dimecres, 14 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Amanida de mongeta tendra

Les verdures d’estiu
L’estiu és una bona època per a gaudir dels productes de l’hort: les hortalisses. És el moment de collir les pastanagues, la mongeta tendra, els alls, la remolatxa o els raves. I també és el temps de dues grans famílies: les Solanàcies (albergínia, pebrots, tomàquets i patata) i les Cucurbitàcies (carabassa, carabassó i cogombre).
La majoria d’hortalisses es consumeixen un cop cuites, excepte en els casos de les amanides o els gaspatxos, que es consumeixen crues. Els minerals no es transformen amb la cocció, però les vitamines no resisteixen les altes temperatures, per això és aconsellable menjar verdura cuinada i també amanides de verdura crua. En aquesta recepta hi ha verdures cuites i els tomàquets frescos, i això és una bona combinació que ens proporciona més vitamines.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Els productes de l’hort tenen un contingut d’aigua molt elevat i, en canvi, no contenen pràcticament greixos ni hidrats de carboni ni proteïnes. Només hi ha una excepció: les patates, que són riques en hidrats de carboni i no estan incloses dins del grup de les verdures, sinó que es troben dins del grup dels farinacis. Per això les verdures tenen un valor calòric molt baix, i aquest és el motiu pel qual es recomana augmentar la ingesta d’hortalisses quan es tracta de perdre pes o de mantenir-lo.
Es recomana de prendre’n entre dues i tres racions diàries i és fàcil d’aconseguir-ho perquè se’n pot menjar per dinar, per sopar, als acompanyaments i també hem de tenir en compte tota la verdura que es necessita per a fer sofregits i salses.
Les vitamines de les verdures
—Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides, que l’organisme transformarà en vitamina A.
—Contenen vitamina C, que, com que perd les propietats amb l’escalfor, no es pot aprofitar si la verdura és cuinada, però sí que es pot aprofitar si es menja crua en amanides.
—Contenen àcid fòlic, que és una de les vitamines del grup B, present a les verdures de fulla verda i que intervé en la formació de components de la sang i en el sistema immunitari.
Els minerals de les verdures
—Gairebé no contenen sodi, el principal component de la sal.
—Són molt riques en potassi, que ajuda a eliminar el sodi, i per això a les persones hipertenses els convé consumir molta verdura.
—Tenen ferro que ens costa d’aprofitar. Per ajudar a absorbir-lo convé menjar una fruita àcida per postres.
Els antioxidants de les verdures
—Protegeixen l’organisme, reforcen el sistema immunitari i ajuden a prevenir l’aparició de malalties, com el càncer.
—La pastanaga és molt rica en carotens, que es transformaran en vitamina A, que té poder antioxidant i protegeix la pell.
—Les diverses varietats de pebrots, l’albergínia, el tomàquet i la remolatxa, gràcies als pigments de colors vius que les caracteritzen, ens aporten una gran quantitat d’antioxidants.
—El tomàquet (com la síndria) té color vermell a causa d’un pigment, el licopè, que pertany a la família de la vitamina A amb acció antioxidant. El licopè és més efectiu si es cuina, per això és molt recomanable fer salses amb tomàquet natural. El licopè ajuda a prevenir i a tractar, sobretot, el càncer de pròstata.
La mongeta tendra
La mongetera és una planta originària de l’Amèrica del Sud, de la família de les lleguminoses. Si consumim la mongeta tendra, ens referim a la tavella verda que embolcalla les llavors tendres de la planta. Si deixem créixer la llavor i l’assequem, llavors tenim la mongeta seca.
La mongeta tendra és una d’aquelles hortalisses que rep el nom de verdura pel color verd intens que té. Es pot trobar al mercat durant tot l’any, però el moment òptim de consum és entre l’abril i l’octubre. A l’hora de comprar-les hem de vigilar que tinguin un color verd viu sense decoloracions, una forma regular i, per saber si són fresques, es pot intentar doblegar-les: si la mongeta es doblega, no és fresca, si es trenca i apareix una gota d’aigua, sí que ho és. Es poden guardar pocs dies a la nevera, al calaix de la verdura.
Una de les varietats més consumida és la mongeta perona, que és plana, ampla, amb llavors petites i de bona cocció. Deu el seu nom a Eva Perón. Al final de la dècada dels anys quaranta, es van fer una sèrie d’intercanvis comercials entre Espanya i l’Argentina. Van arribar excedents de diversos productes des d’aquell país, entre els quals hi havia aquesta mongeta plana que era més tendra que la d’aquí. La dona del president argentí era molt popular i la població espanyola, que l’admirava, va batejar la nova varietat amb el seu nom. També podem trobar una altra varietat, la mongeta bobi, que és més allargada i rodona, amb forma de tub. Si es cou al punt i queda una mica tibant, la mongeta bobi va molt bé per fer en amanida o saltada amb un sofregit o amb pernil.
Recepta
La base d’aquesta recepta és la verdura del temps. Com he comentat altres vegades, podeu afegir o treure algun ingredient. L’originalitat del plat rau en el fet de barrejar verdura cuita (la mongeta i la pastanaga, que normalment mengem calentes) i verdura crua. Per això en dic amanida, perquè du el tomàquet cru i es menja freda.
Us recomano que prepareu les mongetes i les pastanagues amb temps, unes hores abans de l’àpat o el dia abans, per tal que pugui servir-se com a plat fred.
Ingredients (per a 2 persones)
200g de mongeta tendra (de la varietat perona o de la bobi)
2 pastanagues
2 tomàquets madurs o 12 tomàquets cherry
1 llauneta petita de blat de moro
oli d’oliva verge extra
sal Maldon
Preparació
Renteu les mongetes i les pastanagues. Raspeu la pell de les pastanagues i talleu-les a rodanxes. Traieu la punta de la mongeta, allà on hi ha la tija, i talleu les mongetes per la meitat o de la mida que desitgeu.
Podeu bullir la verdura en una olla amb poca aigua, la justa per a cobrir-la. Les afegiu quan l’aigua arrenqui el bull i hi tireu una culleradeta de sal. Les deixeu bullir deu minuts i punxeu la verdura per veure si està cuita. Com que és una amanida, és millor que no quedi massa feta, més aviat que sigui una mica tibant. Després les escorreu i les deixeu refredar.
També podeu coure les verdures al vapor, en una olla que permeti fer la cocció dins el colador que separa la verdura de l’aigua i les saleu.
Quan la verdura s’hagi refredat, hi poseu el tomàquet tallant-lo de la mida que us agradi. Obriu la llauna del blat de moro, l’escorreu i l’esbandiu. Barregeu-ho tot. Hi afegiu sal Maldon i oli al moment de servir-ho al plat
Suggeriments
Es pot afegir una ceba tallada crua o escaldada (si preferiu que no us repeteixi).
Com que és una amanida, hi queden bé les olives, que poden ser farcides o negres d’Aragó.
També podeu amanir-la amb una vinagreta amb oli, una mica de vinagre i una culleradeta de mostassa.
És un primer plat molt lleuger i estaria bé combinar-lo amb un segon plat amb més consistència, com un tall de pollastre o de peix a la planxa o guisat.
Comentaris
És una recepta apta per a dietes vegetarianes i veganes.
No conté gluten.
Valoració nutricional
Aquesta recepta és la d’un primer plat basat en verdures i, com que no hi ha ni pasta ni arròs, té pocs glúcids. També hi ha poques proteïnes (els cereals i els llegums en tenen molta més quantitat) i pocs greixos, perquè només s’hi afegeix l’oli d’amanir. Fixeu-vos que el que aporta més quilocalories, a part de la cullerada de postres d’oli que fa 5g, és el blat de moro, perquè és un cereal i conté hidrats de carboni. És un plat ric en fibra, vitamines i minerals. A més de servir-se fred, és ideal per als dies de calor perquè la digestió d’aquesta amanida no requereix esforç per a l’organisme i no eleva la temperatura corporal. És un plat molt lleuger, però que no ens deixarà amb gana perquè combina l’efecte saciant de la fibra amb els glúcids del blat de moro.


dimarts, 13 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Arròs al curri


Avui farem un plat que no és difícil, però que requereix una mica de temps per a fer-lo, ja que cal bullir l’arròs i tallar i saltar les verdures. La paraula ‘curri’ prové de la llengua tàmil que es parla al sud de l’Índia i significa ‘salsa’. Quan els anglesos s’hi van establir, els va agradar el gust de les salses que es preparaven i van provar de portar-les cap a Europa. Però algunes espècies perdien l’aroma i per això van fer-ne una barreja en pols amb totes, que és la que ens ha arribat aquí. Altres gastronomies com la de Tailàndia o el Japó també fan servir aquestes espècies i les van adaptar als seus gustos.
La barreja en pols que fem servir a Europa acostuma a tenir aquests ingredients: comí, gingebre, coriandre, canyella, nou moscada, grans de mostassa, pebre, cardamom i cúrcuma. La cúrcuma, que és la responsable del color groc intens i persistent del curri, és un rizoma, una mena de tija subterrània de la planta que sembla una arrel. Té moltes propietats i efectes antiinflamatoris i antioxidants que són molt beneficiosos per a l’organisme i també s’ha descobert que té activitat anticancerosa. Aquests efectes beneficiosos es veuen afavorits per la barreja de la cúrcuma amb els altres productes, com el gingebre (que també té poder antiinflamatori i antioxidant) i el pebre, perquè la combinació entre tots facilita l’absorció i metabolització de les substàncies que tenen totes aquestes propietats. Té un gust intens i peculiar i no ha de ser picant, tot i que té una mica d’alegria.


L’arròs
L’arròs és un cereal, és a dir, un tipus de planta de la qual s’aprofita el gra, ric en midó. Se’n pot fer farina, pot utilitzar-se per fer farratges o per fer begudes fermentades com la cervesa. Es troba dins la família de les Gramínies i pertany al gènere Oryza sativa. Permet fer-ne diverses collites durant l’any i això el converteix en un cereal molt productiu.
El seu origen és a l’Àsia, on ja es conreava fa milers d’anys. Es considera que és el segon aliment més consumit al món, després del blat, que és un altre cereal. L’arròs no conté gluten, aquella proteïna dels cereals que de vegades causa intoleràncies i inflamació intestinal. Per tant, l’arròs el pot consumir tothom, també els celíacs.
Hi ha diversos tipus d’arròs que es classifiquen segons la seva mida: arròs de gra curt o rodó, de gra mitjà o de gra llarg. D’arròs de gra curt o rodó tenim l’arròs Bomba de l’Ebre, que rep aquest nom perquè no es trenca, sinó que s’arrodoneix amb la cocció. No allibera el midó i fa que no es covi ni quedi enganxat. És el que s’utilitza per fer els arrossos caldosos. D’arròs de gra mitjà tenim la varietat Badia del Delta de l’Ebre, que és molt tradicional i es fa servir per fer paelles. També podem trobar l’arròs llarg, que no deixa anar el midó i no va bé per fer-lo a la cassola, sinó que s’ha d’escórrer i utilitzar per preparar amanides. A casa nostra, a part dels arrossos del Delta, també tenim els de Pals, dels quals fa uns anys que s’ha recuperat el conreu.
L’arròs és una gran font d’energia, ja que el seu contingut principal és el midó, que es converteix en glucosa. Això vol dir que és ric en hidrats de carboni de cadena llarga, que digerim lentament i que ens aporta força quilocalories. En canvi, no conté gens de greix en la seva composició, però cal afegir-ne en moltes de les múltiples receptes per cuinar-lo.
Recepta
La base d’aquesta recepta és l’arròs. Es pot fer servir arròs llarg o arròs rodó, això dependrà dels gustos. Si es fa servir arròs rodó, serà més gustós però caldrà esbandir-lo bé perquè no quedi enganxat. Si es fa servir arròs llarg, com que té menys midó, quedarà més desenganxat i una mica més tibant. Les verdures per a saltar es poden adaptar al gust de cadascú. La combinació del curri amb el batut de coco (no en podem dir llet perquè és el suc d’una fruita barrejat amb aigua) és el que li dóna el gust i l’aroma característics.
Ingredients (per a 2 persones)
140g d’arròs sec (70g per persona)
1 ceba petita
1 pastanaga
½ carabassó petit
½ pebrot vermell
unes fulles de julivert
oli d’oliva
150 ml de batut de coco (una tassa que no estigui plena)
1 cullerada de postres de curri
Preparació
Poseu un cassó amb aigua al foc amb una cullerada de postres de sal. Renteu les verdures i assequeu-les.
Peleu la ceba i trinxeu-la. Peleu la pastanaga i talleu-la a trossets petits. Renteu també el carabassó i el pebrot i talleu-los a trossets petits. Renteu i trinxeu les fulles de julivert.
Poseu oli d’oliva en una paella, just per cobrir-ne la superfície i poseu-hi primer la ceba per sofregir-la. Després hi afegiu el pebrot, la pastanaga i el carabassó, els saleu només una mica i els salteu a foc viu.
Aneu remenant les verdures perquè no es cremin i, quan ja estiguin daurades, hi poseu el julivert tallat, remeneu i apagueu el foc. Si queden cruixents, estaran més bones.
Mentrestant, quan l’aigua bulli, hi poseu l’arròs i remeneu. Depèn de quina mena d’arròs trieu i de com us agradi, el deixareu fer més o menys. De totes maneres, com queda més bé és quan l’arròs es fa al punt, ni massa fet ni massa cru. Pel canvi de color i de mida sabreu quan cal treure’l del foc, però compteu que serà entre 12-15 minuts.
Escorreu l’arròs amb un colador, esbandiu-lo bé amb aigua freda i deixeu que quedi ben escorregut.
A la paella on heu saltat les verdures, mireu si hi podeu abocar l’arròs escorregut o agafeu-ne una de més gran i ho poseu tot junt sense perdre l’oli de saltar les verdures.
A la tassa amb què mesureu el batut de coco, hi barregeu la culleradeta de curri. Amb el foc encès, hi aboqueu el coco amb curri, ho barregeu bé un parell de vegades i ho retireu del foc.
Suggeriments
La quantitat de batut de coco i de curri, la podeu adaptar al vostre gust: si es vol més caldós, es posa més coco i si es vol més pujat de gust, hi poseu més curri.
És un primer plat que omple molt.
Pot combinar bé amb un segon plat de carn o de peix que aporti les proteïnes animals.
Es pot servir calent o tebi.
Comentaris
És una recepta apta per a dietes vegetarianes i veganes.
No conté gluten.
Valoració nutricional
Aquesta recepta té una aportació calòrica elevada perquè l’arròs aporta molts glúcids i la capacitat energètica és alta. També cal tenir en compte la quantitat de proteïna vegetal que conté. Quan es menja arròs, les racions han de ser sempre mesurades.

Actualitat Descoberta una vil·la romana a Badalona des d'on es feia i s'exportava vi a tot l'Imperi

Descoberta una vil·la romana a Badalona des d'on es feia i s'exportava vi a tot l'Imperi

La nova troballa confirma, encara més, el potencial vitivinícola de la ciutat, que ha perdurat com a mínim fins a l'Època Moderna
 
La vil·la romana des d'on s'elaborava i s'exportava vi
La vil·la romana des d'on s'elaborava i s'exportava vi | Museu de Badalona
"Estem molt contents perquè aquesta última troballa, no fa sinó confirmar el que ja fa temps que apuntàvem des del Museu, que Badalona va ser una regió importantíssima en la producció, elaboració i exportació de vi i que Baetulo en època romana estava molt vinculada a aquesta indústria". Són paraules de l'arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn, en declaracions a Vadevi.cat.

I és que després de nou mesos d'excavacions al solar de l’antiga fàbrica coneguda com "L’Estrella" l'equip investigador ja està en condicions d'explicar aquesta troballa. Es tracta d'una vil·la romana, el que ara li podríem dir masia, però no residencial, sinó productiva i de grans dimensions: més de 2500 m2. I principalment el que s'hi produïa era vi. La troballa és tan excepcional perquè es pot vincular amb un personatge del món del vi de l'època romana del qual se'n té constància a Badalona i tot l'Imperi des de fa anys: Marcus Porcio.

Detall de la marca M Porci de les àmfores de vi de la Baetulo romana
Detall de la marca M Porci de les àmfores de vi de la Baetulo romana | Museu de Badalona


"Si bé no podem confirmar, perquè no en tenim documentació escrita, que la vil·la fos propietat d'aquest exportador, sí que podem dir que si no era seu, era d'un familiar proper o bé d'algú molt vinculat amb Porcius" explica Clara Forn.

M.Porcius és un personatge de Baetulo del qual se'n té constància des de fa temps després de la descoberta d'àmfores amb la seva inscripció, la manera amb la qual els vins s'identificaven en l'època romana. Se sap que era un exportador de tot l'Imperi, perquè àmfores, amb aquesta inscripció i originàries del que ara és Badalona, s'han trobat arreu del que era l'Imperi Romà .

La troballa d'aquesta vil·la, referma encara més les hipòtesis de l'exportació, perquè a més de premses, i un camp amb 50 dolies, els recipients en que el vi s'acaba de fer on s'hi afegia mel, espècies o herbes aromàtiques per a la seva conservació, s'han descobert dipòsits per a la fermentació. Un dels quals datat al segle II, amb una capacitat per a 70.000 litres. 

Excavacions a Badalona de l'última troballa d'un vil·la romana on s'hi feia vi
Excavacions a Badalona de l'última troballa d'un vil·la romana on s'hi feia vi | Museu de Badalona

Explica l'arqueòloga "encara no hem quantificat la capacitat total de la producció de vi que es podia fer a aquesta vil·la, però amb aquestes dimensions és evident que el que s'hi elaborava no era només per abastir Baetulo". 

En les mateixes excavacions de l'antiga fàbrica "L'Estrella", també s'hi han trobat rases de vinya d'èpoques més tardanes, i fins i tot algunes d'elles amb amb constància d'haver estat actives fins a l'època moderna amb instal·lacions agràcies dels segles XV i XVI. L'any 2007 en unes excavacions prop de l'autopista també s'hi van trobar rases de vinya, al que seria als afores de la ciutat romana, i una escultura del déu Bacus.

En les excavacions fetes l'any 2008 a la parada de metro Badalona, es va descobrir una terrisseria, també de grans dimensions, amb 6 forns en bateria dedicats a la producció d'àmfores i recipients ceràmics per a l'elaboració i l'exportació de vins. 

Amb totes aquestes evidències i amb l'última descoberta, es referma el potencial vitivinícola de Baetulo, tant pel que fa a l'elaboració, com a l'exportació del vi. La principal indústria aquesta ciutat romana que es ramificava en totes les altres derivades del cultiu del vi, com la terriseria, el transport i l'exportació, entesa en aquell moment com mundial.

Però també el paisatge. Clara Forn recorda que l'extensió arribava fins a Teià i que encara hi ha moltes vil·les per descobrir per poder copsar la importància i la rellevància de la vinya i el seu potencial a la Baetulo romana. 





dissabte, 10 d’agost del 2019

La indústria del vi és el tercer sector agroalimentari de Catalunya

La indústria del vi és el tercer sector agroalimentari de Catalunya

L'Incavi recorda que la vitivinicultura mou 1.200 milions d'euros de volum de negoci, cada any

elMón

Intervin 2018
L'Institut Català de la Vinya i el Vi, recorda a través de les xarxes socials que la indústria vitivinícola és el tercer sector agroalimentari de Catalunya.

Le xifres així ho demostren. Només les vinyes que estan inscrites a les denominacions d'origen arriben a una superfície de 41.700 hectàrees. A més, cal recordar que la vinya és precisament el cultiu que més ha crescut en agricultura ecològica, el que demostra la força del sector no només en volums sinó també en iniciatives capdavanteres pel que fa a noves pràctiques. En total estem parlant de més de 8.300 viticultors.

Hi ha més de 600 cellers embotelladors, molts dels quals a més gestionen la vinya pròpia perquè la majoria són petites empreses. I tot plegat genera un volum de negoci de 1.200 milions d'euros anuals.

Una part important d'aquest negoci es genera a Catalunya. Els últims 5 anys el vi català encapçala el rànking de consum a casa nostra, amb una quota de mercat del 38,74%. Però no cal perdre de vista que prop del 45% del vi que es produeix aquí es dedica a exportació. És també per tant de les poques indústries catalanes que ven a fora pràcticament la meitat del que produeix.


La indústria vitivinícola és el tercer sector agroalimentari de :
Prop de 1.200M€ volum de negoci anual.
Més de 600 cellers embotelladors.
8.359 viticultors.
41.700 ha. inscrites a les

La DO Catalunya preveu una bona verema malgrat les adversitats climàtiques

La DO Catalunya preveu una bona verema malgrat les adversitats climàtiques

Les previsions són optimistes tot i les inclemències meteorològiques que han patit algunes zones en les darreres setmanes
La verema 2019 està començant ja en algunes comarques, tot i que arribarà a la seva màxima activitat durant la segona quinzena d’agost i el mes de setembre. Les primeres valoracions són optimistes, tot i que les inclemències meteorològiques que han patit algunes zones en les darreres setmanes.

La sortida de raïms per cep ha estat similar a la de l’any passat i les vinyes presenten, en termes generals, un bon aspecte vegetatiu.

Sanitàriament, la situació a hores d’ara és molt satisfactòria. A nivell de míldiu, varies zones encara no han detectat ni tan sols la primera taca en fulla. D’altra banda, ni la malura ni el corc del raïm estan generant problemes d’importància. Si bé és cert que a l’extrem sud del país s’ha viscut una onada de calor que va provocar cremades de fulla i fruit de certa rellevància.

Pel que fa a la seqüència dels estadis fenològics, el verolat, és molt incipient i fins i tot inexistent en bona part de la zona de producció de la DO. Tot plegat indica una previsió d’inici de verema similar al de l’any passat, i al que en el conjunt dels darrers 15-20 anys, es podria considerar normal: principis de setembre.

Encara resulta complicat entrar a fer estimacions de quantitat de collita, tenint en compte que un escenari de sequera o pel contrari, de pluja generosa, durant aquest proper mes d’agost, pot suposar una retallada o un increment destacable de les produccions de raïm.

En condicions habituals de mitjans d’estiu, és prou factible pensar en què la xifra es pot aproximar força als valors d’una collita normal, o quedar només una mica per sota. 
 

divendres, 9 d’agost del 2019

Consells per fer la dieta per salvar el planeta com recomana l'ONU

Almejas Unsplash
Com ja hem informat aquí, l'ONU ha alertat sobre la importància de canviar la manera que tenim d'alimentar-nos per evitar el canvi climàtic i salvar el planeta.
En un document presentat pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, en el qual participen centenars d'experts de tot el món, es recomanen una sèrie de mesures que van encaminades a implementar canvis en l'ús de l'agricultura i en el sistema de producció d'aliments, així com reduir el consum de carn elevat.
Aquests són alguns consells per dur la dieta a terme i contribuir al benestar del planeta. No cal que et facis estrictament vegetarià si no pots ni vols, n'hi ha prou que redueixis el consum de carn.
Si la carn per a tu és una menja a què no estàs disposat a renunciar, tampoc no fa falta que et sentis culpable. Però redueix-ne consum de forma considerable. La carn vermella s'hauria d'ingerir un dia a la setmana a tot estirar, sempre de forma excepcional. I no només pel planeta, també per la teva salut. Consumir-ne massa augmenta el risc de patir càncer i malalties cardiovasculars, sobretot en el cas que la carn sigui processada.
Sushi

Les opcions si decideixes abandonar la carn

Ovolactovegetarians: eviten només la carn de tots els animals i el peix
Pescatarians: mengen peix però no carn
Lactovegetarians: consumeixen productes lactis però no ous.
Ovovegetarians: consumeixen ous però no lactis
Vegans: eviten tots els aliments d'origen animal, inclosa la mel
Crudivegans: prenen aliments vegetals crus

El cert és que les persones que no inclouen la carn en la dieta, tenen beneficis provats per la ciència per a la seva salut

Els qui duen algun tipus de dieta a terme presenten menys sobrepès, tenen un índex de massa corporal (IMC) més baix que els que mengen carn, els seus nivells de colesterol són més saludables i pateixen un menor risc de desenvolupar càncer i malalties cardiovasculars.

Si et decideixes a fer-te vegetarià no oblidis d'aquests consells

Qualsevol que decideixi convertir-se en vegetarià necessita tenir informació sobre la matèria i consultar un especialista, sobretot en el cas de ser una persona menor d'edat, que tingui una patologia o un ancià.
Verdures
Encara que es pot ser vegetarià d'un dia per l'altre, el millor és anar fent un canvi gradual, perquè es converteixi en un estil de vida. Un bon consell és anar reemplaçant gradualment la carn amb més verdures, fruites, llegums i grans sencers. Els experts també aconsellen tenir una dieta variada i reduir la ingesta d'aliments amb alt contingut de sucre i greixos.

Escollir proteïnes vegetals

La carn és un aliment ric en proteïnes, necessàries per al bon funcionament de l'organisme. En el cas de deixar d'incloure-la en la dieta, s'ha de prioritzar la ingesta de proteïnes vegetals: llavors, fruita seca, llegums, quinoa, llavors de xia i soja.

Anar amb compte amb aquests nutrients

Les persones que segueixen una dieta vegetariana haurien de controlar bé els nivells dels següents nutrients i suplementar si és necessari: calci, vitamina D, vitamina B12, ferro i zinc.

dilluns, 5 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Amanida de cigrons

Avui farem una recepta amb un llegum. Els llegums són les llavors d’unes plantes, les lleguminoses, i es troben dins d’una tavella de dues valves. Es conreen fent rotació amb altres plantes, cosa que fa que millori la fertilitat del sòl. Les lleguminoses ajuden a fixar nitrogen a terra i a alliberar-ne el fòsfor, i d’aquesta manera s’aconsegueix de disminuir l’ús de fertilitzants. Se sap que 10.000 anys enrere, a l’oest asiàtic, ja es conreaven llegums, i avui encara formen part de moltes receptes tradicionals. N’hi ha de diverses menes: cigrons, llenties, mongetes seques, fesols, pèsols, faves, soja… Els cacauets també són un llegum, encara que no us ho sembli.
Es pot comprar el gra sec envasat o a granel. Tot i que el llegum sec es pot conservar força temps, cal saber que el gra es pot corcar i és quan hi apareixen uns petits insectes. Per evitar que es corqui, el gra s’ha de desar en un lloc fred, sec i amagat de la claror dins de pots hermètics. A l’estiu, és recomanable deixar-lo a la nevera.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
També es pot comprar el llegum ja bullit als comerços que es dediquen a la venda de llegums cuinats i a les parades dels mercats municipals. Un cop bullit, es pot conservar a la nevera dos dies i també es pot congelar. De botigues de llegum cuinat, només se’n troben a Catalunya i és una herència de l’època de la revolució industrial, quan les dones treballaven a la indústria i no tenien temps de remullar i coure els llegums, un aliment complet però que necessita molta estona.
El llegum és ric en hidrats de carboni, els quals aporten energia. Durant la digestió del llegum, l’energia s’allibera lentament i això ens proporciona unes quantes hores de sacietat. A més, com que conté molta fibra, l’assimilació és encara més lenta i la glucosa que conté passa gradualment a la sang, cosa que fa que sigui un aliment apte per a diabètics, que en poden menjar les racions que tinguin pautades.
És un plat ideal per a dinar perquè ens permet de continuar amb les tasques que hàgim de fer durant el dia. En el cas de criatures i joves, també es poden sevir al vespre, però no convé que els més grans en mengin per sopar, perquè és un aliment massa energètic i de digestió llarga per a abans d’anar a dormir. Es recomana d’incloure els llegums entre dues i quatre vegades a la setmana, com a plat calent, com a amanida o com a guarnició.
Una persona jove i activa pot prendre una ració de 80-90g de llegum pesat en cru (200-220g de llegum cuinat), i una persona adulta en té prou amb 70g en cru (180g del cuinat). És un aliment molt beneficiós per a la salut. Facilita el trànsit intestinal i hi ha estudis que avalen que la ingesta habitual rebaixa els nivells de colesterol i triglicèrids en sang, promou la salut cardiovascular i disminueix el risc de patir alguns tipus de càncer com el de còlon i recte.

Amanida de cigrons
Si voleu bullir vosaltres el llegum, cal deixar-lo tota una nit en remull amb aigua freda i una culleradeta de sal (millor que no poseu bicarbonat, perquè en trenca les fibres i es pot desfer). És imprescindible que estigui en remull entre sis i vuit hores, sobretot si es couen cigrons, mongetes o fesols. Les llenties es poden fer sense remullar-les, però si es fa, es couen abans. Perquè quedi bé és imprescindible seguir els següents passos:
—Posar el llegum en una olla amb força aigua, que ha de ser freda, sal i una fulla de llorer.
—Quan l’aigua bulli, es farà una escuma blanca, que s’haurà de treure amb una escumadora, tantes vegades com calgui.
—Quan ja no faci escuma blanca, es deixa que continuï bullint.
—Cal tenir un cassó amb aigua en un altre foc perquè estigui calenta i es pugui afegir a l’olla on es bull el llegum sempre que calgui.
—L’aigua que s’hi afegeixi ha de ser sempre calenta per no trencar el bull i assegurar que el gra no trenca la cocció i no queda dur.
—Si es fa servir una olla de pressió, després d’haver tret l’escuma, s’hi afegeix una mica d’aigua calenta i es tanca. Segons el model de l’olla, necessitareu entre 25-35 minuts. Després, cal deixar que l’olla es refredi i que la pressió baixi, i ja es podrà obrir.
—Si es fa amb una olla normal, cal anar afegint aigua calenta i fixar-s’hi fins que el gra estigui tou i al punt. Cal temps, més d’una hora.
Com que és estiu, us recomano que compreu el llegum ja cuit perquè, tot i que és una recepta molt fresca, la cocció del llegum és llarga i calorosa, és molta estona de fogons. Si trobeu una d’aquelles botigues que venen llegum cuit, podreu gaudir d’un producte deliciós. Si no hi ha cap establiment que en vengui, el podeu comprar envasat. Als comerços, hi trobareu els típics pots de vidre en forma de conserva. En aquests casos, us recomano escórrer el llegum i esbandir-lo. Ara hi ha diferents cases que en comercialitzen de conservats amb l’aigua de la cocció i són tan reeixits com els llegums casolans. També n’hi ha d’envasats al buit, sense suc, a la zona dels refrigerats.
Recepta
Ingredients (per a 2 persones)
—70g de cigró sec o 200g de cigró cuit per persona
—2 tomàquets del tipus que us agradi: de la pera, raf, canari, cirerol, de branca… És millor que sigui de carn consistent, per poder tallar-lo a bocins petits sense que es desfaci
—1 pebrot vermell
—1 pebrot verd del tipus italià
—1 llauna de tonyina en oli d’oliva
—1 llauna d’olives farcides d’anxova o un grapat d’olives negres d’Aragó
Preparació
Renteu totes les hortalisses i eixugueu-les.
Agafeu el pebrot vermell, obriu-lo pel mig i traieu-ne les llavors. Si el pebrot és gros, en tindreu prou amb la meitat i podeu desar el que no feu servir. El talleu a la juliana, en tires no gaire gruixudes però no gaire primes, i després talleu les tires a daus petits.
Feu igual amb el pebrot verd. Com que acostumen a ser més petits i de polpa menys carnosa, segurament el tallareu sencer.
Feu igual amb els tomàquets. És important que no siguin massa madurs perquè no deixin anar massa suc.
Barregeu-ho tot amb els cigrons i afegiu-hi una mica de sal.
Poseu-hi les olives que hàgiu triat.
Aboqueu-hi la tonyina i poseu-hi la quantitat que vulgueu de l’oli d’oliva de la llauna, que li donarà més gust i olor.
Suggeriments
Si en queda, es pot guardar a la nevera i aguantarà bé fins l’endemà.
També se’n pot fer la versió vegetariana sense la tonyina.
Com que és un plat molt ric en proteïnes vegetals, es pot considerar un segon plat i es pot acompanyar amb un primer plat vegetal, com una amanida verda o un gaspatxo o una sopa de meló.
Valoració nutricional
Els hidrats de carboni o glúcids els obtenim dels cigrons, que són un aliment que pertany al grup dels farinacis, com el pa, la pasta, la farina, les patates i l’arròs. Tots aquests aliments aporten molta energia en forma d’hidrats de carboni i, en el cas dels llegums, com que contenen molta fibra vegetal, l’assimilació és més lenta i això fa que triguem més a tenir sensació de gana.
Els llegums són un aliment molt ric en proteïnes vegetals i, si es barregen amb una mica de proteïna animal, en aquest cas, amb la de la tonyina, s’aconsegueix un plat amb una proteïna de gran qualitat.
Els cigrons tenen un contingut en greix molt baix. En aquesta recepta, el greix l’obtindrem de l’oli que s’utilitzi per amanir, i això dependrà del que vulgui servir-se cadascú. També aprofitarem el greix de la tonyina, que conté àcid gras omega-3 (Ω3), molt beneficiós per al sistema cardiovascular. Les verdures fresques de temporada aportaran vitamines, minerals i fibra. Totes les hortalisses que tinguin colors vius –del groc al morat, passant pel taronja, verd i vermell– són vegetals amb un alt contingut en vitamines antioxidants.

Com que és un plat que conté una bona quantitat de glúcids, té un valor calòric que ens donarà energia durant hores. Cal destacar que, pes per pes, aporta força menys quilocalories que un plat de pasta o d’arròs.
La cosa sorprenent és que un plat ric en glúcids també ho sigui en proteïnes: aquesta amanida té una quantitat de proteïnes semblant a un tall de pollastre. En canvi, el contingut en greix no és alt i es pot reduir si s’amaneix amb menys oli.
Hi ha una altra característica pròpia del llegum: la xifra extraordinàriament elevada de fibra. No hi ha cap fruita ni verdura que la pugui igualar. Analitzant el seu valor nutricional queda clar que és un plat molt equilibrat.