10.10.2019 09:38
Els humans del Plistocè Mitjà, fa
uns 400.000 anys, ja emmagatzemaven menjar per consumir-lo amb
posterioritat. Així ho posa de relleu una recerca liderada pel Centre
Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) on han
participat els investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) Daniel Villalba i Antoni Margalida
(UdL i IREC-CSIC). Els resultats de l’estudi, que s’ha portat a terme
al jaciment de Qesem Cave (Israel), els acaba de publicar la revista
internacional ‘Science Advances’. Els investigadors han analitzat les
marques antropogèniques de les restes de fauna trobades a la cova.
Utilitzant sèries experimentals que controlen el temps d’exposició i els
paràmetres ambientals, combinats amb anàlisis químiques, han avaluat la
preservació de la medul·la òssia, que aportava alts nivells d’àcids
grassos a la dieta.
L’objectiu de la recerca era esbrinar si l’extracció de medul·la estava vinculada única i exclusivament amb el seu consum immediat; si l’emmagatzematge de determinats ossos per a un consum posterior podria deixar algun senyal recognoscible en processos de fossilització; i, quin era el temps aproximat de conservació en condicions òptimes.
En l’estudi experimental han processat 79 ossos de la zona distal de potes de cérvol (Cervus elaphus), amb alt contingut medul·lar, per comparar-los després amb els de daina (Dama dama) trobats a la cova. I els han sotmès a tres escenaris ambientals diferents: tardor, hivern i una simulació de les condicions mediterrànies d’Israel. També han introduït la variant d’ossos ‘sense pell’ per a comparar químicament si existeixen diferències en la preservació nutricional.
Els investigadors han aïllat marques concretes lligades a l’extracció de pell seca i han pogut determinar un baix índex de degradació de greix medul·lar fins aproximadament la sisena setmana d’exposició, moment en el qual la pèrdua de nutrients comença la seva acceleració. La comparació de les marques experimentals amb les arqueològiques els ha permès plantejar la possibilitat d’un processament secundari i, per tant, un possible consum diferit de medul·la en el cas d’aquests óssos de cèrvid.
Això planteja uns comportaments que exigeixen una certa capacitat de planificació i previsió dels humans que habitaven el Pròxim Orient al Plistocè Mitjà. ‘L’acumulació deliberada d’ossos implica una preocupació anticipada per les necessitats futures, i una capacitat de desplaçament temporal que supera l’aquí i ara com a forma de subsistència’, asseguren els investigadors. ‘Aquesta és la primera evidència d’un comportament tan nou i pot obrir una nova porta sobre els modes d’adaptació dels humans al Paleolític’, afegeixen.
L’objectiu de la recerca era esbrinar si l’extracció de medul·la estava vinculada única i exclusivament amb el seu consum immediat; si l’emmagatzematge de determinats ossos per a un consum posterior podria deixar algun senyal recognoscible en processos de fossilització; i, quin era el temps aproximat de conservació en condicions òptimes.
En l’estudi experimental han processat 79 ossos de la zona distal de potes de cérvol (Cervus elaphus), amb alt contingut medul·lar, per comparar-los després amb els de daina (Dama dama) trobats a la cova. I els han sotmès a tres escenaris ambientals diferents: tardor, hivern i una simulació de les condicions mediterrànies d’Israel. També han introduït la variant d’ossos ‘sense pell’ per a comparar químicament si existeixen diferències en la preservació nutricional.
Els investigadors han aïllat marques concretes lligades a l’extracció de pell seca i han pogut determinar un baix índex de degradació de greix medul·lar fins aproximadament la sisena setmana d’exposició, moment en el qual la pèrdua de nutrients comença la seva acceleració. La comparació de les marques experimentals amb les arqueològiques els ha permès plantejar la possibilitat d’un processament secundari i, per tant, un possible consum diferit de medul·la en el cas d’aquests óssos de cèrvid.
Això planteja uns comportaments que exigeixen una certa capacitat de planificació i previsió dels humans que habitaven el Pròxim Orient al Plistocè Mitjà. ‘L’acumulació deliberada d’ossos implica una preocupació anticipada per les necessitats futures, i una capacitat de desplaçament temporal que supera l’aquí i ara com a forma de subsistència’, asseguren els investigadors. ‘Aquesta és la primera evidència d’un comportament tan nou i pot obrir una nova porta sobre els modes d’adaptació dels humans al Paleolític’, afegeixen.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada