dissabte, 30 d’abril del 2016

Melodia aleatòria en la Música del Vi 2016: del Celler del Roure al Celler Rafael Palacios, passant per 4Kilos Vinícola, Dani Landi i més

Cultura

Melodia aleatòria en la Música del Vi 2016: del Celler del Roure al Celler Rafael Palacios, passant per 4Kilos Vinícola, Dani Landi i més

Fem un recorregut per una desena de cellers presents a la mostra, que ens expliquen el projecte, recomanen un dels seus vins i recomanen també un altre celler



La Música del Vi 2016, un acte de Vila Viniteca a la Llotja de Mar.
La Música del Vi 2016, un acte de Vila Viniteca a la Llotja de Mar.
Cada dos anys, coincidint amb la Fira Alimentària, la distribuïdora de vins Vila Viniteca, una de les més importants d’Europa, al capdavant de la qual hi ha Quim Vila, organitza una mostra internacional amb els cellers que ella representa, per donar a conèixer les darreres anyades explicades pels seus autors. L’acte ocupa la Llotja de Mar. Aquest dilluns 25 d’abril es va celebrar la novena edició. Hi van participar al voltant de cent vuitanta cellers.
Abastar informativament aquest esdeveniment és difícil. Cal cercar un fil conductor: a través d’un sommelier o prescriptor, per exemple, o triant un celler de cada zona vinícola representada o triant alguns cellers d’unes quantes zones i prou… En aquesta ocasió, vam triar un fil conductor aleatori, amb un cert grau d’atzar: vam partir d’un celler que ens va explicar els seus valors sobre els quals fonamenta el seu projecte, li van demanar que ens deixés tastar un vi i només un, i, finalment, li vam demanar que ens recomanés un altre celler. Amb el celler recomanat vam fer el mateix i aquest ens va portar a un tercer celler i el tercer a un quart i així fins a visitar i fer un tast del projecte de nou cellers presents a la Música del vi 2016. Aquesta és la ruta que en va sorgir:
L'enòleg Javier Revert i el propietari del Celler del Roure, Pablo Calatayud.
L’enòleg Javier Revert i el propietari del Celler del Roure, Pablo Calatayud.

CELLER DEL ROUREDenominació d’Origen ValènciaVall de les AlcussesEns explica l’enòleg Javier Revert que el celler es troba a les Alcusses (València) i que es tracta d’un projecte familiar impulsat per Pablo Calatayud. Els primers vins els van treure al mercat, l’any 1996, van ser ‘Les Alcusses’ i ‘Madureses’. Ja en aquell moment van fer una aposta pel vi de qualitat a partir de les varietats autòctones del territori: el mandó i el monastrell. Pablo Calatayud, que s’ha incorporat a la taula, explica que els inicis varen quedar marcats per una visita que féu al Priorat. Va visitar Mas Martinet i va conèixer l’enòloga Sara Pérez, que fou una inspiració i els va assessorar els primers tres o quatre anys. El celler original és a Moixent. El territori vinícola gira al voltant de tres pobles d’influència: Moixent, Font de la Figuera i Fontanàs. Al 2006 van fer una aposta de creixement construint un nou celler a la vall de les Alcusses, prop d’un poblat ibèric. Una finca on es conservaven noranta-set àmfores de fang enterrades. És aquí on elaboren una nova gamma de vins: Safrà (85% mandó i la resta monastrell i garnatxa tintorera), Parolet (un vi de guarda, més estructurat, fet de mandó i monastrell) i Vermell (amb predomini de la garnatxa tintorera).
El vi: Ens fan tastar el Safrà, un vi representatiu d’aquesta nova gamma de vins del Celler del Roure, que porta sis mesos de criança en àmfora, amb predomini del mandó, i del qual se’n comercialitzaran 12.000 ampolles. Aquest vi encara no ha sortit al mercat.
El celler recomanat: Ens convida a visitar el celler 4Kilos Vinicola de Mallorca.
L'equip de 4Kilos Vinícola, amb Sergio Caballero i Francesc Grimalt (a la part esquerra).
L’equip de 4Kilos Vinícola, amb Sergio Caballero i Francesc Grimalt (a la banda dreta).

4KILOS VINÍCOLAFelanitx, Illes BalearsAquest celler ha sacsejat la cultura vinícola de Mallorca i ha reforçat una tendència en el món del vi, que és a deslligar el vi d’un cert aire seriós, classista i inaccessible que a vegades gasta. Els valors que hi ha al darrere, l’estètica (cada any canvien l’etiqueta als vins), els projectes que genera en són l’evidència. 4Kilos Vinícola va néixer el 2006 de la mà de dos socis: Francesc Grimalt, que havia estat soci i tècnic del celler Anima Negra, també a Mallorca, un dels grans defensors de la recuperació de la varietat de raïm callet, i Sergio Caballero, amant de la vinya i el vi, però que prové del món de la música i és soci fundador i codirector del festival Sónar. L’enòleg és Eloi Cedó. El nom de 4Kilos prové de la inversió incial que van fer tots dos socis en el projecte. La varietat callet, que és la que han recuperat i potencien. La primera gamma de vins es va dir 4Kilos. Després n’obriren una altra, 12Vots, un vi més popular per carregar les piles, ens diu Sergio Caballero.
El vi: Ens proposen tastar el Grimalt Caballero, un vi fet de les varietats callet (80%) i fogoneu (20%), que provenen d’una vinya molt petita de setanta anys de Felanitx. És un vi de parcel·la. Expliquen que hi fan una intervenció mínima, que gairebé no el toquen.
El celler recomanat: Ens proposen visitar Comando G i Dani Landi, dos projectes vinculats, que tenen també la voluntat de sacsejar els tòpics i les convencions del món del vi.
D'esquerra a dreta: Fernando García i Dani Landi. Ells formen el Comando G.
D’esquerra a dreta: Fernando García i Dani Landi. Ells formen el Comando G.

COMANDO G I DANI LANDIVinos de MadridSerra de GredosDani Landi pren el fil de la idea d’una nova actitud dins el món del vi, que fou de l’elitisme sense deixar de fer les coses ben fetes i els millors vins possibles. Té un celler petit artesanal, que va aixecar l’any 2008 a la serra de Gredos. Havia començat al celler familiar, Jiménez-Landi, però ell s’hi ha desvinculat i avisa que no ens confonguem. Diu que els valors que hi ha al darrere del seu projecte vinícola es basen en tres conceptes: vins de paisatge, que expressin la mineralitat, que siguin vins purs, diu. En segon lloc, que siguin frescs, amb una acidesa que ens recordi la fruita fresca. I com a tercer concepte, l’elegància i la finor. El seu projecte personal abasta cinc hectàrees de vinya ecològica i una part de biodinàmica també. Elabora el vi Cantos del Diablo, fet de garnatxa de vinyes velles. Amb el seu amic Fernando García van crear el projecte Comando G, amb el qual treballen 15 hectàrees de vinya. Es van conèixer al màster d’enologia. Dani Landi havia estudiat filosofia i Fernando García era enginyer agrònom. Han muntat el projecte a Cadalso de los Vidrios. El que han fet és recuperar vinya vella amb la voluntat també de fer una regeneració socioeconòmica de la regió, rescatant oficis també, com el de llaurar amb cavall. El seu és un projecte compromès.
El vi: Ens fa tastar el Cantos del Diablo 2013. Ens diu Dani Landi que ells treballen amb la convicció que els grans vins no s’elaboren sinó que es cultiven. Aquest neix d’una vinya de 0,3 hectàrees a 900 metres d’altitud, en sòl granític al nord de la muntanya. Només se’n fan 369 ampolles. Diu que aplega els tres conceptes que defensa i que és un vi de garnatxa de vinyes velles que ofereix una sensació viva, electritzant, molt pur, molt floral també.
El celler recomanat: Ens recomana Dominio de Bibei, Descendientes de J. Palacios, el projecte de Ricardo Palacios al Bierzo. Diu en Dani Landi que és un projecte que els ha estat referència en els inicis i que tenen respecte, admiració i amistat per Ricardo Palacios.
Ricardo Pérez Palacios del celler Descendientes de J. Palacios.
Ricardo Pérez Palacios del celler Descendientes de J. Palacios.

DESCENDIENTES DE J. PALACIOSDenominació d’Origen BierzoCorullónÉs Ricardo Pérez Palacios qui ens atén, elaborador juntament amb el seu oncle, el conegudíssim productor del Priorat Alvaro Palacios, que van arribar al Bierzo l’any 1999. Es van instal·lar al poble de Corullón on cultiven 30 hectàrees de vinya vella i treballant en agricultura biodinàmica. Ricardo ens explica que en aquesta zona les darreres veremes han estat molt diferents unes de les altres, que el clima atlàntic de la zona és boig però que això és estimulant, perquè cada any és diferent.
El vi: Ens ofereix La faraona 2014, feta de la varietat mencía, que és el vi que surt de la vinya més alta que tenen i que té un sòl molt especial, de condicions molt limitants, que li confereix un gust profund i equilibrat.
El celler recomanat: Ens proposa visitar l’enòleg Bertrand Sourdais, propietari del celler Antídoto a Ribera del Duero i el Domaine Pallus al Loira.
L’enòleg Bertrand Sourdais.
L’enòleg Bertrand Sourdais.

CELLERS ANTÍDOTO, DOMINIO DE ES, DOMAINE PALLUSDenominació d’Origen Ribera del DueroSòriaL’enòleg Bertrand Sourdais té diferents projectes vinícoles a l’estat espanyol i també dirigeix el celler familiar del Loira, Domaine Pallus, en el qual ell és la cinquena generació. Aquest enòleg francès va arribar a Sòria l’any 2000 de la mà d’Alvaro Palacios i avui en aquelles terres tira endavant el celler Antídoto i també el Dominio de Es. Ens explica que ell va a la recerca de la qualitat en cada racó de món, que la resta no té importància. I assegura que el que cal a Europa és promoure les varietats autòctones, el sòl i el clima, que és allò que els altres no tenen.
El vi: Ens fa tastar un Dominio de Es viñas viejas de Sòria 2013. Diu que és el vi amb el qual té un compromís major, perquè és un projecte que té al 50% amb la seva dona.
El celler recomanat: Proposa el celler Hacienda Monasterio, un celler important de Ribera del Duero.
Carlos de la Fuente, enòleg de Hacienda Monasterio.
Carlos de la Fuente, enòleg de Hacienda Monasterio.

HACIENDA MONASTERIODenominació d’Origen Ribera del DueroEntre Pesquera i Valbuena de DueroEns atén Carlos de la Fuente, enòleg de Hacienda Monasterio des de l’inici del projecte a principi de la dècada dels noranta, al costat de l’enòleg Peter Sisseck, que va iniciar la revolució dels Ribera del Duero allí. Ens explica que fonamentalment fan vi de finca, vi envellit en bótes i que han variat poc les línies mestres del projecte, des que el va iniciar Sisseck. Mantenen la fusta de roure francès i l’utilitzen com una eina, diu de la Fuente, perquè aquests vins la necessiten per oferir-los capacitat d’envelliment als Ribera. Tot i que reconeix que avui les extraccions són més suaus i això fa que el vi requereixi menys arrodoniment per part de la fusta.
El vi: Ens fa tastar Hacienda Monasterio 2013. Diu que va ser una anyada complicada i precisament per això n’està més orgullós del resultat. Van fer molt d’esforç descartant molt de raïm. És un vi que porta un 80% de tinta fina, 15% de cabernet sauvignon i 5% de malbec. I té divuit mesos en bóta.
El celler recomanat: Ens proposa un celler que té un projecte molt novedós a Ribera del Duero. És el Dominio del Águila de l’enòleg Jorge Monzón.
El viticultor Jorge Monzón, del celler Dominio del Águila.
El viticultor Jorge Monzón, del celler Dominio del Águila.

DOMINIO DEL ÁGUILADenominació d’Origen Ribera del DueroLa AguileraDiu el viticultor Jorge Monzón que és nascut a La Aguilera i que es troba envoltat de vinyes i de tradició abandonada. Es va formar en diferents territoris vinícoles francesos (Beaujolais, Bodeus, i de la Borganya a Vosne Romanée) per després tornar a l’estat espanyol i acabar retornant al poble per a executar el seu projecte personal: vaig escoltar els vells de Ribera per mirar de tornar a fer els vins que es feien abans a Ribera del Duero, explica. Però ens estem trobant moltes pegues per part del Consell Regulador. Per exemple, el 2010 vam treure la primera anyada d’un vi blanc i tres de negres, i resulta que no ens deixen fer vins blancs. I el fet és que hi ha condicions per a fer vi blanc de qualitat allà. Jorge Monzón batalla per recuperar les vinyes velles del poble, en té trenta hectàrees recuperades, i recuperar la producció vinícola que es va anar abandonant perquè en aquella zona els vins no donaven prou color ni grau i no es venien i no agradaven perquè eren vins massa rústics.
El vi: Ens ofereix un Dominio del Águila Reserva 2012 que conté un 85% de tempranillo i un 10% d’albillo i d’altres (garnatxa, bobal, blanca del país). És un vi seriós, amb equilibri i balanç. De trenta-dos a trenta-quatre mesos en bóta.
El celler recomanat: Ens proposa conèixer el projecte de l’enòleg Jerome Bougnaud, Galia, a Valladolid.
L’enòleg Jerome Bougnaud.
L’enòleg Jerome Bougnaud.

CELLER GALIADenominació d’Origen Vino CigalesTrigueros del Valle (Valladolid)L’enòleg Jerome Bougnaud es va formar a Bordeus i allà va conèixer Ricardo Pérez Palacios i també Bertrand Sourdais i a través d’ells va entrar en contacte amb Alvaro Palacios i més endavant amb Peter Sisseck. És a l’estat espanyol des dels vint-i-tres anys i ara ja en té trenta-vuit. Treballa d’enòleg per diferents cellers: El Regajal, Quinta Sardonia i Dominio de Pingus. Galia és el seu projecte més personal: elabora tres vins de vinyes de sis pobles que es troben entre Valladolid i Sòria. Ens diu que amb aquest vi vol arribar a tenir una visió general de la vall del Duero. I assegura que el vi ha de ser pur i sincer, així ho diu. I que l’elaborador no ha de fer malbé la veritat de la fruita ni del terrer. És un treball senzill però complex alhora. És qüestió d’essència, diu.
El vi: Ens fa tastar el Galia tinto 2013. Conté les varietats Tinta fina, garnatxa i albillo. El raïm ha d’estar perfecte, aquest és el treball més dur, diu, i al celler l’extracció ha de ser suau, fer la fermentació amb llevats autòctons i en petits dipòsits sense temperatura controlada i després bótes grans de fusta, només per netejar el vi (sedimentar les mares). Fa criances llargues de divuit a vint mesos.
El celler recomanat: Ha tastat el vi que Alfredo Arribas fa al Montsant  i ens proposa que el tastem.
Isabel Carull i Alfredo Arribas.
Isabel Carull i Alfredo Arribas.

CELLER ALFREDO ARRIBASDenominació MontsantFalsetEns atén Isabel Carull, que porta l’exportació dels vins del celler Alfredo Arribas. L’arquitecte va iniciar el seu projecte vinícola amb el celler Clos del Portal, al Priorat, el 2001, amb l’assessorament de Joan Asens. A finals del 2010 inicia al Montsant l’elaboració de les sèries Trossos, una col·lecció de vinyes velles úniques, petites parcel·les, totes de garnatxa. D’aquestes sèries en neixen el Tros blanc (garnatxa de la vinya Mas de la notària), tros negre (garnatxa de la vinya Mas de la notària), trossos sants (garnatxes de tres vinyes) i trossos vells (carinyena). Segons explica Isabel Carull, les garnatxes estaven poc dignificades  i amb elles volem expressar un territori, el del sud, la zona minera, cercant elegància i contundència.
El vi: Ens fa tastar el seu preferit, el Tros blanc 2013, un blanc ple de complexitat i estructura. I diu que és una garnatxa tan elegant que pot competir amb els vins francesos.
El celler recomanat: Rafael Palacios. Diu que fa el millor vi blanc de l’estat espanyol.
Rafael Palacios.
Rafael Palacios.

RAFAEL PALACIOSDenominació d’Origen ValdeorrasO Bolo, vall del BibeiConeixem Rafael Palacios, germà petit d’Alvaro Palacios, i ens explica que la seva aventura a Valdeorras va començar per l’interès que va posar en la varietat godello ja als anys noranta del segle XX. El godello havia pràcticament desaparegut amb la fil·loxera i als anys setanta del segle XX es va començar a recuperar amb replantacions. L’any 2004 es va instal·lar en aquest territori vinícola i va quedar atrapat pel caràcter atlàntic de la zona, que amb l’altitud i el sòl arenós d’origen granític proporcionava uns vins amb més profunditat i potència. El treball més important va ser el de recuperar la zona vinícola històrica del municipi d’O Bolo  a la vall del Bibei, diu. Les parcel·les eren de pagesos vells que havien heretat per sorteig, «sorte» en gallec. El seu repte era fer un gran blanc per col·locar-lo entre els vins blancs més reconeguts en l’àmbit internacional. Elabora els vins Bolo, de les vinyes més joves; el Louro, fets amb vins de mitjana edat i de propietat; As Sortes, que és el que neix de les parcel·les més velles, d’entre 36 i 47 anys i una de 96; i Sorte O Soro, un vi de parcel·la de producció limitada.
El vi: Ens fa tastar el As Sortes, perquè diu que és el que ho diu tot i mostra millor el seu projecte. Són sis parcel·les de vinya vella. I és el vi que representa millor el caràcter geoclimàtic de la zona. És un vi que va més enllà de la varietat, del productor i de la Denominació d’Origen. És la màxima expressió de la parcel·la, de caràcter salí i mineral.
I aquí acabem aquesta ruta aleatòria per diferents projectes vinícoles, que mostra una varietat d’històries i territoris que en la majoria de casos s’assemblen pels plantejaments de respecte al paisatge i al vi.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

La cuina de la Neus: Carpaccio de bacallà amb ceba confitada

Cultura

La cuina de la Neus: Carpaccio de bacallà amb ceba confitada

És un primer plat fred que es pot fer amb temps i és fàcil de fer



Carpaccio de bacallà.
Carpaccio de bacallà.
Ingredients:(per a 4 persones)
un morro gruixut de bacallà d’un 300 g dessalat
4 tomàquets per ratllar
1 kg de ceba per confitar
unes quantes olives negres o farcides
una mica d’olivada, d’oliva negra per decorar
Elaboració:
Per fer la ceba confitada, tallem la ceba fineta i la fem coure a poc a poc en una paella tapada. Aquesta ceba, que pot costar una hora de cocció, es guarda molts dies i serveix de comodí per molts altres plats.
En una safata plana s’agafen els tomàquets crus i els ratllen. S’elimina l’aigua. Se salpebre la salsa de tomàquet i s’hi posa un raig d’oli.
Agafem el bacallà, que va molt bé tenir-lo congelat per tallar-lo. El traiem un parell d’hores abans del congelador i quan estigui una mica descongelat, el tallem a talls finets de dalt a baix i els col·loquem a la plata encavalcats, a sobre el tomàquet. I a sobre de cada tall de bacallà hi posem pebre, oli i una mica d’olivada. Adornem el plat amb olives i al voltant una mica de ceba confitada.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

divendres, 29 d’abril del 2016

Vi i Gastronomia a Santa Caterina: la història d’una idea sonada esdevinguda un gran festival de barri

Cultura

Vi i Gastronomia a Santa Caterina: la història d’una idea sonada esdevinguda un gran festival de barri

Avui i demà parades del mercat, restauradors de la zona i cellers ofereixen els productes al carrer en una gran festa


Diego Martone
Diego Martone
Va començar essent una idea esbojarrada. Però, com passa en alguns casos, sobretot si són idees tan boges com bones i carregades d’esperit popular i volenterós, el resultat ha superat les expectatives. Allò que havia de ser una petita festa de degustació dels productes dels comerciants del barri amb quatre taules al carrer ha esdevingut en només dos anys una de les fires de producte de proximitat i de mercat de barri més populars, festives i atractives de Barcelona. És la fira Vi i Gastronomia a Santa Caterina (cartell, en pdf), de la qual avui i demà es fa la cinquena edició (se’n fan dues l’any; la primera pels voltants de Sant Jordi i la segona pels voltants de Santa Caterina, la patrona del barri, el 25 de novembre). El lema de la fira és senzill i aclaridor: ‘Mercat de mercats “made in barri”.’ En síntesi: les parades del mercat de Santa Caterina surten al carrer, fora del mercat, a vendre els productes, i els restaurants i els cellers de la zona ofereixen tapes, pinxos i copes de vi a bon preu, enmig d’un ambient veïnal i festiu amb música i espectacles de carrer, fins a les nou del vespre.
Història recent, sorgida de l’activisme d’un jove napolitàPerò no és una fira organitzada ni pel Mercat de Santa Caterina ni per l’Ajuntament, sinó per l’Associació de Veïns i Comerciants del Voltant del Mercat de Santa Caterina, una jove entitat fundada tímidament el 2012 i que ja aplega més de quaranta negocis, entre parades del mercat, restaurants, cellers i comerços. La història de l’associació, igual que la de la fira, té molts protagonistes, segurament tots imprescindibles. Però, sense desmerèixer-ne cap, n’hi ha un que sobresurt, per l’activisme de barri que desprèn i que sembla portar a la sang: Diego Martone.
Si anys enrere us havíeu aturat al bar Fidel del Raval, al carrer de Ferlandina, a fer un cafè o un entrepà, segurament vau conèixer en Diego, un jove napolità xerraire, alt, amb barba i una cua rinxolada que, amb un català encisador, servia un cafè que hi cantaven els àngels; a vegades fins i tot (i sovint sense avisar) amb unes gotes d’Anís del Mono: ‘una de les coses excel·lents que heu inventat els catalans’, deia. L’any 2012 en Diego va deixar el Fidel i, amb la seva companya i més amics, va fundar el bar Blau (el nom no és casual… és el color de la samarreta del Nàpols) al carrer de les Freixures, just davant del mercat de Santa Caterina, on ofereix cuina napolitana amb productes del mercat, cafè i, com no podia ser altrament, una pantalla desplegable que s’il·lumina i ressona fort cada vegada que el Nàpols o el Barça tenen partit de futbol.
En Diego, que, modest, malda en tot moment per restar-se protagonisme, de seguida es va adonar que calia construir alguna cosa i unir forces amb els altres restauradors del voltant del mercat. I, per què no, amb els paradistes del mercat i els comerciants també. D’aquesta idea va néixer l’associació, encarregada de promoure la vida de barri i de vetllar pels interessos dels veïns, restauradors i comerciants. Però al cap de dos anys, el 2014, en Diego va voler anar més enllà i va decidir de portar a terme una idea que li rondava pel cap de feia mesos i que havia debatut amb amics, clients i membres de l’associació: fer una festa del mercat, vendre i oferir els productes de les parades i dels comerciants i restauradors al carrer durant dos dies i fins a la nit. Heus ací com el juny del 2014 es va fer la primera, aleshores encara modesta, fira Vi i Gastronomia a Santa Caterina (vegeu fotos de les fires anteriors, ací).
festa
D’aleshores ençà, el creixement de la fira ha estat imparable i ha esdevingut un model. Sense grans patrocinadors ni grans pressuposts. Però, això sí, beneficiant-se del clàssic i eficient boca-orella, de la feina ben feta, i d’un ús no gens testimonial de les xarxes socials. Tot plegat, marinat amb un activisme de barri sincer i autèntic que tant en Diego com la resta de comerciants i paradistes del mercat i del seu voltant ja fa dies que encomanen a veïns passavolants. ‘La fira creix, però mantenim tot l’esperit de barri i el volem mantenir sempre perquè aquesta és la raó de ser de la fira’, explica.
Tapes d’un euro a cinc i copa i cinc tiquets per a degustar el vi, a nou eurosEnguany hi han convidat deu cellers catalans, justament els que habitualment serveixen els productes als restaurants de la zona. Per nou euros el visitant tindrà la copa oficial de la fira i cinc tiquets de degustació de vins. I, per acompanyar el vi, els bars i restaurants oferiran a preus d’un a cinc euros una degustació de tapes, pinxos, embotits, olives, sardines, empanades i formatges.
La fira coincideix també amb la iniciativa ‘Comerç al carrer’ a l’avinguda de Francesc Cambó, on els comerciants de la zona surten al carrer per donar a conèixer les botigues dels petits carrers del barri.
Vegeu el vídeo promocional de la fira d’aquest cap de setmana:


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Quin tomàquet

PRODUCTES CURIOSOS DE LA FIRA

Quin tomàquet

Alimentaria descobreix un tomàquet híbrid que es cultiva a l'hivern i premia el primer vermut ecològic del món

                       
Quin tomàquet
EL PERIODICO
FERRAN IMEDIO / BARCELONA
Dimecres, 27 d'abril del 2016 - 20:02 CEST
Quin tomàquet. Aquí, a Alimentaria, i ara, a l’abril. A la primavera. Però també a l’hivern. Al desembre, al gener, al febrer, al març... Que ningú se n’oblidi: el tomàquet és un producte d’estiu i el que es ven fora d’aquesta temporada és una fotocòpia de mala qualitat d’aquell. Fins que va arribar Gavà Grup, que va descobrir l’híbrid que va engendrar Semillas Fitó creuant dues varietats (tomàquet pera de Girona i costoluto genovese) i del qual pràcticament no hi havia rastre, i li ha tret brillantor comercial. Es diu Monterosa.
  Aquest tomàquet d’estiu (per sabor, per textura, per qualitat) plantat a l’hivern, potser la millor manera de descriure’l, es va parir a Cabrera de Mar (Maresme) després de vuit anys de recerca, però es cultiva al cap de Gata, on el clima és millor. L’han presentat a Alimentaria, i l’èxit, especialment entre els restauradors, és impressionant, perquè soluciona un problema seriós: ¿amb quins tomàquets bons es pot fer una amanida al febrer?
  El Monterosa, que molts confonen amb la varietat cor de bou per la seva asimetria i les seves costelles, destaca per la pell finíssima, la carnositat i l’equilibri del gust, amb un toc dolç i final afruitat. Un altre avantatge: al ser híbrid, es conserva molt més temps i aguanta més de 10 dies abans de consumir-lo, quan un de normal tan sols dura tres o quatre dies.
  Si aquest tomàquet ha obtingut el premi oficiós del públic (s’havia de veure com volaven les degustacions amanides amb oli i sal), les madrilenyes Bodegas Sanviver han obtingut tres guardons oficials per Zarro, el primer vermut ecològic del món. Tota la producció artesanal està certificada, del cep al raïm i fins i tot les herbes que s’hi infusionen, passant per la remolatxa i la canya amb què s’obté el sucre. Un ganxo més per a una beguda en ple auge. És un vermut vermell de color ocre i tonalitats ataronjades que en nas és suau, sense gaire sensació alcohòlica, amb records a donzell i canyella, i que resulta suau i amarg en boca, amb un gust llarg que es manté més temps al paladar que altres vermuts convencionals. Alimentaria li ha atorgat tres dels nou premis Innoval.
  Hi ha més begudes interessants i curioses que s’han vist a Alimentaria, ja sigui de grans marques o de petits elaboradors. Per exemple, un gegant com Freixenet ja està triomfant amb Ice, que es beu amb glaçons a l’estil del Moët & Chandon Ice Imperial, però amb una petita diferència: és 40 euros més econòmic (no arriba als 9 euros, i el xampany ronda els 50).
Saludable
Entre els petits s’ha d’anotar la cervesera artesana Beauty, ubicada en un raconet de la fira, que ha sorprès els que passaven per allà amb la seva cervesa ecològica amb àloe vera, amb un regust subtil i agradable, que a més aporta els beneficis per a la salut de l’àloe vera: ajuda a controlar la glucosa, millora el sistema immune, regenera les cèl·lules internes, aporta fibra, millora la relació sodi-potassi (ideal per a problemes d’hipertensió i per a la recuperació d’esportistes d’elit), és antioxidant... Un concepte de birra trencador com els vídeos de promoció a Youtube. No s’ho perdin.
  Una altra cervesa és La Chinata, especialitzada en derivats de l’oli d’oliva verge extra. N’ha creat una d’aromatitzada amb olives. També artesanal, sense pasteuritzar ni filtrar, amb notes d’ordi fresc, oliva i cítrics.

dimecres, 27 d’abril del 2016

Alimentaria 2016: nous productes que ja es poden comprar al súper

NOVETATS

Alimentaria 2016: nous productes que ja es poden comprar al súper

Caldo de carxofa, 'macarons' o el nou refresc Zitro ja es poden comprar als supermercats

Alimentaria 2016: nous productes que ja es poden comprar al súper
                         
Dimarts, 26 d'abril del 2016 - 21:30 CEST
EL PERIODICO                                     
En la fira Alimentaria s'hi presenten centenars de novetats que algun dia arribaran a les lleixes del supermercat. En canvi, algunes marques acaben de llançar articles que potser molts ciutadans encara no saben que estan a la venda. Aquests en són alguns:

GAMMA DE ROSATS DE CODORNIU


El grup Codorniu Raventós se suma a una tendència en auge: els rosats. Alimentaria en mostra diversos productes, entre ells la novetat Viñas de Anna Flor de Rosa, el primer vi rosat en la història de la marca Codorniu.

CALDO DE CARXOFA ANETO


La marca Aneto ha llançat al mercat un brou depuratiu de carxofa ecològica. Elaborat només amb verdures fresques com carxofa, ceba o espàrrecs, ajuda a netejar l'organisme per sentir-se millor.

TRUITA DE PATATA EXPRÉS


La firma basca La Cocina de Senén ha posat a la venda, en col·laboració amb Jata, un 'pack' de màquina per fer truites de patata ràpides i tot el que cal per aconseguir-ho. Només s'ha de col·locar la truita precuinada a la minipaella elèctrica.

ZITRO


Granini aparta els sucs per crear una beguda diferent: Zitro. Es tracta d'un refresc de gustos amb bombolles d'agulla. Arriba al mercat en tres gustos: llimona i llima, taronja i tarongina, i nabius i llimona.

BUITONI SENSE GLUTEN


Buitoni ha posat a la venda dos nous tipus de pizza. D'una banda, Pizza Fiesta: d'una mida més gran i rectangular, ve en 12 porcions per compartir. De l'altra, Sin gluten, pizzes perquè tothom pugui disfrutar d'aquest plat.

MOJITO YERBABUENA


Yerbabuena llança al mercat mojitos a punt per preparar en cinc gustos: meló, síndria, maduixa, Carib i clàssic. L'usuari decideix si hi afegeix gel picat o rom, però no haurà de fer res més per disfrutar-ho.

MACARONS DE DULCESOL


La firma Dulcesol ha decidit acostar els típics ‘macarons’ francesos a tots els públics. La companyia ha posat a la venda safates de quatre unitats de diferents gustos d'aquest dolç.

NESTLÉ BLOND


Nestlé presenta Chocolate Blond, un nou tipus de xocolata que combina el gust dolç caramel·litzat amb una cremosa textura i, a més, el color daurat.

DANONE PRO


La companyia Danone ha portat a Alimentaria el seu primer producte creat per al mercat de la restauració: Danone Pro. Es tracta d'un iogurt 'premium', cremós i lleugerament ensucrat, ideat per a l'elaboració de receptes dolces i salades, amb un format que maximitza la higiene.

diumenge, 24 d’abril del 2016

. El consumidor del 2020 en 8 tendències alimentàries

consumidors

El consumidor del 2020 en 8 tendències alimentàries

AZTI Tecnalia, un centre tecnològic expert en investigació alimentària i marina, ha fet un estudi sobre les tendències alimentàries futures a Europa

| 24/04/2016 a les 12:04h



Azti Tecnalia
Segons l'estudi d'AZTI Tecnalia, detectar i analitzar les tendències suposa per al sector agroalimentari adaptar-se al mercat actual i anticipar-se al mercat futur. Es tracta, a més, d'una eina estratègica per promoure la innovació des del mercat i per al mercat, i resulta essencial per al disseny de nous conceptes de producte.

Aquest coneixement permet transformar les tendències en productes i serveis innovadors que actualment no hi ha al mercat, així com detectar oportunitats de negoci per respondre als diferents tipus de consumidors.

El consum alimentari a Europa -horitzó 2020-, en 8 tendències.
Per AZTI-Tecnalia


Food Telling, Aliments amb Missatge. Dóna resposta a una demanda d'informació transparent, atractiva i propera. Connecta el consumidor i el que consumeix, i dota a la vegada de més identitat i autenticitat els propis aliments.

"SuperSense", Experiència Multisensorial. Busca una provocació dels sentits, i generar una experiència sensorial original, plaent, intensa i plena.

"Slowcal", slow + local. Implica una major conscienciació i responsabilitat amb l'impacte del consum alimentari en l'àmbit personal, social, econòmic i ambiental. Busca un consum de qualitat, on preval el gaudi, l'equilibri, la sostenibilitat i el proper.

"Here & Now", Aquí i Ara. Facilita l'estil de vida dels nòmades urbans, que demanen flexibilitat, optimitzar la gestió del seu temps, salut, i la gratificació instantània a les seves necessitats, en qualsevol moment i lloc.

"Eater_tainment", Experiència Alimentària. Implica indulgència i autocomplaença a través d'experiències memorables que connectin amb les necessitats emocionals dels individus. Aventura, diversió, sorpresa i entreteniment aporten un valor afegit experiencial al producte.

"MadeSimple", fes-m'ho Simple. Es reflecteix en la demanda de solucions flexibles que permetin la compra i consum intel·ligent, optant a la millor opció en menys temps. Està associada tant al producte com al procés de compra i consum a través de serveis i eines que facilitin la vida als consumidors.

"MyHealth", Salut Personalitzada. Representa una actitud proactiva i responsable cap a la promoció, prevenció i conservació del benestar i la salut pròpia. Persegueix una alimentació adaptada a necessitats personals, per aconseguir l'equilibri físic, mental i emocional.

"EgoFood", Expressió alimentària. Està associada a l'expressió de la pròpia identitat (de forma individual o dins d'un col·lectiu), "personificant" en els productes de gran consum els desitjos, valors o aspiracions pròpies.

Los mejores 25 vinos de España


  • Los 25 mejores vinos de España

  • Los mejores 25 vinos de España

    None
    Fecha de actualización: 7 de marzo de 2016

    Llibres de vins i menges per a aquest Sant Jordi 2016

    Cultura

    Llibres de vins i menges per a aquest Sant Jordi 2016

    Us oferim algunes de les novetats en llibres de gastronomia que han aparegut de gener a abril



    vins i menges st jordi 2016
    ‘La cuina del futur’Pere CastellsTibidabo edicionsL’autor, avui responsable de la Unitat d’Estudis i Recerca en Ciència i Cuina del Campus de l’Alimentació de Torribera, va formar part del primer equip d’investigació d’elBulli i també de l’equip de la Fundació Alícia. El llibre conté aportacions d’especialistes de diferents disciplines i tracta temes tan contemporanis com els productes de proximitat i globalitzats, les textures, el menjar del futur, l’evolució de les eines culinàries, coccions, el paper de la indústria alimentària a la cuina… A més d’afrontar el tema de la responsabilitat social de la cuina i la cuina i la ciència en benefici de la salut.
    ‘Llibre d’aparellar de menjar’Anònim. A cura de Joan SantanachCol·lecció Receptaris històrics de la cuina catalana editats per Barcino i Set PortesÉs un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle XIV. Es tracta d’un receptari que, fins ara, havia restat inaccessible per al gran públic. Les seves receptes reflecteixen els gustos de les classes benestants de la baixa edat mitjana catalana, alhora que constitueix una síntesi de la literatura gastronòmica medieval i una peça bàsica de la tradició culinària catalana, que es projecta fins a l’actualitat.
    ‘Teoria i pràctica del pa amb tomàquet’Leopoldo PomésTusquetsEl fotògraf Leopoldo Pomés, amb aquest llibre, va convertir el plat més popular i representatiu de la cuina catalana en alta gastronomia en dedicar-li, a banda d’un complet receptari, tot un tractat. Ara ens arriba una nova edició amb il·lustracions de la Juliet Pomés Leiz.
    ‘Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura’Joan Roca i Salvador BruguésColumna edicionsAquesta obra mostra tot allò après en la cuina d’El Celler de Can Roca, però també en la cuina familiar, amb la intenció d’ensenyar diferents tècniques que milloren els plats. Perquè la baixa temperatura es practica des de fa milers d’anys i bàsicament la novetat del desenvolupament tecnològic és el control i la precisió, amb la qual podem cuinar avui dia.
    ‘Torres a la cuina’Sergi Torres i javier TorresRosa dels VentsEls germans Torres apleguen per primera vegada en un llibre els trucs i consells per treure el màxim profit dels productes de temporada i obtenir resultats d’alta cuina a l’abast de tothom.
    ‘La cuina del Delta de l’Ebre’Associació de la Dona de La CavaOnada EdicionsAquest receptari de plats elaborats en cadascuna de les cases de les autores és també un recull d’alguns dels plats que amb petites variacions i formes es cuinen en tot l’àmbit territorial del Delta.
    ‘T’ho explico a la cuina’Ferran AdriàBeascoaAdreçat als infants i per practicar la cuina en família, Ferran Adrià proposa seixanta receptes fàcils de fer, creatives i amb bones dosis d’imaginació, la que posen els personatges i els mons de Disney, Marvel, Pixar i Star Wars.
    ‘La cuina dels arrossos del Delta de l’Ebre’Associació de la Dona de La CavaOnada EdicionsL’arròs és un digne representant de la cuina del Delta de l’Ebre. Un delta que emmarca un paisatge arrosser que n’esdevé un dels seus grans elements identitaris. El llibre vol oferir una mirada antropològica de la cuina d’un producte que les autores presenten com un veritable plaer per als sentits.
    ‘Pàleo receptes. La dieta dels nostres orígens per a una dieta saludable’Eudald Carbonell i Cinta BellmuntCossetània EdicionsRemenat d’ous de perdiu amb cranc i espàrrecs, cavall estofat amb nous i pomes, tonyina a la pedra amb ginebre i ruca… A partir d’una seixantena de receptes inspirades en els aliments del paleolític, aquest llibre representa una nova (i molt vella) manera de menjar, la que està lligada a l’alimentació dels nostres avantpassats més remots.
    ‘El llibre dels embotits’Gerard BuxedaEdicions SidillàCatalunya és terra d’embotits. La majoria els elaborem amb carn de porc, tot i que també en fem de senglar o de xai. Tradicionalment la matança del porc constituïa la festa més important que se celebrava als masos. Elaboradors reconeguts d’embotits tradicionals ens expliquen tots els secrets de l’elaboració del fuet i de la llonganissa de Vic, de la llonganissa de la Cerdanya, del xolís del Pallars i del paltruc de l’Empordà. Hi trobareu, però moltes altres receptes, des dels embotits més coneguts com la baldana o el botifarró, passant per les diferents varietats de botifarra com ara la catalana, la de llengua, la d’ou, la de perol, els bulls o bisbes, fins a la sobrassada, la somalla, el pa de fetge, el paté, la baiona, el pernil o la girella i alguns que estan a punt de perdre’s, com el sac d’ossos o els gossets. Fins a trenta-vuit receptes d’embotits.
    ‘101 truites’Toni Monné amb fotografies de María Ángeles TorresCossetàniaL’aparador de truites és interminable. Truites amb verdures, peixos, formatges, embotits, pasta, arròs… Truites de sempre, de les nostres àvies, de pagès, recuperades del receptari tradicional popular. Truites que s’han fet famoses als països més exòtics dels cinc continents. I també truites dolces per acabar els àpats amb unes postres delicioses i originals.
    ‘Vegana i catalana’Marta CastellsViena edicionsMarta Castells, professora de cuina natural i saludable, ha revisat el receptari tradicional català per adaptar-lo, d’una manera senzilla i imaginativa, a una dieta vegana, de manera que aquestes receptes ens remetin, per la vista i pel gust, a la cuina de l’àvia.
    ‘Cuina i reaprofita!’Lídia CasademontCossetàniaEstàs tip que se t’acumulin muntanyes de tàpers a la nevera i no saps què fer-ne? Estàs cansat de repetir plats només per gastar aquestes restes de menjar? Troba, en aquest llibre, tot un seguit de receptes basades en el reaprofitament, perquè puguis reutilitzar els àpats o els aliments que tens guardats. Podràs cuinar una hamburguesa de llentilles amb els llegums que tens a la nevera, o una truita sumptuosa amb les hortalisses i la carn que t’han sobrat.
    ‘Superfoods’Carla ZaplanaCossetàniaDescobreix l’univers dels ‘superfoods’ a través de la descripció de quaranta aliments i setanta receptes delicioses i molt fàcils de cuinar. Sabies que el cacau, l’alvocat, les llavors de lli, la magrana, la mel o el gingebre són ‘superfoods’? Sabies que la majoria dels ‘superfoods’ aporten una gran concentració de vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos essencials, fibra… i poques calories?
    ‘Petita història de banquets’Marta Gómez Mata i Félix Rabel QueixalósTraducció de Tina VallèsGodall EdicionsAquest llibre proposa un recorregut per alguns banquets famosos que, de Plató a ‘El somni’ del Celler de Can Roca i del Sant Sopar al banquet descrit per Karen Blixen, tenen un lloc central en moltes obres de la pintura, la literatura, la filosofia i el cinema occidentals.
    ‘Retrats de vi’Ruth TroyanoPublicacions de la Universitat Rovira i Virgili‘Retrats de vi’ és una col·lecció dedicada a conèixer alguns enòlegs formats a la Universitat Rovira i Virgili de Reus. A través de la seva experiència professional i personal donen a conèixer més bé el seu projecte vinícola i el perquè de com l’afronten. Uns retrats en primera persona nascuts de llargues entrevistes obra de la periodista Ruth Troyano. Els primers tres lliurements són: Toni Sànchez-Ortiz, enòleg independent amb projectes propis a la DOQ Priorat, DO Montsant i assessorament a la DO Tarragona; Anna Espelt, responsable del celler Espelt a la DO Empordà; i Francesc Ferré, enòleg del celler Frisach a Corbera d’Ebre, a la DO Terra Alta.
    ‘Els riuraus. L’elaboració de la pansa’Carlos Fuster MontagudEditorial TívoliÉs una obra que intenta aplegar tota la saviesa i coneixements que hi ha al voltant del món de la pansa i els riuraus. El llibre pretén ser una mena d’abecedari de la pansa, una obra que ens narra com es fan les panses, descrivint tot el procés de forma detallada, la seua comercialització, la recuperació de l’escaldà, la història d’aquesta cultura avui gairebé oblidada i un llarg etcètera. S’il·lustra amb 250 fotografies.
    ‘Atenció, cuina! Continuem el viatge’
    Salvador Garcia-Arbós
    Escola d’Hosteleria i Turisme de Girona
    L’Escola d’Hostaleria de Girona és la més antiga de Catalunya i ja té cinquanta anys. Per aquest motiu, el periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós ha escrit una història d’aquest centre formatiu, plena d’anècdotes i remarcant la importància del treball fet i de la quantitat de grans professionals de l’hosteleria que ha format. Entre d’altres, ha marcat trajectòries tan importants com les dels germans Roca, del Celler de Can Roca.
    ‘Temps de família’Tània JustePremi Néstor Luján de novel·la històrica, ColumnaLa novel·la és protagonitzada per en Bonaventura Giner, indiano retornat de Cuba el 1898, que s’­estableix a les terres de la seva infància i posa en marxa un pla per convertir l ‘antic mas familiar en el centre d’­un veritable imperi vinícola al Penedès. L’obra retrata uns homes i unes dones que van lluitar per refer unes terres devastades per la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX i que van encetar el segle XX en un món rural en plena transformació.
    ‘Manto negre’
    Marta Trillas Morera,
    Editorial Meteora
    Novel·la negra. Un matí de juny, durant el concurs de vins Genus Vini celebrat al Penedès, alguns membres del jurat cauen fulminats, víctimes d’un verí. Soraya Beaumont, l’hereva d’un important celler de la cèlebre denominació d’origen penedesenca, viu els fets en primera persona, ja que ha assistit impotent al tast. Aquest llibre ha estat guardonat amb el Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2015, convocat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.
    ‘Paraules que treballen el fang’Associació de Terrissers Artesans de QuartCossetàniaAquest llibre recull les paraules i locucions pròpies dels terrissers i dels rajolers de Quart (Gironès). Les dels rajolers són exclusives de les tasques de fer rajols, teules i altres peces pròpies. Les dels terrissers fan referència al procés d’elaboració d’objectes de terrissa.

    (Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

    La rosa de Sant Jordi… a queixalades

    Cultura

    La rosa de Sant Jordi… a queixalades

    La cuinera Neus Cuscó ens proposa aquesta delicadesa per celebrar també a taula la diada del llibre i la rosa



    Roses comestibles.
    Roses comestibles.
    Ingredients:
    (una cassoleta per persona)
    4 cassoletes mitjanes
    una terrina de formatge de fines herbes cremós
    150 g de salmó fumat tallat primet
    4 cogombres en vinagre
    Elaboració:
    Les cassoletes, que comprem fetes, les posem cinc minuts al forn perquè quedin cruixents. Quan les traiem, les deixem refredar i les omplim del formatge de fines herbes.
    Tallem el salmó a tires llargues d’uns dos dits d’amplada. I cada tira l’enrotllem sobre el dit índex i d’aquesta manera anem fent la forma de flor. Col·loquem la flor a sobre el formatge.
    Tallem els cogombres per la meitat i els col·loquem de manera que semblin les fulles de la rosa.
    (Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

    La cuina de la Neus: Pèsols del Maresme amb salsitxes i pernil

    Cultura

    La cuina de la Neus: Pèsols del Maresme amb salsitxes i pernil

    Són tan exquisits, que Carme Ruscalleda els anomena «caviar verd»



    Pèsols del Maresme amb salsitxes i pernil.
    Pèsols del Maresme amb salsitxes i pernil.
    Ingredients:
    (per a quatre persones)
    700 g de pèsols desgranats
    6 salsitxes
    50 g pernil serrà a trossets
    2 cebes tendres
    mig manat d’alls tendres
    sal, pebre, oli
    una cullerada de farina
    una fulleta de llorer
    una mica de farigola
    unes fulles de menta fresca
    un gotet de vi blanc
    brou de verdures
    Elaboració:
    En una cassola amb oli hi posem les salsitxes a trossets petits i també el pernil. Després hi posem la ceba tendra picada i els alls tendres també picats. Un cop quedi tot sofregit, hi tirarem una cullerada de farina i tot seguit el gotet de vi blanc. Hi donarem un parell de voltes i hi afegirem els pèsols.
    Posarem una mica de brou, que no cobreixi, i farem bullir els pèsols a foc suau, amb les herbes, el pebre i la sal. Ho deixarem coure fins que els pèsols siguin tous. Amb els pèsols la cocció dura al voltant d’uns vint minuts a mitja hora.

    (Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

    dijous, 21 d’abril del 2016

    Pa amb tomàquet en campanya

    PUNTA DE GANIVET / Punta de ganivet

    Pa amb tomàquet en campanya


    • PAU ARENÓS
    • EL PERIODICO
    Divendres, 15 d'abril del 2016 - 14:28 CEST
    Durant la presentació de 'Teoria i pràctica del pa amb tomàquet', vaig preguntar a Leopoldo Pomés, barba de llop de mar i bastó de lord, per què l’objecte del seu estudi no ha arribat mai a ser una icona mundial (crec que té molt a veure amb la quantitat d’immigrants que aporta un territori a un altre: els italians i la pizza com a exemple). Ell ho va atribuir a l’escassa propaganda i a la necessitat d’una campanya. Li vaig proposar que la portés a terme com a últim servei a la causa. Com que no va quedar clar si ho faria, ho deixo per escrit per estimular-lo.
      President Puigdemont: el pa amb tomàquet també és una estructura d’Estat.
      Tusquets va publicar el volum fa 30 anys i el reedita amb les noves il·lustracions de Juliet Pomés: va ser modern llavors i ho és ara, una raresa en l’univers apàtic dels llibres gastronòmics.
      Un dels canvis més grans en aquestes tres dècades és la substitució del canònic pa de pagès pel de coca o vidre, cruixent plaer que als restaurants cobren a preu d’antiguitat romana.
      Sentir el fotògraf explicar la seva felicitat a l’hora d’ingerir la peça és, així mateix, una porció de felicitat.

    Un llibre per sucar-hi pa... amb tomàquet

    OBRA DE REFERèNCIA SOBRE EL TòTEM GASTRONòMIC CATALà

    Un llibre per sucar-hi pa... amb tomàquet

    Leopoldo Pomés reedita su clásico 'Teoría y práctica del pan con tomate'

    • FERRAN IMEDIO / BARCELONA
    • EL PERIODICO
    Dimecres, 13 d'abril del 2016
    Leopoldo Pomés té prohibit als cuiners del seu restaurant Flash Flash que facin la recepta amb pa amb tomàquet més trencadora que coneix: la truita del nen. És una truita farcida de molla de pa amb tomàquet, oli i un punt de sal. Se la va inventar el pintor Xavier Valls, pare de l’actual ministre francès, Manuel Valls. La recepta està recollida al llibre que acaba de reeditar, l’entretingut i interessant Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (Tusquets), i forma part de 69 propostes més relacionades amb aquest tòtem de la gastronomia catalana, a més a més d’articles diversos amb dosis de fina ironia.
    El fotògraf i publicista, «enamorat» del pa amb tomàquet des que té ús de raó, recorda que la seva mare aprofitava les sobres per fer-li un entrepà de lluç amb pa amb tomàquet; el peix sol no se’l menjava. Però la recepta que més li agrada és aquesta: «Agafar un tomàquet de penjar i treure-li l’aigua i les llavors esprement-lo; amb el que queda del tomàquet, fregar-lo generosament al pa de coca, i després s’hi afegeix oli d’oliva verge extra en abundància i sal. I posa-hi el que vulguis».
    El pa amb tomàquet, tan exitós i simple com menyspreat pels grans de la gastronomia, siguin xefs o divulgadors, dóna molt joc i plaer, encara que Pomés s’ha horroritzat quan li han servit una salsa de tomàquet, oli i sal per estendre-la amb cullera sobre el pa, o quan ha demanat un entrepà amb pa amb tomàquet i li han posat el fruit tallat en rodanxes a dins del pa.
    Hi ha poca bibliografia sobre un plat tan popular a Catalunya i tan poc conegut més enllà de l’Ebre i els Pirineus. «Això és perquè som tímids, si fóssim italians hauria arribat a tot el món», afirma Pomés, que va escriure el llibre fa 30 anys i es va divertir molt, com ara, quan ha repassat cada recepta, ha escrit un nou pròleg en què proclama la seva màxima de «l’hedonisme al poder» i ha comptat amb les il·lustracions de la seva filla Juliet i de les firmes de David Trueba (pròleg) i Pau Arenós (recepta).

    dimecres, 20 d’abril del 2016

    Sant Celoni és el poble català que compra més llibres de cuina

    LECTURA

    Sant Celoni és el poble català que compra més llibres de cuina

    La capital del Baix Montseny també s'alça amb el títol de "hub de la ciència-ficció"

    | 20/04/2016 a les 10:56h

    Sant Celoni la quarta població de Catalunya més lectora. | @elsmatins
    Sant Celoni és el poble de Catalunya que compra més llibres de cuina, segons es desprèn del llistat d'Amazon.es que ha elaborat amb motiu d'aquest Sant Jordi que ja tenim a tocar, després d'analitzar les vendes de llibres físics i desc¡àrregues de llibres electrònics dels últims dotze mesos.

    Però Sant Celoni també es revela com el quart municipi català que més llegeix, segons les mateixes fonts, per darrera dee la població barcelonina de Sant Just Desvern, La Garriga i Barcelona. El top-10 de ciutats més lectores de Catalunya el formen per aquest ordre, Sitges, Sant Quirze del Vallès, Girona, Roses, Castelldefels i el Masnou.

    També té especial rellevància el fet que la comarca del Vallès Oriental s'alça amb el títol de "hub de la ciència-ficció", ja que les dues localitats que més llibres compren d'aquest gènere són Sant Celoni i Cardedeu. El llibre més adquirit ha sigut la història d''Arthur al otro lado', una obra de fantasia on Arthur Conan Doyle intenta salvar el món de la màgia.

    I també relacionat amb el Vallès Oriental és l'esperit emprenedor de La Garriga, ja que la segona població més lectora de l'any també té el títol de ser les que més llibres de negocis i economia ha comprat a Amazon.es.
    Contingut relacionat