24.03.2016 16:00
El bacallà amb panses i ou dur és un plat habitual de Divendres Sant. L’avi d’una amiga meva sempre protestava perquè no entenia que un plat tan exquisit només s’hagués de menjar una vegada l’any: el Divendres Sant, quan a moltes cases es menjava peix com a penitència –paraula que no tinc pas clar que avui hi hagi gaire gent que sàpiga què vol dir. Ara en podem menjar per plaer. És una recepta molt popular que barreja dolç i salat. Ràpida de fer, té l’inconvenient important que la qualitat de la matèria primera és decisiva i els condiments no dissimularan si no és prou bo. El millor tall del bacallà per a fer aquest plat és el morro; la penca també és bona, però és prima i té més espina.
Ingredients:
—bacallà (compteu els talls que en necessiteu);
—ous (un per cap, però afegiu-n’hi algun de més, que és el que té més èxit);
—panses;
—farina;
—tomàquet ratllat o triturat;
—ceba;
—panses.
Passos a seguir:
1) Posar les panses a remullar. El primer pas és agafar les panses i posar-les a remullar. Les hi deixeu una bona estona (un parell d’hores o més). Les panses, millor que les compreu sense pinyol.
2) Fregir el bacallà. Un cop dessalat (el podem haver comprat així o fer-ho nosaltres), agafem els talls del bacallà ben escorreguts i els enfarinem. Després els fregim per totes dues cares amb oli calent.
3) Sofregit. Aprofitem l’oli del bacallà i fem un sofregit amb ceba i tomàquet. No cal res especial. Feu-lo com us agradi habitualment: amb el tomàquet ratllat o triturat. Millor que en feu en abundància.
4) Bullir els ous. Mentre feu el sofregit, poseu els ous a bullir. Han de quedar durs i sencers. Un cop bullits, els refredeu amb aigua freda per pelar-los més fàcilment.
5) Fregir els ous. Un cop pelats els ous, els partim pel mig, de dalt a baix, i els enfarinem. Després els fregim. Un tomba-tomba. Per girar-los, val més que no feu servir pinces; una forquilla us serà més útil i evitarà que els esberleu. La gràcia és que arribin al plat sencers.
6) Posar-ho tot a la cassola. Un cop tot a punt, ho posarem a la cassola de terra o de ferro. Primer els talls de bacallà fregits, després el sofregit, els ous durs i en acabat les panses. Si veieu que queda poc suc, hi aboqueu una mica d’aigua. Hi ha qui afegeix un got de vi blanc o una bona picada, però no és imprescindible. Sense afegir-hi res es notarà més el gust original del contrast de sabors. D’aquest plat, és molt peculiar l’aroma que fa la barreja de l’ou amb la pansa.
7) Coure. Tot junt, ho deixeu coure poca estona. Deu minuts, quinze. Millor que us fixeu en la consistència del bacallà per decidir quan el traieu del foc. Les vostres observacions no les superarà mai cap recepta. Normalment no s’hi ha de posar sal, però valdrà més que ho tasteu. I si cal, ho rectifiqueu.
A moltes cases, hi afegeixen cigrons.
Altres receptes tradicionals fàcils de fer:
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
