Rafa Peña i Mireia Navarro van decidir obrir la cuina amb una barra al voltant i crear dos espais que es comuniquen. Ara tenim així el doble de diversió
Feia temps que teníem ganes de Gresca. Ens n’havien parlat molt, però encara no l’havíem tatxat de la llista. Vam anar-hi a dinar. Un dijous. Un dia normal. Amb pluja. I l’experiència va ser positiva.
El local del restaurant és petit, estret, però acollidor. Fa 10 anys que els fogons del Gresca treballen, però a l’octubre el Rafa Peña, el xef del restaurant, va decidir deixar la cuina al descobert. Va obrir el Bar Gresca, al local del costat, i ho va connectar tot a través de la cuina, on a més hi ha una barra per menjar davant dels cuiners. Decisió encertada.
Ens trobem que no hi ha carta. Hem d’escollir entre tres menús. El del migdia (21 €), el degustació curt (43 €) i el degustació llarg, que és el més car. Fem el curt.
El poc temps d’espera fins que arriba el primer plat el passem intentant descobrir de què coneix l’Ivan la cap de sala. Fins que no l’hi pregunta no sortim de dubtes. És la Mireia Navarro, la dona del Rafa, i porten els nens a la mateixa escola. Ja està tranquil.
Per sucar-hi pa
Arriba un seitó marinat amb vinagreta de soja. Celebrem l’albergínia lacada amb fines herbes i crema de parmesà, es desfà a la boca. L’ou escumatamb verdura, un dels clàssics, paga molt la pena. Ve el peix: el gall de Sant Pere amb remolatxa, vinagreta de fruita seca i salsa d’ortigues, un dels més gustosos de les nostres contrades.
I al final l’estrella: el colomí (feia estona que vèiem el Rafa cremant plomes amb un bufador i teníem curiositat). Excel·lent. Les verduretes del plat tenen un gust un pèl fort, però la carn del colomí està magistralment cuinada. I amb una salsa excepcional... on evidentment hem sucat pa, com en tots els bons plats.
Per rematar-ho, dues postres: primer un sorbet de cassís vermell amb sake. Després un pastís de xocolata amb espècies que ens obliga a treure’ns el barret. Ho trobem autènticament acollonant. L’Adri fot uns ulls com unes taronges. El Carles, mentrestant, degusta el seu clàssic gelat de vainilla. Si pot triar, no falla. Tot plegat regat amb un bon Priorat (inStabile). La carta de vins (la passió del Rafa) és espectacular.
Massa gana
Acabem satisfets, però coincidim que no estem tips. De fet, l’Ivan resisteix la temptació de demanar una tapa del bar que li fa salivera: entrepà de porc amb crema fresca i verdures agredolces, que val 7 euros. Potser veníem amb massa gana, una cosa que ens sol passar.
Paguem un compte de 170,51 euros i marxem tots tres contents del Gresca però amb la sensació que ens ha faltat alguna cosa. La pròxima vegada entrarem per l’altra porta del restaurant i farem una visita al bar. Segur que no decep.
La cuina de la Neus: Coca d’espinacs amb formatge de cabra, tomàquets cherry i pinyons
La recepta d'aquest diumenge
Ingredients:
Per a la pasta: 350 g farina de forner 1 culleradeta de sal mig sobre de llevat Royal una cullerada d’oli de gira-sol 200 g d’aigua tèbia
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Per al farcit: 2 paquets d’espinacs frescos 1 corró de formatge de cabra 30 g de pinyons 12 tomàquets cherry oli, sal, pebre negre i un gra d’all alfàbrega fresca
Elaboració:Posem la farina en un bol, hi fem un forat i hi posem la sal, l’oli i el llevat. Ho remenem tot i hi afegim l’aigua. Ho tornem a remenar i treballem fins a tenir una pasta fina. La deixem reposar entre deu i quinze minuts. Estirem la pasta amb els dits i la posem en una safata per a forn amb paper vegetal untat amb oli. L’enfornem a 200° uns deu minuts.
Mentrestant, haurem bullit, escorregut i picat els espinacs.
Posem una mica d’oli en una paella i saltegem els pinyons. Els retirem. Després, amb el mateix oli, sofregim l’all ben picat i, un cop estigui daurat, hi afegim els espinacs. Els donem un parell de voltes.
Traiem la pasta del forn i, per sobre, hi posem els espinacs, el formatge a rodanxes, els tomàquets oberts per la meitat i els pinyons. Després, posem alfàbrega picada sobre els tomàquets.
Tornem a enfornar la coca deu minuts més, a 180° i ja estarà a punt.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Aquesta setmana s'ha aprovat aquesta denominació de qualitat, que han obtingut dotze caves. Hem coincidit amb dos elaboradors que podran posar aquesta distinció: Recaredo i Alta Alella
Aquesta setmana, durant el lliurament dels II Premis Excel·lència del Cava, la ministra d’agricultura, Isabel GarcíaTejerina, ha anunciat els dotze primers caves de Paratge Qualificat que ha aprovat el govern espanyol. Des d’avui mateix, aquests caves seleccionats podran portar a l’etiqueta el distintiu Cava de Paratge Qualificat. Les marques elegides són les següents: Turó d’en Mota i Serrall del Vell de Recaredo; Vallcirera d’Alta Alella; Vinyes de Can Martí de Torelló; La Capella de Juvé&Camps; Can Sala d’Agrícola Casa Sala; La Pleta, El Tros Nou i La Fideuera de Codorníu; Can Prats de Vins el Cep; Font de Jui de Gramona i Terroja de Sabaté i Coca.
El Cava de Paratge Qualificat només es pot elaborar amb raïm procedent d’un paratge considerat excepcional per les seves condicions climatològiques o geològiques. L’edat mínima de la vinya ha de ser de deu anys i ha de tenir un rendiment màxim de vuit mil quilos per hectàrea. La verema ha de ser manual i la fermentació en ampolla ha de ser, com a mínim, de trenta-sis mesos. S’ha de garantir que els caves són vinificats a la propietat i tenen un rendiment d’extracció màxima per hectàrea de quaranta-vuit hectolitres, una qualificació del vi base, una criança mínima de fermentació en ampolla de trenta-sis mesos i una traçabilitat integral des de la vinya fins a la seva comercialització.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
El comitè de tast que ha triat aquests primers dotze Caves de Paratge Qualificat està format per set experts: Pedro BallesterosMW, LenkaSedlackovaMW, Ferran Centelles, GuillermoCruz, Joan Miquel Canals, Enric Vives i Ramon Francàs.
Aquesta setmana, just després de l’anunci, he coincidit amb dos elaboradors de Cava de Paratge: Josep Maria Pujol-Busquets d’Alta Alella i Ton Mata de Recaredo. Pujol-Busquets fa el Mirgin que surt de la Vall Cirera, entre els municipis d’Alella i Tiana, a la DO Alella, amb el sauló que marca el territori, amb la salinitat del mar a tocar i amb l’amargor elegant de la pansa blanca. És un dels impulsors dels vins naturals al país. A Ton Mata li han reconegut dos Caves de Paratge, el mític Turó d’en Mota i el Serrall del Vell, on té vinyes aixecades sobre terra calcària, al Costersdel Bitlles. Mata i Recaredo representen la introducció i l’impuls de la biodinàmica en els vins del país.
Josep Maria Pujol-Busquets i Ton Mata són dos grans cavistes, de generacions diferents, de gran personalitat i convicció, que comparteixen la voluntat que els seus vins expressin el paisatge d’on neixen i l’anyada. Pujol-Busquets parla de vins transparents. Mata parla de vins honestos. Un ha optat pels vins naturals, elaborats sense sulfits, uns vins basats en la lògica del coneixement. L’altre, aposta per la biodinàmica, des de la lògica del coneixement, també (i lluny de l’esoterisme que envolta aquest moviment). Tots dos elaboradors professen respecte cap al consumidor dels seus vins i aposten per elaborar vins i caves mínimament intervinguts, també per la voluntat d’oferir el producte més sa possible.
Aquests caves de llarga criança estan tants mesos en contacte amb les mares que són cremosos i complexos aromàticament i gustativa, i transmeten una alegria emotiva que demana atenció en la degustació. Són caves que no han perdut la frescor, però que estan definits per la maduresa, per la bombolla que és una carícia subtil a la boca.
Són caves que volen expressar-se des del paisatge. Per això, com diu Ton Mata, primer es necessita tenir paisatge, es necessita posar les condicions per a la vida vegetal, per a la vida de la terra, i també per al paisatge que no es veu. La terra és un ésser viu i la planta, el cep, és una extensió de la terra. D’això se’n diu paisatge de qualitat.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
No son pocos los ejemplos que podríamos citar de ciudades en las que la zona de tapeo es el epicentro de la vida social de sus habitantes: el Viejo o Gros en Donosti, el Barrio Húmedo en León, Van Dyck en Salamanca, Plaza Nueva en Sevilla o El Tubo en Zaragoza. O el que nos ocupa, y que resulta de los más atractivos por oferta y ambiente: la calle Laurel de Logroño.
Texto: JESÚS FERNÁNDEZ / Fotos: ROBERTO RANERO
Salvo contadísimas excepciones, no busquen un producto excelso, elaboraciones complejas o un tratamiento exquisito del vino. Aquí estamos hablando de bares en el más estricto sentido de la palabra. De barra, mesa alta y taburete. De servilletas en el suelo y olor a plancha recalcitrante inundando el ambiente.
Bar Ángel
Uno de los símbolos de Laurel es el pincho de champiñón a la plancha coronado con una gamba al ajillo. Llama la atención que algo tan simple pueda tener tal legión de adeptos, pero la realidad es que el punto que se le da al hongo es magnífico -la curtida plancha tendrá algo que ver- y la grasilla extra que le aporta el ajillo le dota de un tono fantástico.
Calle del Laurel, 12; tel. 941 20 63 55
Bar Lorenzo
La apología del gochismo máximo: un pincho moruno rebosante de grasa acomodado en un pan reblandecido y regado con esa suerte de “salsa de la abuela Damiana” que lo acaba de redondear. El vino a temperatura ambiente en cristalería de Duralex y el olor a plancha con solera de generaciones acabarán de redondear la experiencia.
Travesía del Laurel, 4; tel. 941 20 09 29
Blanco y Negro
Un matrimonio atípico el que sirven en esta casa, pues además de la consabida anchoa y el boquerón en vinagre, aquí se añaden unas tiras de pimiento verde frito que combinan estupendamente, aportando un punto de dulzor y grasa muy agradable. Aviso para navegantes: no busquen panes de masa madre de sesenta años por estas latitudes, no los encontrarán.
Travesía del Laurel, 1; tel. 941 22 00 79
La Taberna del Tío Blas
Este local es el principal exponente de la oferta más moderna y variada de la calle, con una barra poblada de distintos tipos de pinchos al más puro estilo donostiarra y con un amplio surtido de elaboraciones preparadas al momento. Por citar alguna concreta, destacar el pincho de foie a la plancha, la cazuela de migas con huevos fritos o los huevos rotos con setas.
Calle del Laurel, 1; tel. 941 20 13 13
La Tavina
Sin lugar a dudas estamos ante el local más finolis de la calle, por espacio, atención y cuidado por los detalles. Combina un bar de vinos en la planta baja, vinoteca (que alberga unas 500 referencias) con mesa corrida en la intermedia y comedor algo más formal en la superior. No se pierdan la careta de cerdo crujiente, pura gula, junto con uno de sus tropecientos vinos por copas.
Calle del Laurel, 2; tel. 941 10 23 00
Mesón del Abuelo
Otro local donde la plancha es la que marca las diferencias. En este caso, para dar forma a un pincho de sepia -perfecta de punto- con mahonesa, desbordante de grasa y al que el toque de la chapa incandescente le confiere un regusto tostado realmente interesante. Como es norma generalizada en toda la zona, la sencillez como bandera.
Calle del Laurel, 12; tel. 941 22 46 63
El Perchas
La oreja rebozada de El Perchas es una institución en Logroño, y no es para menos. Nada de rebozados etéreos ni minimalismos, un bocado pleno de gelatina y con una capa externa más que notable, lo convierten en uno de los bocados más populares de la calle. Y no dejen escapar su versión picante, igual de recomendable y satisfactoria.
Travesía del Laurel, 3; tel. 941 22 00 67
Sebas
En el Sebas comparten protagonismo su tortilla y su pimiento relleno. Para el que esto escribe, merece mucho más la pena este segundo, elaborado de la manera tradicional de la zona, con un relleno de carne bien jugoso y rebozado, para servirlo sin salsa. Simple a más no poder, pero fantástico.
Calle Albornoz, 7; tel. 941 22 01 96
Soriano
Al igual que el del Bar Ángel, cuenta con una legión de seguidores acérrimos, fieles defensores de éste frente al otro. En realidad, poca es la diferencia entre ambas piezas, producto muy similar, técnica semejante y resultado muy parejo, estupendo en los dos casos. El gusto particular o la manía de cada cual hará decantar la balanza.
Travesía del Laurel, 2; tel. 941 22 88 07
Tahití
Junto con La Tavina, el más formal de los sitios de la lista -no obstante, en realidad es un restaurante-. En el Tahití se precian de servir la tortilla con más fama de Logroño, a partir de una receta muy básica, sin cebolla, sin notas tostadas en la patata, de grosor contenido y un punto medio de cuajado. Estupenda en su sencillez.
Palo Cortao és Andalusia (i Catalunya) al plat. I no hi ha plat més andalús ni més cordovès que el 'salmorejo', moltíssim més espès que el gaspatxo perquè porta pa però tot i així s'ha de menjar amb cullera. En aquest restaurant del Poble-sec el broden. El serveixen amb encenalls de pernil i ou dur ratllat, com la recepta clàssica, però a vegades canvien la guarnició. «Fem servir pa andalús de molla dura, sense crosta, i treballem amb tomàquet pera madur, al qual traiem la pell», explica Fede Salmón, un dels propietaris d'aquest local a mig camí entre restaurant i taverna. «Avui dia surt amb la textura desitjada amb qualsevol robot de cuina (nosaltres el fem servir al restaurant pel gran volum de producció que tenim), però el més autèntic és tallar el pa en llesques gruixudes, posar-hi a sobre rodanxes de tomàquet i tirar-hi sal perquè suïn i vagin impregnant el pa. Així s'aconsegueix més sabor i una textura idònia perquè no s'hi ha de posar aigua».
FERRAN IMEDIO
GASPATXO DE NECTARINA
LA PEPITA (Còrsega, 343)
El gaspatxo de La Pepita (o millor, els gaspatxos, tanta és la varietat que ofereixen) estan entre els més ben puntuats de Barcelona a Foursquare. A la carta tenen el de nectarina (nectarina, tomàquet, crema d'alvocat, encenalls de pernil ibèric de gla, pebrot verd, ceba tendra, cogombre, molla de pa, vinagre de poma, oli d’oliva verge extra i sal). En el menú del dia, que canvia diàriament de dimarts a divendres, inclou sempre amanida i gaspatxo, que pot ser de remolatxa, síndria, cogombre, meló o el clàssic andalús, amb tomàquet. Si vols un plat sòlid, hi ha tapes amb tocs divertits i les pepitas, que s’inspiren en els pepitos, però en aquest cas no són bocata sinó plats de ganivet i forquilla.
CARLES ALLENDE
'AJOBLANCO' AMB SARDINA FUMADA I OUS DE TRUITA DE RIU
SUCULENT (Rambla del Raval, 43)
«Més que innovar, preferim renovar». Amb aquesta frase a manera de lema expliquen a Suculent (rambla del Raval, 43) quina és la seva filosofia de treball, la que l’ha convertit en un dels establiments gastronòmics més destacats del barri del Raval. Qui hi vagi hi trobarà plats tradicionals, de tota la vida, elaborats amb bons productes de temporada que s’han enriquit amb idees i tècniques actuals. Un exemple d’aquesta filosofia és l’ajoblanco amb sardina fumada trossejada i ous de truita de riu sobre els quals s’aboca la crema freda. Una creació que va sortir de la cuina de Suculent fa un parell de temporades i que segueix a la carta encara avui a causa del seu gran èxit. Per això, Toni Romero, el xef, amb prou feines s’ha permès variacions en aquest best seller. El que funciona no es toca. Però aquest any hi ha afegit ametlles tendres ecològiques. La frescor de l’ajoblanco, tan agraïda durant els mesos d’estiu, i l’idil·li entre aquest i el fumat de la sardina la converteixen en una proposta imbatible.
'VICHYSSOISE' AMB LLAGOSTINS SALTATS I ALBÀBREGA
CAFÉ EMMA (Pau Claris, 142)
De França arriba la 'vichyssoise', com no podia ser d’una altra manera. I com no podia ser d’una altra manera a Barcelona, el rei Sol de la gastronomia francesa a la capital catalana, el xef Romain Fornell l’ofereix a Café Emma (Pau Claris, 142). Però no la típica, sinó una de més personal, que va més enllà de la recepta tradicional (amb porro, ceba, patata, llet i nata). A l’exitós bistrot que regna a l’Eixample dret en serveix una que porta llagostins saltats i alfàbrega i que es converteix en un dels plats que més sortida té en dies calorosos, segons el cuiner.
Fornell, no obstant, no es conforma amb proposar una petita variació d’aquest clàssic al restaurant de Pau Claris i deixa anar la seva creativitat a Caelis (una estrella Michelin, a l’Hotel Ohla Barcelona) reinventant-la amb fonoll i botàriga però sense patata, i servint-la directament sobre un bloc de gel. En aquest cas no és líquida com una crema o una sopa, sinó que té textura gairebé de mousse perquè a la nata hi injecta aire. Abans l’havia fet de la mateixa manera, però amb ostres i coriandre.
SUC 'GREEN ROMANCE', AMB PINYA, TARONJA, ENCIAM, ESPINACS I CORIANDRE
TERESA’S (Argenteria, 31)
Els sucs cold-pressed (extracció en fred) estan de moda perquè contenen més nutrients: no oxida els ingredients per l’escalfament que produeix una liquadora o una batedora. Teresa’s els elabora de tot tipus i condició, tant en gustos com en funcions per a l’organisme: reconstituents, energitzants... Green Romance (pinya, taronja, enciam romà, espinacs i coriandre), per exemple, és depuratiu. Combina fulles verdes amb fruita àcida que li aporten antioxidants i vitamina C. Unit a l’alt contingut de compostos fenòlics, aporta un efecte protector contra malalties cardiovasculars i ajuda a endarrerir l’envelliment.
CHRISTIAN MORALES
‘MOCKTAIL' 'SUMMER DREAM', AMB GINGEBRE, PINYA, LLIMONA, GERD I ALFÀBREGA
BONAVIDA (Casp, 22)
¿Què és un 'mocktail'? Doncs un còctel sense alcohol. Una opció que sempre refresca i diverteix, i és més sana per a l’organisme que un combinat alcohòlic. És el cas de Summer Dream, creació de Bonavida, un local híbrid perquè és restaurant de tapes durant gairebé tot el dia i cocteleria durant el vespre. Un canvi que es nota en els llums, en la música, en l’ambient... Aquest mocktail porta ingredients tan refrescants com el gingebre, la pinya i la llimona, a més del gerd i l’alfàbrega, una herba molt estiuenca. «El tenim a la carta des de fa un parell d’anys, quan el vam crear, i des d’aleshores té molt èxit. En tenim una versió amb vodka, per si algú el prefereix amb alcohol», apunta Simone Guido, bartender de Buenavida. La seva cocteleria és inquieta, té personalitat pròpia, perquè allà mateix infusionen molts destil·lats amb espècies i herbes, els fan envellir en barriques pròpies, utilitzen tècniques de fumat, treballen amb fruita deshidratada...
Petroselinum hortense és una planta mediterrània, trobada silvestre a Grècia i a l’illa de Sardenya, que actualment es coneix arreu del món en la forma cultivada pròpia de les hortes. En les nostres terres creix com a subespontània en zones fresques al costat de parets i roques. El nom genèric ve del grec petrol(‘pedra’ o ‘roca’), cosa que indica que creix bé en terres rocoses, i selinum (‘api’). És un cultiu molt rústic, però agraeix les terres amb certa humitat i hem de regar-lo amb freqüència durant l’època més calorosa. Les terres han d’estar soltes i amb bona quantitat de matèria orgànica. També en el cas que cultivem el julivert en cossiol.
El julivert és una planta biennal que conreem per les fulles, que es recullen quan es necessiten tallant tot el llarg pecíol, intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid i fa noves tiges i pecíols de seguida. El segon any emet una tija floral acabada en umbel·la. Pel mes de maig apareixen les flors, que són de color blanc verdós i poc vistoses. En juliol ja tenim les llavors, que han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc i ombrejat. El seu poder germinatiu dura de dos a tres anys. Per la tardor podem recollir les arrels, d’uns 10 cm de llargària per 2 cm d’ample; aquestes són com naps, carnoses i amb una tonalitat groguenca-ataronjada. Es guarden en pots de vidre quan estan seques.
Podem sembrar el julivert, o fer planter, durant gairebé tot l’any, de febrer a setembre. Les llavors germinen amb dificultat, una complicació important per als nous hortolans: la sembra de febrer tarda quasi un mes a nàixer, la de l’estiu, uns quinze dies. El motiu és que l’anomenada llavor realment és el fruit, que té una coberta que ha de deixar que la humitat arribe a l’autèntica llavor. A més, la coberta del fruit conté substàncies que impedeixen la germinació fins que les condicions ambientals són bones. Se soluciona en part posant a remulla la «llavor» un dia abans de sembrar. Si la sembra es fa a grapats, caldrà fer una aclarida, amb la finalitat que les plantes queden separades les unes de les altres, en tots els sentits, uns 10 cm. Una vegada nascuda és una planta de creixement ràpid i molt productiva. Als tres mesos de la sembra ja podem tallar el julivert. La collita és millor fer-la de matí, abans que les plantes comencen a sentir la calor del sol.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Roberto Lázaro Barcelona. Diumenge, 9 de juliol de 2017
Canviem de denominació d'origen, avui anem a una de les més antigues (juntament amb la d'Alella i la de l'Empordà), la DO Tarragona. Tastarem un excel·lent vi de Cabra del Camp, un vi rosat elaborat amb ull de llebre, garnatxa i syrah: el Flors i Violes. Com ressalta Escofet, aquesta nova generació de gent jove "fan vins molt curiosos, amb molt de recorregut, i segurament d'aquí a uns anys seran un dels grans".
I ja en boca, un vi fàcil de beure i de glop llarg, amb tocs a cirera. El nostre sommelier no escatima elogis per aquest vi. El 'Flors i Violes' és un "impressionant rosat, dels millors que he tastat".
Salmó marinat sobre patata, salsa de Rocafort i fonoll
Salmó marinat amb patates, salsa de rocafort i fonoll.
Ingredients:
Per a marinar el salmó:
1/2 kg de salmó fresc de la part del llom
1/4 kg de sucre
1/4 kg de sal
unes branquetes de fonoll
pebre negre
Per a la salsa de rocafort:
100 g formatge rocafort
1 iogurt grec
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Patates Monalisa mitjanes Elaboració:Obrim el llom de salmó fresc pel mig, en traiem les espines i el netegem. En una safata fonda, hi barregem la sal i el sucre i en posen una capa al fons. Hi posem el salmó al damunt i el cobrim amb més barreja de sal i sucre. A sobre de tot, una mica de fonoll. Tapem la safata i la col·loquem a la nevera de vint-i-quatre hores a trenta-sis. Cada dotze hores n’hem de llevar l’aigua que deixa anar. Una vegada fora de la nevera, el netegem de sal i sucre amb aigua i l’eixuguem.
Coem les patates amb pell, en aigua i sal. Una vegada cuites (les mitjanes, es couen entre vint-i-cinc minuts i trenta) i fredes, les tallem pel mig. A sobre de cada meitat, hi posem uns talls de salmó i per sobre del salmó, salsa de rocafort i una mica de fonoll.
Fem la salsa de rocafort posant el formatge en un cassó al foc, a trossets. Quan ja s’ha desfet, hi aboquem el iogurt. Ho remenem fins que s’hagi lligat tot ben bé. Si queda massa espès, es pot aclarir amb una mica de llet.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Amanida de llenties caviar amb reducció de Pedro Ximenes
Un plat fred, nutritiu, d’estiu, amb unes llenties curioses, molt petites i de color negre
Amanida de llenties caviar.
Ingredients:(per a 4 persones)
200 g llenties caviar
1 ceba tendra
4 tomàquets raf
1 pastanaga ratllada
30 g de tàperes
50 g pernil serrà
unes fulles de ruca
sal, oli, pebre negre
vinagre per amanir
i reducció de Pedro Ximenes per a decorar
Elaboració:Posem en remull les llenties dues hores. Tot seguit, ja les podem coure amb aigua i sal una mitja hora, fins que siguin cuites. Les escorrem i les deixem refredar.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Tindrem una estona la ceba amb aigua, vinagre i sal, perquè no piqui.
En un motlle rodó, posem una base de llenties, una capa de ceba tendra, una de pastanaga ratllada, tomàquet picat, unes quantes tàperes. Tanquem amb una altra capa de llenties. Amanim amb una vinagreta amb oli, vinagre, sal i pebre. I a sobre de tot, el pernil serrà.
Per a decorar, pels costats, posem unes rodanxes de tomàquet, les fulles de ruca i unes sanefes de reducció de Pedro Ximenes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Zoom 
Zoom 
