dilluns, 27 de juny del 2016

Calamares rellenos

DOS DE LO MISMO

Calamares rellenos

Calamares rellenos
Calamares rellenos
EL PERIODICO
EDUARD PALOMARES
Viernes, 24 de junio del 2016 - 07:00 CEST

INGREDIENTES (4 PERSONAS)

LAURA LÓPEZ

@lauraponts
seguidores: 126 k
• 250 gramos de carne picada de cerdo
• 8 calamares frescos
• Dos cebollas
• Un puerro
• Un vaso de vino blanco
• Perejil y ajo
• Harina
• Aceite de oliva
• Sal y pimienta
• Caldo de pescado
• Avellanas, almendras y chocolate
• Una cucharada de miel

ELABORACIÓN

Lo primero que haremos será limpiar los calamares y los reservaremos. Cortamos a trocitos muy pequeños las cabezas (nos servirán para el relleno), para mezclarlo más tarde con la carne picada. Pelamos y cortamos la cebolla y el puerro, y los ponemos en una olla con aceite de oliva bien caliente, echamos los ajos triturados y esperamos a que se pochen bien y adquieran consistencia.
Acto seguido, vamos a echar la carne picada, la carne restante del calamar, la pimienta y la sal y rehogamos todo hasta que quede bien dorado. Además le añadimos el vasito de vino blanco para que adquiera un matiz sabroso. Con este relleno listo, rellenamos los calamares; para ayudarnos, clavamos unos palillos para sellarlos.
Por último vamos a rebozar los calamares en harina y pasarlos por una sartén con aceite de oliva. En el mismo aceite pochamos la cebolla en juliana, añadimos la picada (avellanas, almendras, ajo, chocolate, perejil) y removemos. Añadimos miel y los calamares. Echamos caldo de pescado y cocinamos a fuego lento durante 45 minutos. Agregamos unos guisantes –unos minutos antes de apagar el fuego–, para dar color al plato.

dissabte, 25 de juny del 2016

Narcís Comadira i les deu maneres de cuinar el rap

CulturaGastronomia

Narcís Comadira i les deu maneres de cuinar el rap

El poeta i pintor selecciona deu receptes per preparar aquest peix fi i sense espines, dins de la col·lecció Productes del Mercat de sd-edicions



coberta rap
Els llibres de la col·lecció Productes de Mercat de l’editorial sd-edicions, monogràfics dedicats a ingredients de la nostra cuina de tota la vida i també de nova incorporació, són peces delicades i tan agradables de consultar i emprar com les receptes que contenen. Cada llibret, escrit per especialistes amb sensibilitat i il·lustrat per l’artista Lluïsa Jové, ens proposa una mirada, un camí, per descobrir la versatilitat d’un aliment: l’all, la nyora, el vinagre, la carxofa, la sobrassada, la taronja, les mongetes del ganxet, la caça menor, les herbes aromàtiques, el nap, els peus de porc, l’albergínia, la mel i fins a una cinquantena de menges.
D’entre tots aquests petits, senzills i delicats volums, ens fixem en el llibret dedicat al rap, a càrrec de l’escriptor i pintor Narcís Comadira. Ell hi aporta una mirada que va més enllà del fet gastronòmic, ell hi posa la literatura quan explica que no ofereix quantitats en les receptes, perquè, per a ell, la cuina ‘és una «idea» i un «procediment» que cadascú adapta a les seves necessitats, a les circumstàncies del moment, a les seves possibilitats.’
El poeta, tot un gastrònom, destaca del rap el sabor i l’enorme varietat del seu ús i la comoditat, perquè és un peix que no té espines. Diu Comadira: ‘Els he de confessar que m’agrada molt, el rap, sobretot si és d’aquí i fresc. Té una carn blanca i compacta, i el cap, tan monstruós, és ple de cartílags gelatinosos i de tous de carn melosa. El cap fa un fumet deliciós i és la base de moltes sopes de peix: jo crec que hi és indispensable.’
Comadira, en la introducció, apunta que ha fet una selecció de receptes que no són les habituals, com les saboroses rodelles de rap enfarinades i fregides. I proposa deu altres maneres, de la sopa de rap al suquet de rap, passant per receptes més singulars, com les croquetes de rap i espinacs, el rap allagostat, els calamars farcits de rap o el rap amb salsa d’anxoves.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Croquetes d’espinacs amb formatge de cabra i pinyons

CulturaGastronomia

Croquetes d’espinacs amb formatge de cabra i pinyons

Neus Cuscó no decebrà als amants de les croquetes més exigents



croquetes d'espinacs 1
Ingredients:
(per a 24 croquetes)
2 manats d’espinacs frescs (o un paquet de congelats)
50 g de mantega
2 cullerades d’oli
100 g de formatge de cabra
25 g de pinyons
60 g de farina blanca
1/4 litre de llet
pebre, nou moscada i sal
I per a l’arrebossat: farina blanca, ou batut i pa ratllat.
Elaboració:Posem la paella al foc amb la mantega i l’oli. Sofregim els pinyons una miqueta. Els retirem. Amb el mateix oli, sofregim els espinacs tallats petits. Els remenem i hi afegim el formatge de cabra fins que es desfaci. Aleshores afegim els pinyons i la farina, que s’ha d’anar enrossint. És important que la farina no quedi crua. Tot seguit, posem la llet i remenem força estona, fins que la pasta es desenganxi de les parets de la paella. La pasta ha de quedar compacta.
Posem la pasta en una safata i la deixem reposar a la nevera unes quantes hores.
Un cop freda muntem les croquetes: amb una cullera sopera, agafem una porció de pasta i la treballem amb les mans fent la forma. La passem per farina blanca, després per ou batut i finalment pel pa ratllat. En una paella fregim les croquetes amb força oli calent. Amb dues forquilles anem tombant les croquetes perquè quedin daurades de tot arreu.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

divendres, 24 de juny del 2016

La cuina de la Neus: coques de Sant Joan

CulturaGastronomia

La cuina de la Neus: coques de Sant Joan

Neus Cuscó ens ofereix unes coques casolanes delicioses per a la revetlla del solstici d’estiu



Coca de fruita.
Coca de fruita.
Coca de taronja confitada
Ingredients:
250 g sucre
3 ous
100 g de ‘mantega pomada’ o oli de gira-sol
1 iogurt natural
250 g farina de pastissos
1 sobre llevat Royal
1 taronja mitjaneta a trossos
1 polsim de sal
un grapat de pinyons
taronja confitada en almívar
Elaboració:
Batem el sucre i els ous fins que blanquegin. Hi afegim l’oli, el iogurt, la taronja a trossos petits i passats per la batedora (amb pell i tot, però sense llavors). A continuació, hi afegim la farina amb el llevat i el polsim de sal. Remenem la pasta de baix cap a munt, amb compte. Col·loquem la pasta en un motlle rectangular untat amb una mica de mantega. Piquem la pasta perquè s’escampi bé de sota i d’aquesta manera evitem que s’hi facin bombolles. La posem al forn. La fem coure a 180 graus, de 30 a 40 minuts, depenent del forn. El forn no s’ha d’obrir durant els primers quinze minuts, fins al moment de mirar si la coca és cuita. Si l’escuradents surt net, ja és cuita.
Abans de treure la coca del forn, la pintem amb l’almívar de la taronja confitada, amb un pinzell. Hi posem les rodanxes de taronja en almívar que ja havíem preparat (consulteu recepta), els pinyons i sucre normal. Deixem refredar la coca. Un cop freda, la posem en una safata per dur-la a taula.
Coca de cabell d'àngel amb pinyons.
Coca de cabell d’àngel amb pinyons
Ingredients:
Una pasta de full rectangular (comprada)
Un pot de mig quilo de melmelada de cabell d’àngel
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre de llustre
Elaboració:
Encenem el forn a 200 graus abans de començar la preparació.
Obrim la pasta de full i l’estirem a sobre del paper que porta. La col·loquem sobre la safata del forn i la punxem amb una forquilla. Amb els dits, amb la mateixa pasta, fem un rivet a tot el volt perquè quedi una mica més pujat. Estenem la melmelada de cabell d’àngel per sobre la pasta. Després agafem l’ametlla o els pinyons i els posen per sobre. Enfornem la coca, amb el forn encès a dalt i a baix, de 18 a 20 minuts. I ja tindrem la coca enllestida. La traiem del forn i la deixem refredar. Un cop freda, la posem en una safata bonica i l’adornem amb sucre de llustre per sobre. És una coca molt gustosa i molt fàcil de fer (si comprem la pasta).
Coca de llardons.
Coca de llardons
Ingredients:
(per a 4 persones)
1 paquet de pasta de full rectangular
100 g de llardons
1 ou
Pinyons o ametlles tallades de llarg
Sucre
Elaboració:
Obrim la pasta de full i l’estirem. En fem dos trossos allargats. Agafem els llardons i els aixafem fins que quedin finets. Posem els llardons per sobre d’un dels trossos de pasta de full. L’altre tros el posem a sobre. Premem bé la pasta. Hi fem uns talls petits per tota la vora, perquè quedi tancada i també serveixi de decoració. Pintem la pasta amb ou batut i hi posem per sobre els pinyons o les ametlles. Hi espolsem sucre. Posem la coca al forn, calent a 200 graus, uns20 minuts, fins que quedi daurada.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimarts, 21 de juny del 2016

Les coques de Sant Joan d’Oriol Balaguer més innovadores

Cultura > Gastronomia

Les coques de Sant Joan d’Oriol Balaguer més innovadores

El pastisser presenta coques coronades amb fruita fresca, crema de festuc, xocolata, maduixes...



coques-oriol-balaguer-2
Diuen que la coca de Sant Joan canònica ha de ser el doble de llarga que d’ampla, però no s’especifica enlloc quins ingredients ha de tenir. Per això Oriol Balaguer, un dels pastissers més innovadors, enguany presenta una sèrie de coques coronades amb fruita fresca, crema de festuc, xocolata, maduixes i Peta Zeta, per exemple. ‘Intentem afegir les darreres tendències en el món de la pastisseria als dolços més tradicionals’, explica. Per això, entre les coques de Sant Joan especials, se’n destaquen dues que porten fruita fresca en compte de la tradicional confitada i una altra que s’inspira en el cheescake, un pastís de tradició anglosaxona que s’ha posat molt de moda darrerament.
La innovació en les receptes més tradicionals de la pastisseria sempre ha estat un dels símbols distintius de la cuina de Balaguer, que aquest mes celebra el 14è aniversari. És molt conegut per les variants de torrons i panellets que presenta cada any, però sobretot per les mones, perquè hi fa autèntiques obres d’art amb la xocolata, una de les seves especialitats. I la coca de Sant Joan, una de les menges més populars del calendari festiu, no es podia escapar de les seves reinterpretacions. Ja fa uns quants anys que es va posar a innovar amb la ‘mascletà’, una coca amb base de broix que porta crema d’avellanes i Peta Zeta, aquella llaminadura de sidral que t’esclata a la boca i recorda vagament un petard.
Coca ‘cheesecake’ i tres innovacions més
I per la revetlla d’enguany proposa quatre creacions noves: una amb maduixes i crema de festucs, la cheesecake, que porta crema de formatge a l’interior de la massa i va coronada amb confitura de maduixa, i una altra amb crema de xocolata i avellanes anomenada ‘El meu amic Ferrero’ en al·lusió al popular bombó italià. El ‘jardí de Sant Joan’ és la darrera proposta i va molt lligada al solstici d’estiu, perquè porta fruita del temps –maduixa, préssec i cirera–, a més d’un parell d’herbes aromàtiques, un dels ingredients protagonistes de la nit de Sant Joan.
Però a la pastisseria d’Oriol Balaguer també hi ha espai per les coques més tradicionals: la de fruita confitada, la de crema, la de llardons, la de nata… De fet, Balaguer reconeix que la més venuda és la de crema, que ell ven cremada, i també la de fruita. ‘Encara que a mi personalment les cireres, la taronja i el meló confitat no m’agraden gens, perquè els trobo massa dolços, els clients ens la continuen demanant’ explica. Una altra de les coques més famoses de la casa és la que porta xocolata, un dels ingredients més distintius de la pastisseria de Balaguer.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

diumenge, 19 de juny del 2016

Souping: la sopa como detox

Souping: la sopa como detox






Las sopas son los nuevos licuados. A primera vista, esta moda veraniega parece menos extrema y más sabrosa que sus precedentes líquidos. Porque, ¿a quién no le gusta la sopa?

Hay muchas maneras distintas de hacer un souping: desde incorporar un bol de sopa en tu dieta diaria al extremo de que todas tus comidas sean en forma de sopa.

Pero, ¿te ayudará a perder peso? ¿seguro que es sano?

¿Por qué la sopa?
Sugerencia de la Tienda Windows


o plato principal, se suele relacionar con la pérdida de peso. Un reciente estudio del British Journal of Nutrition encuestó a más de 20.000 adultos y descubrió que aquellos que comen sopa pesan menos y tienen una cintura más estrecha, comparado con aquellos que prefieren los sólidos. También hay que destacar que aquellos que comen sopa de forma regular siguen un estilo de vida más saludable, por lo que consumen menos calorías en general.
© Motorpress Rodale
La mayoría de las sopas están hechas a base de verduras y proteínas magras, por lo que tienen pocas calorías, mucha fibra, son hidratantes y te llenan. Un estudio de Appetite muestra que aquellos que toman sopa de pollo como entrante en un bufet libre de pizza, comen un 20% menos de calorías en general.
La especialista en estética y nutrición Gema Cabañero señala que puedes incluir numerosas variantes y obtener nutrientes que no se consiguen solo con los zumos. Suponen un gran aporte nutritivo por su propia elaboración. “Al aprovechar el agua de cocción de los alimentos, los nutrientes quedan en ella, por lo que podemos aprovecharlos, a excepción de las vitaminas termolábiles que son destruidas con el calor”, afirma Cabañero.
¿Cómo funciona?
Para empezar, puedes preparar tus propias sopas repletas de verduras en casa o confiar en las que vienen ya preparadas. Solo tienes que calentarlas o, si te gustan frías, ni eso. La mayoría de opciones son veganas, contienen muchas verduras, son bajas en calorías y no llevan todo el azúcar que encuentras en los zumos.
Con el souping de un día, comes cinco sopas en vez de consumir sólidos, como un guiso de coliflor y coco. Por otro lado, el plan de cinco días solo hace que incorpores una sopa al día. La puedes tomar para comer, cenar o incluso como merienda.
Las sopas de estos programas detox contienen entre 70 y 300 calorías cada una, por lo que es bastante difícil llegar a las 1.200 calorías, el mínimo para perder peso de forma saludable. Aunque, técnicamente, es posible.
Pero ¡ojo! Comer menos de 1.200 calorías a lo largo del día puede causar antojos, niveles bajos de energía, un metabolismo más flojo y que se acabes sufriendo el temido “efecto rebote”.
También es muy importante tener en cuenta que la mayoría de sopas preparadas no llevan carne ni lácteos. Aunque suelen incorporar lentejas, garbanzos u otras legumbres, la cantidad de proteína es bastante baja, sobre todo teniendo en cuenta lo necesaria que es para mantener el músculo si queremos perder peso.
Hazlo bien
Tendrías que tener la costumbre de leerte las etiquetas de toda la comida que compras, pero sobre todo cuando se trata de sopas preparadas, presta atención para que no te engañen. De lo contrario, puede que no estés haciendo mucho bien a tu cuerpo. Hay fabricantes que no te permiten ver la información nutricional de sus productos antes de comprarlos, una señal clara de que vayas con cuidado.
Tanto si compras las sopas como si las haces tú desde cero, nosotras no te recomendamos comer sopa para cada comida. La nutrición líquida puede ayudarte si quieres complementar tu dieta o añadir más verduras, pero vivir a base de líquidos es insostenible..
Así que, si es lo que quieres, toma más sopa. Pero recuerda, tienes dientes para algo.
MÁS EN MSN:
Cinco alimentos que eran malos para usted… pero que ahora no lo son
Alimentos ricos en hierro para combatir el cansancio

dissabte, 18 de juny del 2016

Coca de llardons

Cultura > Gastronomia

Coca de llardons

Una nova recepta de la Cuina de la Neus



Coca de llardons.
Coca de llardons.
Ingredients:(per a 4 persones)
1 paquet de pasta de full rectangular
100 g de llardons
1 ou
pinyons o ametlles filetejades
sucre
Elaboració:
Obrim la pasta de full i l’estirem. En fem dos trossos allargats. Agafem els llardons i els aixefem fins que quedin finets. Posem els llardons per sobre d’un dels trossos de pasta de full. L’altre tros de pasta el posem a sobre. Premem bé la pasta. Fem unstalls petits per tota la vora, perquè quedi tancada i també serveix de decoració. Pintem la pasta amb ou batut i hi posem per sobre els pinyons o les ametlles filetejades. Hi espolsem sucre. Posem la coca al forn, calent a 200° uns 20 minuts, fins que quedi daurada.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

La cuina de la Neus: coca de cabell d’àngel

CulturaGastronomia

La cuina de la Neus: coca de cabell d’àngel



Coca de cabell d'àngel amb pinyons.
Coca de cabell d'àngel amb pinyons.
Ingredients:Una pasta de full rectangular (comprada)Un pot de mig quilo de melmelada de cabell d’àngelpinyons o ametlles filetejadessucre de llustre
Elaboració:
Encenem el forn a 200° abans de començar la preparació.
Obrim la pasta de full i l’estirem a sobre del mateix paper que porta. La col·loquem sobre la safata del forn i la punxem amb una forquilla. Amb els dits, amb la mateixa pasta, fem un rivet per tot el voltant, perquè quedi una mica més pujat. Agafem el pot de melmelada de cabell d’àngel i l’estenem per sobre la pasta. Després agafem l’ametlla filetejada o els pinyons i ho posen per sobre. Enfornem la coca, amb el forn encès a dalt i a baix, de 18 a 20 minuts. I ja tindrem la coca enllestida. La traurem del forn i la deixarem refredar. Un cop freda, la posarem a sobre d’una safata bonica i l’adornarem amb sucre de llustre per sobre. És una coca molt gustosa i molt fàcil de fer (si comprem la pasta).
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

La cuina de la Neus: Coques per Sant Joan

CulturaGastronomia

La cuina de la Neus: Coques per Sant Joan

A punt per oferir unes coques casolanes delicioses per la revetlla del solatici d’estiu



Coca de fruita.
Coca de fruita.
Coca de taronja confitada
Ingredients:250 g sucre3 ous100 g de ‘mantega pomada’ o oli de gira-sol1 iogurt natural250 g farina pastissera1 sobre llevat Royal1 taronja mitjaneta a trossos1 polsim de salun grapat de pinyonstaronja confitada en almívar
Elaboració:Batem el sucre i els ous fins que blanquegin. Hi afegim l’oli, el iogurt, la taronja a trossos petits i passats pel ‘túrmix’ (amb pell i tot, però sense llavors). A continuació, hi afegim la farina amb el llevat i el polsim de sal. Remenem la pasta de baix a dalt amb compte. Col·locarem la pasta en un motlle rectangular untat amb una mica de mantega. Picarem la pasta perquè s’escampi bé de sota i d’aquesta manera evitem que es facin bombolles. Posarem la pasta al forn. La farem coure a 180 º, de 30 a 40 minuts, depenent del forn. El forn no s’ha d’obrir durant els primers quinze minuts, fins al moment de mirar si la coca és cuita. Si l’escuradents surt net, ja és cuita.
Abans de treure la coca del forn, la pintarem amb l’almívar de la taronja confitada, utilitzant un pinzell. Hi posarem les rodanxes de taronja en almívar que ja havíem preparat (consultar recepta), els pinyons i sucre normal. Deixarem refredar la coca. Un cop freda, la posarem en una safata per posar a taula.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dijous, 16 de juny del 2016

La Wine Catalan House de Barcelona, més aprop



AVC

La Wine Catalan House de Barcelona, més aprop

La patronal del vi català impulsa un gran centre lúdic i cultural del vi i l'enoturisme, a Barcelona, que pretén convertir-se en el quilòmetre zero del sector vitivinícola català

​El 95% d'enoturistes que han visitat Catalunya tenen previst tornar-hi

| 14/06/2016 a les 09:29h

La patronal del vi (L’Associació Vinícola Catalana) va presentar el projecte de la casa del vi català durant la celebració de la seva assemblea a Mon Sant Benet.

Valentí Roqueta, President de l'Associació Vinícola Catalana, va explicar el nous projectes que portarà a terme l'associació, entre els quals, destaca la creació de la Wine Catalan House. Es tracta d'impulsar un gran centre lúdic i cultural del vi i l'enoturisme a Barcelona que pretén convertir-se en el quilòmetre zero del sector vitivinícola català.

"Hem d'estar a l'altura de zones com Bordeus, Napa Valley o Alsàcia i hem d'aprofitar la finestra al món que és la marca Barcelona i integrar-nos. Amb un clar objectiu: posicionar Catalunya com país de vins i com una gran capital enoturística europea" va manifestar el president de l'AVC.

Una iniciativa en la qual s'està treballant des de fa un any i que compta amb el suport de tots els agents implicats en la promoció dels vins i l'enoturisme de Catalunya.

L'Associació Vinícola Catalana està apostant fort per la promoció conjunta dels vins i del territori vitivinícola català i per això portarà a terme diferents activitats en aquest sentit, com és el CARTAVÍ i la creació d'una marca global com a símbol d'identitat d'una zona productora i elaboradora de prestigi com és Catalunya. Marca que a la vegada ha de possibilitar que els cellers siguin més competitius en els mercats internacionals.

Valentí Roqueta va defensar la importància d'invertir en la formació dels futurs professionals i consumidor, "hem d'apropar el vi als més joves des d'un vessant cultural i un consum responsable i moderat. Començant per organitzar seminaris als instituts i a les escoles que expliquin els coneixements bàsics sobre el tast, així com les particularitats dels vins propis de les nostres onze denominacions d'origen catalanes".

Contingut relacionat


El 95% d'enoturistes que han visitat Catalunya tenen previst tornar-hi


05/04/2016

El pollastre s'asseu a la taula a BCN

GOURMET'S / NOVA TENDÈNCIA

El pollastre s'asseu a la taula a BCN

La recent obertura de diversos restaurants a la ciutat recupera l'interès gastronòmic per aquesta au

EL PERIODICO
Dissabte, 11 de juny del 2016

El boom de la gastronomia també es deixa notar en un terreny tan popular com el del pollastre. El que fins no fa tant de temps era un plat sense gaire interès gastronòmic més enllà dels diumenges, ara ha arribat a nous restaurants que el tenen com a reclam: Chez Cocó, obert el 2012, és el més glamurós i antic en l’aposta per aquesta au, però últimament han aparegut La Brochette, La Parrilla de Pollos Planes i Chicken Shop / Dirty Burger, que ensenyen que el pollastre es pot menjar de moltes maneres, no només a l’ast (que també), com el preparen en tants establiments de barri que són autèntiques institucions per als barcelonins.
¿Per què aquesta febre per aquesta carn blanca? Respon Jordi Gotor, xef de la rôtisserie Chez Cocó (Diagonal, 465). Els pollastres de tot tipus (cocquelet, el basc lumagorri i el pota negra del Penedès...) són els reis de la carta, que també compta amb colomins, ànecs, pulardes, pintades, guatlles... «Depenem de les modes, i la del pollastre potser ho és. Però no només triomfa per això. Si està ben cuinat, és molt bo i sa. No és com la carn vermella, i no té la sang que tant fa tirar enrere algunes persones. A més, no engreixa tant i es pot menjar dues o tres vegades a la setmana, mentre que cruspir-se un entrecot tres vegades a la setmana pot ser més pesat».
Un altre factor que juga a favor del pollastre és la seva versatilitat gastronòmica. «No t’acabes el receptari. Hi ha mil maneres de cuinar-lo: guisat, fregit, rostit...», recorda Gotor.
Chez Cocó és el més sofisticat dels restaurants consagrats al pollastre que han obert a Barcelona. Els altres busquen una imatge més mundana, com Chicken Shop / Dirty Burger (plaça Duc de Medinaceli, 2), consagrat al pollastre rostit i a l’hamburguesa, i decorat com es feia als EUA en els anys 50. Tres talls de pollastre (sencer, mig o un quart) que es poden combinar amb cinc guarnicions (patates fregides tallades a mà, dues amanides, panotxa de blat de moro amb mantega d’all i ceba en tempura) i amanir amb salses casolanes. Els responsables del restaurant són els mateixos del club social privat Soho, que tenen diversos restaurants a tot el món.
La Brochette (Muntaner, 215), que va obrir l’octubre passat, es defineix com «un acollidor bistrot dedicat al pollastre», amb una decoració inspirada en els anys 60 que també serveix plats per compartir, com amanides, brochettes (totes amb pollastre). Les croquetes, els canelons, fins i tot les botifarres i les hamburgueses es fan amb aquesta carn blanca. I el plat estrella, és clar, és un pollastre a l’ast de corral macerat amb set espècies.
Santi Rodero, propietari del local, es va animar a posar en marxa La Brochette al veure que al seu anterior restaurant, La Delizia, els clients li demanaven més pollastre al menú. «Ens sortia boníssim. I com que és econòmic, sa i agrada a gairebé tothom, ens vam atrevir amb un establiment monotemàtic», explica Rodero. El plat més car que fan és un pollastre sencer amb patates fregides per 12 euros.

BUFET LLIURE / La Parrilla de Pollos Planes (Aragó, 237) ha obert aquest any a l’Eixample seguint l’exemple dels locals del País Valencià (Castelló, València, Elx, Cullera i Sagunt), Madrid i Saragossa. Va començar com una polleria tradicional que va tenir tant èxit rostint pollastres que ha acabat obrint restaurants per mig Espanya.
És un bufet lliure que serveix diversos talls (contracuixes, pit i aletes, amb salses i espècies variades) fets a la graella de gas, a més de broquetes, canelons, kebabs, xoriço, llonzes, llonganisses, hamburgueses... de pollastre. Els preus promocionals, ja que acaben d’obrir, són d’escàndol: 7,99 euros al migdia amb una beguda, unes postres o un cafè (8,99 de nit i els caps de setmana, però sense beguda, ni postres ni cafè), i 14,99 amb barra lliure de beguda.
Sent el pollastre un producte popular, devien pensar, ¿per què no han de ser-ho els preus?