divendres, 29 de juny del 2018

¿Es el Pan Tumaca un invento catalán?





Pantumaca

¿Es el Pan Tumaca un invento catalán?

Mon Dieu! ¡Con la que está cayendo y yo meterme en estos fregaos sobre el origen del pan tumaca! Aunque sin embargo y con la mano en el pecho, creo que le debo su merecido homenaje. Lo desayuno todos los días cuando estoy en Rusia (vivo más allí que en España), porque cuando vuelvo a Valencia, no puedo evitar mis galletitas doradas de la infancia.
Así que intentaré desentrañar el misterio y sin ofender a nadie espero, navegaré por la historia de este plato tan simple como delicioso. Una auténtica droga para muchos paladares entre los que se incluye el de un servidor.

Lo primero, ¿de donde viene ese tomate?

Al contrario que el tema del huevo o la gallina, el origen del Solanum lycopersicum, que así se llama científicamente, está bien documentado y, tal vez, podría ayudarnos a conocer de donde viene el plato. O no.

Pues bien, el tomate no proviene de las Ramblas, sino de algún lugar situado unos grados más al este. Es originario de América donde era producido desde el sur de Colombia hasta el norte de Chile y llegó de la mano de aquellos alegres conquistadores que lo introdujeron en Europa en el siglo XVI como…planta ornamental. Su consumo terminaría popularizándose doscientos años más tarde. Cosas de las crisis, imagino.

Buscando al primer Arguiñano

Pero a poco que recordemos, casi todos sabíamos esto ya: el tomate viene de América como la patata y esto no creo que debiera restarle ningún tipo de catalanidad a su origen.
Desde la antigua Grecia es conocido el delicioso sabor del pan aliñado con aceite de oliva condimentado con una pizca de sal, así que como país integrante de la tradición culinaria mediterránea al menos en su forma original seguro que llevamos usando algo parecido en España durante muchos años. La receta se recogería como “panboli i bo” en el “Modo de cocinar a la mallorquina” de Jaume Oliver en el siglo XVI (No te confundas con Jaimie Oliver, el de las inmundas paellas) y, por supuesto, todavía no incluía tomate.

Con independencia de estos antecedentes y ahondando en su versión moderna, quien parece resolver ¿definitivamente? el asunto sobre el origen es el periodista y gastrónomo catalán Nestor Luján que en 1950 escribió que la receta de lo que actualmente conocemos como “pan tumaca” se encuentra en un libro de 1884. Su escritor, el también catalán Pompeu Gener, decía en él que lo había probado en casa de una tal Madame Adam que lo había puesto de moda. Pero tal vivienda se encontraba un poco lejos del Estadi Olímpic, en concreto, en el centro de París.
Curiosamente, la leyenda más extendida en Cataluña es aquella que cuenta que los primeros en usar el tomate para untarlo, serían los trabajadores de Murcia, Andalucía y Extremadura encargados de la construcción del metro de Barcelona. En aquella época, sobre 1920, lo utilizarían con el fin de ablandar el pan algo durillo que les daban a la hora de comer. Aparentemente conforme construían, plantaban las tomateras al lado de la vía. Me parece una teoría preciosa con un enorme pero: en las vías de un metro en obras de entonces había menos luz que en el castillo del Conde Drácula y la fotosíntesis es un hecho.
En fin, que dejaré a tu libre elección determinar si es francés o catalán de la parada del metro de Bogatell. Por mi parte pienso que tratándose de una receta tan simple y con productos tan comunes, por mucha Madame Adam, supongo que alguien lo habría intentando antes o a la vez en varios lugares. Eso si, lo de los trabajadores del metro, muy bonito pero como que no me lo creo.
       
Así os dejo, sin desfacer el entuerto del todo y sin mojarme mucho. Tengo unas galletitas doradas esperándome y ya os contaré otro día cómo me las apaño para pasar mi aceitito de oliva virgen extra por la frontera rusa que además de arte, tiene delito.

dijous, 21 de juny del 2018

El Celler de Can Roca, el segon millor restaurant del món

ARA.CAT


El Celler de Can Roca, el segon millor restaurant del món

El restaurant Osteria Francescana, a Mòdena, és el millor per a la revista 'Restaurant'



Els germans Roca / DAVID BORRAT Zoom


El Celler de Can Roca continua sent un dels millors restaurants del món. I encara més, millora en el rànquing. L’actualització del llistat anglès The World’s 50 Best Restaurants, que va ser feta pública ahir a la nit a Bilbao, al Palau Euskalduna, el situa en segona posició, un graó per sobre del tercer calaix del podi que va obtenir en l’edició de l’any passat. Més enllà de la pugna per aquestes posicions capdavanteres, el fet és que el restaurant gironí porta deu anys, dels 16 de vida que té el rànquing anglès, en el 'top ten' mundial.
L’únic que ha privat els Roca de tornar a ser al capdamunt de la llista ha sigut l’italià Massimo Bottura amb la seva Osteria Francescana, de Mòdena, que del segon lloc del 2017 ha fet el salt al primer lloc, recuperant un lideratge que ja va ostentar el 2016.
L’altra gran notícia de la nit per a la gastronomia catalana la van protagonitzar Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch, els cuiners del restaurant Disfrutar, amb el salt més espectacular a l’elit en passar del lloc 55è al 18è que s’han guanyat en aquesta edició.
A El Celler de Can Roca van saber aviat que serien segons, després que el presentador dels premis els definís com el restaurant més hospitalari del món; justament aquesta característica és de les que més destaca del projecte dels tres germans de Girona, i l’elogi delatava el resultat. “Estem molt contents”, confessava la parella de Joan Roca, Anna Payet; els tres germans i les seves parelles eren a Bilbao, mentre que els pares, la Montserrat i el Josep, es miraven la retransmissió dels premis en directe amb una part de l’equip del restaurant. I ho feien, esclar, a Can Roca, el restaurant de la carretera de Taialà de Girona.
A banda de l’hospitalitat, hi ha moltes altres característiques que marquen el Celler. El producte de temporada, treballat amb el màxim de respecte, i alhora amb creativitat del més alt nivell. O el restaurant 'pop-up' que obren als estius per tot el món, i que ha fet que El Celler de Can Roca hagi sigut present en gairebé tots els continents del món. O el projecte de La Masia, situat davant del restaurant, en un mas antic, que han renovat i han rodejat d’horts. A La Masia és on els germans reciclen les ampolles de vidre que fan servir al restaurant. El projecte porta per nom Roca Recicla. I també és a La Masia on hi ha l’hort, on fan investigació i formació constant.
D’altra banda, en un altre sector de la sala, el cuiner Oriol Castro confessava ahir a la nit que no s’esperava “gens” el salt del Disfrutar. Castro va ser l’encarregat de representar el restaurant a Bilbao. Ell sol va sortir a recollir el premi a l’escenari, sorprès i content, perquè la revista anglesa 'Restaurant', l’organitzadora dels premis, no passava per alt l’enorme salt de posicions d’un restaurant amb tres deixebles de Ferran Adrià.
“És increïble i inimaginable”, continuava explicant Castro. De fet, el cuiner afirmava ahir a la nit que estava content pel Disfrutar, però també per Catalunya, perquè “els premis tenen repercussió econòmica per a tot el país”.
El projecte de Castro, Casañas i Xatruch ha seduït per la manera com innoven en el producte de temporada. El gaspatxo de tomàquet que es menja com un sandvitx, i el pesto esfèric que es menja a cullerades, i com a protagonista (no com a salsa). Aquests són alguns dels plats actuals que han portat els tres cuiners a ascendir de manera estratosfèrica.
Amb una carrera meteòrica, premiada per francesos (a la guia francesa 'Michelin' tenen dues estrelles des de l’última edició) i ahir a la nit pels anglesos, cal recordar que els tres cuiners van inaugurar el 2012 el restaurant Compartir, a Cadaqués. El desembre del 2014 obrien el Disfrutar, al carrer Villarroel de Barcelona, en un local distribuït en diversos espais, amb terrassa inclosa, i amb espai a l’entresol, on tenen estudi d’investigació.
Alguns dels últims projectes amb què treballen són la innovació de les vaixelles amb col·laboració de l’Escola Massana de Barcelona. Aquest treball conjunt els ha permès portar a taula l’ou a la carbonara amb bolets en un plat fondo que a la part esfèrica exterior conté un pírcing metàl·lic, concretament una gallina.
Per la seva banda, la llista situava en la 32a posició el restaurant Tickets, del xef Albert Adrià. “Portem quatre anys a la llista, i ens hem anat movent amunt i avall, però malgrat això estem molt contents, perquè el món és molt gran, i que et diguin que ets entre els millors és molt bona notícia”. Adrià també confessava que estava molt content pel Disfrutar, “que han pujat com un llamp”, deia. Els tres cuiners del Disfrutar i Albert Adrià, esclar, havien treballat junts a El Bulli, a la cala Montjoi, i per això Adrià confessava ahir a la nit que la notícia l’enorgullia, perquè els considera “de la família”.

La reivindicació feminista de Clare Smyth

La xef Clare Smyth, l’única dona que té un restaurant amb tres estrelles Michelin al Regne Unit, el Core, va pujar ahir a l’escenari a rebre el premi a la millor cuinera del món, una categoria específica per a dones. Smyth va fer un discurs amb una clara reivindicació feminista en què va dir: “La gent em demana per què no hi ha més dones cuineres i jo no tinc una resposta, però necessitem un entorn més propici per aconseguir un equilibri entre gèneres i un entorn de treball més humà, per a homes i per a dones”. La cuinera va reconèixer que al llarg de la seva carrera no han parat de preguntar-li com és ser una dona cuinera, i va dir, fent broma: “I jo no sé què dir perquè no he estat mai un home cuiner”. Sobre la polèmica que envolta aquest guardó, que ha rebut moltes crítiques i que des del món de la gastronomia ha estat titllat per algunes veus d’“absurd” i “insultant”, la cuinera es va limitar a comentar: “Només espero que aconseguim la igualtat i puguem deixar enrere aquesta conversa”.

Coca de Sant Joan amb crema

ARA.CAT

T. Gilbert, J. Castellano

Coca de Sant Joan amb crema

Coca de Sant Joan amb crema Zoom


El pastisser Eric Ortuño, format a les millors escoles i pastisseries de França, i actual xef pastisser de l’Escola Hofmann de Barcelona, proposa preparar a casa una coca de Sant Joan de crema ben atractiva.

Tant aquesta coca, com també d'altres de diferents que preparen per Sant Joan, com la de xocolata i la de llardons, es poden adquirir a la pastisseria del carrer dels Flassaders, número 44, de Barcelona.
Ingredients per a 6 persones

Per a la massa de coca


250 g de farina de força
100 g de llet
50g de sucre
1 ou
30 g de mantega
30 g de llevat
5 g de sal
1 pell de llimona
1 pell de taronja

Per a la crema pastissera


4 rovells d’ou
100 g de sucre
40 g de Maizena
500 g de llet
1 branca de canyella
1 pell sencera de llimona

Per pintar la coca


50 g d’ametlla
50 g de sucre
50 g de clara

Per decorar la coca

Fruita confitada: taronja i cireres
Pinyons
Sucre perlat

Primer pas: 15 minuts d’amassar + 30 minuts de repòs

En un bol de vidre, aboqueu la farina. I, tot seguit, el sucre, les pells ratllades de llimona i de taronja, el llevat sense desfer, la mantega, un ou, i anem afegint la llet a poc a poc.

Comenceu a amassar-ho amb les mans. Tots els ingredients han de quedar ben lligats. Al principi, notareu que la massa és humida. I s’ha d’anar assecant a mesura que l’aneu amassant. Veureu que la massa està llesta quan es desenganxa de les mans. Compteu ben bé uns 15 minuts d’anar-la amassant amb les mans. Un truc és fer-la xocar contra les parets del bol perquè així s’incorpora aire a la massa.

Amb l’ajut d’una llengua pastissera, aneu desenganxant bé la massa de les parets del bol. Tot seguit, deixeu-la reposar 5 minuts perquè el gluten s’hidrati i agafi elasticitat. Després continueu amassant durant cinc més.

Un cop la massa és seca, traieu-la del bol de vidre. Poseu una mica de farina a la fusta o al taulell de cuina. Doneu-li forma de bola girant la massa per si mateix. I introduïl-la dins d’un bol de vidre net, tapat amb paper film. Hi ha de reposar 30 minuts.

Segon pas: 1 hora de fermentació

Passats els 30 minuts de repòs, llanceu una mica de farina damunt de la taula de treball, i estireu la massa amb l’ajut d’un corró de fusta. Doneu-li la forma ovalada tant amb l’ajut del corró com també amb les mans.
Col·loqueu-la damunt d’una safata de forn amb paper sulfuritzat. La massa hi ha de fermentar, i una manera d’aconseguir-ho és tapar-la amb una safata de plàstic, que la cobreixi. Deixeu-la a temperatura ambient (25-28º) durant una hora sencera. Sabreu que la massa està fermentada perquè n’haurà doblat el seu volum.

Tercer pas: elaboració de la crema pastissera: 40 minuts

Mentre la massa de la coca fermenta, prepareu la crema pastissera. En un bol de vidre, poseu-hi quatre rovells d’ous. Reserveu les clares per després.
Poseu-hi el sucre, i barregeu ben bé amb l’ajut d’unes barnilles de cuina. Després la Maizena, i torneu-ho a barrejar.
Al foc, poseu-hi un cassó amb la llet. Mentre s’escalfa, col·loqueu-hi una branca de canyella i una pell sencera de llimona. La llet hi ha de bullir amb els dos ingredients.
Quan arrenca l’ebullició, retireu-ho i aboqueu-lo, a través d’un colador, dins de la preparació dels ous amb el sucre i la Maizena. Un cop barrejats tots els ingredients, torneu-los a abocar al cassó, i poseu-los al foc. Aneu remenant la preparació amb l’ajut d’unes barnilles de cuina. Notareu que la crema està feta, perquè espesseirà.
Un cop feta, aboqueu la crema dins d’un bol de vidre. Malgrat que estarà calenta, tapeu-la amb paper film. Mireu de posar el paper film enganxant-lo amb la crema pastissera, perquè així evitareu que s’hi facin grumolls. Reserveu-la durant mitja hora col·locant el bol dintre d’una olla on hi haureu posat glaçons i aigua. És com si féssim un bany Maria però en fred.

Quart pas, preparació dels ingredients per pintar la coca: 5 minuts
En un bol de vidre afegiu la farina d’ametlla, sucre glacé, les clares d’ou que teníeu reservades, i  ho barregeu amb les barnilles. És una barreja que ha de quedar líquida.
Cinquè pas: guarniment de la coca: 5 minuts
Amb un pinzell de cuina, pinteu la coca sucant el pinzell en la preparació líquida que acabeu de preparar. Amb la crema, que haureu col·locat en una mànega pastissera un cop refredada, dibuixeu, per damunt de la coca, ratlles verticals. Per continuar, aneu-hi posant per damunt també taronja i cireres confitades. Després, pinyons. I, per acabar, un polsim de sucre perlat.

Pas final, al forn: 12 minuts

Ja estarà llesta per col·locar al forn a 190º durant 12 minuts. Passat aquest temps, traieu-la del forn. Veureu que la massa de la coca està torrada, enfosquida, sobretot a la part del mig.

Bon profit!

Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan



PUBLICACIONS > CULTURA POPULAR BCN

Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan

La menja estrella de la nit de Sant Joan té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber



Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons, etc., acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any, els forners i pastissers fan milions de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber.
1—La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
2—Sembla que el nom deriva del verb llatí cocere, que vol dir ‘coure’.
3—Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
4—Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
5—Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
6—L’any passat, per Sant Joan, només al Principat es van vendre més d’1.700.000 coques artesanes.
7—Alguns dels pastissers més atrevits proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot, s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
8—Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
9—La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
10—Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
11—La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
12—De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
13—Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
14—La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
15—A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura.
16—Abans, era freqüent de menjar-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
17—A l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
18—I a Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
19—A més, per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània, mengen més dolços semblants a la coca de Sant Joan.
20—La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

diumenge, 3 de juny del 2018

Recepta: Amanida de bacallà amb sèsam i vinagreta de poma



CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Amanida de bacallà amb sèsam i vinagreta de poma

Amb la primera calor ja ve de gust aquest plat fresc, que podrem fer tot l’estiu



Ingredients:—400 g de bacallà remullat
—2 tomàquets grossos vermells
—1 ceba tendra grossa
—1 pebrot escalivat
—3 o 4 tomacons per a ratllar
—1 cullerada de sèsam negre
—sal, pebre, oli
—vinagre de poma
Elaboració:Tallem el bacallà a trossos quadrats i el reservem. Pelem els tomàquets grossos i els tallem a quadrets. Els posem a escórrer. Tallem la ceba fina a juliana. La reservem. El pebrot escalivat, també el fem a trossets.
En una safata, hi posem el tomàquet, la ceba, el pebrot i, pel damunt, els daus de bacallà. Ratllem els tomacons. Hi posem el tomàquet ratllat pel voltant. Tastem de sal i ho rectifiquem si s’escau.
En un bol posem oli, vinagre de poma i pebre. Ho emulsionem i amanim. Acabem el plat escampant un grapat de sèsam negre per sobre.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]