Les addiccions suposen un problema siguin de l'ordre que siguin.
Afortunadament cada vegada es coneix més sobre elles i gràcies als
estudis dels especialistes comptem amb més informació i coneixement
sobre les mateixes. Dins de les nombroses addiccions a les quals
s'exposa l'ésser humà, l'addicció al menjar és una d'elles i pot afectar
a qualsevol persona, perquè no en va tots ens alimentem diàriament i
per això estem en contacte amb el menjar constantment.
Què és l'addicció al menjar
L'addicció als aliments està estretament associada amb els trastorns
alimentaris, com l'obesitat, la bulímia i el trastorn per afartament.
Diversos estudis suggereixen que
les persones poden desenvolupar
una dependència química d'aliments en concret de la mateixa manera que
hi ha els qui desenvolupen addiccions a l'alcohol o al tabac.
El consum d'aliments desencadena substàncies químiques al cervell, com
la dopamina,
que actuen com una recompensa i provoquen sensacions agradables a
l'individu. Aquestes substàncies químiques també poden actuar com un
alliberament d'angoixa emocional.
Les addiccions es poden dividir en dues categories: addicció a una
substància, com en el cas d'una droga, o addicció a un comportament, com
el de fer exercici. En aquest sentit, l'addicció al menjar, és una
addicció al comportament de menjar.
Es considera que
els productes rics en sucre, greix o midó estan més estretament associats amb l'addicció al menjar.
Aliments com les patates fregides, el caramel, les galetes, la
xocolata, la pizza, el pa o el gelat són alguns exemples que
freqüentment apareixen relacionats a aquesta addicció.
Quins són els símptomes més freqüents
Els símptomes de l'addicció al menjar
poden ser físics, emocionals i socials.
Alguns dels més habituals són tenir capritxos obsessius, menjar
compulsivament, tenir intents continus de deixar de menjar en excés
seguits de recaigudes, patir pèrdua de control sobre la quantitat i la
freqüència de l'alimentació, menjar tot sol per no sentir-se controlat o
ingerir aliments fins a sentir-se incòmode.
Els qui pateixen d'addicció al menjar
poden experimentar sentiments negatius després de consumir grans quantitats d'aliments.
Entre els més habituals hi ha la baixa autoestima, la culpa, la
vergonya i la incomoditat. Però a més, poden donar-se respostes físiques
com la pràctica d'exercici compulsiu, una intensiva restricció
alimentària i els vòmits induïts per un mateix.
Per tractar l'addicció al menjar s'han d'abordar les necessitats emocionals, físiques i psicològiques
de qui la pateix. Cal centrar-se a trencar l'hàbit crònic i
reemplaçar-lo per altres de més saludables, abordant al seu torn, si es
donessin, problemes afegits com l'ansietat o la depressió.
A més de la possibilitat de sotmetre's a tractaments com la teràpia
cognitiva conductual, la teràpia del trauma o la medicació que es pugui
prescriure pels metges especialistes,
convé introduir un canvi en l'estil de vida
de l'addicte. Reemplaçar els aliments processats i dolços per
alternatives més nutritives, realitzar tres menjars equilibrats al dia,
beure aigua en abundància pel seu efecte saciant, consumir menjar cuinat
a casa, realitzar exercici amb regularitat i dormir prou en el mateix
horari, són algunes de les pautes més recomanables a posar en pràctica.
En qualsevol cas, qualsevol persona que senti que la seva alimentació
està fora de control, o que cregui que necessita ajuda per assolir un
pes saludable, ha de consultar amb el seu metge. Ningú millor que un
doctor per fer una primera valoració de la situació per la qual travessa
el pacient.
