OBRA DE REFERèNCIA SOBRE EL TòTEM GASTRONòMIC CATALà
Un llibre per sucar-hi pa... amb tomàquet
Leopoldo Pomés reedita su clásico 'Teoría y práctica del pan con tomate'
Dimecres, 13 d'abril del 2016
Leopoldo Pomés té prohibit als cuiners del seu restaurant Flash Flash que facin la recepta amb pa amb tomàquet més trencadora que coneix: la truita del nen. És una truita farcida de molla de pa amb tomàquet, oli i un punt de sal. Se la va inventar el pintor Xavier Valls, pare de l’actual ministre francès, Manuel Valls. La recepta està recollida al llibre que acaba de reeditar, l’entretingut i interessant Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (Tusquets), i forma part de 69 propostes més relacionades amb aquest tòtem de la gastronomia catalana, a més a més d’articles diversos amb dosis de fina ironia.
El fotògraf i publicista, «enamorat» del pa amb tomàquet des que té ús de raó, recorda que la seva mare aprofitava les sobres per fer-li un entrepà de lluç amb pa amb tomàquet; el peix sol no se’l menjava. Però la recepta que més li agrada és aquesta: «Agafar un tomàquet de penjar i treure-li l’aigua i les llavors esprement-lo; amb el que queda del tomàquet, fregar-lo generosament al pa de coca, i després s’hi afegeix oli d’oliva verge extra en abundància i sal. I posa-hi el que vulguis».
El pa amb tomàquet, tan exitós i simple com menyspreat pels grans de la gastronomia, siguin xefs o divulgadors, dóna molt joc i plaer, encara que Pomés s’ha horroritzat quan li han servit una salsa de tomàquet, oli i sal per estendre-la amb cullera sobre el pa, o quan ha demanat un entrepà amb pa amb tomàquet i li han posat el fruit tallat en rodanxes a dins del pa.
Hi ha poca bibliografia sobre un plat tan popular a Catalunya i tan poc conegut més enllà de l’Ebre i els Pirineus. «Això és perquè som tímids, si fóssim italians hauria arribat a tot el món», afirma Pomés, que va escriure el llibre fa 30 anys i es va divertir molt, com ara, quan ha repassat cada recepta, ha escrit un nou pròleg en què proclama la seva màxima de «l’hedonisme al poder» i ha comptat amb les il·lustracions de la seva filla Juliet i de les firmes de David Trueba (pròleg) i Pau Arenós (recepta).
Leopoldo Pomés té prohibit als cuiners del seu restaurant Flash Flash que facin la recepta amb pa amb tomàquet més trencadora que coneix: la truita del nen. És una truita farcida de molla de pa amb tomàquet, oli i un punt de sal. Se la va inventar el pintor Xavier Valls, pare de l’actual ministre francès, Manuel Valls. La recepta està recollida al llibre que acaba de reeditar, l’entretingut i interessant Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (Tusquets), i forma part de 69 propostes més relacionades amb aquest tòtem de la gastronomia catalana, a més a més d’articles diversos amb dosis de fina ironia.
El fotògraf i publicista, «enamorat» del pa amb tomàquet des que té ús de raó, recorda que la seva mare aprofitava les sobres per fer-li un entrepà de lluç amb pa amb tomàquet; el peix sol no se’l menjava. Però la recepta que més li agrada és aquesta: «Agafar un tomàquet de penjar i treure-li l’aigua i les llavors esprement-lo; amb el que queda del tomàquet, fregar-lo generosament al pa de coca, i després s’hi afegeix oli d’oliva verge extra en abundància i sal. I posa-hi el que vulguis».
El pa amb tomàquet, tan exitós i simple com menyspreat pels grans de la gastronomia, siguin xefs o divulgadors, dóna molt joc i plaer, encara que Pomés s’ha horroritzat quan li han servit una salsa de tomàquet, oli i sal per estendre-la amb cullera sobre el pa, o quan ha demanat un entrepà amb pa amb tomàquet i li han posat el fruit tallat en rodanxes a dins del pa.
Hi ha poca bibliografia sobre un plat tan popular a Catalunya i tan poc conegut més enllà de l’Ebre i els Pirineus. «Això és perquè som tímids, si fóssim italians hauria arribat a tot el món», afirma Pomés, que va escriure el llibre fa 30 anys i es va divertir molt, com ara, quan ha repassat cada recepta, ha escrit un nou pròleg en què proclama la seva màxima de «l’hedonisme al poder» i ha comptat amb les il·lustracions de la seva filla Juliet i de les firmes de David Trueba (pròleg) i Pau Arenós (recepta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada