diumenge, 17 de desembre del 2017

Aquest cap de setmana, fires d’aviram

CULTURA > GASTRONOMIA

Aquest cap de setmana, fires d’aviram


El Prat de Llobregat fa la Fira Avícola Raça Prat i Vilafranca del Penedès, la Fira del Gall



Per Nadal proliferen les fires i els mercats per tot el país: n’hi ha d’especialitzades en pessebres, de ramaderia, d’artesania, de joguines… i també són molt abundants les d’aviram, un producte propi de la gastronomia nadalenca. Aquests dies de festa és costum de menjar pollastre de pagès, capó, gall dindi, ànec o gall. I quan es tracta d’aviram de categoria, a Catalunya hi ha dos productes de referència: el pollastre de pota blava del Prat de Llobregat i el gall negre de Vilafranca, dues poblacions que aquest cap de setmana fan sengles fires.
Durant tres dies, el Prat de Llobregat s’aboca al producte estrella de la localitat, el pollastre de pota blava, al qual dedica una fira. Però va molt més enllà de la mera compra-venda de pollastres, perquè amb el pas dels anys ha esdevingut un aparador dels productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Hi acudeixen nombrosos pagesos i ramaders del poble, els principals criadors de pollastre, i s’hi fan unes jornades gastronòmiques amb tots aquests productes autòctons: el pollastre pota blava, les carxofes…
La principal novetat d’enguany és que la fira s’ha traslladat a la Granja de la Ricarda, una antiga granja reconstruïda que connecta molt bé amb la voluntat de difondre els productes de proximitat. Gràcies cavi d’emplaçament, la superfície s’ha ampliat a més de 19.000 m2.
I si el Prat de Llobregat té el pollastre de pota blava, Vilafranca del Penedès té el gall negre del Penedès, al qual també dedica una fira aquest cap de setmana. Hi haurà un mercat d’aviram on es podran comprar exemplars vius i escorxar-los i desplomar-los a la fira mateix, una mostra gastronòmica amb gall del Penedès, en què participen tot de restaurants de la zona i una fira d’artesania. I com que la fira es fa a Vilafranca, la capital del Penedès, el vi no hi podria faltar: hi haurà un espai de celler dedicat als maridatges per a arrodonir l’àpat de Nadal.


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Amb quin vi podem maridar el plat preferit dels catalans d’aquest 2017?

OPINIÓ > GASTRONOMIA / VINYASERRA

Amb quin vi podem maridar el plat preferit dels catalans d’aquest 2017?


Hem convidat cinc sommeliers i amants del vi a proposar-nos un vi o escumós que s’escaigui amb el confit de pota blava, moniato, prunes i vermut Tarrida, declarat plat preferit dels catalans d’enguany



Confit de pota blava, moniato, prunes i vermut Tarrida.
Fa poques setmanes, coincidint amb el Fòrum Gastronòmic de Girona, es va donar a conèixer el plat preferit dels catalans 2017, per mitjà d’un concurs impulsat per la revista Cuina i Catalunya Ràdio. Es va proclamar guanyador el confit de pota blava, moniato, prunes i vermut Tarrida, del restaurant Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, representant la IGP Pollastre i Capó del Prat. Una versió del tradicional pollastre amb prunes.
Aquest confit de pota blava, moniato, prunes i vermut Tarrida ens ha suggerit de cercar-li un vi o escumós que s’hi adigui. Amb aquesta intenció, hem proposat a cinc sommeliers i amants del vi de perfils diferents i complementaris, que ens proposin un vi o escumós per a acompanyar el plat i que ens expliquin amb poques línies el perquè. Les propostes que fan són variades i tenen una amplitud que de ben segur agradarà a un ampli grup de lectors amants de la gastronomia.
Anna Vicens proposa…Terroir al Limit, Pedra de Guix 2014La sequedat que presenta aquest vi serà el company perfecte d’una fantàstica carn de tres hores de cocció, i serà l’equilibri idoni per a assaborir la suau dolçor de les prunes cuinades amb el vermut.
[Anna Vicens és presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers. Provinent de l’àrea de Girona, actualment és assessora tècnica del Grup Miquel.]
Joan Gómez Pallarès proposa…Clos Lentiscus, Xarel·lo XPressió 2010Aquesta recepta és un fil directe a una barreja de tradicions: coccions lentes, preparats pensats per a una llarga conservació, dolçor antiga i gust de terrer. El pollastre té gust de camp, el vermut i les seves herbes també! Però el moniato i les prunes són dolces. I la barreja, gairebé medieval… 
El vi que em vindria més de gust seria un que fos molt de terrer també, un vi que oferís un contrast de frescor i acidesa però reposades, gens salvatges, un vi una mica antic. I sempre de bombolla, quan penso en les receptes amb ploma del Nadal a casa.
Posem-hi un Clos Lentiscus, Xarel·lo XPressió 2010? Fou una anyada de gran qualitat que ha passat 60 mesos en rima amb una barreja de xarel·lo i xarel·lo vermell; una expressió directa del Garraf feta de garriga, de bruc, de farigola i de raïm de la terra. La gràcia de la segona fermentació d’aquest escumós dels Aviñó és que va arrencar amb mel i llevats de la vinya! Els mesos de repòs han educat aquesta dolçor (el sucre residual és mínim) a l’escola de l’acidesa natural dels xarel·los. Però la seva memòria viu encara en el vi i ens el presenta com una gran opció: el xoc entre melositats i acideses es converteix en un diàleg fluid i amable que s’allargarà fins a la sobretaula.
[Joan Gómez Pallarès és un personatge de referència en el món del vi a la península. Llatinista de formació i professió, és l’autor del bloc De Vinis. Parla de vins al suplement de cap de setmana del diari El País. És autor del llibre Vinos naturales en España.]
Rosa Vila proposa…La Vinyeta, Llavors 2014Gràcies Jofre Tarrida, de Can Tarrida del Prat de Llobregat, per un producte sublim. He volgut anar cap al nord, a l’Alt Empordà. Un exemple de Vins de Tramuntana del celler la Vinyeta de Mollet de Peralada, premi Nacional d’Enoturisme. Millor Celler 2017.
Llavors 2014, un vi de cupatge, cupatge de varietats i cupatge de bótes. Vi fet de les varietats samsó, garnatxa negra, cabernet sauvignon, syrah i cabernet franc. I bótes de diferents tipus de roure: francès, hongarès i romanès.
Llavors creix dins d’aquestes bótes durant cinc mesos. Després reposa en ampolla per arrodonir totes les seves sensacions, aromes, textures i persistència. Amb un plat de gran complexitat com és aquest, necessitem un vi que reuneixi diferents notes aromàtiques i sensorials que ens condueixin a través de la fruita madura, notes de garriga mediterrània, que enllaçaran perfectament amb les notes del vermut Tarrida, els torrats i el final mineral a través de tota aquesta menja. Tot plegat ens omple dels aromes de les cuines de les nostres àvies, els cupatges secrets i les harmonies que elles guardaven amb tanta cura.
[Rosa Vila és la primera dona sommelier que vam tenir a Catalunya. Recentment ha estat destacada amb el premi Monvínic a la trajectòria professional en el món del vi, dins l’edició 2017 dels Premis Vinari.]
Sílvia Culell proposa…Cal Batllet, D’Iatra 2013Un maridatge d’harmonia és el que proposo amb aquest Vi de vila de Cal Batllet, fet de carinyena, garnatxa i cabernet sauvignon, no només organolèpticament sinó també de manera simbòlica. La noblesa del pollastre de pota blava es mereix aquest senyor vi que, tot i ser ‘el petit’ del celler, demostra tot el potencial i experiència de les vinyes que cultiva de manera biodinàmica Marc Ripoll a Gratallops (Priorat). La sensació de fruita madura i concentració d’aquest vi es fusionarà a la perfecció amb l’acompanyament de pruna i el toc de vermut; i malgrat això, us sorprendrà la frescor i acidesa del D’Iatra, que compensarà la part més cremosa del plat. Un vi i un plat per a gaudir de la tradició.
[Sílvia Culell és periodista vinícola i sommelier. Forma part de l’equip de Wineissocial: fins al 2016 va ser la responsable de continguts i actualment és membre del comitè de tast i de l’equip de restauració de l’entitat.]
Arnau Marco proposa…Sant Josep Vins, Llàgrimes de Tardor Blanc 2015Imagino que hi haurà molt bones propostes amb bombolles, així que proposo un vi blanc de la Terra Alta que hi encaixa. Llàgrimes Garnatxa Blanca, amb la seva criança en bóta, és ric en matisos torrats i especiats, que s’integraran a les herbes del vermut, i a l’amorosiment de la cocció lenta del pollastre. La seva acidesa i els tanins fins tindran la capacitat de netejar els greixos, els sucres i les fibres d’aquest plat tan melós, deixant la nostra boca llesta pel plaer. Aromàticament és un vi que amb la criança en ampolla acostuma a adquirir notes nostàlgiques, de codonys madurs i fruita groga confitada, un nexe d’unió amb la natura melancòlica d’aquest plat.
[Arnau Marco és sommelier i consultor, responsable de Consultvi. Durant sis anys va ser sommelier del restaurant El Racó d’en Cesc de Barcelona. Ha donat classes en diferents escoles d’hostaleria. Organitza tasts i maridatges per a diverses institucions, entitats i cellers.]


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Canelons de brandada de bacallà amb salsa de pebrot escalivat

CULTURAGASTRONOMIA

Canelons de brandada de bacallà amb salsa de pebrot escalivat


Uns canelons originals per a donar un color i un gust diferent al Nadal



Ingredients:(per a 16 canelons)
—1 paquet de canelons
—1 quilo de bacallà en remull
—mig pot de crema de llet
—1 patata grossa amb pell
—1 pebrot gros escalivat
—1 got d’oli
—1 fulla de llorer
—4 grans d’all
—una mica de bitxo o pebre negre
Elaboració:Posem aigua en un cassó, amb oli, una fulla de llorer i quatre alls sencers. Afegim el bacallà. Quan l’aigua comenci a bullir, tanquem el foc, tapem i reservem.
A part, bullim les plaques del canelló amb aigua, sal, una fulla de llorer i un bon raig d’oli. Les fiquem una per una i les deixem bullir deu minuts. Després, les fem assecar a sobre d’un drap de cuina.
Per a fer la brandada: agafem el bacallà i el posem en un bol, a trossos (i sense espines), amb la patata bullida i sense pell, l’oli, la crema de llet i els alls. Ho passem tot per la batedora. La textura ha de ser de maonesa molt espessa.
Posem brandada a sobre de cada placa de caneló, l’emboliquem i l’anem col·locant en una safata, untada amb mantega.
Per fer la salsa: agafem el pebrot escalivat i la crema de llet que ens queda i ho passem pel túrmix. Aboquem la salsa per sobre els canelons.
Acabarem el plat gratinant els canelons amb una mica de formatge ratllat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Passar unes festes de Nadal sense carn és possible

CULTURA > GASTRONOMIA

Passar unes festes de Nadal sense carn és possible


Les receptes tradicionals es poden adaptar i fer-ne versions vegetarianes o veganes



L’alimentació de les persones no és tan sols una activitat fisiològica, sinó que en molts casos té un alt contingut social. Seguir una dieta diferent de la majoritària és relativament fàcil en la intimitat domèstica, quan no cal consensuar plats amb ningú. El problema apareix en els esdeveniments socials amb una taula central i convidats poc proclius a experimentar: aniversaris, casaments, comunions i, òbviament, els successius àpats nadalencs.
En el cas de Nadal, hi ha el problema afegit que la tradició marca unes receptes concretes. És possible, però, celebrar-lo des d’una òptica vegetariana o vegana, sense excessives queixes d’amics i familiars? En principi sí, però cal tenir clar que, si volen ser intransigents, ho seran encara que siguin els germans Roca qui els cuinin.
A l’hora de pensar un menú sense carn, cal decidir si hom adapta les receptes tradicionals o prepara un plat alternatiu que compleixi amb els estàndards exigits per a un àpat de categoria. Com que durant l’any hi haurà més ocasions per a lluir-se amb menús alternatius, potser Nadal és moment per a la tradició.
Un menú nadalenc com cal ha d’obrir amb un bon assortit d’aperitius. Qui pot resistir-se a unes cassoletes de samfaina, unes torradetes amb hummus o uns bons nachos amb guacamole? I si no ho limitem a una dieta vegana, podem quedar de meravella amb torradetes amb pa amb tomàquet i truita de patates, amb melmelada de figues i formatge manxec o amb ceba caramel·litzada, formatge de cabra i crema de vinagre de Mòdena.
El gran plat de Nadal és la tradicional sopa de galets. Què impedeix fer un gran brou de verdures amb uns bons galets? Tallem a trossets una xirivia, un parell de patates, una ceba, un porro, un parell de pastanagues i un nap gros. Ho posem tot en una olla grossa ben cobert d’aigua amb unes fulles de col arrissada i unes altres d’api. Un raig d’oli i deixem que bulli. Quan tinguem el brou, hi podrem coure els galets.
Sant Esteve no és el mateix si no hi ha canelons, però creure que només poden farcir-se de carn és limitar-ne les possibilitats culinàries. Un dels farcits alternatius més populars és el d’espinacs a la catalana, amb pinyons i panses, però també són altament recomanables els canelons d’albergínia. A moltes rostisseries se’n poden trobar, però fer-ne a casa no és complicat.
Per fer-ne d’espinacs hem de sofregir ceba picada i, quan sigui mig daurada, afegir-hi panses i pinyons. Hi fem un parell de voltes i hi posem els espinacs, que poden ser congelats sense problemes. Amb un quilo d’espinacs podrem farcir una trentena de canelons. Quan estiguin fregits, hi hem d’afegir, amb cura, dues cullerades grosses de farina. Un cop la farina estigui fregida, hi hem d’incorporar, també amb cura i mentre remenem, un litre de llet. Per als vegans pot ser llet de civada. La pasta estarà llesta quan veiem que se separa de les parets de la cassola. És recomanable deixar reposar la pasta fins que es refredi, moment en què podrem farcir els canelons com sempre.
I de postres? En principi, no hi ha d’haver gaire problema, els torrons són perfectament aptes per a dietes no carnívores (excepte el de rovell d’ou per als vegans). Cal estar alerta, això sí, amb els tradicionals mantecados, que estan fets de llard. Però no patiu, se’n poden comprar fets amb oli d’oliva en comptes de llard.


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

divendres, 8 de desembre del 2017

La carta de vins del Celler de Can Roca, la millor del món

Actualitat

La carta de vins del Celler de Can Roca, la millor del món

‘La Liste’ francesa de 2018 situa el restaurant gironí entre els 10 millors del món i li atorga el premi a la millor proposta de vins
Els germans Roca
Els germans Roca 


"La Liste" és el rànquing francès que avalua restaurants comparant diverses guies i opinions d’experts internacionals i amb això confecciona una llista dels 100 millors del món.

El Celler de Can Roca es troba en el número 5 de “La Liste”, però a més a més, la seva carta de vins ha estat considerada la millor del món.

Josep Roca explicava en declaracions a Vadevi que “estan feliços rebent cada dia a la gent amb un equip meravellós que ens fa sentir molt bé”. I afegia que “fa il·lusió sobretot perquè ve d’un país del que sempre he begut. Un reconeixement a la millor carta de vins des de França sempre ha de tenir un sabor especial i aquest reconeixement , mes enllà de la injustícia dels rànquings i premis sempre subjectius i relatius, el prenem com un reconeixement a 31 anys de passió desbocada".

El sommelier afirma que “al darrere hi ha una complicitat primer de la clientela de Girona i ara d’arreu i la generositat dels meus germans per entendre aquesta bogeria apassionada fent d’ambaixadors de la gent del vi”.

El Celler de Can Roca té actualment 3360 referències i aproximadament 500 d’elles són catalanes que és la zona vitivinícola de la qual n’ofereixen més quantitat.

La carta de vins del Celler de Can Roca
La carta de vins del Celler de Can Roca | Margalida Ripoll i Ferrer

Per ordre de més a menys quantitat de vins de l’Estat, serien primer Catalunya, seguida de Rioja, Xerès, Ribera de Duero i Galícia. Per nombre de referències franceses, a la carta del Celler de Can Roca hi ha Borgonya, Bordeus, Jura, Roina i Loira.

Però també hi ha vins alemanys, italians i portuguesos pel que fa a Europa, així com vins de Califòrnia, Austràlia, Xile, Argentina o Sud-àfrica.

Roca defineix la seva carta com a “oberta, àmplia i actualitzada que vol mostrar els vins de gent que admiro. Que és d’aquí però oberta a tot un món de vins. On es poden trobar diferents anyades d’un mateix vi i on els vins de mínima intervenció són la meva prioritat”.

Amb Josep Roca al capdavant al Celler hi ha 5 sommeliers més, i 3 cambrers i 2 cambreres que també fan sovint la funció de sommeliers.


diumenge, 3 de desembre del 2017

La cuina de la Neus: risotto de ceps i tòfona

CULTURAGASTRONOMIA

La cuina de la Neus: risotto de ceps i tòfona


Un plat que escalfa i reconforta



Ingredients:(per a 4 persones)
—400 g d’arròs bomba o arbori
—30 g de ceps deshidratats
—Quatre escalunyes
—50 g de mantega
—50 g de parmesà
—Oli, pebre negre
—Un gotet de vi blanc
—1 l de brou de verdures
—Una tòfona negra
Elaboració:Hidratem els bolets una estona abans de fer el plat, amb aigua calentona.
Piquem molt fines les escalunyes i les sofregim en una paella a foc lent, amb oli i una mica de mantega. Un cop sofregides, hi afegim els bolets a trossos. Un cop cuits, hi afegim un gotet de vi blanc. Quan el vi blanc s’hagi evaporat, posem l’arròs a la paella i el sofregim durant uns minuts.
Tirem el brou a l’arròs, de mica en mica. Tindrem el brou al foc perquè no es refredi. Passats deu minuts, posarem la resta de la mantega i el formatge parmesà ratllat. L’arròs serà cuit al cap de setze minuts, aproximadament. El deixem reposar cinc minuts més i ja podrem emplatar.
Quan tinguem l’arròs emplatat, hi posem tòfona ratllada per sobre.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dissabte, 2 de desembre del 2017

Formatges del país, premiats als World Cheese Awards

CULTURA > GASTRONOMIA

Formatges del país, premiats als World Cheese Awards


El formatge d’ovella pasteuritzat de la formatgeria Betara ha guanyat el premi Super Gold, el reconeixement més important del certamen



Formatge blau de cabra de Formatges Muntanyola.
Empreses formatgeres de tot el país han rebut diversos reconeixements en els premis internacionals World Cheese Awards. El jurat d’aquest certamen, format per més de dos-cents cinquanta experts, ha valorat la crosta, el cos, la tonalitat, la textura, la consistència i el gust de les modalitats de formatge participants.
Formatge d’ovellaEl formatge d’ovella pasteuritzat de l’empresa del Lluçanès Betara ha guanyat el premi Super Gold, el reconeixement més important del certamen. Els Formatges Artefor, de Vilassar de Dalt, han guanyat la medalla d’or amb el Rodonet d’ovella.
En la categoria d’argent, ha estat guardonat el formatge d’ovella ecològic orgànic Betara i els formatges premsat i semicurat d’ovella de l’empresa Almassora, de Castelló. Aquesta companyia també ha guanyat el bronze pel formatge portuguès d’ovella.
Formatge de vacaEntre els formatges de vaca, l’empresa Lacto Industrial Menorquina ha guanyat l’or amb el producte Cala Blanc, l’argent amb el Maó Curat Sa Canova i el bronze amb el Brossat Sa Canova.
El formatge Cala Blanc de Lacto Industrial Menorquina
La formatgeria Subaida, de Maó, també ha guanyat la medalla d’or pel formatge curat Subaida, l’argent pel semicurat Subaida i el bronze per l’anyenc Subaida. Els Formatges Baridà, de l’Alt Urgell, també han estat guardonats amb la medalla d’or en aquesta categoria. El formatge Son Vives semicurat, de la formatgeria menorquina Son Vives, i el formatge del Pirineu Neu del Cadí han guanyat el bronze.
Formatge de cabraLes medalles d’or en la categoria de formatges de cabra han estat atorgades als Formatges Artesans de Ponent pel seu curat de cabra i als Formatges Almassora pel formatge de cabra curat al pebre vermell. Aquesta formatgeria també ha guanyat una medalla d’argent pel formatge premsat de cabra. Però no ha estat pas l’única empresa premiada amb aquesta medalla: també l’han guanyada la formatgeria Mas el Garet, de Tona, pel formatge de cabra de la Garrotxa ecològic; la Formatgeria Castell-llebre, de Lleida; els formatges Queronsa, d’Alacant, pel formatge curat de llet de cabra amb romaní; els Formatges Muntanyola, de Salvador de Guardiola, pel seu formatge blau de cabra, i l’empresa Betara pel formatge de cabra amb romaní pasteuritzat, el formatge de cabra Farcellet pasteuritzat i el formatge de cabra amb pebre pasteuritzat.
El formatge de cabra amb cervesa de Betara.
Pel que fa al bronze, Betara també ha estat premiada amb el formatge de cabra ecològic amb castanya, el formatge de cabra amb cervesa pasteuritzat i el formatge de cabra cremós pasteuritzat. També han guanyat el bronze els Formatges Muntanyola, pel seu vell reserva de cabra, i Mas el Garet, pel Garet gran ecològic.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]