cava-opinió
El relat del cava (I)
«L’enorme fragmentació del sector dificulta la construcció d’un únic discurs... Ara bé, que sigui complicat no vol dir, com alguns apunten, que sigui impossible»
Vivificar el Penedès?
Fa unes setmanes el Ricard Rafecas, director del setmanari El3devuit, feia un interessant article al voltant del delicat moment institucional que travessa el sector cava: relleus incerts a les presidències de les dues patronals i renovació total de la cúpula del Consell Regulador. L’article era interessant no pas per allò que és més evident (que és el relleu) sinó perquè aquests canvis (que de moment no tenen un rumb clar) tapen el vertader problema: la crisi d’identitat que travessa el sector del cava. El Clàssic Penedès, l’espumós de Torres i l’ascens meteòric del prosecco han posat de relleu l’enorme debilitat de l’ADN del cava. El cava li falta un relat. O, com a mínim, construir un discurs (o diversos discursos que units siguin eloqüents) que li donin credibilitat.
Avui en dia es fan caves molt bons. A diferència de fa uns anys és complicat, fins i tot, trobar un mal cava. Bonet, des de la presidència del Consell Regulador, ha treballat intensament per explicar-ho apostant pels caves Gran Reserva i els Caves de Paratge com a insígnia comunicativa del sector.
El fet, però, és que el discurs, més enllà del Consell Regulador, l’edifiquen les marques. I l’enorme fragmentació del sector dificulta la construcció d’un únic discurs. Preu, zona geogràfica, vinificació, segmentació d’edats, etc. Els interessos són diferents i, fins i tot, poden semblar contraposats.
Mentre la regió del cava sigui la que és -que aquest és el pecat original del producte- la construcció d’un discurs creïble sempre serà complicat. Ara bé, que sigui complicat no vol dir, com alguns apunten, que sigui impossible. El cava ha de definir un espai, unes característiques bàsiques i apostar, d’una vegada per totes, per la comunicació. Deixar d’interrogar-nos per saber qui som i passar a preguntar-nos què volem projectar.
Foto: Quico Ortega
Avui en dia es fan caves molt bons. A diferència de fa uns anys és complicat, fins i tot, trobar un mal cava. Bonet, des de la presidència del Consell Regulador, ha treballat intensament per explicar-ho apostant pels caves Gran Reserva i els Caves de Paratge com a insígnia comunicativa del sector.
El fet, però, és que el discurs, més enllà del Consell Regulador, l’edifiquen les marques. I l’enorme fragmentació del sector dificulta la construcció d’un únic discurs. Preu, zona geogràfica, vinificació, segmentació d’edats, etc. Els interessos són diferents i, fins i tot, poden semblar contraposats.
Mentre la regió del cava sigui la que és -que aquest és el pecat original del producte- la construcció d’un discurs creïble sempre serà complicat. Ara bé, que sigui complicat no vol dir, com alguns apunten, que sigui impossible. El cava ha de definir un espai, unes característiques bàsiques i apostar, d’una vegada per totes, per la comunicació. Deixar d’interrogar-nos per saber qui som i passar a preguntar-nos què volem projectar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada