dijous, 28 de febrer del 2019

Els carnavals que no us podeu deixar escapar

Des d’avui, Dijous Gras, fins Dimecres de Cendra ens espera una setmana de carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del Rei Carnestoltes. És una festa molt arrelada al nostre país i es manifesta de maneres molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals, grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un seguit de personatges propis molt singulars.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.

Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.

Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.

Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.

Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.

Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.

Recepta: Verduretes al vapor amb maionesa sense ou

Ingredients:
1 coliflor petita blanca
1 coliflor petita verda
1 bròquil petit
1 carbassó
2 patates
2 pastanagues
Maonesa sense ou.
Elaboració:
Tallem la coliflor i el bròquil a floretes. Fem a trossos les patates, i el carbassó amb pell i les pastanagues a rodanxes.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En una olla amb sal, posem l’aparell del vapor i a dins col·loquem les verduretes salades, una mica d’aigua, les tapem i les deixem bullir deu minuts. Han de quedar al dente. Les esquitxem amb aigua freda per parar el bull i que quedin més verdes.
Les podem acompanyar amb un raig d’oli d’oliva bo. També us proposem una maonesa sense ou: en un bol posem una tassa de gira-sol, tres cullerades de llet i una molla de pa mullat amb vinagre. Sal i pebre. Ho passem tot pel túrmix. Queda una maionesa una mica més líquida, adequada per a aquelles persones que no mengen ou.

 

Recepta: Mousse de tonyina

Ingredients:
2 llaunes de tonyina amb oli
125 g de barretes de surimi
2 llesques de pa de motlle sense crosta
200 g de crema de llet
3 ous
2 talls de pebrots del piquillo
sal i pebre negre
Per a guarnir la mousse:
2 cullerades grosses de maonesa
1 tall de pebrot del piquillo
1 ou dur
2 filets d’anxova
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Elaboració:
En un bol, posem la tonyina, el surimi i els ous. Hi afegim la crema de llet, una molla de pa, sal, pebre i dos talls de pebrot del piquillo. Ho passem tot pel túrmix.
En un motlle de fer plum cake posem paper de forn al fons, l’untem amb una mica de mantega o oli, hi aboquem la crema i enfornem al bany maria, a 180º, durant trenta minuts. Punxem per assegurar-nos que és cuit. El deixem refredar i el desemmotllem. El podem posar unes hores a la nevera, però en aquest cas el deixarem dins el motlle.
Per guarnir-lo, barregem la maonesa amb el pebrot del piquillo i ho passem tot pel túrmix perquè quedi ben fi. Posem aquesta salsa per sobre de la mousse i la decorem amb les anxoves, l’ou dur i un tall de pebrot. Serviu la mousse acompanyada d’unes torradetes.

Diccionari de la gastronomia carnavalesca

Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornen més laxes i regna la disbauxa. Per Carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.
D’ací ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el Carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament, entre Carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Botifarra d’ou. El producte estrella de la gastronomia carnavalesca al Principat és la botifarra d’ou, un embotit derivat de la botifarra blanca. De fet, la recepta és gairebé la mateixa, amb l’única particularitat que s’hi afegeix ou, que hi dóna el color groguenc característic. Tot i això, aquests darrers temps han aparegut receptes innovadores que la barregen amb productes de temporada com ara carxofa, calçots i tòfona. La tradició diu que s’ha de menjar el Dijous Gras, preferiblement acompanyada de truita.

Cassola de Carnaval. Pel Dijous Gras a Valls era tradicional de fer un arròs dolç amb crosta, una menja carnavalesca documentada a la ciutat des del segle XVIII. És un arròs que barreja diversos menuts de porc, com ara peus, cua i orella, amb una bona quantitat de sucre i canyella. Tot i que és una recepta que ha entrat en retrocés, els darrers temps es va recuperant com una part del patrimoni immaterial vallenc. La historiadora Pilar Vives n’explica la recepta, tal com la feia la seva tia Conxita.

Cassoletes. Per Carnaval l’arròs també és la menja estrella a Otos. La tradició diu que el Dijous Gras a la tarda cal anar-se’l a menjar al camp amb un grup d’amics o familiars. La mainada es disfressa i per tot el poble s’organitza una gran batalla de farina, anomenada enfarinà.
Cóc de brossat. El brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.

Coca de llardons. Per Carnaval triomfa la carn de porc i tots els derivats, i una de les maneres més freqüents de menjar llardons és amb la coca. Aquesta menja és molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons i també té una textura especialment cruixent que li dóna el greix de porc bullit i premsat. Ara: els llardons també es poden menjar sols, per picar, o com a acompanyament d’alguns plats.

Ensaïmada de tallades. L’ensaïmada no ha de ser sempre dolça i en tenim el millor exemple en aquesta recepta típica del carnaval mallorquí. A la massa de sempre de l’ensaïmada s’hi barregen trossets de sobrassada i encarabassat, una melmelada feta a base de carabassa. És una recepta que explica molt bé els excessos de Carnaval perquè barreja l’ensaïmada, feta amb saïm (llard), i la sobrassada, feta amb carn de porc.
Fogasseta. Hi ha moltes variants del tradicional berenar de Dijous Gras. A les Terres de l’Ebre, sobretot a Xerta i Aldover, es mengen fogassetes. Són uns panets rodons farcits de truita, però no pas una truita qualsevol: sol combinar la carn de porc amb carxofes o alls tendres, dos productes de temporada. A més, tal com expliquen a Festes.org, aquest pa només es pot trobar als forns de la comarca una vegada l’any, per Carnaval.
Figa. ‘Fer la figa’ és un antic joc de carnestoltes consistent a enganyar la mainada fent-los creure que es poden menjar una figa seca que va lligada al cap d’una canya de pescar. L’infant que no ho pugui fer, ha de pagar penyora. El joc, que també es pot fer amb caramels, és documentat en diversos indrets del Principat, Catalunya Nord i les illes. Actualment, un dels llocs on té més seguiment és Torredembarra.
Greixonera dolça. A les Balears coneixen les festes de Carnaval com els ‘darrers dies’ i tant a Mallorca com a Menorca i Eivissa es consumeixen moltes greixoneres. N’hi ha de dolces i de salades. És un plat de reaprofitament que es fa amb ensaïmades endurides o restes de coca de patata. Això fa que els ingredients siguin similars als d’un púding, però amb una textura molt diferent, perquè en lloc de coure’s al bany maria es fa en una cassola de terra. Aquí en trobareu la recepta del restaurant Idò d. o. Balear.
Merenga. Vilanova i la Geltrú fa un dels carnavals més rics i lluïts de tot el país i pel Dijous Gra és tradicional de fer-hi la festa de la merengada. Aquesta celebració, que va sorgir per iniciativa d’un pastisser, consisteix a anar pel carrer amb galledes enormes plenes de merenga per empastifar qualsevol que trobem. Però la merenga no serveix únicament per empastifar-se: l’àpat tradicional del dijous gras vilanoví conté xatonada, diverses menes de truites, coca de llardons i merenga.

Porc. La carn de porc és la protagonista dels àpats de Carnaval arreu, en forma de botifarra, sobrassada, llardons… Però a Vic és especial, perquè pel Dijous Gras rosteixen un porc ral al mig de la plaça major. Aquesta festa és impulsada pel col·lectiu de cuiners Osona Cuina i vol recuperar el Dijous Llarder més festiu i popular. Per això durant tot el dia s’hi fan tot d’activitats: concursos de truites, degustació d’entrepans de porc rostit, un sopar de tapes…

Ranxo. Una altra característica de la gastronomia carnavalesca són els àpats comunitaris. Com que la festa s’escau a l’hivern, sovintegen els ranxos, les escudelles i les sopes. A més, moltes vegades és un costum amb reminiscències medievals, de quan els senyors feudals convidaven tot el poble a un gran àpat abans de l’austeritat de la Quaresma. El portal Festes.org té desenes de pobles identificats on se segueix aquesta tradició: Ponts, Verges, Castellterçol, Reus, Tarragona, Vidreres, Sant Feliu de Codines…
Sardina. Aquest peix blau és el protagonista d’un dels rituals més críptics del Carnaval: l’enterrament de la sardina. Tot i que és possible que tingui unes connotacions més sexuals que no pas gastronòmiques, aquesta festa marca el final del Carnaval. Per això el Dimecres de Cendra se sol tancar el període de gresca menjant sardines a la brasa o arengades, que és la versió salada d’aquest mateix peix.
Truita. Antigament el consum d’ous també era prohibit per la Quaresma i això fa que preguin un paper especial en la gastronomia carnavalesca. Els trobem presents en moltes menges –botifarra d’ou, cassola de Carnaval, greixoneres saldes…–, però sobretot en les truites. Aquest plat tan habitual del Dijous Llarder és molt versàtil, perquè admet tota mena de farcits. Alguns dels més tradicionals són les verdures de temporada i els derivats del porc, com ara botifarra.
Xató. A la zona del Penedès i del Garraf, el Carnaval és una festa molt arrelada i és tradicional de menjar-hi xató, un plat elaborat amb tot d’ingredients hivernals. És una amanida d’escarola que es complementa amb productes salats –tonyina, bacallà, anxoves i olives– i es condimenta amb una salsa especial protagonitzada per les hortalisses i la fruita seca. Però la recepta del xató, tot i semblar senzilla, té moltes variants i hi ha uns quant pobles que se’n disputen la paternitat. Ací trobareu les cinc receptes diferents que hi ha.

dissabte, 23 de febrer del 2019

Trenta cellers catalans promocionaran els seus vins a Alemanya i als Estats Units

Trenta cellers catalans promocionaran els seus vins a Alemanya i als Estats Units

Serà a través del programa Catalan Wines d’ACCIÓ i aquest 2019 presentaran els seus productes a 400 importadors, restauradors, sommeliers i distribuïdors nord-americans i alemanys

elMón

VADEVI

ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat– promocionarà 120 vins i caves als Estats Units i Alemanya aquest 2019 en el marc de programa Catalan Wines. En total, 30 cellers catalans presentaran els seus productes a 400 professionals nord-americans i alemanys amb l’objectiu d’impulsar la sortida exterior del sector vitivinícola català. Enguany es promocionaran un 17% més de vins i caves que l’any passat.

El programa Catalan Wines d’ACCIÓ consisteix en l’organització de tastos dels productes dels cellers catalans a diverses ciutats dels Estats Units i Alemanya destinats a professionals locals del sector com sommeliers, distribuïdors, restauradors i importadors. A més, s’ofereix assessorament personalitzat als cellers catalans a l’hora de definir l’estratègia de distribució, triar els millors productes a comercialitzar i definir la seva política de preus. Durant el programa també es dona suport als cellers en la preparació de materials promocionals i l’organització d’esdeveniments comercials, a més de facilitar contactes amb els professionals del món del vi als mercats on es dirigeixen.

Enguany, els cellers que participaran al programa Catalan Wines pertanyen a les denominacions d'origen Priorat, Penedès, Cava, Conca de Barberà, Catalunya, Montsant, Costers del Segre i Empordà. Els tastos s’organitzaran a Atlanta (Geòrgia), Portland (Oregó), Columbus (Ohio), Berlín i Munic. De fet, aquesta setmana s’han celebrat els esdeveniments a Berlín i Atlanta.

El vi i cava català al món

Les exportacions de vi i cava català es troben màxims històrics amb 624,8 milions d’euros exportats l’any 2018, xifra que representa un creixement del 2,8% respecte l’any anterior.

Pel que fa als països, Alemanya és la primera destinació de les exportacions catalanes de vins i caves (amb un volum de 106,6 milions d’euros exportats el 2018) seguida per Estats Units (84,5 milions d’euros). En total, els dos països acumulen més del 30% de les exportacions vitivinícoles catalanes. Bèlgica, França i el Regne Unit són els següents en el rànquing.

divendres, 22 de febrer del 2019

La Cerdanya reivindica el seu patrimoni gastronòmic amb la Festa del Trinxat

Ja fa més de vint anys que, cada hivern, Puigcerdà fa la Festa del Trinxat, un àpat comunitari que vol potenciar el plat més popular de la Cerdanya. Enguany, el sopar es farà dissabte a les nou del vespre al pavelló municipal i aplegarà un miler de persones. Amb el trinxat com a pretext, la festa vol ser un aparador de la rica gastronomia de la comarca i, per això, al menú hi consten altres productes autòctons de la zona, provinents en molts casos de l’agricultura ecològica i de quilòmetre zero.
Així, a més del trinxat, al sopar de dissabte també es degustarà un entrant d’embotits i formatges de la comarca i una crema de carxofes aromatitzada amb fetge gras d’ànec. Després del plat protagonista, els comensals menjaran vedella local ecològica amb cremós patata de la Cerdanya perfumada amb tòfona. I després de les postres, el sopar de gala s’acabarà amb un ball a càrrec de l’orquestra Montecarlo.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

La col de la Cerdanya, l’ingredient estrella del trinxat

El trinxat és un plat típicament hivernal consistent en un puré espès de col i patata enriquit amb cansalada fregida i el seu suc. És originari de tota la zona del Pirineu, però el que es fa a la Cerdanya té una fama especial perquè s’elabora amb una varietat molt concreta de col autòctona de la zona anomenada col d’hivern. És especial perquè creix a grans altures i ha estat tocada pel gel de les nits cerdanes i això fa que tingui una consistència especial i que no es desfaci del tot a l’hora d’aixafar la verdura.

Menjar trinxat més enllà de la festa

A banda del sopar de gala, cada dijous del mes de febrer diversos restaurants del centre del poble afronten el repte de crear tapes amb els principals ingredients del trinxat. També durant tot el mes, els restaurants col·laboradors de la Festa del Trinxat ofereixen dins en les cartes i menús l’opció de degustar el tradicional trinxat de Cerdanya.

diumenge, 17 de febrer del 2019

Galeres i carxofes de les Terres de l'Ebre mariden amb vins de la DO Terra Alta

Galeres i carxofes de les Terres de l'Ebre mariden amb vins de la DO Terra Alta

El vins de la DO Terra Alta protagonistes dels maridatges en les Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres del'Ebre i de la Carxofa a Amposta
Carxofes

Aquest divendres arrenca la VI edició de les Jornades Gastronòmiques de la Galera de les Terres de l’Ebre. Un any més, una quarantena de restaurants d’Alcanar, L’Ametlla de Mar, L’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita s’uneixen per oferir menús gastronòmics amb la galera com a protagonista. Els vins de la Denominació d’Origen Terra Alta seran els encarregats de maridar aquesta oferta gastronòmica on, fins al 3 de març, es podran tastar plats com ara carxofa confitada amb ou poché i tempura de galera, fideuada amb galeres i llagostins o rap a la crema de calçot i galera.

La galera és un producte local i de qualitat típic de l’Ebre, un crustaci font de proteïnes, vitamines i minerals que, a diferència d’altres crustacis, és baix en calories i de fàcil digestió. Un producte que marida a la perfecció amb la Garnatxa blanca de la Terra Alta.

No només els productes del mar mariden bé amb la Garnatxa blanca de la Terra Alta, també productes com la carxofa, molt destacada en l’agricultura del Delta de l’Ebre, combinen amb els vins elaborats amb aquesta varietat. És per això que, un any més, els vins de la DO Terra Alta seran els encarregats de maridar també les Jornades de la Carxofa d’Amposta.

La inauguració de les jornades, que enguany arriben a la XXIV edició, serà diumenge 24 de febrer al pavelló 1 d’Octubre, i servirà per donar el tret de sortida a tot un mes per gaudir de les propostes gastronòmiques que ofereixen els restaurants d’Amposta, i que tenen com a ingredient principal la carxofa, sempre acompanyada dels vins de la DO Terra Alta.

Tast-maridatge de vins de la DO Penedès i xató a la 21ª Festa del Xató de Vilafranca

Tast-maridatge de vins de la DO Penedès i xató a la 21ª Festa del Xató de Vilafranca

J. Lluís Gómez Conde, sommelier del restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda i professor de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya serà el conductor del tast

Festa del Xató a Vilafranca del Penedès
El diumenge 17 de febrer, la rambla de Sant Francesc de Vilafranca acollirà la 21a edició de la Festa del Xató. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i la regidora de Promoció Turística, Dolors Rius, han presentat la propera edició de la festa a Vilafranca, l’única cita del calendari de la Ruta del Xató on es poden degustar les diferents varietats d’aquest popular plat del Penedès i Garraf: de Vilafranca, Vilanova, El Vendrell, Sitges i Calafell.

La degustació de Xató es podrà fer entre les 10,30 i les 14,30h i en total se serviran unes 2.100 racions de xató de les diferents varietats, en les carpes que se situaran a la rambla. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha destacat la tradició i projecció d’aquesta festa gastronòmica, que cada any esgota les racions ofertes. “El xató és un dels elements que vinculen tot el Penedès, i situa Vilafranca, un cop més, al calendari d’actes lúdics del nostre país”.

Durant tot el matí, hi haurà activitats a la rambla per a tota la família. A banda dels estands i les taules per a degustacions, hi ha previstos dos tallers infantils per aprendre a fer xató, amb capacitat per a 40 infants cadascun. Cal inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme de Vilafranca o a http://turisme.vilafranca.cat. Els participants podran prendre el xató cap a casa i seran obsequiats amb un morter, una mà de morter i un davantal. El Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès col·labora en la gestió de l’estand de xató de Vilafranca i també en els tallers infantils, amb la participació d’un mestre xatonaire del gremi.

També s’ha anunciat un espectacle musical i participatiu, amb el grup Orelles de xocolata i un tast-maridatge de vins de la DO Penedès i xató que oferirà J. Lluís Gómez Conde, sommelier del restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda i professor de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.

Els preus de les racions i degustacions aquest 2019 són els següents:

  • Tiquet complert: 9€, que inclou 2 racions de Xató, 1 copa, 1 degustació de vi i aigua, ració de pa i bossa de regal (fins a exhaurir existències)
  • 1 copa + degustació de vi: 3€
  • 1 degustació de vi: 1,50€

A més, durant tot el matí també hi haurà el Mercat d’Artesania, Brocanters i Pintura que estarà situat a les rambles de Sant Francesc i de Nostra Senyora.

diumenge, 10 de febrer del 2019

Recepta: raviolis de verdures amb verduretes i salsa de formatge

Ingredients:
(per a 4 persones)
2 paquets de raviolis de verdures
1 carabassó petit
2 pastanagues petites
200 g d’estirabecs
100 g de formatge cremós
1 got petit de llet
2 alls
pebre negre
oli, sal, julivert i cibulet
Elaboració:
Bullim els raviolis frescs amb aigua abundant i sal, de tres a quatre minuts. Els escorrem amb compte.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En una paella amb oli sofregim els alls picats, amb una mica de julivert també picat. Hi afegim la crema de formatge a la paella, l’aixafem i la diluïm amb una mica de llet. La salpebrem.
Mentrestant, hem cuit les verduretes al vapor uns sis minuts, tallades a bastonets petits.
Muntem el plat: sis raviolis per cap, a un costat les verduretes al vapor i per sobre la salsa de formatge.

 

dijous, 7 de febrer del 2019

Les Terres de l’Ebre reivindiquen les qualitats gastronòmiques de la galera

jornades gastronomiques galera
Ja fa uns quants anys que quatre poblacions de les Terres de l’Ebre, Alcanar, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita es van unir per promocionar la galera, producte autòcton de la zona, amb unes jornades gastronòmiques. La galera és un crustaci molt abundant als deltes del rius, on les aigües són més riques en nutrients. Això fa que sigui una excel·lent font de proteïnes, vitamines i minerals. A més, té poques calories i és més de bon pair que no pas la resta de crustacis.
Al delta de l’Ebre la galera és molt apreciada per la carn fina i gustosa. Per això, per difondre’n les qualitats arreu, un seguit de restaurants del delta ofereixen fins el 3 de març menús especials basat en la galera. Com la majoria dels crustacis, és molt bona a la planxa, d’aperitiu, en crema i, sobretot, acompanyant l’arròs. Però a les jornades gastronòmiques també s’hi podran tastar plats més atrevits, com ara carxofa confitada amb ou poché i tempura de galera, fideuada amb galeres i llagostins o rap a la crema de calçot i galera.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

dimecres, 6 de febrer del 2019

El vi tindrà la seva pròpia fira fora d'Alimentaria

El vi tindrà la seva pròpia fira fora d'Alimentaria

Aquest dimecres s'anunciarà oficialment aquesta 'escisió' de la fira Intervin que celebrarà la seva primera edició l'any 2020
VADEVI

VADEVI
Intervin a Alimentaria
El vi ja té prou volum d'expositors i visitants dins d'Alimentària com per tenir la seva pròpia fira. Així, tal com avança La Vanguardia i ha pogut confirmar Vadevi, Intervin serà un saló independent i la primera edició es farà l'any 2020.

L'anunci oficial es farà aquest dimarts i arriba després de constatar la important presència del vi dins de la fira Alimentaria, un esdeveniment biannual que es fa a Barcelona i que s'ha convertit en referent mundial amb prop de 150.000 visitants.

D'altra banda, el sector havia reclamat la creació d'un saló de vins a Catalunya i aquesta notícia podria complir les expectatives. En l'última edició d'Intervin dins d'Alimentaria que es va fer el mes d'abril de l'any 2018, es va ampliar l'aposta per vins ecològics i biodinàmics amb un espai propi, es van redistribuir els espais de tast i el Vinorum Think, l'espai de reflexió a l'entorn del vi va comptar amb la presència de Jancis Robinson i Eric Asimov, crític de vins del The New York Times, entre d’altres. 


El calçot, la ceba catalana que traspassa fronteres

El calçot, la ceba catalana que traspassa fronteres

L'hortalissa estrella de Valls factura prop de 12 milions d'euros i ja atrau consumidors francesos, britànics i belgues

Calçots en una graella durant la cocció en un dels restaurants de Valls a l'Alt Camp
Calçots en una graella durant la cocció en un dels restaurants de Valls a l'Alt Camp
De gener a març, els catalans se’n fan un fart de calçots. També els restaurants, que cap de setmana rere cap de setmana omplen l’agenda amb reserves de colles d’amics i familiars que volen aprofitar el moment àlgid d’aquesta ceba. La tradició és plenament catalana, tot i que de mica en mica ha aconseguit traspassar fronteres i tenir adeptes, sobretot, a Madrid, Saragossa, València i les Balears, i també a Perpinyà, Londres i Brussel·les.
Segons les dades de Mercabarna de la temporada 2017-2018, el 80% de l’hortalissa es va consumir en dissabte o diumenge. Ara bé, l’opció de cruspir-s’ho a casa també és benvinguda, ja que només un 30% de la producció es va destinar a la restauració.

Valls, el rei del calçot

Valls és la capital del calçot, d’aquí que compti amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Valls. Tot i això, la zona de conreu s’estén a l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, on més de 50 agricultors inicien el conreu de la ceba a la tardor i tanquen la temporada al mes d’abril.
Per a aquesta temporada, l’agrupació de pagesos preveu produir entre 14 i 15 milions de calçots. Però la xifra es queda curta si es mira en el conjunt del conreu de la ceba perquè la resta de productors de la zona que no es troben inscrits en la IGP poden superar els 60 milions de cebes.
El calçot del Camp de Tarragona és el més conegut, però també se’n troba al Baix Llobregat i les terres de ponent
Aproximadament el 60% dels calçots que comercialitza anualment Mercabarna té la IGP de Valls, la temporada anterior van ser uns 9 milions d’unitats. La segona zona en producció està situada a Barcelona, principalment al Baix Llobregat, i amb un conreu més minso al Maresme i el Vallès. Entre ambdues regions gairebé representen el 100% del producte que es ven a majoristes i minoristes, deixant en un tercer lloc el calçot de les terres de ponent amb poc menys de 200.000 unitats.
Més info: Les vendes de calçots a Amazon es multipliquen per sis
Mercabarna sol va vendre a finals de la temporada passada més de 15 milions de calçots, la xifra més elevada en els últims 10 anys i un 10% per sobre a la del 2017.

Castella-La Manxa es reivindica

Malgrat que el calçot català ha sortit del territori, li ha sortit competència. El municipi de Consuegra, a Toledo, ja fa uns anys que reivindica el seu paper com a productor de la ceba. Allà el seu nom és cebolleta i abasteix Mercamadrid, d’on surt el producte per ser distribuït arreu de l’Estat espanyol juntament amb el d’origen català.
Consuegra de Toledo produeix calçots sota el nom de ‘cebolleta’
El passat mes de novembre va celebrar la IV Jornada de la cebolleta, una festa inspirada en la Festa de la Calçotada que Valls organitza cada any a finals de gener.

Reinventar-se en temps de crisi

El calçot genera un negoci de més de 12 milions d’euros entre pagesos i restauradors. Va aconseguir superar la crisi amb un èxit relatiu, ja que les vendes no van minvar, però els productors van haver de buscar una alternativa per evitar que el cost de les calçotades als restaurant espantés els clients. La fórmula va ser passar de vendre manats de 50 unitats a d’altres més petits de 25 a un cost més reduït i bo per al consum domèstic.
Productors i venedors van reduir de 50 a 25 unitats els manats per abaratir-los i fer front a la crisi
Aquestes mateixes propostes són les que es presenten a l’exterior. La passada temporada l’exportació de calçots va passar del 5% al 15% del total de les vendes, segons el Gremi Majoristes Fruita i Verdura de Barcelona. El canal de venda principal és l’ecommerce, on han proliferat el nombre de botigues online que subministren des de manats fins a paquets que inclouen la clàssica salsa romesco. Tot i això, també se’n troben a botigues gurmet.
Als mercats, fruiteries i supermercats es poden trobar paquets d’una cinquantena de calçots per entre 10 i 5 euros aproximadament, mentre que els de 25 unitats oscil·len entre els 4 i 6 euros. Una altra opció és comprar les cebes d’una en una a un preu que no supera els 0,15 cèntims.

diumenge, 3 de febrer del 2019

Del ‘Sent soví’ al ’Llibre de coc’, l’època gloriosa de l’alta cuina catalana medieval

No es pot fer història de la cuina sense entendre el context polític i social de cada època. Per això estudiar la cuina o llegir sobre història de la cuina és entendre la història d’un país o d’un territori. Però poques vegades tenim accés a volums que fan possible entendre la cuina des d’aquesta idea de conjunt. Aquesta setmana s’ha presentat una nova edició del Llibre de coc de Mestre Robert, volum que fa quatre de la col·lecció ‘Set Portes receptaris històrics de la cuina catalana’, que conté aquesta idea de globalitat. Un volum que es llegeix com un llibre d’aventures i que aporta noves lectures sobre la cuina catalana a l’època medieval i inici del Renaixement.
La convocatòria de premsa per presentar el Llibre de coc es va bastir, com ja és habitual, amb un àpat al Set Portes de Barcelona, restaurant impulsor del projecte editorial. Es va servir un àpat a partir de receptes del llibre, adaptades pel gran cuiner Josep Lladonosa i portades a la pràctica pel xef Jaime Pérez Sicília i els cuiners del Set Portes. Es va menjar d’entrant un gustosíssim broet de madama, fet amb gallina, gingebre, rovell d’ou i vinagre. Li va seguir un llobarro al forn de llenya amb ceba escalfada a l’aroma de pebre i taronja. I es va coronar l’àpat amb una pularda rostida amb brou d’ametlles codony i la seva picada. Per postres es van tastar uns bunyols fets amb formatge fresc anomenats taronges de Xàtiva, acompanyats de neules i vi piment, un vi especiat fred, talment com si fos un còctel.
Va presidir la taula i va conduir l’acte Francesc Solé Parellada, propietari del restaurant Set Portes, ànima del projecte. Es va fer acompanyar per l’equip científic: Antoni Riera Melis de la UB, Joan Santanach, de la UB i director editorial de Barcino (segell que publica el volum) i Toni Massanés, director de la Fundació Alícia. També hi va assistir l’antic cap de llista d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, avui director de l’Àrea de Divulgació Científica i CosmoCaixa de la Fundació La Caixa, que patrocina el projecte.
Noves aportacions a la història de la gastronomia
D’entrada aquesta edició del Llibre de coc de Mestre Robert ja prometia: Francesc Solé Parellada va advertir que aportava dades noves rellevants, que situen la cuina catalana medieval a un nivell que no se l’havia considerat fins ara. Entre les aportacions destacades trobem que s’apunta, amb molta seguretat, que el Llibre de coc va ser redactat probablement a la cort de Ferran I de Nàpols. S’ha provat, a través d’una anàlisi comparativa digital dels primers quatre receptaris que es conserven en català (el Llibre de Sent Soví, el Llibre d’aparellar menjar, el Llibre de totes les maneres de potatge i el mateix Llibre de coc), que de les 215 receptes del Llibre de coc, 159 ja apareixen en els tres receptaris catalans anteriors i només 56 són noves. Per tant, els experts conclouen que tots quatre receptaris formen part d’una mateixa família de receptaris, que corresponen a l’època medieval.
D’aquesta manera es tanca un dels grans debats entorn el Llibre de coc, sobre si era un receptari que corresponia a la cuina medieval o a la renaixentista. Tal com explica Joan Santanach, és el primer llibre de cuina imprès a la península. El va imprimir l’impressor provençal establert a Barcelona, Carles Amorós, que va publicar la primera edició el 1520, que se’n té coneixement. I el llibre va tenir èxit: se’n van fer sis edicions en català, es va traduir l’espanyol el 1525 (el primer llibre de cuina que es conserva en aquesta llengua) i se’n coneixen deu edicions. Es creu que es van distribuir uns set mil exemplars.
Llobarro al forn de llenya amb ceba escalfada a l’aroma de pebre i taronja.
A l’entrada del Llibre de coc es diu: «Llibre de doctrina per exercir bé l’ofici de tallar i l’art de cuiner, és a dir, sobre qualsevol mena de potatges i salses, compost pel diligent mestre Robert, cuiner del sereníssim senyor don Ferran, rei de Nàpols.» El mestre Robert se’n saben poques coses, però la nova edició del receptari ens posa en context el llibre, per entendre, tal com diu Antoni Riera Melis,  ‘un bon testimoni de la penetració de la literatura gastronòmica catalana a Itàlia, sinó també una font adient per a reconstruir els extensos i luxosos menús que se servien, pels volts del 1500, a les corts europees.»
El llibre també es vincula a la cort de Nàpols per les preparacions que s’inclouen d’altres orígens: un parell de receptes ‘a la francesa’ i tres de lligades a territoris italians, que se sumen a les d’inspiració musulmana.
Una cuina cortesana
Ferran I, fill bastard d’Alfons el Magnànim, va aconseguir la corona de Nàpols el 1458. El seu pare quan va conquerir el regne de Nàpols s’hi va instal·lar i ja no va tornar a la península Ibèrica. La cort de Nàpols va adoptar el català com a llengua oficial, de govern, administració i cortesia. A més de la llengua, va introduir la literatura i la cuina catalanes. I tot i que amb Ferran I, la llengua catalana va perdre el caràcter de llengua única de govern, introduint-se el napolità, encara mantenia l’oficialitat. D’aquesta manera es pot entendre que el Llibre de coc s’escrigués en català.
A més, es constata que el Llibre de coc apareix en un moment de canvi de costums a la cuina i en el menjar. Perquè els costums de la cort també eren uns altres. Ho relata Riera Melis: «A les corts europees de la darreria del segel XIV, el conreu de les lletres, l’elegància en el vestir, el domini de la música, la dansa i la gastronomia, un estil eloqüent però no afectat, una galanteria refinada amb les dames i el sentit de l’humor, es cotitzaven tant com el maneig de les armes, la lleialtat i la liberalitat, virtuts típiques de la vella noblesa feudal. […] Un comensal culte no estava obligat a consumir tots els  plats que li servien, sinó només aquells que considerés adequats al seu rang. El coneixement gastronòmic consistia bàsicament a saber triar; implicava, doncs, una notable capacitat d’autocontrol i de renúncia, i exigia un llarg aprenentatge.»
Segons Riera Melis, «El Llibre de coc tanca una època gloriosa de l’alta cuina catalana i anuncia alhora un canvi de gustos.»
Canvi de gustos
Aquest canvi de gustos i, en conseqüència, de confecció de les receptes, es constata en el treball fet per l’equip de la Fundació Alícia, que n’ha fet l’anàlisi culinària tornant a cuinar aquells plats difícils d’entendre. Del procés de lectura acurada del receptari i de l’anàlisi culinària, n’han extret, per exemple, que l’autor del receptari (el primer que es coneix, perquè els anteriors són anònims), aporta una subjectivitat ben manifesta, en el sentit que hi aporta el seu gust personal: «argumenta sobre la utilització del sucre en contraposició a l’opinió general: ‘I quan hagis preparat les escudelles, tampoc no cal tirar-hi sucre pel damunt, que, al meu parer, el sucre no s’adiu gaire amb plats de carn. Ara bé, com diu el refrany popular, el sucre mai no espatlla cap menjar (cap. 75).’ Resulta significativa l’asseveració del mestre Robert, perquè és precisament en aquesta època que comencen a distingir-se, encara lleugerament, les elaboracions dolces de les pròpiament salades […]  Possiblement el mestre Robert ja devia haver començat a identificar-se amb aquests nous gustos en contrast amb les formes més antigues.»
D’esquerra a dreta: Joan Santanach, Antoni Riera Melis, Francesc Solé Parellada, Jordi Portabella i Toni Massanés.
La col·lecció Set Portes de receptaris històrics de la cuina catalana tanca amb el Llibre de coc l’edició de receptaris medievals i ara inicia una nova etapa amb l’edició d’una desena de receptaris de cuina conventual. Si s’acompleix el calendari, aquest 2019 se n’editaran tres.

Recepta: pastís de formatge amb llimona i fruita


Ingredients:
1 terrina de 200 g de mató
1 terrina de 250 g de Philadelphia
200 g de sucre
4 iogurts grecs de llimona
4 ous
80 g Maizena
1 culleradeta de llevat Royal
1 llimona ratllada i el seu suc
una mica de mantega i una cullerada de sucre per a untar el motlle
fruita fresca variada
2 cullerades soperes de gelatina de poma
Elaboració:
En un bol, batem els ous amb el sucre fins que blanquegi. Hi afegim el mató, el formatge Philadelphia, els iogurts, la ratlladura de llimona i el seu suc, la Maizena, el llevat Royal i ho batem tot ben batut.
En un motlle de 24 cm, untat amb mantega i sucre, posem la pasta i l’enfornem a 180º, amb el forn ja calent. Deixem que cogui de 40 a 45 minuts. Quan l’escuradents surti net, ja és cuit. El deixem refredar. Podem fer aquest pastís d’un dia per l’altre.
Un cop fred, tallem la fruita i anem guarnint el pastís. Desfem la gelatina al microones amb dues cullerades d’aigua. Pintem la fruita amb un pinzell amb la gelatina de poma. Un cop pintat, deixem el pastís a la nevera fins al moment de servir.

divendres, 1 de febrer del 2019

Sasserra 2014, la malvasia de Sitges més autèntica

VADEVI

Sasserra 2014, la malvasia de Sitges més autèntica

Un vi jove amb criança sobre mares que té una capacitat d’envelliment excepcionalment

Sasserra 2014
SASSERRA 2014
100% Malvasia de Sitges
Celler Vega de Ribes (DO Penedès)
Preu aprox.:
Etiqueta en català
Tel.: 93 896 0024
Mail: info@vegaderibes.com
Web: http://www.vegaderibes.com


Una de les coses que feia ja fa uns quants anys i que m’encanta fer ara, de tant en tant, és passejar pel llarg Passeig Marítim de Sitges a la tardor. Amb l’arribada d’aquesta estació, desapareix la remor dels turistes i el temps acostuma a fer un canvi radical respecte l’estiu. Una de les conseqüències d’aquest canvi de temps tardoral és un abraonament de la mar que provoca un augment de les onades, és el que els locals anomenen el “temporal de les botes”. S’anomena així pel costum que hi havia d’aprofitar aquest augment de l’onatge de la mar per netejar les botes de vi després de la verema.

I és que a Sitges a la tardor fa olor de vi, fa olor de malvasia. La malvasia de Sitges és una varietat blanca tradicional de Catalunya que es troba bàsicament en aquesta zona, el que actualment coneixem dins de la zonificació de la DO Penedès com a Marina del Garraf i Massís del Garraf.

I si pensem en malvasia de Sitges hem de pensar necessàriament en el celler Vega de Ribes i la seva excepcional malvasia de Sitges, el Sasserra. El Sasserra és una joia en majúscules. És un vi que dins dels meus cercles d’amics i companys sommeliers genera un gran consens sobre la seva extraordinaria qualitat. És molt celebrat cada vegada n'obrim una ampolla. Una vegada més ens trobem davant d’un vi amb una excepcional relació qualitat-preu.

El Sasserra és un vi que podríem qualificar d’autèntic, i quan dic autèntic ho dic per allunyar-lo del concepte de vi comercial. L’elabora la família Bartra i Roig amb els raïms de malvasia de Sitges conreats a la seva finca la Serra. Els Bartra tenen documentada setze generacions de tradició familiar dedicades al coreu de la terra i l’elaboració de vins.

És un vi jove amb criança sobre mares que té una capacitat d’envelliment excepcional. Ara mateix hi ha a la venda les anyades 2014 i 2015, però  també es pot trobar amb facilitat anyades més antigues. Quan es té l’oportunitat de tastar una anyada antiga d’aquest vi, creieu-me que és festa major.

Servit a la copa presentar un color bonic i elegant color daurat que ja ens indica que és un vi amb una certa evolució. Net i brillant, deixa una bona llàgrima a la copa, fruit dels seus 13 graus d’alcohol.

En nas és un festival d’aromes madures barrejades amb notes d’evolució. D’una banda romes florals de la tarongina i gessamí, fruites grogues madures, sobretot albercoc i d’altra banda hi trobem aromes evolutives, de panses i codonyat i espècies dolces. Tanca el conjunt un fons d’aromes balsàmiques d’herbes mediterrànies.

En boca és un vi ample i fresc, amb un pas de boca marcat per una molt bona acidesa, un tacte untuós, un sabor sali i ple de matisos on les aromes de fruita madura i de fruits secs s’entrelliguen, donat-se protagonisme mutu i les acompanyen unes notes oxidatives que li donen una personalitat especial.

Un vi ideal per gaudir-lo assentats a prop d’una finestra amb vistes al mar del Garraf enfurismat de la tardor, mentre gaudim d’un arròs a la sitgetana.

El vi del llaç groc, a la cuina de Puigdemont a Waterloo

El vi del llaç groc, a la cuina de Puigdemont a Waterloo

"Allibera'm", el vi a favor dels presos polítics i del govern a l'exil, va tenir problemes per sortir al mercat per la seva imatge amb un llaç groc
 
El vi Allibera'm ha arribat a la cuina del president, Carles Puigdemont a la seva casa de Waterloo a Brussel·les. Així s'ha mostrat a Quatre Gats de TV3, el porgrama d'entrevistes que s'emet els diumenges a la nit.

Al minut 7 del programa en un plànol de la cuina del president a l'exili a sobre una taula s'hi veu el vi  amb el llaç groc. Recordem que Allibera'm és un vi negre elaborat amb les varietats garnatxa, merlot, ull de llebre i carinyena, de la Denominació d'Origen Montsant que es va crear en suport als presos polítics i els exiliats. Un projecte que no va estar exempt de polèmica tenint en compte que abans de sortir al mercat l'Oficina Espanyola de Patents i Marques es va desestimar per considerar que el llaç groc és un símbol anticonstitucional. 

El vi Allibera'm a la cuina de Carles Puigdemont a Waterloo