dilluns, 6 de juny del 2016

Set productes catalans que hauries de conèixer

gastronomia

Set productes catalans que hauries de conèixer

Cervesa artesana, melmelada, oli, sobrassada, formatge o ratafia són productes típics de la nostra cultura

La Laura Conde fa una tria de set productes kilòmetre 0

20 coses que cal saber per gaudir plenament del cava


| 31/05/2016 a les 06:45h
Especial: has de saber!
Ara que el concepte km 0 s'ha posat de moda, que el producte de proximitat és un imprescindible a la nevera dels foodies, i que com més proper i menys processat sigui un aliment més confiança ens mereix, ha arribat l'hora de deixar de comprar pomes d'Argentina i apostar per aquestes delicatessen catalanes.
 

1- Oli d'oliva Veà. Aquesta empresa familiar amb seu a Surroca (Lleida) elabora un oli d'oliva verge extra que arrasa als Dean & Deluca nord-americans de torn. I és que les soccer moms han sabut apreciar des del principi els encants d'un oli elaborat amb olives arbequines de la màxima qualitat i en perfecte estat, resultat d'un doble procés d'extracció, que s'elabora immediatament després de la recollida. Tenen una gamma de productes per a tots els gustos, amb un oli d'oliva verge extra ecològic sensacional.
 

2- Blau de búfala de Formatges Muntanyola. És sentir la paraula búfala i començar a pensar en un ondulat paisatge de la Toscana, sense saber que a Catalunya es produeixen grans formatges de búfala de l'Empordà que alguns restaurants de km 0 fan servir per als seus plats italians. És el cas d'aquest blau cremós de potent sabor, persistent, amb personalitat, que ha estat nomenat recentment el millor formatge artesanal de l'estat espanyol al Gourmet Quesos (Madrid). N'hem triat aquest, però podíem haver escollit també el fantàstic Curat de Búfala, que va guanyar la Medalla de Plata al World Cheese Awards 2011, el certamen més prestigiós del món. 


3- Sobrassada de Cal Rovira. No és que tinguem res en contra de la sobrassada de Mallorca, però un cop t'expliquen com es fan els embotits a Cal Rovira t'adones que no cal solcar el Mediterrani per a trobar una sobrassada de la màxima qualitat. I uns embotits de primera, procedents de porcs alimentats exclusivament amb pinsos elaborats amb cereals de conreu propi, fabricats al molí de Cal Rovira. La sobrassada és un d'aquells plaers prohibits només aptes per a tots aquells capaços de relativitzar les recomanacions de l'OMS i injectar-se greixos per la vena. Però és taaaaaan bona. 
 
4- Melmelada Del Pot Petit. De poma i canyella, de figues, de cireres, de peres al vi del Priorat... Les melmelades que produeix des de 2009 la família Xercavins Simó s'elaboren a partir de les matèries primeres d'algunes finques amb certificació ecològica ubicades a l'interior del Parc Natural del Montsant. La idea d'aquesta empresa de nova creació és, paradoxalment (o no), tornar al passat, als mètodes tradicionals d'elaboració artesanal, sense additius ni conservants, cosa que dóna lloc a un producte amb un intens sabor a fruita. No obstant això, la gent de Del Pot Petit són també la mar de moderns: fan melmelades de pètals de rosa i d'oli d'oliva, entre d'altres. 
 

5- Ratafia de codony de Licors Quevall. Qui va vaticinar un dia que la ratafia seria el nou vermut, i que l'evolució natural de la febre del gintònic arribaria irremeiablement a la ratafia, malauradament no es guanyarà la vida com a endevinador. Però és cert que tenia sentit pensar que l'interès pel producte local i la bogeria del vermut donarien lloc a un particular regnat entre la parròquia hipster de la ratafia, un licor català amb Indicació Geogràfica Protegida resultat de la maceració de diversos ingredients sobre una base d'aiguardent. Aquesta de Licors Quevall, elaborada amb codony recol·lectat a la comarca d'Urgell, podria ser, per què no, el nou gintònic amb cardamom. 
 


6- Mel de Gratallops. Són molts els que tasten la mel de cirerer i descarten automàticament consumir-ne cap altra mai més. I és que el lleuger toc fruital d'aquest producte 100% artesanal, un terme que fa esment no solament a la seva producció sinó a l'alimentació de les abelles –exclusivament amb la seva pròpia mel, sense cap glucosa afegida– té legions de fans arreu de Catalunya. Aquest producte gurmet s'elabora en terrenys del Priorat i el Pirineu en funció de l'època de l'any i, a més de cirerer, n'hi ha d'alzina, farigola o romaní, entre d'altres.
 

7- Cervesa artesana L'Ò d'Istiu. És complicat triar-ne només una de la quantitat de birres artesanes de qualitat que s'elaboren a Catalunya, i és que pràcticament es pot trobar una cervesa perfecta per a cada paladar. L'Ò s'elabora al Penedès, té notes de coriandre i cardamom i té al darrere una rigurosa activitat d' I+D per tal d'aplicar a la birra els llevats que es fan servir a l'hora d'elaborar vins. És una cervesa d'alta fermentació, en què el lúpul és el protagonista, tot i que no resulta gens amargant. 
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 4 de juny del 2016

El Pallars ja comercialitza el seu primer patxaran

El Pallars ja comercialitza el seu primer patxaran

El nou Parc de les Olors d'Araós i Licors Portet elaboren "Lo Patxaran del Bosc de Virós"

| 04/06/2016 a les 11:52h
Especial: Territorials
 
Les primeres ampolles del patxaran d'Araós ja són a la venda | Parc de les Olors d'Araós
El Parc de les Olors d'Araós i Licors Portet -elaboradors de la coneguda Ratafia dels Raiers-, han acabat d'enllestir aquesta setmana les primeres botelles de "Lo Patxaran del Bosc de Virós", el primer patxaran comercial fet i elaborat exclusivament a les comarques pallareses. La iniciativa sorgeix del Parc de les Olors d'Araós, un nou centre que obre portes aquest dissabte i que ha comptat amb la col·laboració de la centenària licorera de la Pobla de Segur. De moment s'ha volgut provar amb una primera remesa de 100 botelles, que més endavant es podria ampliar.

"Ens vam adonar que en moltes cases del Pallars la gent fa patxaran i ratafia pel seu compte", explica la impulsora del Parc de les Olors d'Araós, Gemma Navas, que "al veure que no hi havia cap patxaran al mercat", es va animar a comercialitzar-lo amb la seva parella, Pedro Zurita, amb qui gestiona aquest nou espai. "Hem seguit la fórmula casolana del patxaran que es fa aquí", explica Navas, que assegura que ha sortit boníssim: "qui l'ha provat n'ha quedat encantat, ha tingut molt bona acollida". Està fet amb aranyons del bosc de Virós i anís de Licors Portet.

El Parc de les Olors d'Araós obre aquest cap de setmana amb l'objectiu de convertir-se en un referent de producció ecològica de Plantes Aromàtiques i Medicinals i d'activitats culturals al Pirineu. Els seus responsables asseguren que volen "aconseguir valoritzar la flora útil del Pirineu, atraure més visitants al poble d'Araós i desenvolupar una activitat econòmica viable i sostenible". A part del patxaran, el Parc també comercialitzarà la primera sal d'herbes del Pallars Sobirà, feta a partir d'hisop i altres herbes d'Araós i la sal de Gerri de la Sal.

Un glop audiovisual de ratafia
Publicat per a Cap comentari:

Passió ganxeta pel vi

SURTDECASA.CAT


Marc Busquets
,
01/06/2016

Menjar i beure

Passió ganxeta pel vi

La capital del Baix Camp celebra aquest cap de setmana la vuitena edició de Reus Viu el Vi amb una quarantena de cellers

Reus Viu el Vi

Foto: 

Olivia Molet / reusviuelvi.cat
Reus serà, per vuitè cop, la capital catalana del vi per un cap de setmana. Des del proper divendres, 3 de juny, i fins al diumenge 5, la plaça de la Llibertat tornarà a ser l’escenari de la mostra Reus Viu el Vi, dedicada a “impulsar els vins del territori” segons el president de la Cambra de Comerç de la capital del Baix Camp, Isaac Sanromà. La reusenca no és la única activitat similar que se celebra a casa nostra, i és que l’interès pel vi no ha deixat de créixer en els últims anys entre curiosos i iniciats. Si a més hi afegiu que el bon temps ja és amb nosaltres i que el tast pot estimular tots els nostres sentits i plaers, és fàcil entendre que aquesta edició de Reus Viu el Vi arribi precedida pel gran èxit que han tingut les anteriors. Voleu saber-ne més? 
 
Els vins del Rosselló, presents a Reus
En aquesta ocasió, prop d'una quarantena de cellers prendran part en la fira. Si l'any passat es van despatxar uns 11.000 'packs' de degustació (que inclouen cinc tiquets bescanviables per una copa de vi), és d'esperar que enguany la xifra se superi. "Hem aconseguit canviar la mentalitat del públic pel que fa al vi, com a mínim en clau local", apunta el director de l'esdeveniment, Josep Tubella.
 
Però, sens dubte, la qualitat dels vins presents a la cita ha fet de la Reus Viu el Vi el referent d'aquest tipus d'iniciatives que es fan al sud del país. "Els nostres vins són del nivell dels millors del món", exclama el director del certamen. Potser és per això que la fira reusenca té "caràcter internacional", destaca Sanromà. Així, el públic que aquest cap de setmana passi per la Llibertat tindrà l'opció de degustar els vins d'un parell de cellers del Rosselló francès.
 
El vermut, a la fira
Les DOQ Priorat i DO Montsant seran les més àmpliament representades a la 8a edició de Reus Viu el Vi. No obstant això, la DO Tarragona, la DO Terra Alta i la DO Conca de Barberà completaran l'oferta de la demarcació i també seran protagonistes. La DO Cava i la DO Catalunya seran la cirereta del programa d'enguany.
 
A banda, els amants del vermut podran degustar les elaboracions de Museu del Vermut, Vermuts Rofes, de Muller, Vermut Yzaguirre i Vermuts Miró. Aquests últims organitzaran per segon cop la ruta 'Reus, bressol del vermut' amb Còdol Educació per tal de descobrir els secrets d'aquest beuratge.
 
Us ve de gust fer un mos?
Finalment, des de la Cambra s'indica que la fira tindrà un parell més de novetats. La primera, la instal·lació d'unes casetes de fusta en substitució dels estands que s'havien usat fins ara. "Hi guanyem en estètica i en seguretat", revela Tubella. La segona novetat arribarà dissabte al matí, serà una ostrada solidària en memòria del futbolista Jordi Pitarque, mort d'una aturada cardiorespiratòria el 2010. La plantilla del CF Reus Deportiu, que acaba de pujar a Segona A, apadrinarà l'acte. Un consell? Marideu les ostres rissades del Delta (d'on era Pitarque) amb qualsevol dels vins blancs presents a la trobada.
 
Més consells. No us perdeu l'espai gastronòmic que ocuparà la zona central de Reus Viu el Vi, on hi trobareu les propostes gastronòmiques ideals per combinar-les amb la vostra copa de vi. Molta atenció, a més, a la coca amb recapte que s'hi servirà. Per 13 euros, obtindreu el paquet complet per viure com cal la fira. S'hi inclou la copa, cinc tiquets de degustació de vins, el catàleg i el barret de palla per protegir-se del sol. Pel mateix preu podreu disposar de cinc tiquets, els anomenats Vinxets, per fer un mos a la zona d'alimentació, que per separat tindran un cost de 2,5 euros. Aire lliure, amics, i bon menjar i beure. Se us acut una manera millor de passar el cap de setmana?

Més informació: 

8a Reus Viu el Vi
Del 3 al 5 de juny
Plaça de la Llibertat, Reus
Concurs:
Sortegem 3 vals de 2x1

Etiquetes

Publicat per a Cap comentari:

‘Retrats de Vi’ o la vitalitat d’una nova generació vinícola

Cultura

‘Retrats de Vi’ o la vitalitat d’una nova generació vinícola

La Universitat Rovira i Virgili impulsa una col·lecció de reportatges dedicats a joves enòlegs escrits per Ruth Troyano. El Sommelier Josep Roca ha presentat el projecte a Barcelona


Retrats de Vi 1
Per: Montserrat Serra
04.06.2016  02:00
La col·lecció Retrats de Vi, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i escrita per la periodista vinícola Ruth Truyano, és d’aquells projectes que tenen la força i la virtut de copsar l’eclosió d’una nova generació d’enòlegs i viticultors, que tenen una manera pròpia d’entendre el vi i el paisatge vinícola, que marquen el present i que són garantia d’encarar un futur amb qualitat.
Retrats de Vi mostra les cares del món del vi a Catalunya: s’endinsa en el projecte vital i vinícola de joves viticultors, enòlegs de formació, que han estudiat a la URV. Els tres primers retrats que s’han publicat són sobre Anna Espelt del Celler Espelt a la DO Empordà; Toni Sànchez-Ortiz amb projectes a la DOQ Priorat i DO Tarragona; i Francesc Ferré, del Celler Frisach a la DO Terra Alta.
Totes tres monografies, que s’han editat en català, espanyol i anglès, s’han presentat aquesta setmana a la Llibreria Documenta de Barcelona, amb la presència de tots els protagonistes i amb un mestre de cerimònies d’excepció, el sommelier Josep Roca, del Celler de Can Roca.
La periodista Ruth Troyano, ànima del projecte i mà executora, va definir aquests retrats com a històries de vi, que reflecteixen una mirada humana del món del vi, i que contribueixen a fomentar un dels reptes contemporanis d’aquest món: la captació de gent jove cap al sector primari, l’agricultura.
Troyano va explicar que els tres primers retrats eren de tres enòlegs que estaven molt vinculats al paisatge, que eren persones inquietes i curioses, que s’havien format en la ciència, la tècnica i l’artesania (fer un vi per a la periodista s’acosta més a l’artesania que a l’art). Tres persones que tenen la capacitat de fer no només vins tècnics sinó també emocionals. Conservadors d’un paisatge vinícola, d’aquesta vivència en fan un ‘modus’ de vida, va observar Ruth Troyano. I va acabar dient que tenim un país dinàmic, amb enòlegs molt joves i ben formats, tant per haver passat per la universitat com per la formació donada pels pares i avis i també perquè no han renunciat a ampliar estudis a l’estranger.
D'esquerra a dreta: Francesc Ferré, Toni Sànchez-Ortiz, Josep Roca, Anna Espelt i Ruth Troyano.
D’esquerra a dreta: Francesc Ferré, Toni Sànchez-Ortiz, Josep Roca, Anna Espelt i Ruth Troyano.
Aleshores va intervenir Josep Roca. El sommelier del millor restaurant del món, que el dia abans era a la Rioja i que l’endemà marxava cap a Hong Kong, va començar recordant la importància de formar-se i de passar per la universitat. I va explicar que ell, després de passar per l’escola d’hostaleria i de fer el primer curs de sommelier l’any 1985, va saber que allò que feia al bar dels seus pares també es podia estudiar. I va mirar d’entrar a la Universitat Rovira i Virgili, però que en aquell moment ja no tenia la disponibilitat necessària, la URV era incompatible amb el seu projecte personal i el del seu germà, obrir el restaurant gastronòmic. Tenia vint-i-dos anys quan va obrir el Celler de Can Roca. I una segona confessió que va fer: ell s’ha adonat que no farà vi (tot i que hi ha qui l’anima a fer-lo), que ell té un projecte de vida diferent i que té una connexió amb la natura també diferent dels viticultors: ‘Visc dins d’un restaurant i estic més a prop d’un cuiner que d’un enòleg. Podria elaborar un vi de 3.000 ampolles o 10.000 amb algú altre i vendre-les fàcilment al restaurant, però no he de treure aquesta quota als viticultors que admiro, que dediquen la seva vida al vi. Nosaltres, això sí, som ambaixadors del vi, de la gent que transmet honestedat al món del vi.’
Josep Roca va parlar de la importància de passar per la universitat, de formar-se, però també va recordar que aquesta formació no és completa fins que l’enòleg no imprimeix al vi un estil propi, i que en aquest procés també hi entra el desaprendre i emprendre altres camins d’inspiració. Perquè un vi comporta una filosofia de vida i porta incorporades un cúmul d’històries.
Aleshores va dedicar un espai a cadascun dels enòlegs retratats. De Toni Sànchez-Ortiz en va dir que era eclèctic, polifacètic i curiós, sempre obert cap enfora i va destacar aquest encantament que té cap al món de les fermentacions. Del Francesc Ferré en va destacar la complicitat amb una tradició del treball callat, de sumar experiència i tradició i de pensar en el llegat del demà. Pagès de la cinquena província el va anomenar de manera simpàtica, també va destacar que reivindiqués la ‘Vernatxa‘. Militància festiva. ‘Hereu d’un món que és el de quan el vi feia sang, el temps de metralla i vinya. I s’atreveix amb els vins naturals, alliberant-se de certes cotilles, practicant el desaprendre també per ser capaç d’obrir camins.’ I va acabar dient que els seus vins no són seus, són de la Terra Alta (l’home sempre al darrere).
Finalment, va parlar de l’Anna Espelt, que coneix bé, i en va destacar l’esperit de lluita i d’esforç, recollint el llegat de l’avi, que ha estat inspiració per fer el seu vi. ‘Ella té una nova manera de fer vi a l’Empordà, que neix d’una realitat diferent, perquè l’Empordà necessita mostrar-se al món d’una altra manera’, va dir Josep Roca. Va recordar que Anna Espelt ha nascut en el món del vi amb una motxilla molt plena, perquè gestiona 185 hectàrees de vinya i no és fàcil això. I d’ella en va destacar el magnetisme, la capacitat, el talent, l’esforç ‘i, probablement, l’anhel per no defraudar els seus avis.’ També va destacar l’esforç que fa Anna Espelt per mirar de connectar amb el jovent i de lligar vi amb creativitat i surrealisme. ‘Enamorada de la varietat lledoner roig, s’obre a la natura, a l’enoturisme i a la cultura. A l’Empordà la necessitem i a Catalunya la lluirem.’
Després de les paraules de Josep Roca, cada elaborador també va adreçar unes paraules al públic i va explicar el vi que havien triat per tastar tot seguit. Va obrir el foc Anna Espelt, una mica aclaparada per les paraules que acabava de dir el sommelier. I va començar remarcant que aquells tres retrats eren tres exemples de l’onada de gent jove que fa vi a Catalunya. I va continuar: ‘Així com sovint he sentit dir al Pitu Roca que ell és cambrer, jo dic que sóc pagesa, i això ho puc dir gràcies a haver anat a la universitat. Perquè jo anava per científica, vaig estudiar biologia, però vaig acabar a la vinya i ajudant l’avi a fer el vi. Ell, tota la vida vinculat a la cooperativa de Pau, va muntar el seu propi celler quan tenia 69 anys. Però tenia molt clar el que volia.’ Anna Espelt també va destacar el mestratge d’Agustí Villarroya a la URV. Finalment va explicar perquè havia triat el vi ‘Sol i vent’ per tastar aquell vespre: ‘No l’he triat perquè sigui el més bo que fem al celler, sinó perquè és un vi que surt del meu projecte final de carrera, que va consistir a plantar una vinya al voltant del celler. L’avi i jo vam treure molt bona nota del projecte (ha, ha). Va ser la primera vegada que vam tornar la muntanya (a la vinya en pendent i terrasses), i va ser el primer vi ecològic que vam fer. Crec en l’ecologia, en els sòls vius. ‘Sol i vent’ és un vi que vam fer amb l’avi perquè ens va donar la gana, perquè ens venia de gust. Un vi amb molt de cos però sense fusta. I va ser el primer pas de cara a descobrir què és el vi de l’Empordà.’
Toni Sànchez-Ortiz va explicar que va començar a la Universitat Rovira i Virgili de forma virtual: el va matricular el seu oncle, perquè ell treballava a Alemanya aleshores, que és on va entrar en contacte amb el món del vi, després d’estudiar Química a la UB. Va explicar: ‘A la URV, com a fonament vaig aprendre la fermentació. De fet, vaig estudiar química per allunyar-me de la natura, fugint del Pirineu on havia nascut, del conreu de la patata, el blat de moro i l’olivera, però he acabat retornant a la natura a través de la vinya i el vi. Per tastar aquest vespre he pensat que, com que no estic ni a la Terra Alta ni a l’Empordà ni em sento adscrit a la tradició ni tampoc a la innovació, no he portat un vi sinó Kombutxa, te fermentat, amb gust de poma i gingebre, fet a partir d’aplicar els coneixements sobre fermentació que vaig aprendre a la universitat.’
Francesc Ferré va dir que la culpa que ell fes vi era dels seus pares, que li van transmetre l’amor a la terra i el sacrifici que suposa també. ‘Tota la vida a casa ens hem dedicat a l’agricultura. Ho he viscut des de petit. El lligam l’he tingut sempre. Jo no volia estudiar, però la mare que era un corcó em va anar burxant perquè estudiés i el pare em deia que sense estudis no li servia al camp tampoc. Així que vaig acabar fent el grau superior d’enologia a Falset. Era l’època de puixança del Priorat i vaig pensar que perquè no podia passar el mateix a la Terra Alta i vaig continuar estudiant a la Universitat Rovira i Virgili. I quan vaig tornar a casa vam començar a fer el nostre propi vi, ja que fins llavors el raïm de casa es venia a tercers. He triat la ‘Vernatxa‘ de Frisach, perquè representa un moment i un paisatge. És el vi que representa la meva mentalitat, un vi que és el paisatge de la Terra Alta.’
Els propers tres títols de Retrats de Vi apareixeran a finals d’any i es dedicaran a Sergi Colet de Colet Vins (Clàssic Penedès), Miquel Palau del Grup Roqueta (DO Pla de Bages) i Roser Amorós del Celler Carlania (DO Conca de Barberà). I a partir de l’any 2017 la periodicitat canviarà i només es publicarà un retrat cada any.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Publicat per a Cap comentari:

La cuina de la Neus: Amanida de favetes

Cultura

La cuina de la Neus: Amanida de favetes

Per a les últimes faves de la temporada, però han de ser petites


Amanida de favetes
Per: Montserrat Serra
04.06.2016  02:00
Ingredients:
700 g favetes pelades tipus «baby»
50 g pernil serrà
uns quants tomàquets «cherry»
1 ceba tendra
mig pebrot verd
1 pebrot vermell petit
1 manat de menta
1 paquet de créixems
una vinagreta feta d’oli d’oliva, sal, vinagre i pebre
Elaboració:
Bullirem les favetes, que han de ser petites, uns quinze minuts. Les escorrerem i les refrescarem amb aigua freda. Les col·locarem en una safata, on hi haurem posat uns quants créixems a sota. A sobre les favetes posarem els pebrots de dos colors, la ceba filetejada petiteta i els tomàquets «cherry» oberts per la meitat. A sobre de tot hi escamparem el pernil a taquets ben petits. Ho amanirem amb la vinagreta i ja podrem servir l’amanida, tot i que una mica fresqueta encara és més bona (la podem col·locar deu minuts o un quart d’hora dins de la nevera).

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 2 de juny del 2016

Reus prepara la seva festa del vi més completa i solidària


VADEVICAT


Reus Viu el Vi 2016
L'Alcalde de Reus, Carles Pellicer -segon per l'esquerra-, acompanyat d'altres membres del consistori i de la Cambra durant la presentació de la fira

Fires i actes
15:55

01/06/2016


Reus prepara la seva festa del vi més completa i solidària

La fira obre de manera excepcional el dissabte al matí per oferir una ostrada en benefici de l'Associació Jordi Pitarque
Redacció
Reus Viu el Vi, la fira del vi de les DO de l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus, comptarà enguany amb la participació de prop de 40 cellers que del 3 al 5 de juny delimitaran tot el perímetre de la plaça de la Llibertat de la capital del Baix Camp.

L’oferta dels cellers presents es completarà amb la tradicional proposta gastronòmica que oferiran diverses marques de la ciutat i d’arreu de Catalunya, on també hi haurà una representació d’establiments participants a la Ganxet Pintxo, la ruta de tapes de Reus, organitzada per la Cambra. Els estands gastronòmics ocuparan l'espai central de la plaça.

Són xifres de participació que s’incrementen prop d’un 20% en relació a l’any passat. En total el visitant podrà escollir entre més d’un centenar de referències de vins, caves i vermuts. L’any passat, la fira del vi va superar els 11.000 pacs servits i es van despatxar prop de 31.000 degustacions de menjar.

La fira obre dissabte al matí amb l'Ostrada Solidària 
Una de les novetats d’aquesta edició és l’obertura de la fira dissabte al matí amb l’objectiu de realitzar l’Ostrada Solidària a benefici de l’Associació Jordi Pitarque Ceprià.

L’entitat porta el nom del jugador del CF Reus Deportiu, originari de l’Ampolla, que va morir l’any 2010 d’una aturada cardiorespiratòria. Un fet luctuós que va motivar la creació de l’entitat que destina tots els seus esforços i recursos a lluitar contra les malalties cardiovasculars, especialment entre els infants i els esportistes. Per això l’Ostrada serà apadrinada pel primer equip del CF Reus Deportiu que de manera entusiasta s’ha sumat a la iniciativa.

L’Ostrada Popular es realitzarà el dissabte 4, entre les 12h i les 14:30h i consistirà en la degustació de l’ostra rissada del Delta. En aquest sentit també s’ha volgut buscar un element gastronòmic molt característic del territori on té la seva seu l’entitat i d’on era originari el mateix Pitarque.

Els que participin de l’ostrada, i també comprin als estands dissabte al matí, entraran en el sorteig de diversos vals de viatge gentilesa de Buscochollo i també de 100 samarretes dels VINS KM0. Aquesta acció s’emmarca en el conjunt d’activitat de promoció dels vins del territori que realitza la Cambra. La samarreta es presentarà a la fira amb la participació de les jugadores de l’equip sènior de Pàdel del Club Natació Reus Ploms.

Activitats també per als més petits 

Reus Viu el Vi també recupera la seva zona d’atenció infantil adreçada als més petits. Serà gestionada pels voluntaris de l’Associació Jordi Pitarque i els que hi participin podran realitzar diverses propostes de caire solidari.

La consellera Meritxell Serret, inaugura la fira 

L'organització farà que la inauguració esdevingui un homenatge als consells reguladors de les Denominacions d’Origen del territori que des del primer dia han fet confiança en l’organització de la fira. I per això els seus presidents seran els encarregats de tallar la cinta inaugural. Ho faran al costat de la Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, que també ha volgut sumar-se a aquesta festa del vi.

Cellers convidats: dos de francesos i Bouquet d'Alella

Per tercer any consecutiu, la fira té un caràcter internacional. D’acord amb els Consells Reguladors de les diverses Denominacions d’Origen del territori, l’organització ha convidat en aquesta ocasió a dos cellers francesos; Un és el Domaine de Nidoleres de Tressera, al Rosselló, que ja hi va participar l’any passat i que enguany ha volgut repetir l’experiència; i l’altre, també de Tressera, és el Domaine Els Barbats. Són dos dels cellers més prestigiosos de la Catalunya Nord i elaboren els seus vins sota el paraigua del Conseil interprofessionnel des Vins du ROUSSILLON.

A més, amb la voluntat de descobrir l’ampli tresor vinícola del país, enguany també s’ha convidat a un celler català perquè participi a la fira. En aquesta ocasió es tracta del Bouquet d’Alella que elabora els seus vins sota el segell de la DO Alella. El Celler és el resultat de l’aventura que els germans Cerdà van emprendre l’any 2010, marcats per la tradició heretada del seu pare -Antoni Cerdà, present a la masia i les vinyes i la il·lusió per elaborar un producte modern, de qualitat, amb una imatge de futur.

Jugant amb el nom de la finca familiar –Can Boquet– i el terme bouquet, el mot francès que designa els aromes que desprèn el vi, Bouquet d’Alella impulsa d’una banda la producció i venda de vins ecològics de qualitat i per l’altra la promoció d'experiències vitivinícoles amb una aposta ferma per l’enoturisme a tan sols 15 km de Barcelona.

El vermut també participa a la fira

Com ja va succeir l’any passat, la fira compta amb una presència destacada d’elaboradors de vermut. I en aquesta línia de promoció del producte, "Reus Viu el Vi" es convertirà per segona any en el KM0 de la Ruta Reus Bressol del Vermut, impulsada pel Còdol Educació i que compta, entre d’altres, amb el suport de Vermuts Miró i de la mateixa Cambra. La ruta permet al visitant conèixer i reconèixer diversos espais ciutadans vinculats a l’elaboració del vermut de Reus, un autèntic passeig acompanyats de l’aroma i el gust d’aquell “Reus, París i Londres” que va esdevenir la capital del vermut.

El visitant a la fira tindrà gaudirà d’un descompte especial del 50% sobre el preu habitual per fer la ruta.

El cartell de la fira, creació del dissenyador reusenc Jordi Romero 
La imatge gràfica d’aquesta edició de la Reus Viu el Vi ha estat una creació del dissenyador reusenc Jordi Romero. En el cartell l’artista juga amb el logo de la fira que ell mateix va crear l’any 2014.

Durant la tradicional fotografia de presentació, que es va realitzar al bell mig de la plaça de la Llibertat, el president de la Cambra, Isaac Sanromà, va destacar l’encert de la imatge de Romero que “permet identificar fàcilment la fira atenent el missatge que transmet, el de l’estimació per un producte vinculadíssim a la nostra realitat. Per això sempre ens agrada, també, apostar pels nostres dissenyadors. Si la premissa de la Cambra és posar en valor els vins de casa, en la mateixa línia ens agrada reconèixer la feina i la inspiració dels artistes gràfics que hi ha al territori".

Com funcionarà la fira?
La mecànica de la fira serà l’habitual. El visitant podrà adquirir, al preu de 13 euros, un pack de tast format per copa, portacopes, catàleg, els cinc tastos de vi i el regal de la fira al que s’hi pot accedir tastant, com a mínim, un vi de cada Denominació d’Origen. És el joc de la ROSA DE REUS/LA ROSA DELS VINS que es fa cada any i on els diversos cellers van enganxant els logos de les respectives DO en cadascun dels pètals de l’emblema de la ciutat. Enguany el regal serà el barret oficial del certamen.

Pel que fa a la gastronomia, el visitant podrà adquirir els populars Vinxets al preu unitari de 2,5 euros i que permeten accedir a les diverses tapes. A més enguany és poden adquirir l’agrupació de cinc Vinxets al preu especial de 13 euros.

Els horaris de la fira seran divendres i dissabte de 17.30 a 23.30 i el diumenge de 17.30 a 22.00 hores.

L’Ostrada Solidària de dissabte al matí ofereix dues opcions:
- Per 5 euros, el visitant pot fer la degustació d’ostres i aconseguir la copa, el portacopes, el barret, el catàleg de la fira i 1 tast de vi.
- Per 13 euros el visitant pot aconseguir el pack sencer amb els 5 tastos de vi i amb la degustació d’ostres inclosa.

Per a més informació: www.reusviuelvi.cat. 
Publicat per a Cap comentari:

Ous brossians i narratives culinàries

Barcelona, 2 de Juny 2016

Ous brossians i narratives culinàries

31.05.2016
. Barcelona.
“Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.” Joan Brossa, Vivàrium, 1972.
El col·lectiu de recerca artística Gust Indisciplinat ha presentat per primera vegada l’acció Degustem Joan Brossa, un assemblatge de poesia, gastronomia, música i performativitat. El Centre Universitari de Disseny i Art EINA va ser l’escenari de la primera posada en escena d’aquest projecte, debut que suposa un punt culminant en una investigació que s’ha estat coent des de l’octubre amb la col·laboració del mateix centre i la Fundació Joan Brossa. L’acció va comptar amb la presència de Tània Costa, Judith Barnés, Dolors Soriano, Glòria Bordons, Blanca Fullana, Manel Guerrero, Jèssica Jaques, Lluís Nacenta, Oriol Pibernat, Gerard Vilar, Daniel Zapater i Àger Pérez, que ens n’ofereix la crònica.
Degustem Joan Brossa Quatre daus atravessats
Degustem Joan Brossa Quatre daus atravessats
La claror de primera hora de la tarda encara entra pels finestrals i il·lumina la sala transformada en menjador efímer quan els dotze espectadors-comensals es congreguen al voltant de la taula per iniciar la degustació. Després de les salutacions de cortesia que intercanvien, el silenci amara l’espai. L’austeritat impera a l’escena: el cobretaula blanc, les copes buides; més enllà de la taula, les siluetes dels tres músics i la directora queden perfilades en contrast amb les parets blanques. Tres notes trenquen el silenci, conjurant a Brossa en notació musical, i els cambrers comencen a servir l’aigua i el vi.
Els sis cambrers col·loquen el primer plat davant de cada comensal amb assossec, és el primer dels cinc plats que componen la degustació i, si no fos perquè la música continua, semblaria que el temps ha quedat en suspensió. Aviat es reprèn el diàleg entre els convidats, però ara predomina la discussió sobre els plats, la xerrameca quotidiana ha quedat enrere, tot i que reapareix esporàdicament. Alguns no baden boca en tot l’àpat. Amb cada plat sona una peça original de la directora i compositora, Sílvia Lanao, de duració indeterminada, que es dilueix quan els cambrers retiren un plat i es disposen a servir el següent, que donarà l’entrada a la nova tonada. Una vegada finalitzat l’àpat, el silenci torna i, després d’un instant, els comensals aplaudeixen l’entrada de les investigadores Anaïs Muñoz i Bàrbara Bayarri, que han creat el projecte i que sospiren satisfetes. Però ara és el moment de preguntar-se: què ha passat?
El projecte Degustem Joan Brossa es va iniciar el passat mes d’octubre, quan Bayarri i Muñoz van advertir la presència d’iconografia alimentària a la poesia de Joan Brossa i es van proposar fer una relectura de l’autor des de l’estètica gustatòria. Aviat varen veure que hi havia molt de camp per córrer, i de seguida s’hi va afegir el cuiner Sergi Vidal, que va endevinar també les possibilitats del projecte. Després de moltes hores d’investigació, el col·lectiu va determinar els cinc elements alimentaris idiosincràtics de l’obra brossiana: ou, patata, poma, peix i pa, els quals servirien de base per l’elaboració dels cinc plats de la degustació, on s’uneixen el sensible comestible i l’intel·ligible de la idea poètica. La culminació d’aquesta recerca sobre l’art i a la gastronomia va resultar en les creacions presentades al simposi narrat: “Ou fumat amb clau i pa sobre A”, “Quatre daus travessats”, “Poma amb poma”, “Gel sobre espina” i “Cafè i sucre”.
Degustem Joan Brossa Ou fumat amb clau i pa
Degustem Joan Brossa Ou fumat amb clau i pa
Enfrontats a aquestes creacions, cal que ens preguntem si són una mera relectura dels poemes de Brossa, o si més aviat allò que s’ha generat és una variació de l’obra de l’artista en un llenguatge nou que obre un nou horitzó d’interpretació de la seva poesia, una articulació gastronòmica on ocorre quelcom sense precedents, quelcom que hagués estat impossible que es donés abans d’aquesta nova “gramàtica culinària brossiana”. Llegir a Brossa des de la gastronomia i extreure’n els elements culinaris per tal de crear plats que d’alguna manera evoquin la seva poesia o els seus objectes és una acció creativa que, tenint en compte la concepció de l’art de Brossa, constitueix un exercici artístic de ple dret.
Brossa sempre s’ha estudiat des de la visualitat, de fet, sovint es considera que la seva obra es fonamenta en tres pilars conceptuals omnipresents: paraula, visió i acció. Degustem Joan Brossa explora els límits i les possibilitats de l’obra brossiana des de la tensió amb altres disciplines, i ho fa de manera radical atorgant el protagonisme a dos sentits més marginals al món brossià: el gust i l’oïda. És reeixit el projecte de comprendre Brossa des de la música i la gastronomia? Més encara, és possible ni tan sols alguna mena de comprensió des de la cuina?
A la seva Carta sobre l’humanisme, Heidegger interpreta la sentència d’Heraclit ethos anthropos daimon (ηθος ανθρωπω δαιμων) com “l’estança ordinària és per a l’home, l’espai obert per la presentació del déu, de l’extraordinari.” L’exercici que duu a terme Degustem Joan Brossa és precisament mostrar això. L’estància ordinària, la taula, l’àpat, esdevé l’espai obert per la presentació d’allò extraordinari, de la idea poètica. L’experiència gastronòmica reivindica el sensible, el plat, com a lloc privilegiat per una reinterpretació de l’artista, però aquesta reivindicació es radicalitza fins a un punt on pràcticament mata al pare i adquireix entitat pròpia. Quan ens trobem davant de “Quatre daus travessats”, compost per quatre gelatines d’agar-agar pràcticament incomestibles, no hi veiem només el “Dau rodó” de Brossa i les omnipresents agulles; “Ou fumat amb clau i pa sobre A” no és una mera referència al “Poema ouera” i a la representativa A brossiana. Es tracta d’un anar més enllà, d’una pràctica artística amb un caràcter propi, que permet noves reflexions a partir de l’obra brossiana, que roman com a pretext.
Els plats, els ingredients dels quals són tan ordinaris com el pa, la patata o la poma, s’allunyen de l’habitual tant en l’elaboració com en la presentació. Això permet un distanciament de la quotidianitat, una interferència en la mirada: el menjar no se’ns presenta com a mer menjar, ens obliga a veure’l diferent i, per tant, a experimentar-lo i tastar-lo de manera diferent. Aquesta pertorbació acosta Degustem Joan Brossa a l’obra d’artistes contemporanis com Antoni Miralda o Daniel Spoerri, compartint el menjar com a material i llenguatge comestible propi, com a mitjà artístic.
Degustem Joan Brossa Els músics amb la compositora i directora Silvia Lanao
Degustem Joan Brossa Els músics amb la compositora i directora Silvia Lanao
La peça creada per Gust Indisciplinat ha esdevingut una pràctica que s’inscriu en una narrativa que la filosofia de l’art porta relativament pocs anys elaborant, un discurs sobre el Food art o Edible art, sobre la cuina d’investigació (research cooking) en la creativitat que filòsofs com Gerard Vilar i Jèssica Jaques, els quals foren encertadament convidats a Degustem Joan Brossa, actualment desenvolupen. Encara més, el projecte duu a terme aquesta pràctica artística per si mateixa desviant el focus d’atenció cap a l’obra de l’artista català, conferint a Brossa una nova vitalitat i potencialitat reflexiva, una nova capacitat de generar pensament, i situa la poesia brossiana en un context d’art relacional, que permet que es llegeixi des d’una perspectiva emergent de l’art contemporani, la perspectiva de l’ara. Què ha passat? Doncs que s’ha donat una nova ocasió per tornar a llegir Joan Brossa, on Brossa ens torna a parlar, des d’un altre lloc, des de la cuina (que potser l’obra original ja visitava) i ens diu coses diferents encara per pensar, i que ens toca a nosaltres pensar, com a espectadors-comensals, com a co-creadors, com a éssers simbòlics per als quals menjar és més que nodrir-se, com a éssers lliures d’interpretar. Així doncs, Sapere aude i bon profit!

Etiquetes:

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)