dimecres, 20 de novembre del 2019

Hamburgueses petites amb panets de llavors

Ingredients:
8 panets rodons petits de llavors
400 g carn picada de vedella
1 ou
2 cebes
8 talls de pebrot vermell escalivat
un grapat de pinyons
unes gotes de conyac (opcional)
8 talls de formatge de fondre
brots variats d’amanida
Elaboració:
Posem la vedella picada en un bol amb sal i el rovell de l’ou. Si agrada, hi posem unes gotes de conyac, pebre negre, els pinyons i muntem les hamburgueses. Es posen a la paella amb una mica d’oli i es fregeixen a banda i banda a poc a poc.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Mentrestant, tallem la ceba a juliana i la sofregim fins que agafi el color transparent.
Obrim els panets pel mig i els torrem una mica.
I ja podem muntar els panets: primer la ceba, seguit de l’hamburguesa, a sobre el formatge de fondre i una tira de pebrot per a decorar. I tapem el panet.
Acompanyem els panets petits d’hamburguesa amb una mica d’amanida.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
 

Els sommeliers ja són entre nosaltres


D'esquerra a dreta, els sommeliers Anna Casabona, Audrey Doré i Ton Colet.
No fa tants anys, parlar de sommeliers era una raresa, gairebé una extravagància afrancesada. No és que no n’hi hagués, és clar, és que n’hi havia pocs que rebessin aquesta consideració en el món de la restauració. Avui, en canvi, la paraula sommelier no és pas aliena a la nostra societat i, pel que fa al món del vi, és determinant a l’hora de fer de pont entre el viticultor i el consumidor. I, segurament, d’aquest ofici dependrà que, de mica en mica, el coneixement i gaudi del vi en la seva complexitat s’estengui a la majoria de la població com un fet natural de cultura.
Un bon sommelier és una persona gustativament molt ben preparada, molt entrenada, amb alts coneixements sobre vins i licors, tes, aigües, puros, etc., que té talent per a elaborar maridatges, que té les virtuts d’un bon cambrer, que té la capacitat per a acompanyar el comensal. Un sommelier és un personatge completíssim. I, sortosament, de fa uns quants anys cap aquí, la formació en sommelieria a Catalunya és diversa i de prou qualitat per a tenir un col·lectiu de sommeliers destacat en quantitat i nivell.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
L’Associació Catalana de Sommeliers aplega aquest col·lectiu, que dilluns es va trobar a l’hotel Casa Fuster de Barcelona, juntament amb elaboradors, distribuïdors, premsa especialitzada i persones vinculades a l’enoturisme, per lliurar els seus premis anuals i, en especial, el premi al Millor Sommelier de Catalunya 2019.
Les proves del concurs del Millor Sommelier de Catalunya es van fer dilluns mateix al Fòrum Gastronòmic, que ha desembarcat a Barcelona del dia 18 al 20, en el marc d’Alimentària, una aliança amb punts de partida prou antagònics, que caldrà veure si acabarà encaixant.
Però la nit era dels sommeliers (tot i que a Barcelona aquest dilluns no faltaven sopars i lliuraments de premis, alguns amb polèmica inclosa) i l’ambient era distès i agradable. Un sopar que va elaborar l’equip del mediàtic Marc Ribas del restaurant Panot. El xef va proposar un àpat de tastets, vuit en total, i això va estirar la vetllada més enllà que no hagués estat desitjable. Com més plats, més lentitud.
Quan ja s’havia superat la mitjanit, va arribar el lliurament dels premis. Conduïa l’acte la periodista i sommelier Ruth Troyano, que amb sobrietat i eficàcia va portar amb ritme aquesta part final de l’acte.
La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, va recordar que l’entitat tenia més de sis-cents socis i va explicitar el bon moment que viu la sommelieria catalana, des de les convergències i divergències que existeixen i que són necessàries per a avançar. Va demanar unitat i va parlar de bé comú i de deixar de banda rigideses i egocentrismes, com a únic camí per a la consolidació del sector.
El premi al Millor Sommelier de l’Any es va fer esperar fins al final. Enguany, se l’ha endut Audrey Doré, del Celler de Can Roca, que va destacar l’aprenentatge continuat d’aquest ofici de sommelier. Després es va classificar una altra sommelier, Anna Casabona (les dues úniques dones sommeliers d’onze concursants), i com a tercer finalista, Ton Colet.
També es van atorgar altres reconeixements: al Millor Enòleg per a Joan Asens, de la DO Montsant, que va explicar que feia vi des dels cinc anys, edat en què el seu pare li va regalar la primera premsa. Un enòleg de referència, que ara té, entre més projectes, el d’Orto Vins. Els sommeliers van destacar com a Millor Celler del 2019 Vinyes d’Olivardots, de la DO Empordà, encapçalat per la Carme Casacuberta i ara també amb la seva filla Carlota. El premi al Millor Comunicador se’l va endur l’Equip Sapiens del Vi de la Bullipèdia; la Millor Iniciativa Solidària fou per a la Fundació Ampans de Manresa, que treballa a tota la comarca del Bages per millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitats intel·lectuals. Una fundació que dóna feina a 2.500 persones i entre els projectes que ha engegat s’hi compta la finca Urpina a Sant Salvador de Guardiola, on fa vi i elabora els formatges Muntanyola. Més premis: també es va destacar Ignasi Torralba, director del grup Impitoyables, el grup de tast a cegues més antic de l’estat espanyol, i la Millor Trajectòria fou per a Manel Tirvio.
Va cloure la festa la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que no va acabar d’encertar el to, massa col·loquial i un punt barroer, amb un discurs dispers, tot i que el portava escrit. Entre més arguments va dir: ‘El vi és cultura quan abraça tot un poble. El vi és la suma de moltes coses, natura i humanitat. Per això la societat li deu tot el respecte. El vi és escalf del cos i l’ànima, i en moments d’anormalitat democràtica com els que vivim, que t’escalfin el cos i l’ànima és de puta mare.’ Després va recordar la greu crisi de preus que pateix el sector del cava i va donar suport a la pagesia, que s’ha de poder guanyar la vida. I va acabar dient: ‘Tenim moltes revolucions a fer, unes ja les tenim començades, unes altres encara les hem de començar. I estic convençuda que estem predestinats a guanyar-les.’
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sabeu quin és l'origen de les postres de músic?

Sabeu quin és l'origen de les postres de músic?

És un àpat molt simple, però molt preuat, que no falta a les taules en moltes celebracions

En una setmana on la música és la gran protagonista, no podíem deixar de parlar de les postres de músic. És un àpat molt simple que consisteix en un grapat de fruits secs variats, amb ametlles, avellanes i pinyons, i sovint s'acompanya d'un gotet de moscatell o vi ranci. També hi ha qui hi incorpora fruites dessecades, com ara panses o figues.
A taula se sol presentar servit en un plat petit i amb el gotet de moscatell al mig. També hi ha qui ho serveix en forma de coca. Una coca de llauna tradicional que conté fruita seca i que està coberta de fruita seca i sucre.
Les postres de músic s'acompanyen d'un gotet de moscatell Les postres de músic s'acompanyen d'un gotet de moscatell
Però sabeu quin és l'origen d'aquestes postres?
 
Segons la cultura popular, aquest àpat és el que s'oferia als músics de carrera que tocaven a les places i carrers dels pobles i ciutats. Una altra teoria, però, diu que és el que menjaven els músics i actors al teatre abans de sortir a l'escenari o entre actes, ja que no tenien temps de menjar a casa i necessitaven un àpat ràpid, que aportés energia, i que es pogués menjar fins i tot de peu sense embrutar-se la roba ni el maquillatge.
I dit això, si ho voleu gaudir a casa, solament necessiteu un grapat de panses, ametlles, figues seques, nous pelades i pinyons (o el que més us vingui de gust), barrejar-ho bé, i acompanyar-ho d'un gotet de moscatell.
Bon profit!

Nandu Jubany mostra com maridar els seus plats amb les cerveses de Damm

Nandu Jubany cerveses Estrella Damm
Molta gent pren la cervesa com un refresc. El grup Damm vol demostrar que la cervesa és molt més que això, i ho ha fet al Fòrum Gastronòmic Barcelona 2019, amb el xef Nandu Jubany, que ha demostrat com alguns dels seus plats mariden de meravella amb les cerveses. Carles Cervantes, responsable de l'arxiu històric de Damm, ha explicat les possibilitats de la cervesa, molt consumida, però poc coneguda, perquè s'ha associat a un consum barat, ràpid i fàcil. No passa el mateix a tot arreu: "A Alemanya, si obres un bar i tires malament la cervesa, no et dura ni dues setmanes". "Aquí no hi ha cultura cervesera", conclou.
Nando Jubany truites bolets Damm
Les truites de bolets de Nandu Jubany.

La cervesa, per a alguns plats

"El vi et pot arruïinar unes carxofes, uns espàrrecs, una menestra de verdures o un àpat mexicà picant", explica Carles Cervantes, que apunta que la cervesa pot ser idònia per harmonitzar amb aquests plats que són difícils de maridar amb vins. De fet, apunta que al nostre país, Damm va ser pionera en aquest camp en crear la Inèdit, amb Ferran Adrià, una cervesa que combinava de meravella amb plats "difícils" com les anxoves. Ara ja hi ha alguns restaurants que demanen al proveïdor el tipus de cervesa que harmonitza amb els seus plats. Cervantes recorda que a països com Alemanya hi ha una gran diversitat de cerveses; fins i tot n'elaboren d'especial per a postres. De fet, Cervantes apunta que menjar amb cervesa té un avantatge: "quan menges amb cervesa, el protagonista és el plat".
croqueta Jubany cervesa Estrella Damm
La croqueta de Nandu Jubany amb una Estrella.

Cerveses temàtiques

No totes les cerveses són iguals, i per això Damm ha apostat per crear "cerveses temàtiques", que combinin amb determinats plats. Una d'elles és Malquerida, una cervesa pensada per a la cuina llatina, elaborada amb flor d'hibiscus, que va ser creada per Albert Adrià, que era conscient que al mercat espanyol no s'hi trobaven cerveses adequades per combinar amb un ceviche o amb un guacamole.
ceviche corball Jubany cervesa Estrella Damm
El ceviche de corball de Nandu Jubany.

Una cervesa per a cada plat

La degustació de Nandu Jubany s'ha obert amb unes croquetes de pollastre a l'ast, acompanyades d'una Estrella, la cervesa més universal i versàtil del Grup Damm. Ha continuat amb un ceviche de corball, piparras i olivada verda, un plat d'arrels llatines que s'ha combinat amb una Malquerida, la cervesa pensada per a la cuina llatinoamericana. Jubany s'ha lluit amb una tapa de cansalada de porc rostida amb mel, que s'ha acompanyat amb una Complot IPA, la cervesa elaborada amb llúpol de les muntanyes de Prades, una beguda forta, amb cos i amb una aroma profunda que Cervantes recomana per plats d'una certa contundència. El mateix Jubany ha cuinat, a l'estand de la Damm al Fòrum Gastronòmic, unes originals truites de bolets de tardor, que s'han harmonitzat amb una Inèdit, la cervesa gastronòmica per excel·lència de Damm. La degustació s'ha tancat amb uns calçots escalivats, amb mantega de ruca, avellanes i anxoves. Per maridar els calçots, un plat especialment delicat en aquest aspecte, s'ha optat per una Brooklyn East IPA, una cervesa de 6,8º, amb un cert sabor amarg.
cansalada Nandu Jubany Estrella Damm
La cansalada de porc rostida amb mel de Nandu Jubany.

Un país de cervesers

El 1974 el consum de cervesa, aquí, era extremadament baix: de tan sols 5 litres per persona. Ara ja és de 70 litres, situant-nos en quarta posició al món. Carles Cervantes opina que la cervesa és una beguda que va molt bé per al nostre clima, i especialment les cerveses que no tenen una alta graduació, que són les que majoritàriament es fabriquen i consumeixen a casa nostra. I, per acabar de convèncer al potencial consumidor, explica que la cervesa no engreixa i que no genera "panxeta cervesera". Allò que engreixa realment són les patates braves i els calamars a la romana que acompanyen sovint la cervesa, la beguda favoritat del tapeig. Cervantes afegeix que la cervesa és una beguda que va molt bé per al nostre clima, i especialment les cerveses que no tenen una alta graduació, que són les que majoritàriament es fabriquen i consumeixen a casa nostra. El futur de la cervesa és gran, i en bona part passa per la seva inclusió en l'oferta gastronòmica, tal i com ho avança Nandu Jubany.

Mor Josep Puyol, creador d'un producte català icònic que tots hem tastat

josep puyol
Catalunya ha estat, tradicionalment, terra d'inventors i creadors d'objectes o productes que després han traspassat fronteres. Les pastilles Juanola, la màquina de filar llana, el Chupa-Chups, el submarí o el porró, en són alguns exemples. En matèria alimentària, la llista és llarga: la samfaina, la salsa romesco, el pa amb tomàquet, l'aiguardent, el cava o la crema catalana. Però també, d'alguns productes menys 'naturals', però igual de coneguts, especialment per tots aquells que hem estat petits des de finals dels anys 70. Per exemple, qui no ha menjat mai aquell pastisset conegut com a Pantera Rosa?
pantera rosa
Generacions i generacions han tastat aquesta petita delícia en forma de pastisset de color rosa, amb uns puntets de nata al seu interior, que simulaven el famós personatge silenciós aparegut als dibuixos animats que li feia la vida impossible a l'inspector Clouseau, amb música del mític Henry Mancini.
Un pastisset que forma part de la iconografia de molts nens, una bomba dolça de rellotgeria, un plaer culpable que li deu el seu èxit al químic català de Sant Vicenç de Castellet, i veí de Castellar del Vallès de tota la vida, Josep Puyol, que va tenir la bona pensada l'any 1973 i que Bimbo ràpidament va comercialitzar. Un Puyol que lamentablement ens ha deixat a l'edat de 87 anys. En una entrevista fa uns anys a RAC1, va fer algunes sucoses confessions al Marc Serra del Versió RAC1, com per exemple, que la Pantera Rosa va néixer per casualitat i que la primera Pantera Rosa estava feta de barrejar uns quants Bucaneros amb el primer colorant que va trobar: "Era fastigoseta", reconeixia davant els micròfons:

O que si es deixa una Pantera Rosa al sol, es torna de color blanc.
pantera rosa puyol
Avui, el dia és més gris, amb la seva defunció. Però ell voldria que el transforméssim en rosa, com la seva pantera. Descansi en pau.

Tres sopes nutritives per a aquesta tardor-hivern

Sopa de ajo Wikipedia
Aquest any l'hivern sembla haver-se avançat i les temperatures que estem vivint són més baixes del que estàvem acostumats en els últims anys. Per si fos poc, les previsions no sembla que vagin a canviar molt en els propers dies, així que cal adaptar els menús per fer front al fred. El millor és fer plats més calents i contundents que ajudin el nostre cos a mantenir la temperatura. I que millor que una sopa, plat típic on n'hi hagi, ple de vitamines i antioxidants i senzilla de fer.
A més, en tenir l'aigua com a principal ingredient manté hidratat el nostre organisme. Solen ser baixes en calories, amb el que és un plat perfecte per mantenir una dieta equilibrada i és molt versàtil, ja que permet afegir diferents ingredients, que siguin saboroses alhora que nutritives.
Verdures
Les que ressenyem a continuació són tres receptes perfectes per a aquest fred de tardor-hivern.

Sopa d'all

 

Una recepta típica de províncies com Zamora o Lleó, que, encara que són típiques de Setmana Santa, també es consumeixen i són molt aconsellables per a aquesta època de l'any.
S'elabora amb 4 alls, oli d'oliva (antigament, per ser un plat humil, s'utilitzava greix de porc), llescades de pa preferentment del dia anterior, pebre vermell dolç, pernil serrà a daus, quatre ous, un litre de brou elaborat amb les verdures que es tingui a mà i un os de pernil.
S'escalfa l'oli en una olla amb els alls fins que es tornin daurats i s'afegeixen el pernil per sofregir. Després s'afegeix el pa en rodanxes, el pebre vermell i el brou. Es deixa coure de 15 a 20 minuts i s'incorporen els ous al final. Després es retira del foc i es tapa deixant-la reposar una bona estona.

Sopa Borscht

 

Aquesta sopa procedeix d'alguns dels països que conformaven fins fa unes dècades la Unió Soviètica i està elaborada amb remolatxa, encara que hi ha diferents receptes sobre ella. És saciant, nutritiva i deliciosa.
A més de la remolatxa (3 en total en cru) es necessita una patata, dues pastanagues, una ceba, un tomàquet, un all, julivert, pebre negre, sal, oli, un litre d'aigua i crema agra.
En primer lloc, es trituren el tomàquet i el julivert i es reserven. A continuació, s'escalfa l'oli i se li afegeix l'all fins que dauri. Després s'afegeix la remolatxa, la pastanaga i la patata tallats a daus i se sofregeix uns minuts. A continuació s'afegeix el litre d'aigua i es cou durant mitja hora aproximadament a foc baix. Després s'afegeix el julivert amb el tomàquet i es deixa reposar una bona estona. Abans de servir, afegir la crema agra.
Borscht

Porrusalda

 

Un plat del País Basc que també resulta molt adequat per a aquesta època de l'any. Es necessiten 6 porros, 3 patates, 1 ceba, 2 pastanagues, un o dos ossos de pollastre, oli d'oliva, sal i aigua.
S'introdueixen els ossos de pollastre a l'olla amb un litre d'aigua aproximadament, juntament amb una mica de julivert i sal al gust. Es deixa coure durant 20 minuts i després es reserva. A continuació, es pela i pica la ceba i es deixa escalfar en una cassola amb l'oli. Després s'aboca el brou i s'afegeixen els sis porros tallats, les pastanagues i les patates trossejades. Es torna a llançar sal i es deixa a l'olla al voltant de 20 minuts fins que estigui llesta.

dimecres, 13 de novembre del 2019

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

La versió targarina de la coca de recapte és senzilla de preparar per poder gaudir-la a casa

Parla de la cuina pròpia de Tàrrega és parlar de productes de proximitat, i un dels màxims exponents d'aquesta cuina és el cóc, una varietat autòctona de la típica coca de recapte. Una massa de pa cruixent sobre la qual es posen hortalisses recollides del camp amb un toc salat.
Tradicionalment s'hi posa albergínia i pebrot vermell (crus, i no escalivats segons la recepta de Tàrrega), a més d'arengada o llonganissa.  Amb tot, s'hi poden fer versions, afegint olives, tomàquet, o allò que més us vingui de gust.
Un producte que, fins i tot, té una fira pròpia, el Firacóc, al mes de maig i en el marc de la Festa Major. Un gran aparador dedicat al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de la zona, a més de diferents productes d'alimentació autòctons i forans.
Aprenem avui a fer aquest àpat típic de la capital de l'Urgell per poder gaudir-la a casa durant tot l'any.
 
Hi ha diferents versions de la coca de recapte, en funció dels gustos Hi ha diferents versions de la coca de recapte, en funció dels gustos

INGREDIENTS:

  • 1 kg de farina
  • 2 rovells d'ou
  • 100 g de llevat
  • 4 arengades
  • 2 pebrots vermells
  • 2 tomàquets
  • 2 albergínies
  • Oli i sal

ELABORACIÓ:

  • Preparem la massa. Sobre el marbre de la cuina poseu la farina i feu-hi un forat al mig, com si fos un volcà.
  • Poseu-hi el llevat, els rovells d'ou i una mica d'aigua.
  • Treballeu els ingredients fins a aconseguir una massa homogènia. Es pot afegir aigua si ens queda massa seca.
  • Un cop feta la pasta, emboliqueu-la amb un drap i deixeu-la reposar uns deu minuts.
  • Treballeu-la una mica més amb una mica d'oli.
  • Amb l'ajuda d'un corró, estireu la massa, fent porcions de la mida que vulgueu que sigui la coca.
  • Poseu la massa estirada en una safata de forn.
  • Poseu al damunt els pebrots a trossos i les albergínies, i també podeu posar-hi rodanxes de tomàquet.
  • Afegiu un raig d'oli i una mica de sal, i poseu les arengades.
  • Poseu la coca al forn escalfat a 170° i deixeu-les coure 30 minuts.
Llest per gaudir-la!
Més informació