostament de coneixement, que en el meu cas van fent com un pòsit que miraré de destil·lar al llarg de la sessió.
I també prenc de referència James Hoggan, autor de Cortina de fum sobre el canvi climàtic (Librooks). Aquest autor se centra en el món de la comunicació, de la informació, del rigor en el món mediàtic. De com hi ha cortines de fum entorn del canvi climàtic, que neguen aquest fenomen real. Què hi ha al darrere sobre el dubte de l’existència del canvi climàtic. Ell denuncia que és una història de traïció, d’egoisme, de cobdícia, d’irresponsabilitat de magnitud èpica.
(Fins aquí Josep Roca va traçar la introducció, on va mostrar els referents sobre els quals es fonamenta el relat que va venir a continuació, i on la història del canvi climàtic n’era el punt de partida.)
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]


La cuina de la Neus: Tronc de Nadal

CULTURAGASTRONOMIA

La cuina de la Neus: Tronc de Nadal


Les festes nadalenques s'endolceixen amb postres com aquestes



Tronc de Nadal.
Ingredients:Per a fer la pasta:
—4 ous
—mig gotet d’aigua
—130 g de sucre
—170 de farina
—una culleradeta de Royal
—un polsim de sal
Per a la cobertura:
—2 rajoles de xocolata de cobertura
—250 g de mantega
—sucre de glaça (opcional)
Per a fer el xarop:
—1 copeta de rom
—3 cullerades d’aigua
—50 g de sucre
Per al farcit:
—300 g de nata muntada
—2 cullerades de cacau en pols (opcional)
Elaboració:Comencem fent la pasta: separem els rovells de les clares i treballem els rovells amb el sucre i la mica d’aigua, fins que quedi una pasta fina. Afegim la farina, el llevat i el polsim de sal, sense treballar-ho gaire. Tot seguit, afegim les clares a punt de neu i anem remenant amb una espàtula, amb compte, que no baixi la clara.
A la plata del forn, hi posem paper d’enfornar untat amb mantega. Col·loquem la pasta ben estirada, que tingui el gruix d’un centímetre. Preescalfem el forn a 180° i enfornem la pasta uns 10 minuts.
A banda, tindrem un drap de cuina mullat i escorregut. Quan traiem la pasta, la tapem amb aquest drap humit una estona. Amb compte, agafem la pasta i l’enrotllem perquè agafi la forma d’espiral. Quan tenim la pasta ja freda, la tornem a obrir i la pintem amb el xarop, fet amb aigua, rom i sucre. Per sobre, la farcim amb nata o nata amb xocolata (o crema, fins i tot). Tot seguit, tornem a embolicar el tronc. Li tallem les puntes, perquè quedi més bonic.
L’últim pas és fer la cobertura de xocolata: desfem les rajoles al bany maria amb la mantega. Abans que es refredi, aboquem la xocolata per sobre el tronc. El deixem refredar. Quan la cobertura encara sigui tèbia, li fem unes ratlles amb la forquilla. Acabem amb una mica de sucre de glaça o com vulguem.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

La història real dels canelons de Sant Esteve

CULTURA > CULTURA POPULAR

La història real dels canelons de Sant Esteve


No tothom accepta que siguin un bon exemple de la cuina de reaprofitament



Sant Esteve i els canelons són indestriables: cada 26 de desembre se’n fan i se’n consumeixen milers! Però aquest costum tan arrelat és carregat de mites, llegendes, polèmiques i innovacions tecnològiques que paga la pena d’aplegar. Per exemple: no tothom està d’acord que siguin un exemple de cuina de reaprofitament. Per una altra banda, n’hi ha més de cent receptes diferents i és una menja que es va popularitzar fa poc més d’un segle.
Encara que pugui semblar que es mengen canelons des de temps ancestrals, és un costum recent: no apareixen en cap receptari català fins a principi del segle XX. Són un plat d’origen italià que va arribar a Barcelona a final del segle XVIII, gràcies als cuiners estrangers que treballaven a les primeres fondes. Però hi ha una diferència bàsica entre els nostres canelons i els italians: nosaltres primer coem la carn i després la trinxem, mentre que els italians es fan directament amb carn picada. A més, la carn dels canelons italians se sol coure acompanyada d’un sofregit, que a Itàlia tradicionalment porta pastanaga i api.
Al segle XIX alguns restaurants emblemàtics de Barcelona, com ara la famosa Maison Dorée, van popularitzar el consum de canelons entre la burgesia, que els percebia com una menja molt refinada. Eren una recepta molt complicada de fer a casa, i no pas pel farciment sinó per la pasta, que calia fer a mà. Això es va acabar el 1911, gràcies a l’empresari Ramon Flo, propietari de la marca de pasta El Pavo, que va comercialitzar-ne les primeres plaques seques. Aquest avenç tècnic va significar la popularització definitiva dels canelons: molts restaurants en van començar a servir i, sobretot, van arribar a les llars.
Anunci de canelons d’El Pavo
I amb la popularització dels canelons va venir la diversitat: cada casa té recepta pròpia i n’hi ha centenars de documentades. La recepta bàsica dels canelons porta carn de porc, vedella i pollastre acompanyada d’un sofregit de ceba i tomàquet. Però el tipus i la proporció de la carn pot variar molt: n’hi ha que els fan amb cansalada, cap de llom, jarret… També hi ha receptes que donen més paper a la vedella o al pollastre.
Així mateix, hi ha qui afegeix fetge de pollastre, cervell de xai, fetge gras o paté al farciment perquè sigui més untuós. Alguns altres aromatitzen la carn amb una mica de tòfona ratllada. El paté gras i la tòfona són els trets distintius d’una recepta molt famosa de canelons: els Rossini. S’inspiren en el famós compositor italià, que era un excel·lent gurmet. Tot i que els canelons de carn són els més populars, hi ha molts més farciments possibles. Es poden fer d’espinacs, verdures variades, bolets, bacallà, peix, marisc, tonyina, ànec… i així fins a més de cent receptes.
La salsa és una altra de les estrelles del plat. Generalment, es reguen amb beixamel, uns salsa d’origen francès que deu el nom a Louis Béchameil de Nointel, maître del rei Lluís XIV. També hi ha cuiners que rebaixen la salsa beixamel amb un toc de salsa de tomàquet, que hi dóna un color lleugerament rosat.
Els canelons de Sant Esteve arrosseguen el mite de ser un exemple de la cuina de reaprofitament. Un dels grans difusors d’aquesta teoria va ser el gastrònom Néstor Luján, que deia que antigament els canelons es feien amb les sobres de la carn d’olla que es menja el dia de Nadal. Però no tothom ho veu així. L’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, per exemple, ho desmunta en aquesta entrada del seu bloc. Sosté que en la cuina catalana les receptes de reaprofitament no se solen emprar mai en les grans avinenteses, com és el cas del dinar de Sant Esteve.
I abans, què es menjava per Sant Esteve? Fins que els canelons no es van popularitzar, a moltes cases era costum de menjar arròs a la cassola. L’arròs de la catedral o l’arròs colls-i-punys eren dues receptes molt típiques que sí que servien per a aprofitar les restes del dinar de Nadal. Totes dues contenen menuts de pollastre: es fan amb colls, puntes d’ala, pedrers i crestes acompanyades de verdures i arròs. En trobem una bona prova en el refranyer, que diu: ‘L’endemà de Nadal, arròs catedral’.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dimecres, 20 de desembre del 2017

El Priorat com mai l'has vist: espectacular «time-lapse» amb imatges nocturnes

El Priorat com mai l'has vist: espectacular «time-lapse» amb imatges nocturnes

El vídeo mostra la bellesa i l'encant de la comarca tarragonina

| 19/12/2017 a les 10:37h
Especial: Territorials





El Priorat és un dels entorns més privilegiats i envejats del territori català i això encara es fa més evident després de visualitzar l'espectacular time-lapse que ha fet Joan Ramon Coll. El vídeo, que ha pujat a la plataforma Vimeo, es titula "Priorat de Nit 2017" i mostra l'encant i la bellesa que té la comarca tarragonina a través d'imatges nocturnes.








(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)


dimarts, 19 de desembre del 2017

De les estelades als llaços grocs: així han estat els mítings independentistas

ELECCIONS 21-D

De les estelades als llaços grocs: així han estat els mítings independentistas


Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 19 de desembre de 2017



Acte ERC Sant Carles de la Ràpita - EFE
Si fins ara el gran símbol de l'independentisme era l'estelada, durant aquesta campanya electoral ho ha estat el color groc, que li ha pres protagonisme a la bandera reivindicativa. Tot i aparèixer en alguns actes, el símbol que ha regnat durant aquests quinze dies de mítings i actes ha estat el color groc. Ho ha fet ja sigui a través de llaços, enganxats a la solapa, com en bufandes, jerseis o jaquetes. El groc ja no és només un color pels independentistes, és el símbol de la llibertat i de la denúncia contra els empresonaments.
Tampoc els crits d’'independència' són massa recurrents en aquestes eleccions, que han estat eclipsats pels de ‘llibertat’ o ‘llibertat presos polítics’. No han estat del tot invisible, és cert, però si que s’han sentit molt escassament, especialment si ho comparem amb les altres comtesses electorals. Fins i tot aquest dissabte en un míting de Junts per Catalunya, el candidat per Tarragona, Eusebi Campdepedrós, va haver de demanar al públic d'iniciar-lo abans de rebre el president i cap de llista, Carles Puigdemont, a través d’una videoconferència.
La forta repressió de l’Estat ha convertit, doncs, el color groc i el lema ‘llibertat presos polítics’ en els nous símbol del procés sobiranista. A més, ho ha fet incrementar el fet que la Junta Electoral hagi pres partit i hagi decidit prohibir primer els llaços grocs, a l'inici als integrants de les meses electorals, i després als departaments de la Generalitat, així com també la il·luminació groga de les fonts de Barcelona; per no parlar de la prohibició als avis de Reus de manifestar-se o de les pancartes de 'llibertat presos polítics' que hi havia als ajuntaments que s'han fet retirar.

Del 27-S a l'1-O

La imatge d'aquesta campanya és molt diferent a la que es va viure durant la prèvia al 27-S, en les anomenades 'plebiscitàries', i en les que ERC i l'aleshores CDC es van presentar plegats sota la marca Junts pel Sí. En aquella campanya sí que van predominar les estelades i els crits de 'in-inde-independència'. L'acte final es va fer a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona on es van aplegar unes 70.000 persones. Tota una demostració de força que va tenir un símbol clar: l'estelada i el crit d'independència.
Acte final campanya Junts pel Sí 27-S
ACN
Des d'aleshores, però, ha plogut molt. El moviment independentista ha rebut una forta repressió, tant judicial a través de querelles i empresonaments, com policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. Al que cal sumar-hi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la intervenció de les finances. Per això, el crit d'independència ha perdut força, i l'ha guanyat el de llibertat.
Aquestes són unes eleccions atípiques, convocades pel govern espanyol després del cessament de tot el Govern, i on les dues grans candidatures independentistes han optat més aviat per persistir i posar el focus en la llibertat dels presos polítics i el restabliment de les institucions. La CUP, en canvi, és l'únic partit independentista que segueix apostant per la via unilateral per fer efectiva la república proclamada el passat 27 d'octubre.
Acte final Esquerra campanya 21-D - ACN
ACN

Els presos marquen la campanya

La campanya ha estat marcada per la presència dels presos polítics, alliberats just el dia d'inici de la campanya, i també per l'absència dels que no van poder sortir-ne i segueixen presos per decisió judicial. Especialment per la del líder dels republicans, Oriol Junqueras, i la del número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez. Tot i que també la del conseller i candidat de JuntsXCat Joaquim Forn i del líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Així doncs, si la primera setmana de campanya va venir marcada per la sortida de la presó de sis dels consellers, i la seva rebuda a Catalunya en mítings i actes; la segona ha vingut marcada per la reaparició de Sànchez i Junqueras a través d'àudios enregistrats des de la presó, que ja han estat expedientats per aquests fets.

Mítings plens

Tot i l'absència d'Oriol Junqueras, en presó preventiva des del passat 2 de novembre, i en menor mesura la de Carles Puigdemont, que tot no ser-hi present físicament pel seu exili a Bèlgica ho ha pogut estar per vídeo-conferència; els mítings de les candidatures independentistes han estat força multitudinaris, més que en campanyes anteriors. Així, han omplert teatres, places i pavellons, en moltes ocasions amb un miler de persones.
A més, en els actes centrals de campanya, van aplegar unes 3.000 persones en el cas de la llista de Puigdemont i a unes 2.000 els republicans, tots dos celebrats a Barcelona. La CUP també va reunir 2.000 persones en el seu acte central. Així, tot i que també hi han hagut actes de més petit format, amb unes 300 persones, han predominat en els dos casos els d'un miler, des de Sant Carles de la Ràpita fins a Girona.
A més, tot i no ser estrictament un acte de campanya, la manifestació independentista a Brussel·les també va ser una clara demostració de força del moviment, aplegant 45.000 persones a més de 1.300 quilòmetres del territori català.
Manifestacio Brussel·les estelada - Efe
EFE
En els actes finals, que tindran lloc aquest dimarts, també s'espera una forta assistència. Esquerra tancarà la campanya a Estremera, centre penitenciari on hi ha Oriol Junqueras, i a Sant Vicenç dels Horts, la població del candidat i d'on va ser alcalde. Per altra banda, Junts per Catalunya ha apostat per fer un 'megamíting', que podrà ser seguit des de 100 punts del territori i des de tot el món a través de la pàgina web que n'emetrà l'streaming. Finalment, la CUP ho farà al poliesportiu Virrei Amat de Barcelona.

I la resta de partits?

Pel que fa als altres partits, Ciutadans i PSC també ha exhibit múscul en els actes centrals de campanya. Especialment el PSC, que, segons l'organització, va aconseguir reunir fins a 5.000 persones i va organitzar fins a 70 autocars. El partit taronja assegura que també va moure una quantitat semblant d'assistents, tot i que ho va fer en part amb un desembarcament massiu de Cs de tot l’Estat.
Els Comuns, en canvi, han fet actes menys massius, aplegant inclús menys assistents que en els actes electorals del que era la seva marca electoral, Catalunya Sí que Es Pot, durant la campanya del 27-S, liderada per Lluís Rabell. Molts han rondat les 200 persones, a excepció del míting central, que va comptar amb la presència de Pablo Iglesias i Ada Colau, que va reunir-ne 2.000.
Finalment, el PP ha optat per basar la campanya en passejades pels mercats de les zones on hi té feus electorals, com Badalona, o per fer actes en format de dinar-mítings, només per a militants i quadres locals.