Economia

Tots els municipis catalans que escapen dels ERTO són micropobles

Lleida concentra el 60% d'aquests territoris sense afectació

Mapa sobre els ERTOs a causa de la covid-19 a Catalunya i l'afectació que tenen per municipis (ACN)

per ACN Lleida.18 de maig de 2020 17:43

 

Cap de les empreses que tenen la seva raó social en 82 petits municipis de Catalunya han efectuat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Segons la Universitat de Lleida (UdL), aquesta és una casuística molt present a la demarcació que amb 49, concentra el 60% d’aquests municipis sense afectació. La segueixen, amb 15 municipis (18%) Tarragona, Barcelona amb 10 (12%) i Girona amb 8 (10%). Dels 82, 81 són micropobles, és a dir amb menys de 500 habitants, i l’únic que no ho és, Castelló de Farfanya, els supera per poc (536). Del total de micropobles de Catalunya (336), una quarta part (24,10%) no compten amb empreses domiciliades que hagin fet cap ERTO.

En el conjunt d’aquests municipis s’han vist afectades 4.500 persones, xifra que representa el 0,6% del conjunt de Catalunya.

Aquests són algunes una de les dades que dibuixa el mapa municipal de sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 (treballadors amb un ERTO per raó social de l’empresa), elaborat pel Servei cientificotècnic de cartografia i sistemes d’informació geogràfica (SCT de Cartografia i SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).

És un dels quatre mapes realitzats pels geògrafs del servei per analitzar quin ha estat l’impacte dels ERTO a Catalunya, tant per detectar els sectors més afectats, com per copsar en quins indrets del país ha tingut més incidència sobre l’estructura econòmica.

Els mapes s’han confeccionat a partir de les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treballs, Afers Socials i Famílies, de la Seguretat Social, i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Pel que fa al mapa que representa a nivell municipal quin ha estat el sector amb més ERTO, s’hi mostra que en el conjunt de Catalunya hi ha tres grans sectors afectats amb xifres molt similars. Dels 701.585 treballadors amb ERTO, 134.282 són a l'hostaleria, 131.731 a la indústria manufacturera i 129.080 al comerç (engròs i detall).

L’hostaleria és el sector més afectat, amb 353 municipis, majoritàriament de zones de costa i muntanya de base turística. El segueix l’industrial, amb 253 municipis, bona part dels quals es concentren a la zona metropolitana i les seues extensions cap a l’interior, especialment la vall del Llobregat. L’afectació al sector comercial, amb 112 municipis, té més impacte en ciutats grans i mitjanes (de més de 50.000 habitants), que són les que concentren més establiments de venda del país, explica el geògraf de la UdL, Josep Ramon Mòdol.

Al conjunt de la demarcació de Lleida hi ha 29.824 persones amb ERTO (el 4,2% de Catalunya), essent el sector el comercial el més afectat (6.351 treballadors), seguit de l’hostaleria (5.729), la indústria (4.099) i la construcció (3.266). El predomini del sector comercial és un factor diferencial de les comarques lleidatanes, motivat pel gran pes d’aquesta activitat en les principals ciutats de la demarcació: Lleida, Tàrrega i Balaguer. A Girona i a Tarragona el sector més afectat és l’hostaleria, i a Barcelona la industria.

Ara bé, en nombre de municipis el sector més afectat a la demarcació de Lleida és l’hostaleria, amb 87 municipis, seguit a molta distancia de la industria manufacturera, amb 26, la construcció (23) i el comerç (20).

A més del mapa municipal, la sèrie es complementa amb: un mapa d’impacte per sectors econòmics a escala comarcal, amb dades que aporten menor detall territorial però que permet copsar de forma més clara quins impactes ha tingut la crisi en el territori; un altre que compara el nombre de persones afectades per un ERTO sobre la població resident a nivell comarcal, per avaluar l’impacte de la reducció d’ocupació de forma ponderada; i un darrer relatiu al volum de persones afectades per ERTO sobre el total d’assalariades per conèixer en quins indrets aquesta crisi ha estat més punyent i ha afectat més l’estructura productiva present al territori.

Les dades que aporten mostren el fort impacte de la pandèmia en l’economia catalana. Al conjunt del país hi ha 91,4 afectats d’ERTO per cada 1.000 habitants, essent les comarques amb mes incidència el Baix Llobregat (114 per cada 1.000 habitants) i el Barcelonès (105). La demarcació de Lleida compta amb algunes de les comarques menys afectades, com les Garrigues (32) i el Pallars Jussà (39). Totes les comarques de Lleida presenten valors inferiors a la mitjana catalana, essent la més afectada la Val d’Aran (88).

Quant a la comparativa entre persones afectades per ERTO i volum d’assalariades de fa un any, un 24% dels assalariats catalans (1 de cada 4) s’ha trobat en aquesta situació. Les comarques catalanes amb més incidència són el Garraf (39%) i l’Anoia (37%), i entre les comarques les que superen el 35% hi trobem també l’Aran. A l’altra banda, el Tarragonès, la Garrigues o la Ribera d’Ebre són les que tenen un impacte menor, a l’entorn del 16%. Val a dir, que el mapa que mostra el nombre d’afectats per un ERTO per comarca (a data 1 de maig) es compara amb el nombre d’afiliats a la Seguretat social amb data 30 d’abril de 2019, per treure’n la possible distorsió de les dades motivada per l’estacionalitat temporal de certes activitats.

L’economista Ramon Morell adverteix que a l’hora d’analitzar els resultats que mostren els mapes s’ha de tenir en compte que en alguns casos les raons social de les empreses poden no coincidir amb el domicili de l’activitat i que, en el cas d’empreses amb activitat en més d’un municipi, tota la informació se centralitza en el municipi on l’empresa té el seu domicili social.

Actualitat

Neix Compracava.com, el nou aparador de vendes online de cava

La iniciativa busca potenciar les vendes a distància de cava mentre no es reobren bars i restaurants

VADEVI

per Redacció dissabte, 9 de maig 2020 - 09:42h

L’Institut del Cava acaba de posar en marxa una nova iniciativa digital amb l’objectiu d’afavorir les vendes online de cava i arribar així directament al consumidor. A través del web www.compracava.com, es pot accedir a un gran ventall de cellers que compten amb botiga online pròpia, venen directament des del celler o bé ho fan a través d’altres portals de vins.

Amb aquesta iniciativa, la patronal del cava vol donar suport als cellers aprofitant l’increment de les vendes online de vi com a conseqüència de la crisi de la Covid-19. El portal es presenta com un gran aparador de caves i vol complementar la campanya #acasaambcava a les xarxes socials.

DO Cava

Actualitat

Vins del Garraf, un nou segell per introduir els vins locals als restaurants de la comarca

El consorci Node Garraf, impulsa una iniciativa de turisme gurmet en el que els vins hi tindran un protagonisme especial

VADEVI

per Margalida Ripoll i Ferrer dissabte, 16 de maig 2020 - 11:44h

Vins del Garraf, un nou segell de proximitat | Node Garraf

“Volem que el Garraf sigui un referent com a destinació enogastronòmica”. Ho diu Isidre Also, el director de Node Garraf, en declaracions a Vadevi i afegeix que ho faran donant un impuls a una nova línia: la idea del turisme gurmet.

Also, que és el responsable d’aquest consorci público-privat que actua com a agència de desenvolupament econòmic de la comarca, explica que la idea de posar en marxa una campanya en la que els vins hi tinguessin un lloc preeminent feia temps que s’estava treballant, però la previsió d’un nou escenari turístic per la crisi del coronavirus ho ha precipitat.

Així, explica que “el turisme gurmet inclou xefs i restaurants de la demarcació, el receptari tradicional, els productes de proximitat i els vins i tot plegat amb noms i cognoms i amb origen”. De forma provisional, perquè la campanya es posarà en marxa de ple el mes de novembre, s’està treballant amb 15 cellers de vins tranquils i escumosos que tinguin vinyes pròpies a les subzones del Massís del Garraf i la Marina del Garraf, en el marc de la DO Penedès com també en el marc de la DO Cava.

Són Can Ràfols dels Caus, Caves Tutusaus, Caves Montau de Sadurní, Celler Díaz, Clos Lentiscus, Finca Valldosera, Finca Viladellops, Grau Doria, Hospital Sant Joan Baptista, Masia de la Roqua, Món Vi / Fet a mida, Puig Batet, Set Pams, Torre del Veguer i Vega de Ribes. 

Són cellers en general amb un volum discret “i un dels problemes que tenim és que a les cartes des nostres restaurants no es troben”, explica Also. És per això que per poder-se adherir a la campanya que es basarà en la difusió a través de diferents activitats en les que es vincularà l’enogastronomia amb el turisme es demanarà als restaurant que incloguin un parell o tres de vins del Garraf en la seva oferta. Per Also, “a dia d’avui hi ha restaurants de Vilanova i Sitges que no ja vins del Garraf, és que no tenen ni tan sols cap vi del Penedès, és un drama...”

Per Marcelo Desvalls, responsable del celler Viladellops, aquesta iniciativa és una bona notícia perquè entén que “amb aquesta crisi les coses s’han de fer al voltant de casa, amb els vins catalans, i amb el vins del Garraf. I això no vol dir desprestigiar ningú, simplement posar en valor el que tenim més a prop”.

També en declaracions a Vadevi, el responsable de Torre del Veguer, Joaquin Gay de Montellà afirma que el segell Vins del Garraf “és una iniciativa molt positiva tant pels viticultors, com pels elaboradors del Garraf. Promoure els vins de la comarca, que els restaurants apostin pel km 0 i atraure el turisme gurmet és un cercle molt positiu que es retroalimenta”.

En aquest sentit, Desvalls remarca que “ningú interpreti que gurmet vol dir forçosament car. No és això. En aquest cas gurmet és sinònim d’arrelat al territori, de qualitat vinculada a un lloc, a un paisatge, a un entorn determinat i a una singularitat”.

“Només que un 70% dels restaurant tinguessin una certa sensibilitat pels vins de proximitat i pels productes de proximitat en general, podríem viure en harmonia tots, pagesos, pescadors, viticultors...” assegura es responsable de Finca Viladellops.

Els vins són només una de les potes de la gran estratègia de turisme gurmet que es posarà en marxa el mes de novembre i que pretén atraure un nou visitant. Amb certàmens gastronòmics, activitats amb restaurants, publicacions i campanyes de difusió.

Garraf DO Cava do penedès vins

Llet de Cabres Catalanes treu al mercat un formatge tendre en suport a la ramaderia

Vadegust

Actualitat

Llet de Cabres Catalanes treu al mercat un formatge tendre en suport a la ramaderia

Bon Preu ha incorporat la nova referència al servei de tall de les xarcuteries de 160 establiments

 

El formatge 'Il·lusió' | Llet de Cabres Catalanes

ACN 12/05/2020 1:20 pm

elMón 

L’associació Llet de Cabres Catalanes ha desenvolupat un nou formatge tendre en suport a la ramaderia del país per fer front a la crisi de la covid-19. En un comunicat, expliquen que les quatre formatgeries integrants de l’associació – Formatges Montbrú, Mas El Garet, Sant Gil d’Albió i Cal Quitèria- van decidir absorbir l’excedent de les granges no associades i començar a elaborar formatges de més llarga maduració i també donar una sortida immediata a la llet. D’aquí en va sortir la idea d’elaborar un formatge tendre de tall, amb el nom ‘Il·lusió’ i pensat per al consum diari, i que es pogués distribuir a través d’una gran superfície. Bon Preu ha incorporat la nova referència al servei de tall de les xarcuteries de més de 160 establiments.
En un temps rècord de tres setmanes, les quatre formatgeries s’han coordinat telemàticament per idear la recepta del formatge, compartir diferents tècniques, elaborar-lo de manera conjunta i, finalment, servir una comanda de fins a sis palets de formatges ‘Il·lusió’ als supermercats Bonpreu i Esclat.
L’associació explica que arran del tancament de restaurants i l’aturada en sec de l’exportació de productes, moltes formatgeries van haver de reduir la producció “de manera dràstica” i, de retruc, es va frenar la demanda de llet. Malgrat això, com és evident, els cicles naturals dels animals, destaquen, “no poden aturar-se”, i moltes granges de cabra es van trobar sense recollida de llet. Això va obligar-los a haver de començar a llençar part o la totalitat de la seva producció.
Llet de Cabres Catalanes va néixer amb l’objectiu de defensar i potenciar el sector del cabrum de llet del país, fixant un preu estable de la llet de cabra que fos digne pel ramader i el formatger.

Cuina

Sardines amb escalivada: un boníssim plat de temporada

Les sardines es poden menjar de múltiples maneres i són molt beneficioses per a la salut

Sardines amb escalivada

per Redacció 12 de maig de 2020 06:00

elMón 

Aprofitar els productes de temporada a la cuina té molts beneficis per a la salut, ja que ens ofereixen una millor aportació nutricional, i és més sostenible per al medi ambient, ja que es respecta el cicle natural dels aliments.
Com molts altres aliments, els peixos també tenen temporada, i al mes de maig és el temps de peixos com el verat, el lluç o les sardines, entre altres.
Aprofitant aquests productes, avui us proposem preparar un plat amb sardines com a protagonistes.  Un peix blau ric en minerals essencials com el calci, el ferro o el iode, i font d'àcids grassos omega-3, bons per al cor i el cervell.
T'expliquem com preparar sardines amb escalivada.

INGREDIENTS:

• 24 sardines
• 2 pebrots vermells i dues albergínies
• 1 ceba de Figueres grossa
• 2 grans d'all
• Julivert
• Sal grossa i fina, i pebre
• Oli d'oliva verge extra
• 1 branqueta de farigola i 1 de romaní
• Pa de pagès i tomàquets de penjar

ELABORACIÓ:

• Cremeu a la flama els pebrots, les albergínies i la ceba fins que ens quedin ben negres. Tapeu les verdures amb paper sulfurat afegint-hi la farigola i el romaní, i deixeu que vagi coent a les brases.
• Submergiu les sardines deu minuts en aigua i sal grossa (per cada litre d'aigua, un quilogram de sal).
• Traieu les sardines, eixugueu-les bé, i posar-les a coure a la graella, sense que els toqui la flama. Quan estiguin cuites, les reservem. Podeu treure l'espina perquè siguin més fàcils de menjar un cop servides al plat.
• Quan les verdures estiguin escalivades, netegeu-les i poseu-les en un plat amb oli, all i julivert, i una mica de sal i pebre.
• Ja està llest per emplatar. Ho podeu servir al plat, fent un llit d'escalivada i col·locant les sardines a sobre, o bé torrant pa de pagès sucat amb tomàquet, i posant-hi els ingredients a sobre.

Bon profit!

Espai del Sommelier

Raquel Pérez, sommelier: "El procés ha portat un augment de venda de vi català"

"El lambrusco és un vi que fa de pont", assegura la copropietària de la pizzeria Torre Rossa de Cardedeu

VADEVI

per Nerea Rodríguez (Cardedeu) dimecres, 20 de juny 2018 - 09:00h | Actualitzat a 21/06/2018 13:43h

La copropietària de la pizzeria Torre Rossa a la terrassa del restaurant, Raquel Pérez | Jordi Play

Raquel Pérez (Tremp, 1973) és propietària de la Pizzeria Torre Rossa de Cardedeu, juntament amb altres tres socis italians. També n'és la cap de sala i sommelier, després d’haver estudiat el Curs d’especialització de Sommelier a l’Escola d’Hostaleria Sant Ignasi. Anem fins a aquest municipi del Vallès Oriental i ens trobem amb ella en el restaurant, on ens ensenya orgullosa la seva carta de vins amb un 50% de referències de vins italians. Tot i això, revela que el procés sobiranista ha provocat un augment en la demanda de vi català a la seva pizzeria i que la gent cada vegada coneix més les denominacions d'origen del país.

Què fa una sommelier en una pizzeria?
A mi sempre m’havia agradat el món del vi. Per circumstàncies de la vida vaig canviar totalment de feina i vam muntar una pizzeria. Hem intentat sempre donar producte de qualitat i elements diferenciadors. Un d’ells és la nostra carta de vins. M’agrada posar referències diferents i, sobretot, donar a conèixer els vins italians.
Tothom vincula pizza i Lambrusco...
Sí, és així, sobretot la gent jove. En una pizzeria es canvia la sangria per lambrusco. És un producte econòmic, fàcil de beure i que agrada més o menys a tothom. És dolç i amb gas. Sembla mentida, però encara és un dels productes més venuts.

Raquel Pérez reconeix que el lambrusco és un dels vins més venuts a la seva pizzeria | Jordi Play

Vostè intenta fer una mica de pedagogia i oferir altres perfils de vins?
Qui va amb la idea de beure lambrusco costa fer-lo canviar. Els pots oferir alguna altra cosa sempre i quan vagi en aquesta línia. Per exemple, un brachetto, fragolinos, etc. I fins i tot oferir lambruscos de millor qualitat.

N’hi ha?
N’hi ha de molt bons, però el preu llavors canvia. I la gent associa lambrusco amb preu econòmic.

El lambrusco podria ser un producte per introduir els joves en el món del vi?
Això ho diem tots, que facilita l’entrada al món del vi, perquè comencen amb un lambrusco, i després a l’estiu els ofereixes un vi blanc fresc i suau, i potser funciona, sí. El lambrusco fa de pont.

I quin altre tipus de vi italià es ven més en una pizzeria?
El Moscato! En la mateixa línia que el lambrusco. Parlem del Moscato més gasificat i econòmic.

La sommelier Raquel Pérez observa el color d'un dels vins negres que té a la carta del restaurant | Jordi Play

En aquests 9 anys que porta a la pizzeria, ha notat un augment en l’interès dels joves pel vi?
Sí. Potser quan venen en grup no tant, però tenim moltes parelletes que es prenen el seu vi. També cal dir que Itàlia és fàcil de vendre. Hi ha paraules claus que sempre faig servir com “Toscana”, “Sicília”, etc. Es troben amb el món de les vacances i així vens un producte divertit pels clients.

I les dones s’interessen més pel vi que abans?
El món del vi té un punt masclista, tot i que cada vegada hi ha més dones al capdavant dels cellers, i també enòlogues i sommeliers. També depèn molt el servei de sala. Jo als meus cambrers sempre els dic que els mirin a tots dos, home i dona. Que parlin amb ells, i que no donin per fet que és l’home qui s’encarrega del vi. Però encara ara qui acostuma a demanar el vi és l’home. I fa molta ràbia quan vas a un restaurant, demanes un vi i després li porten per tastar a ell, quan l’havies demanat tu. Però sí que és veritat que és una minoria de dones les que porten la veu cantant en el tema del vi.

Els clients es deixen aconsellar per vostè?
Sí, cada vegada més. És més fàcil si et coneixen i confien amb tu. És més senzill amb una clientela fixa. Nosaltres tenim una gama bastant econòmica, tot i que la carta és extensa, i, per tant, la gent es deixa aconsellar. El 50% dels vins de la carta són italians, i hi ha poca gent que els conegui. Per això també es deixen aconsellar més.

Raquel Pérez a la terrassa de la pizzeria Torre Rossa, a Cardedeu | Jordi Play

I ha notat un increment en el consum de vi català, amb la situació política viscuda?
Aquí sempre s’ha venut molt vi català. Cardedeu és un poble molt català. El 80% de les vendes de la pizzeria són de vi català. El procés s’ha notat i hi ha hagut un augment de venda de vi català. Molta gent que abans prenia un vi català i la següent vegada canviava i prenia un vi espanyol, ara difícilment l’agafaran. A no ser que els agradi molt per un motiu concret.

Sempre hi ha gent que demana els clàssics Rioja, Ribera del Duero o Rueda...
Aquí és molt minoritari. A la carta tenim una referència de Rioja i un parell de Ribera del Duero. Però no els venem gaire. A Catalunya tenim productes fantàstics i a preus molt assequibles.

Creu que ara la gent coneix més les denominacions d’origen del país?
Molt més! Abans bàsicament només coneixien Penedès i Priorat. I Empordà també, i nosaltres sempre n’hem venut molt. Ara els negres del Montsant també tenen molta sortida. Però, en canvi, la Terra Alta ens costa més de vendre aquí.

I a l’hora de demanar el vi, els clients se centren en la varietat o en la DO?
En la varietat.

Amb quin vi maridaria una bona pizza?
Jo sóc de pizzes molt senzilles i, per tant, necessito un vi fresquet i amb una bona acidesa. Aposto per un vi blanc del Trentino, fet amb Pinot Grigio, i per prendre a la terrassa amb una pizza Margarita.

Sommelier

DO Pla de Bages

‘Viu la Pedra Seca’ de la DO Pla de Bages amplia termini de presentació de projectes

Aquest certamen, un dels projectes més important d’aquesta denominació per a la recuperació del patrimoni vitivinícola de la comarca podrà rebre propostes fins dia 20 de setembre

VADEVI

per Redacció dijous, 30 d’abril 2020 - 12:43h

Construccions de pedra seca premiades a l'edició 2019 | DO Pla de Bages

Aquest dijous dia 30 d’abril acabava el termini de la convocatòria 2020 dels Premis Viu la Pedra Seca, una edició que ha vist limitada la presentació de projectes a causa de la crisi de la covid19 en que el confinament de la població no ha permès la realització d’obres de rehabilitació de barraques de vinya, tines i altres construccions de pedra seca.

És per aquests motius que s’ha decidit ampliar el termini de presentació de projectes fins el 20 de setembre tot i que no es descarta ampliar de nou el termini si la tornada a la normalitat s’allarga.

El territori de la Denominació d’Origen Pla de Bages compta amb una rellevant història i patrimoni vitivinícola. Els municipis que configuren la DO Pla de Bages (Bages i part del Moianès) son els que tenen més barraques de vinya i construccions de pedra seca de Catalunya, amb més de 4.000 inventariades. Per aquest motiu, des dels seus inicis, el Consell Regulador ha vetllat per la rehabilitació i posada en valor d’aquest patrimoni cultural vinculat a la vinya i el vi.

El Premi Viu la Pedra Seca, te com a objectiu la rehabilitació, conservació de les barraques de vinya i altres construccions de pedra seca així com la posada en valor a partir de la promoció, l’estudi, la investigació, la recerca i l’educació vinculada al patrimoni vitícola de la pedra seca, principalment en l’àmbit de la DO Pla de Bages.

S’estableixen dues categories de premis: pedra seca, basat en la rehabilitació de barraques i altre patrimoni vitivinícola i pedra viva, orientat a la recerca, projecció i posada en valor del patrimoni de la pedra seca.

La categoria pedra seca fa referència a les barraques de vinya, tines, marges, basses d’aigua tancades, etc, construïdes totalment amb la tècnica de “pedra seca”, és a dir, la col·locació de pedres sense cap material d’unió o amb el material que en aquell temps s’emprava. Per presentar-s’hi cal afegir a la inscripció fotografies d’abans de la restauració. Els participants podran participar amb més d’una construcció.

En la temàtica pedra viva es volen aglutinar els treballs referents a la investigació, treballs de recerca, projectes final de carrera, educació, iniciatives, obres i accions de promoció i difusió, etc. relacionats amb el patrimoni vitivinícola de la pedra seca. Les valoracions del jurat es faran segons la rellevància de la investigació, estudi o projecte, l’esforç per a la consecució del projecte, l’efecte en la difusió del patrimoni de la pedra seca en el territori i la seva projecció de futur.

Podeu trobar més informació dels Premis Viu la Pedra Seca a la web dopladebages.com

DO Pla de Bages