dimecres, 24 d’agost del 2016

¿Saps quines són les set meravelles gastronòmiques d'Espanya?

ELEGIDES PER VOTACIÓ POPULAR

¿Saps quines són les set meravelles gastronòmiques d'Espanya?

¿Saps quines són les set meravelles gastronòmiques d'Espanya?
Joan S. Puig Pasqual
Barcelona ( Barcelones ) 13.11.2014. Icult. Report de ruta gastronomia por La Boqueria. Arxiu DG. 141113 ex 0128 en la foto: Marcos jamones. Sere Lopez cortando jamon en su establecimiento de la Boqueria FOTO: PUIG, JOAN
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 24 d'agost del 2016 - 20:59 CEST
Escollir només set meravelles gastronòmiques d'Espanya és gairebé una missió impossible, però més de 60.000 persones van acceptar aquest deliciós repte i van votar en una enquesta a internet pel seu plat preferit. Les 'papas arrugás' canàries, el pernil ibèric, el pop a la gallega, la paella valenciana, la truita de patates, la 'quesada pasiega' càntabra i els 'paparajotes' murcians són els set menjars escollits.
Pel camí van caure el gaspatxo andalús, el cocido madrileny, la fabada asturiana, les migas, el pisto i la crema catalana, entre altres 20 finalistes. 

UN PATRIMONI DELICIÓS

La iniciativa va néixer per promoure la candidatura de la gastronomia espanyola a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, com ja han aconseguit la japonesa, la mexicana i la francesa, a més de la dieta mediterrània.
La pàgina oficial de les 7 Maravelles Gastronòmiques d'Espanya ha rebut més de 400.000 visites, el 18 % des de l'estranger, motiu pel qual els organitzadors donen per complert l'objectiu de defensar i difondre "una gastronomia fonamentada en el vigor de les cuines regionals". 

¿Què són els 'paparajotes'?

Els 'paparajotes' s'han colat en l'últim lloc de les set meravelles gastronòmiques i són els grans desconeguts del rànquing. Es tracta d'unes postres típiques de l'horta murciana, elaborats a base de fulles de llimoner, farina i ou. Després de fregir-los, es reuixen amb sucre en pols i canyella. Una delícia per al paladar. 


dijous, 18 d’agost del 2016

V Festa del Vi de Batea el proper cap de setmana

fires

V Festa del Vi de Batea el proper cap de semana


Del 19 al 21 d'agost, V Festa del Vi de Batea, amb la mostra de vins DO Terra Alta en el marc de la Festa Major de Batea

La DO Terra Alta preveu produïr uns 37 milions de quilos

| 17/08/2016 a les 11:56h
El divendres a les 19:00h es donarà el tret de sortida amb una ruta pels diferents establiments de restauració del municipi, on es podran degustar vins autòctons i les punxades ideades per a l’ocasió.
A continuació el que demostri més gràcia bevent vi amb porró tindrà l’honor d’encendre el coet que marcarà l’inici de la Festa Major, que viurà la seua primera gran nit amb l’actuació gratuïta de la Banda Puig a la 01:00h.

Programació
Dissabte a les 10:30h trobada d’intercanvi de plaques de cava, davant de l’agrobotiga del Celler Batea durant tot el matí.
A les 19:00h s’inaugurarà la Mostra de Vins, l’acte principal del certamen ubicat als porxos de la Plaça Major, invitant a passejar pel casc antic del municipi, i on cellers de la població i localitats veïnes presentaran el producte estrella de la comarca fins les 22:00h.

Els vins es podran tastar adquirint un pack de 5 tiquets al preu de 5€, i es podran acompanyar amb un pack de 3 tapes també al preu de 5€. El maridatge es completarà amb les actuacions musicals de A Quiet Man i Damià Olivella.

Els actes es completen amb el clàssic concurs de raïms de garnatxa, per tal de descobrir qui compta amb el raïm més madur i de més pes. I la proclamació a mitjanit de la Reina del Vi, seguida del concert gratuït de Lax'n'Busto, un dels últims de la seva gira #lax30.

Diumenge a les 13:00h La Banda Forània s’encarregarà de treure al carrer públic de totes les edats. I per la tarda a les 19:30h actuació d’un dels grups revelació de les Terres de l’Ebre, El Mafio, acompanyada d’un servei de vins a copes per rematar la Festa del Vi.

Per a més informació: www.batea.altanet.org

Un vi rosat català, entre els 10 millors rosats del món

vins

Un vi rosat català, entre els 10 millors rosats del món

Plà dels Àngels 2015, del grup Codorníu Raventós, l’únic vi de l’Estat que figura en aquest exclusiu top ten

El certamen The Global Rosé Master situa en vuitena posició el Priorat del celler Scala Dei

Codorníu vol liderar el creixement dels vins rosats amb la nova gamma rosé

| 17/08/2016 a les 11:35h
Pla dels Àngels 2015, del celler Scala Dei (grup Codorníu Raventós), ha estat reconegut entre els 10 millors vins rosats del món del 2015 pel certamen The Global Rosé Master, organitzat per la revista The Drink Business. El jurat, format per Masters of Wine, Wine Ambassadors, Master Sommeliers i sommeliers ha situat aquest rosat, elaborat amb 100% garnatxa i sota la Denominació d’Origen Priorat, a la vuitena posició de la classificació amb un guardó d’or, convertint-se en l’únic vi duna DO de l’Estat al top ten.

Pla dels Àngels és un rosat de finca que neix de vinyes ubicades entre els 400 i els 800 metres, on la garnatxa aconsegueix les condicions òptimes de maduració i es converteix en un vi amb un punt de frescor especial.

Estem molt contents pel reconeixement al vi, però també per la varietat i la zona on ha estat elaborat, especialment reconeguda pels seus vins negres”, ha subratllat Ricard Rofes, enòleg de Scala Dei, que considera que aquest premi “demostra que si la garnatxa creix en zones on pot conservar la frescor, el resultat també és un producte excel·lent”.
Pla dels Àngels, així mateix, està reconegut amb 91 punts a la Guía Peñín 2016, 92 punts a la Guía Gourmets 2016 i va ser considerat Millor Vi Rosat de Catalunya per la Guia de Vins de Catalunya 2016.
Amb una producció limitada de 2.000 ampolles, Pla dels Àngels només està disponible a les millors vinoteques del país.

Viticultura
El raïm procedent de les zones altes de Scala Dei crescut en sòls argilosos conserva l’acidesa i per tant la frescor al moment de la verema. Vinyes joves i velles. Amb orientacions nord i est com a predominants, situades entre els 500 i els 600 metres d’altura.

Vinificació
Per preservar les característiques aromàtiques de la garnatxa, es refreda el raïm en el moment d’arribada al celler fins als 2 ºC, es derrapa i després de 3 hores de maceració amb les pells comença el sangrat del dipòsit per aconseguir un color pàl·lid atractiu. Posteriorment es desfanga i comença la fermentació com si fos un vi blanc. Després de la fermentació reposa durant uns quatre mesos al dipòsit fins que arriba el moment de l’embotellament.

Característiques sensorials
Tot i que procedeix de raïm negre, el seu color pàl·lid deixa intuir que s’aproparà més a un blanc. Els reflexos blavosos al rivet ens mostren un rosat tènue a la ferradura, i molt atractiu a la vista. En aromes, fruita vermella fina i delicada, tons cítrics que el fan fresc. En boca és fresc i predominen les maduixes, el pomelo i els matisos anisats.

Cellers Scala Dei, pioners del Priorat

Scala Dei és el celler més antic del Priorat i el primer a elaborar el vi embotellat l’any 1974. Respectant els mètodes d’elaboració ancestrals adaptats a les noves tècniques, destaca per tenir les vinyes més antigues i privilegiades de la regió. Vinyes que s’han conservat al llarg dels segles amb una mitjana de 50 anys, en parcel·les situades entre els 400 i els 800 metres sobre el nivell del mar i que, unides a la singularitat dels seus sòls i a les seves diferents orientacions, atorguen al raïm un ampli ventall de matisos per a la producció de vins.

dilluns, 15 d’agost del 2016

Un ritual de bellesa a través de l'alimentació

Un ritual de bellesa a través de l'alimentació

Un ritual de bellesa a través de l'alimentació
Un ritual de belleza a través de la alimentación
El doctor Nicholas Perricone proposa una dieta a base d'aliments amb efecte antiedat

El doctor Nicholas Perricone, un guru de la cura de la pell, proposa una dieta a base d'aliments amb efecte antiedat


Dimecres, 3 d'agost del 2016 - 18:45 CEST
EL PERIODICO                                           
L'aparença de la pell és el fidel reflex de la nostra alimentació. Els diferents tractaments que s'utilitzen diàriament són el complement perfecte per reforçar els beneficis que s'aporten al cos, així que s'hi hauria de fer especial atenció. El doctor Nicholas Perricone, (Perricone MD), considerat el guru de la pell, proposa una sèrie de consells per seguir una alimentació adequada que beneficia l'organisme i la pell.

Els alts nivells de glucosa a la sang causen inflamació i també permeten que s'iniciï l'efecte de glicosilació, que es produeix quan el sucre s'adhereix a les proteïnes i genera el deteriorament dels teixits, cosa que es tradueix en arrugues.

Per això, el doctor Nicholas Perricone recomana combatre l'envelliment amb un programa en tres nivells: dieta, suplements i cosmètics destinats a evitar la inflamació i frenar els signes de l'edat. Entre els aliments que tenen efectes beneficiosos en l'organisme i que són clau en la lluita contra l'envelliment, hi destaquen les verdures de fulla verda, els fruits vermells, els lactis orgànics, plantes aromàtiques, el te verd, el salmó salvatge, els flocs de civada, el cacau pur i l'oli d'oliva. Mentre que per disminuir l'excés de sucre a la sang, aquest expert recomana evitar menjar patates, pa, pastissos i sucs.

Aquesta dieta 'antiaging' es basa en el consum d'unes 1.800 calories diàries, 40% de proteïnes d'alta qualitat, 30% d'hidrats de carboni complexos i àcids grassos essencials. La base d'aquest règim són les astaxantines i els àcids grassos essencials, que milloren la lluminositat i la fermesa cutànies.

Aquest professional aconsella que per seguir aquesta pauta nutricional s'ha de dividir el dia en tres àpats principals i dos piscolabis, cosa que suposaria menjar una mica cada tres o quatre hores. En la dieta Perricone hi ha dues modalitats: Dieta antiinflamatòria de 28 dies i la dels tres dies Perricone Nutritional Face Lift™. En totes dues, la base són quatre grups de nutrients 'antiaging' en 10 aliments: antiinflamatoris, protensors, antioxidants, antiretenció…

divendres, 12 d’agost del 2016

Verdura i peix, aptes per a l’estiu

Verdura i peix, aptes per a l’estiu

Tot i que són aliments laboriosos de cuinar, les seves propietats són molt saludables i, elaborats com cal, també poden ser atractius i gustosos

El peix i la verdura es mereixen una reivindicació. A les cases encara se’ls considera els plats difícils de la setmana, però a les cuines dels restaurants s’estan convertint en els ingredients estrella, són els que més color i gust aporten a les receptes. El motiu pel qual hi ha tanta diferència entre aquests dos espais és que, sovint, per cuinar aquests aliments, es necessita molt temps i paciència. Tant els vegetals com els peixos són aliments laboriosos de netejar, triar i cuinar. I, si no, per què la indústria alimentària ha ideat vendre les fulles d’enciam en bosses de plàstic?
“Cal fer fora la mandra i la millor manera per fer-ho és pensant en la recompensa que tindrem quan ens mengem el plat”, opina la xef Carme Ruscalleda, del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i del Moments, dins de l’Hotel Mandarin Barcelona. “És cert que guanyem temps quan optem per comprar l’enciam en una bossa de plàstic perquè no hem de netejar les fulles i tallar l’enciam”, però es tracta de decidir quines són les nostres prioritats. Si el que ens interessa és gaudir del menjar i cuidar-nos, “cal que apostem pels aliments que no estan manufacturats”, continua explicant Ruscalleda, un dels cuiners que més divulgació fan del peix i la verdura. A partir d’aquí, la clau per combatre el factor temps és l’organització.
¿Com hem de cuinar aquests aliments perquè siguin tan bons que oblidem l’estona prèvia de preparació? “La realitat és que tant el peix com la gran majoria de vegetals s’adapten bé a moltes coccions diferents. Es poden menjar crus, escaldats, fregits, bullits i guisats al forn, entre altres maneres”, explica la xef del Sant Pau amb set estrelles Michelin. Per mostrar-ho, agafa uns raors (lloritos) ben llampants i els fregeix. “Podem completar el plat amb una amanida d’enciam, tomàquet i ceba, i una llesca de pa amb tomàquet, i tenim un sopar deliciós i equilibrat nutricionalment”, assegura. Però l’amanida no és l’única opció, també podem optar per l’albergínia, ja que ara també n’és temps. “Les albergínies bullides no són gens greixoses i amb els raors hi combinen de meravella”.
Una altra bona manera de cuinar el peix i els vegetals és fer-los escaldats. Consisteix a submergir-los durant uns quants segons dins aigua bullent amb una mica de sal. Els llagostins són una bona opció per cuinar-los d’aquesta manera. Després d’escaldar-los, cal maridar-los amb el que Ruscalleda anomena un cebiche vegetal, per al qual s’ha de preparar prèviament llet de tigre. Per fer-ho, la cuinera tritura api, amb llimona i llima, oli d’oliva, julivert i sal. És una preparació que agrada molt i que està inspirada en les receptes de cuina peruana, que ara són tendència a tot el món. “A l’hora de servir el plat, el cebiche vegetal el poso sobre les verdures, i al costat, els llagostins”.
Peix marinat amb sake
Una tercera opció per cuinar el peix és fer-lo marinat. Un dels plats preferits de la cuinera de Sant Pol de Mar és filetejar unes orades i deixar-les dins d’aigua de mar una bona estona, després escórrer els filets de peix i marinar-los amb alga kombu i sake. Finalment, els embolcalla amb paper film i els desa a la nevera d’un dia per a l’altre. “Una marinada és com un entremig de cuit i cru, serveix perquè el peix agafi la rigidesa justa per poder preparar una esqueixada o un empedrat, per exemple. O una amanida de llegums i vegetals”, explica la xef.
Fer carpaccio de peix o verdura és una altra de les receptes que proposa Ruscalleda. “Agafem unes gambetes petites, d’aquelles que són econòmiques, les pelem i les emboliquem amb paper film, les aplanem i les posem al congelador”. L’endemà les hem de descongelar dins de la nevera i acabar de preparar el plat. S’ha de ratllar un tomàquet a sobre de les gambes, posar-hi oli i sal, i ja estaran a punt per menjar”.
Si, malgrat els atractius d’aquests plats, el peix i la verdura encara se’ns resisteixen, la cuinera Mireia Anglada suggereix acompanyar aquests aliments amb salses. “Tenen molt gust i dissimulen el gust del peix i de la verdura”, diu Anglada, que afegeix que és un bon truc per aconseguir que els més petits mengin peix i verdura. “Es poden fer salses dolces fetes a partir d’ingredients dolços, sense necessitat d’afegir-hi sucre -comenta-. Si durant una setmana aconseguiu que el nen o nena mengi una petita quantitat de peix i de verdura, l’aliment entrarà a la seva memòria organolèptica, ja no trobarà el gust desconegut i li començarà a agradar”. Pel que fa als ingredients per preparar les salses, Anglada recomana especialment fer ús dels anacards.
Una altra de les tècniques d’aquesta xef és cuinar el peix a la sal. “Per a peces senceres, com una orada o un besuc, va molt bé”, comenta. Caldrà treure les vísceres del peix i després cobrir-lo amb sal gruixuda, lleugerament humida amb aigua. Després es col·loca al forn durant uns vint minuts per cada quilo de peix, i a 180 graus. “La sal protegeix el peix i impedeix que les temperatures excessives arribin a l’interior, així que es cou al vapor”.
Finalment, Anglada suggereix cuinar el peix amb la tècnica francesa papillote. “Cal fer-ho sempre amb un estoig de silicona platí (com els de la marca Lékué) o paper d’estrassa. El paper d’alumini no l’aconsello perquè pot contaminar l’aliment”, diu. El peix s’ha de col·locar dins l’estoig i s’ha de tancar hermèticament perquè es cogui bé al forn”. Segons Anglada, el papillote cou els aliments amb el seu propi suc i amb el vapor que desprenen, i per això no cal afegir-hi res més. O, com a molt, alguna espècie per potenciar el gust del peix.

dijous, 11 d’agost del 2016

Per què és com és la cuina penedesenca

Goretti Martínez
,
10/08/2016

Menjar i beure
SURTDECASA

Per què és com és la cuina penedesenca

D’acord que no és una cuina molt diferent a la de la resta de Catalunya però... quines particularitats li donen personalitat?

Foto: 

Cedida
El biòleg i periodista Francesc Murgadas
Vivim al Penedès (entès en el sentit ampli d’Alt, Baix i Garraf) i tenim ben presents alguns productes típics que solem menjar els dies de festa: les gambes de Vilanova, el Gall del Penedès, les catànies, el cava... Però si ens pregunten per les característiques pròpies de la cuina del Penedès, la tradicional i del dia a dia, la cosa es complica. Per això hem parlat amb el Francesc Murgadas, biòleg i periodista especialitzat en gastronomia, per tal que ens aclareixi alguns conceptes i ens expliqui aquells detalls que aporten personalitat a la cuina penedesenca. En definitiva, per tal que ens ajudi a esclarir per què la cuina penedesenca és com és.
“La cuina del Penedès no és diferent a la catalana però hi ha una adaptació a les característiques de la zona”
Condicions físiques i ecològiques
Físicament som una “plana litoral estreta separada d’una plana interior més àmplia per una serralada (la Litoral) que condiciona els moviments perpendiculars a la costa i separa relativament dos ecosistemes gastronòmics”, ens explica Murgadas. Òbviament, la cuina de la zona costanera es basa en el peix i la cuina de l’interior, en la carn. Com que la plana litoral és estreta i amb un pendent pronunciat que sovint origina riuades de tardor, no permet una vida dedicada exclusivament a l’agricultura ni tampoc al mar. En canvi, la plana interior és ampla i sí que permet una vida exclusivament agrícola: “La vida i la cuina de la costa seran per tant híbrides, compaginant l’activitat marinera i la terraire, mentre que a l’interior es decantarà clarament per la terraire, és a dir, pagesa”. Murgadas continua: “Els plats de platja seran mixtes (espineta amb cargolins) del tipus mar i muntanya, mentre que els d’interior seran exclusivament de carn”.

FOTO: Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú
Condicions històriques i culturals
Imaginem-nos que anem enrere en el temps. Veiem una plana interior “clarament parcel·lada però sense arribar a construir latifundis, cosa que obligarà a treure tota la subsistència -fins que no arribi el comerç- de la masia”. Aquesta masia és més petita que el mas de la Catalunya nord i molt més petita que el cortijo o altres formes latifundistes. Les masies, per tant, “s’organitzen al voltant de dues unitats estructurals: hort i corral”. Aquestes dues unitats condicionaran els ingredients de la cuina penedesenca a l'interior i, a la costa, hi haurà les mateixes unitats però més petites. En aquest cas, “estaran complementades per l’activitat pesquera que generarà una curiosa proliferació de situacions del tipus de dalt i de baix consistents en propietats dividides amb terrenys a la zona interior: generalment les cases en el nucli urbà que defensa de les incursions sarraïnes i altres de menys valorats i de conreu a tocar de la platja” .

FOTO: ACAP - Fons Salvem les Imatges de Sant Martí
La cuina ve clarament influïda per la presència àrab, que acaba entre els segles XI i XII; i, a la costa, per la navegació de cabotatge (transport de càrrega i passatgers entre ports d'un mateix país, tot navegant a prop de la costa). “Això porta tècniques del sud i del nord que “mestissen” la cuina, sobretot la del peix”. També influeix la cultura de la Catalunya sud, caracteritzada per la manca de combustible, és a dir, fusta: “Obliga a una cuina de flama més que de brasa i sobtada més que reposada o del xup-xup”, aquesta darrera més pròpia del nord.
“En la mesura que som de la Catalunya Sud, tenim presents els productes característics d’aquesta regió i que ens diferencien de la Catalunya Nord”
I aquests productes són els següents:
Fruit sec: “Bàsicament ametlla i traduït en les picades que els àrabs van aportar a la nostra cultura”.
Carn: “I per manca de ramaderia, es tracta de les aportacions del corral que van de l’aviram (gallines i ànecs de les albuferes litorals) als conills, passant per l’inevitable porc que permetia fer aportacions a la dieta hivernal. El vacum era inexistent a la Catalunya nova i les ovelles estaven sotmeses a la transhumància i, per tant, a un consum ocasional en el moment del passatge per la zona o de l’establiment hivernal a les enveges”.

FOTO: ACAP - Fons Biosca
Verdures: “De cicle curt i bàsicament de fulla ja que no hi havia un hivern massa fred que justifiques els naps. Bledes per la cassola, escarola o similars per les amanides, i carbassa per les sopes o purés”.
Peix: “Inicialment el peix sec tipus congre però derivant cap a les salaors (bàsicament tonyina) obtingudes a les almadraves. De fet, la sorra i altres formes de tonyina conservada en sal (espineta, bull de tonyina, ganyims...) només anaren a la baixa quan la competència del bacallà fou important”.
Bases: “Naturalment, l’oli ja que la cultura del porc no era prou important com per fer del llard o la cansalada l’element bàsic de les coccions. També la farina obtinguda del blat i que es treballava en forma de pa i, més endavant i a la costa, de pasta”.
Vi: “Tradicionalment negre i força ferreny ja que la vinya era conreada a les zones altes i més seques abans de que s’hi dediquessin les millors terres de la plana, primer pel negoci de les holandes i desprès dels blancs afruitats de la graellades i arrossos turístics. Amb produccions limitades al mas i, per tant, no massa abundants. Extrem recomanable donades les dificultats de conservació dels vins que, rarament, esdevenien misteles o vins rancis per mor de la calor”.
Fruita: “Bàsicament centrada en els fruits salvatges com figues, gínjols o mores i en els melons i síndries que aportaren els àrabs”.
Llaminadures: “Derivades del pa durant tot l’any i durant la primavera dels excedents d’ous que produïa el corral. En el primer cas amb les coques més o menys de forner, fetes amb pasta de pa enriquida amb greix (aquí sí, de porc) o llardons i perfumades amb herbes de la zona, sobretot comí. En el segon, amb la crema catalana o similars i amb la merenga feta amb les clares que se separaven i que calia aprofitar”.
Espècies: “Basades sobretot en les herbes seques de la zona (farigola, romaní, etc..). Amb les influències àrabs de rigor, sobretot la canyella i el safrà.”
“Les tècniques definitòries de la cuina del Penedès són les elementals de la cuina de la Catalunya Sud”
Una sèrie de tècniques presents avui dia a moltes llars:
Amanida: “Tradicional d’oli, vinagre i sal però sovint enriquida amb aportacions de fruit sec, com en el cas del xató.”
Cocció en aigua: “Escassa per la necessitat de combustible i generalment en forma més o menys adaptada d’escudella barrejada o olla podrida, en coure en olla i al foc a terra, tot allò que era comestible.”
Cocció en humit: “La més habitual i basada en la successió enrossit del producte central - sofregit - afegit de fons de cocció, aigua o brou - cocció - rematat amb picada. Relativament ràpida i mai en els termes de xup-xup que s’atribueix a la cuina catalana en general. All cremat o conill amb cargols en són exemples.”
Rostit: “Cocció al forn dels dies de festa i feta en sec dins de la rostidora que permet coccions col·lectives al forn de pa o l’estalvi de combustible al forn de casa. Gall de Nadal o cuixa de xai de Pasqua són alguns exemples.”

FOTO: ACAP - Fons Salvem les Imatges de Sant Martí
Graella: “Derivat del treball al camp i amb ús de graelles i foc directe, generalment de branques seques o redoltes de vinya que reclamen cocció sobtada i breu dels productes inicials, com en el cas dels calçots, i permeten l’aprofitament de la brasa escassa i breu per la cocció ràpida de peixos petits com la sardina o carn degudament trossejada com les costelles”.

Més informació: 

Si voleu aprofundir en aquestes qüestions, us recomanem el llibre 'Mariners i terraires. La cuina a Vilanova i la Geltrú', de Francesc Murgadas i Pere Tapias (Edicions El Mèdol)

diumenge, 7 d’agost del 2016

Ceviche de rap

Dinem i en parlem

Ceviche de rap


Ceviche de rap | Anna Murgadas

Al pati de la senyora Maria hi ha un llimoner, un arbre que dona uns fruits magnífics. Molt grocs i molts grossos, fan molta olor a llimona. Són llimones de veritat. La senyora Maria em va fer molt feliç quan em va regalar mitja dotzena d'aquestes llimones. Vaig pensar que m'havia de reconciliar amb aquesta fruita, recuperar el bon rotllo que teníem abans que les llimes arribessin a la meva cuina. I sí, la convivència és possible i en un plat tan essencial com aquest ceviche de rap. Ideal per a un sopar d'estiu...


Ingredients (per a dues persones)


250 gr. de rap
1 ceba de Figueres mitjana
3 llimones grosses
2 llimes
1 ají
5 branques de coriandre fresc
sal
pebre negre
all en pols
  

Abans de començar a preparar aquest plat, una consideració: estem parlant de peix cru i per tant, si no voleu ensurts amb l'anisake, congeleu-lo el dia abans i traieu-lo tres o quatre d'hores abans de posar-vos a fer el ceviche. Taleu els talls a trossos petits, a mi m'agraden a tires d'1x2 centímetres. Poseu-lo dins un bol a la nevera mentre talleu la ceba en juliana i piqueu el coriandre i l'aji fresc. No es fàcil localitzar-ne a la botiga. Si no us és possible, us servirà qualsevol altre pebrot picant dels que fan servir a la cuina peruans o mexicans.


Espremeu les llimones i la llima, coleu-ne el suc i aboqueu-lo sobre el peix. Deixeu que maceri durant 10 minuts i després afegiu-hi el coriandre i l'ají picats. Remeneu-ho i, per últim, poseu-hi la ceba el juliana. Remeneu-ho i ja ho teniu a punt de servir. Si necessiteu un complement i accepteu un consell, recupereu la recepta dels bocinets de mango. Combina tan bé com la llima i les llimones.