dissabte, 27 d’abril del 2019

És temps de maduixes al Maresme

És temps de maduixes al Maresme

Mercats, menús degustació i tot de receptes amb maduixa local són els elements principals de la jornada gastronòmica

25.04.2019  17:00
Vilaweb
De color vermell intens, textura carnosa i amb un gust molt dolç i un punt d’acidesa. Així són les maduixes del Maresme. El microclima i l’orografia de la part muntanyosa de la comarca, juntament amb una opció intencionada pel cultiu artesanal, fan d’aquestes maduixes un producte estrella dins la nostra gastronomia. Per això, quan n’arriba la temporada, són les protagonistes de la jornada gastronòmica Temps de Maduixes.
El cicle dura fins el 2 de juny i es fa a diverses poblacions de la comarca: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. En les activitats que s’hi organitzen, tant es poden degustar menús i plats elaborats amb maduixes com comprar exquisideses a comerços locals o omplir el cistell directament dels productors a les fires.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Les jornades arrenquen diumenge a Sant Cebrià de Vallalta amb la Fira de la Maduixa, un mercat on els pagesos vendran directament. L’oferta es complementarà amb jocs infantils i activitats organitzades per diverses entitats del poble. Mentre duri el cicle, més poblacions de la comarca faran sengles fires: el 5 maig a Canet de Mar i a Sant Iscle de Vallalta i l’11 i 12 de maig a Sant Pol de Mar i a Arenys de Munt. En tots aquests indrets s’hi podran comprar maduixes directament als productors, descobrir més mostres tradicionals i gastronòmiques i aprendre el funcionament del procés de cultiu.

Mil i una maneres de menjar maduixes

Paral·lelament als actes, fins a començament del mes de juny uns quants restaurants de la comarca ofereixen menús amb maduixa del Maresme. N’hi ha d’estils ben diversos: des de fondes de tota la vida a establiments premiats per la Guia Michelin.
S’hi poden trobar tant els plats més tradicionals, com ara receptes especialment pensades per a donar protagonisme a les maduixes, com combinacions més atrevides: en un gaspatxo, en forma de tàrtar, per acompanyar un formatge de cabra o com a ingredient estrella d’una amanida. Alguns restaurants van més enllà i proposen combinacions insòlites com ara una hamburguesa amb quètxup de maduixa i una botifarra aromatitzada amb maduixes.
Però on es destaquen sobretot és en les postres: de les tradicionals maduixes amb moscatell o nata a mil fulls amb crema i maduixetes, bombons de maduixa o còctels. També poden acompanyar pastissos de xocolata, ser l’element principal d’una mousse o adoptar forma de coulis per aromatitzar iogurts.
Publicat per a Cap comentari:

Cita amb els vins naturals al festival Indígenes de Perpinyà

Cita amb els vins naturals al festival Indígenes de Perpinyà

La fira aplega 85 vinaters de Catalunya Nord, el Principat i Occitània
25.04.2019  17:00
Vilaweb
Ara fa dos anys que es va estrenar a l’església dels Dominics de Perpinyà el festival Indígenes, especialitzat en vins naturals. Aquesta manera de fer vi, que consisteix a no afegir-hi sulfits i deixar que fermenti de manera natural, passa un moment molt bo i cada vegada hi ha més productors que s’hi afegeixen. La vocació del festival és de fer-ne difusió i unir productors de banda i banda dels Pirineus.
Durant dos dies aquests vinaters, la majoria dels quals tenen petits cellers, oferiran degustacions dels seus productes. Els vins naturals són elaborats sense afegir-hi res, cap component químic ni llevat artificial. De fet, ‘indígenes’ és el nom dels llevats que es troben de manera natural al raïm i que originen la fermentació del vi. El resultat és un vi no tan manipulat, que expressa les característiques pròpies de cada anyada. A més, com que són vins que no han estat tractats, tenen un gust i unes característiques força diferents que poden sorprendre els paladars que no hi estan avesats.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Aquest cultiu més respectuós amb la terra i el paisatge va començar als anys 1950 a França i a còpia de temps s’ha difós a tot arreu. Tant al Principat com a  Catalunya Nord és una tendència puixant, que va estretament relacionada amb el moviment Slow Food i els cultius ecològics. A la fira d’enguany hi participen 37 cellers de Catalunya Nord, 26 del Principat i 22 d’Occitània. La xifra de cellers del Principat no cessa de créixer d’any en any. La major part pertanyen a la Denominació d’Origen Penedès, però també n’hi ha de la zona de l’Empordà i la Conca de Barberà.
L’oferta de la fira es complementa amb un mercat de productors instal·lat al firal, a l’antiga església dels Dominics. A més dels vins naturals, s’hi podran degustar més productes de la terra com ara ostres, pa, cervesa artesana, vinagre carn de porc, verdura o formatge. La música també amenitzarà diversos espais de la fira, amb discjòqueis.
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 26 d’abril del 2019

Neix la Ruta del Trepat a la Conca de Barberà

DO Conca de Barberà

Neix la Ruta del Trepat a la Conca de Barberà

Aquest cap de setmana els vins de la Conca sortiran al carrer a la Mostra de Vins i Caves que es fa coincidint amb la Setmana Medieval de Montblanc
per M.R.F. 26/04/2019 10:45
La Mostra de Vins i Caves de la DO Conca de Barberà es fa coincidint amb la Setmana Medieval de Montblanc
La Mostra de Vins i Caves de la DO Conca de Barberà es fa coincidint amb la Setmana Medieval de Montblanc 
 
El raïm autòcton de la Conca de Barberà i els cellers que l'elaboren seran l'eix vertebradors d'un nou producte enoturístic, la Ruta del Trepat. El projecte és una iniciativa del Consell Comarcal de la Conca de Barberà conjuntament amb la denominació d'origen.

La singularitat i exclusivitat del trepat serà el leitmotiv d'aquesta proposta que inclourà els cellers que elaboren vins amb aquesta varietat. De moment els que formen part de la Ruta del Trepat són: Agrícola de Barberà de la Conca, Celler Clos Montblanc (Barberà de la Conca), Celler Carles Andreu (Pira), Celler Mas Foraster (Montblanc), Celler Rendé-Masdéu (l’Espluga de Francolí), Celler modernista de Sarral, Vins de Pedra (Montblanc), Celler Sanstravé (Solivella), Costador Terroirs Mediterranis (Barberà de la Conca), Gèrida Viticultors.

Una notícia que arriba justament amb el primer cap de setmana del Mercat de Vins i Caves de la DO Conca de Barberà a la plaça de Santa Maria de Montblanc.  Durant la Setmana Medieval de Montblanc una quinzena de cellers seran presents en diferents parades per poder tastar els seus productes i poder assessorar als visitants sobre les varietats i l’elaboració dels vins d'aquesta denominació d'origen.

Hi participaran Agrícola de Barberà, Celler Pla de la Masó, Carles Andreu, Cellers Domenys, Gerida Viticultors, Mas de la Sabatera, Mas Foraster, Rendé Masdéu, Riudabella, Rosa Mª Torres, Succés Vinícola i Vins de Pedra.

Una mostra que es repetirà el cap de setmana del 4 i 5 de maig. El programa d'actes complert de la Setmana Medieval es trobareu seguint aquest enllaç. 
#TREPAT
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 24 d’abril del 2019

Els vermuts catalans, a fons en dos tastos a Terrassa

Vermuts

Els vermuts catalans, a fons en dos tastos a Terrassa

La directora tècnica dels Premis Vinari, Ester Bachs, dirigirà dos tastos dissabte dia 4 de maig en el marc de la Mostra de Vermuts al Mercat de la Independència de Terrassa

 

elMón


elMón
per Redacció 24/04/2019 12:42
El Mercat de la Independència acollirà la Mostra dels Vermuts dels Premis Vinari 2019
El Mercat de la Independència acollirà la Mostra dels Vermuts dels Premis Vinari 2019 | Marcel Marsal
Els amants del vermut tenen una cita el dia 4 de maig al Mercat de la Independència de Terrassa. A més de tenir l'oportunitat de tastar els guanyadors dels Premis Vinari 2019, també serà possible conèixer-los més a fons.

S'han programat dos tastos dirigits per Ester Bachs, a les 12h i a les 13.15h en els que s'explicarà què hi ha al darrere de cada una de les referències, com s'han elaborat, perquè i què és el que els distingeix un dels altres. Per assistir a aquests tastos es poden adquirir les entrades seguint aquest enllaç.

Els vermuts guanyadors amb un Vinari d'Or a la cinquena edició dels Premis Vinari | Cristóbal Castro

Alguns dels vermuts que portagonitzaran aquests tastos seran el guanyadors dels Premis Vinari dels Vermuts 2019 que es van donar a conèixer el passat 11 d'abril a la Masia Freixa de Terrassa que va acollir per primer cop el concurs.

 
#vermuts


Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 21 d’abril del 2019

Recepta: base de pastís Sacher per a la mona de Pasqua

Recepta: base de pastís Sacher per a la mona de Pasqua

A punt per a guarnir-la, amb ous, plomalls i les figures que vulguem
20.04.2019  21:50
Vilaweb
Ingredients:
per a la base del pastís:
150 grams de xocolata de postres
120 grams de mantega tova
120 grams de sucre
120 grams de farina
8 ous
1 sobre de llevat Royal
1 pot de melmelada de taronja (o d’allò que vulguem)
Per a la cobertura:
120 grams de xocolata de postres
120 grams nata per a muntar
60 grams de mantega
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Elaboració:
Fonem la xocolata amb la mantega uns quants minuts al microones i barregem tots dos ingredients.
En un bol batem els rovells d’ou amb el sucre, fins que blanquegi. Tot seguit, hi afegim la xocolata fosa, la farina i el llevat. I anem treballant la pasta. Hi afegim les clares a punt de neu. Ho barregem tot amb cura. Quan la pasta és ben fina, l’aboquem en un motlle rodó engreixat amb una mica de mantega i amb un paper per a anar al forn a sota.
Preescalfem el forn a 180 graus. Ho enfornem de trenta a quaranta minuts. Ho punxem amb un escuradents per saber si és cuit.
Deixem refredar el pa de pessic sobre una reixeta.
Traiem el paper i tombem el pa de pessic. El tallem pel mig i pintem amb melmelada totes dues cares, per dintre i per fora. Les posem una sobre l’altre.
Per fer la cobertura: posem la nata al foc i quan trenqui el bull la retirem del foc. Quan sigui desfeta i afegim la xocolata trossejada i la mantega, remenant-ho bé fins que n’obtinguem una crema fina.
Afegim la cobertura de xocolata per sobre del pa de pessic i l’anivellem amb una espàtula.
D’aquesta manera tindrem la base de la mona preparada, a punt per a guarnir-la, amb ous, plomalls i les figures que vulguem.


Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 20 d’abril del 2019

CIENTIFICAR LES FESTES

marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CIENTIFICAR LES FESTES

Amb els preceptors, avui, Divendres Sant, hem fet panades, crespells i robiols com mana la tradició i segons la recepta que ve de molt enrere. No costa gens seguir aquest avès ni encomanar-lo als que pugen, ans al contrari: aquesta mena d’adoctrinament no fa més que enfortir lligams petitprincipescos, per dir una raó que em neix venturerament, que tant necessitam per no perdre el pas de la civilitat.
El preceptor major, tot dinant m’ha demanat per què hi ha caraputxes (així deim a Bunyola als penitents) que arrosseguen cadenes molt llargues. M’ha costat molt donar-me a entendre. A mi, les processons no em diuen absolutament res per molt que respecti aquesta folklorització de la fe i per això em costa d’entendre que algú vulgui mostrar, ni que sigui amb la cara tapada, el penediment públic que tradueix en una manifestació de mortificació extemporània. Per això m’he embrancat en un discurs dubitatiu i inintel·ligible que el meu preceptor major ha tallat en sec tot obrint un altre front d’interès que res tenia a veure amb les processons i les caraputxes.
No obstant, en haver fet els crespells, en veure un Bon Jesús en una pel·lícula que emetien per televisió, m’ha demanat novament com era aquest personatge, si n’hi havia imatges. Jo li he dit que no, que aquest home va viure fa dos mil denou anys, raó per la qual era impossible tenir-ne cap imatge. I m’ha tornat a fitar amb la seva mirada blava i completa, i m’ha dit com així els científics, amb els seus ordinadors i altres ormejos tan avançats, no poden cientificar el Bon Jesús. Clar, que li he retut la mirada.
Afegeix un comentari Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 19 d’abril del 2019

Totes les formes de la mona de Pasqua

Totes les formes de la mona de Pasqua

La mona pren formes molt diferents arreu del país però el significat és el mateix: un costum pagà amb el qual celebrem l'arribada de la primavera
14.04.2019  22:00
Vilaweb
El cap de setmana, entre diumenge i dilluns, al país es vendran més d’un milió de mones de Pasqua. Però, tot i tenir el mateix nom, pot prendre formes molt diferents arreu del territori. La més tradicional és la de massa de brioix, que alguns pastissers anomenen ‘cristina’ però que se la coneix amb mots molt diferents. És molt arrelada al País Valencià, on les figures i els ous de xocolata no són tan freqüents com al Principat. Ho corrobora Miguel Rosselló, president de l’Associació de Forners i Pastissers de Gandia, amb més de quaranta anys d’experiència: ‘Ací la mona més venuda és la tradicional, la de tota la vida. Hi ha algú que demana figures de xocolata, és una moda vinguda de Catalunya que va entrant molt a poc a poc’.
Les mones que fa Rosselló a la pastisseria, Pa i Dolços Rosselló, són elaborades amb farina, mantega, sucre i ous. Les corona amb un ou dur i, en algunes ocasions, amb un de xocolata. ‘Per fer-la atractiva per als xiquets, això que fem de vegades és donar alguna forma divertida a la massa. Les més habituals són d’animals: tortugues, granotes, cocodrils…’ explica Rosselló. Perquè la mona, que tradicionalment regalen els padrins, és important que sigui atractiva per als fillols, i això ha fet que, sobretot al Principat, depengui molt de les modes del moment.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

El Gremi de Pastissers de Barcelona dóna dades de tot Catalunya i informa que algunes de les tendències d’enguany són el protagonista del film de Disney Coco, els superherois PJ Masks, els personatges de la Guerra de les Galàxies, els jugadors del Barça i, per als més petits, la Patrulla Canina i en Mic. Tots aquests personatges, bé en forma de figura de plàstic o de xocolata, coronaran centenars de mones amb forma de pastís. Perquè tot i que en alguns indrets del Principat encara se’n venen de tradicionals, les que triomfen més són les de xocolata.

El gremi també fa saber que el pastís més demanat és el de sara o el de fruita però que qualsevol pot convertir-se en una mona si és coronat amb figures de xocolata o ous i guarnit amb els plomalls de colors tradicionals i els pollets de feltre. Els experts no es posen d’acord sobre quan la xocolata es va introduir a la mona: la franja va del segle XVI, quan va arribar d’Amèrica, al XIX. És clar, això sí, qui en va popularitzar la fusió: el pastisser barceloní Agustí Massana. Al tombant dels segles XIX i XX tenia una de les confiteries més distingides de la ciutat i va ser ell qui va començar a guarnir-les amb figures de xocolata.

De mica en mica, la tendència es va popularitzar i es va començar a estendre per tot Catalunya. I l’impacte de la xocolata va ser tan gran que al final una part va acabar prenent el tot. Per això, actualment es veuen estructures de xocolata tan grans i espectaculars que semblen autèntiques escultures. En aquesta modalitat és també on els pastissers més creatius deixen anar la imaginació per fer creacions de xocolata que gairebé semblen obres d’art. Perquè ‘un dels punts més interessants de la tradició de la mona és que és un element viu i en costant evolució, un senyal inequívoc de la seva bona salut’ explica l’etnòleg Amadeu Carbó.

A la Catalunya Nord en diuen ‘mouna’

Però les formes de la mona no s’acaben aquí: a Catalunya Nord són molt populars les ‘mounes’, unes cosines germanes de la mona tradicional. Tot i que no en són exactament autòctones, amaguen una història molt especial i interessant. Segons que explica l’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la van introduir els pieds-noirs exiliats d’Algèria a la dècada dels seixanta del segle XX. Molts d’aquests pobladors eren d’origen mallorquí, menorquí i valencià. Haurien estat ells els qui haurien portat la tradició a terres algerianes i després, en haver-se exiliat arran de la independència d’Algèria, l’haurien tornada a dur –i el costum d’anar-la a menjar a fora– a la Catalunya Nord, on es va establir principalment.

La mona, el ritual més pagà de la Pasqua

La mona és una de les tradicions de Pasqua més arrelades, però també la que té uns orígens i un significat més incerts. En allò que gairebé tots els experts estan d’acord és que és un costum pagà que el cristianisme va assimilar. De fet, per molt que el cicle pasqual sigui una festa eminentment religiosa, manté certs aspectes que fan referència a rituals de fertilitat lligats a l’arribada de la primavera que són anteriors.
I un dels millors exemples n’és el simbolisme dels ous, arrelat a tot Europa. Tal com explica l’arqueòloga Tere Gilisbars en aquesta entrada al seu bloc, ‘en l’antiguitat pagana l’ou es vinculava a la gènesi del món i l’inici de cada nou cicle biològic. Però a l’Edat Mitjana l’església va reforçar aquest simbolisme vinculant-lo a la resurrecció de Crist, en un intent de neutralitzar el seu caràcter pagà’. I recorda que cada mossegada que es fa de mona és, en realitat, un ritual lligat a la primavera i a la vida.

Publicat per a Cap comentari:

Rècord de la Fira del Vi de Falset amb 83 cellers participants

Actualitat

Rècord de la Fira del Vi de Falset amb 83 cellers participants

La DO Montsant i la DOQ Priorat es preparen pel seu esdeveniment de l'any que es farà els dies 3, 4 i 5 de maig
 

elMón

per Redacció 19/04/2019 10:10
El president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, serà l’encarregat d’inaugurar oficialment la 24a edició de la Fira del Vi de Falset (Mostra dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant), que se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de maig, amb una participació rècord de cellers: un total de 83, fins a vuit més que en l’edició de 2018.

L’acte d’inauguració oficial i institucional de la Fira tindrà lloc el dissabte (4 de maig) a partir de les 12.00 hores al teatre de l’Artesana de Falset. Com altres anys, serà un acte que comptarà amb parlaments i, alhora, es convertirà en un acte d’homenatge a persones i institucions que han estat fonamentals en el desenvolupament vitivinícola dels darrers anys a la comarca.

Entre d’altres, els homenatjats d’aquest any seran: el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant; Clos Galena; el Celler de Capçanes; Cellers Joan d’Anguera; la revista nord-americana ‘Wine advocate’, i Enric Calvo (a títol pòstum), com a fundador de PIMEC Priorat i treballador infatigable en pro del teixit econòmico-social de la comarca.

“Des de fa 24 anys, la Fira sempre ha estat un testimoni del que ha anat passant en el sector vitivinícola a la comarca i és un bon moment per a reconèixer públicament la gran feina que han fet algunes persones i institucions i que ens han dut om ara som”, afirma Jaume Domènech, alcalde de Falset.

Tot i que l’acte institucional d’inauguració sigui dissabte, la Fira tornarà a obrir al públic el divendres a la tarda (3 de maig), amb la qual cosa ja serà possible tastar vins a peu de carrer a Falset des de les 18 hores. Aquell mateix vespre, a les 20.30 hores, s’ha previst un concert de Pep Sala, que va ser ànima dels mítics Sau junt a Carles Sabaté. El concert tindrà lloc a l’escenari de la Fira, i serà el punt de partida del certamen i d’un nodrit calendari d’activitats culturals, entre les quals hi ha els concerts de Quimi Portet, Tarraco Surfers, Animals, Terra ferma i Espaldamaceta.

Els estands de Fira del Vi de Falset seran oberts divendres a la tarda a partir de les 18.00 i dissabte i diumenge de les 11.00 a les 21.00. Pel que fa als 83 cellers inscrits, es manté una proporció similar a la dels darrers anys: un 60% pertanyen a la DOQ Priorat i un 40% a la DO Montsant. D’aquests 83 cellers participants a la Fira, són fins a 74 els que tindran estand al carrer Falset, mentre que els que no en tindran participaran en els tastos adreçats a professionals i “wine lovers” que s’han programat al llarg del certamen.

El programa de la Fira ja es pot consultar al web de la fira . Seran dos dies i mig que es caracteritzaran, com en les darreres edicions, per comptar amb un seguit d’espais que acolliran tastos i activitats paral·leles adreçades als amants del vi i per una clara aposta per actes pensats exclusivament per a un públic professional.

Alhora, el pas dels anys ha convertit la Fira del Vi en un esdeveniment de caràcter comarcal, amb un programa carregat d’actes en pobles de tota la comarca. Així, a banda dels actes a Falset, en aquests moments ja hi ha previstos tastos a Bellmunt (Tast de les Mines i Nit de les Mines), Porrera (Tast de carinyenes i Organic Soirée), Capçanes (Nit de les garntaxes), Gratallops (Tast amb dones, Vi-night i Tast amb llops), Masroig (Trobada de food trucks), Torroja (Tast de Cal Compte) i Els Guiamets (#Vimets).
#doq priorat #Fira del vi Falset #DO Montsant
Publicat per a Cap comentari:

Inclou aquests 5 aliments en la teva dieta per millorar la teva salut i prevenir malalties

SALUT

Inclou aquests 5 aliments en la teva dieta per millorar la teva salut i prevenir malalties

El Nacional
Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 18 d'abril de 2019
2 minuts
comida - unsplash
Cada vegada està més clar, científicament parlant, que el paper que juga la dieta en la nostra salut és fonamental. Un dels últims estudis realitzats, publicat recentment a The Lancet i amb una gran repercussió en tot el món, ha conclòs que una mala alimentació és més perillosa que la hipertensió o fumar.
L'abús de productes ultraprocessats i la ingesta d'hidrats de carboni d'absorció ràpida i sal, que caracteritza a la dieta, de bona part del món occidental, està causant estralls i disparant la incidència de patologies com l'obesitat, el càncer, la diabetis o les malalties cardiovasculars, per citar els exemples més evidents.
El Doctor William Li és un reconegut metge, científic i un dels experts mundials més importants en angiogènesi (és President i Director Mèdic de la Fundació per a l'Angiogènesi, amb seu als Estats Units). L'angiogènesi és la formació de nous vasos sanguinis a partir d'altres de preexistents i quan es manté en el temps, és una característica de malalties com la diabetis mellitus, la psoriasi i l'artritis reumatoide. A més, és essencial per al creixement tumoral i la formació de les metàstasis.
La seva xerrada Podem menjar per morir de gana?, inclosa dins del programa TED Talks, porta acumulades més d'11 milions de visites a tot el món. Li és autor del llibre  Comer para vencer la enfermedad, en el qual analitza com ha de ser una dieta saludable per millorar el nostre organisme i prevenir les patologies més importants.
Segons recull al seu llibre, un dels problemes de l'alimentació avui dia, a més de l'increment d'aliments poc saludables que ingerim, és la quantitat de bons aliments que hem anat abandonant en la nostra dieta. Per això, fa una llista d'aliments que hauríem d'incloure setmanalment als nostres menús. Aquests són cinc d'ells:
  • Fruites amb os. Prunes, albercocs, préssecs, mangos i cireres. Fomenten la creació de col·lagen (proteïna indispensable i amb més presència en el nostre organisme), enforteixen els ossos i mantenen en bon estat la microbiòtica intestinal.
  • Fruits secs. Nous, ametlles, avellanes, anacards i pistatxos. Tots ells contenen una gran quantitat de polifenols i àcids grassos omega 3, que s'associen amb un menor risc de molts tipus de càncer.
  • Peixos grassos. Salmó, sardines, verat o anxoves. Són fonts d'omega 3, àcids grassos essencials que el nostre cos no produeix i que ajuden a combatre la inflamació, equilibren el sistema nerviós i milloren l'estat d'ànim. Les nous també contenen una gran quantitat de fibra dietètica, que alimenten els nostres bacteris intestinals.
  • Canyella. Conté àcid cinàmic, que té efectes anti-angiogènics i prevé l'aparició dels vasos sanguinis no desitjats que poden incidir en el creixement tumoral i la metàstasi.
  • Pa de massa mare. La massa mare conté un bacteri anomenada Lactobacillus reuteri, que ajuda a estimular el nostre sistema immunològic.
Meditación Pixabay
SALUT Tens 50 anys? Així pots tenir el cervell d'una persona de 25, segons Harvard El Nacional
Dieta MIND Pixabay
Salut Com seguir la dieta MIND, que prevé l'envelliment cerebral i l'Alzheimer El Nacional
hamburguesa flickr
Salut Menjar malament mata més que el tabac o la hipertensió El Nacional
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 16 d’abril del 2019

El rave roig de casa

El rave roig de casa

16.04.2019  05:00
Vilaweb
Ja hem dit en alguna ocasió que els raves són verdura de creixement ràpid i cultiu fàcil, molt adequats per a agricultors novells. Ara aprofundirem més en el seu conreu, ja que són un complement molt adequat a les collites de l’hort.
El nostre rave de referència és el rave mallorquí, també anomenat rave roig, pare dels tipus locals que trobem a les comarques costaneres d’Alacant, com el rave roig de Novelda i el rave dàtil d’Elx. És una arrel gran, prou allargada i de forma irregular, de carn blanca i la pell del roig al rosa que es degrada cap a la punta en blanc. La carn és tendra i cruixent, fina i de sabor exquisit. La grandària del rave és un tema relatiu: el rave roig és gran en comparació, per exemple, al rave bola, més xicotet i de cicle més curt; però més menut que el rave negre, de pell negra, carn blanca i molt més gran, o el rave blanc, també anomenat daikon, ben suau de gust i molt gros, que pot arribar fàcilment als 35-40 centímetres de llargària i als 7-10 centímetres de diàmetre.
«Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula»
En el clima mediterrani, el rave es pot sembrar quasi tot l’any, excepte als llocs més gelats. Sembrat de cara a l’estiu, hem de tindre en compte que molta calor fa que el rave quede fibrós i picant, i fins i tot pot afavorir la pujada a flor, cosa que el fa perdre les qualitats per a la cuina. El secret està a mantenir la terra fresca, si és possible, tot el cultiu. En època càlida també va bé sembrar-lo a l’ombra d’altres productes hortícoles: són bones companyies l’albergínia, la carlota o safanòria, la carabasseta, la bajoca, la lletuga, el pebre o les tomaques. Per contra no són bones acompanyants les cols i les creïlles.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Josep Roselló Oltra. Técnico agrícola. Estación Experimental Agrícola de Carcaixent.
Què és Mètode?
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 15 d’abril del 2019

Els 13 cellers de La Carretera del Vi es preparen per la Festa de la Floració

DO Penedès

Els 13 cellers de La Carretera del Vi es preparen per la Festa de la Floració

Enguany es farà dia 8 de juny i seguint la itinerància dels amfitrions, Torres acollirà la festa
 
VADEVI
per Redacció 14/04/2019 09:30
Festa de la Floració a la Carretera del vi
Festa de la Floració a la Carretera del vi

Després de l’èxit de la primera edició, celebrada a Torre del Veguer al maig del 2018, La Carretera del Vi organitza de nou la Festa de la Floració el proper 8 de juny. Una cita per a gaudir dels vins i caves més premium dels 13 cellers que formen la ruta, maridats amb una proposta gastronòmica de primer nivell, activitats enoturístiques i música en viu.
 
Seguint la premissa anunciada l’any passat de que la festa seria itinerant i que cada edició se celebraria en un celler diferent de la ruta, enguany el celler de la Família Torres a Pacs del Penedès acollirà l’acte i aprofitarà l’esdeveniment per a inaugurar una nou espai gastronòmic amb zona ajardinada enmig de la vinya, dissenyat per a oferir una experiència enoturística completa als visitants.
 
Des de dos quarts de set del vespre fins la una de la matinada, els assistents gaudiran d’una gran festa que donarà la benvinguda a una de les èpoques més especials del món vitivinícola: la floració de la vinya.

Una festa amb tots els cellers de La Carretera del Vi
 
El nou jardí i la vinya amb vistes a la muntanya de Montserrat situats al centre de visites de la Família Torres a Pacs del Penedès, seran el marc ideal per començar la Festa de la Floració tastant els vins i caves dels 13 cellers La Carretera del Vi. Els responsables dels cellers 13 cellers Mas Bertran, Rovellats, Parés Baltà, Colet, La Xarmada, Família Torres, Mastinell, Bodegues Pinord, Torreblanca, Viladellops, Torre del Veguer, Puig Batet i Hospital de Sitges, oferiran els seus vins i caves més premium i, a la vegada, donaran a conèixer les seves activitats enoturístiques.
 
Paral·lelament i com en la darrera edició, la festa acollirà activitats enoturístiques com visites al celler, passejades amb segway, photocall, beauty corner o zones de chill out per a gaudir d’una copa de vi en l’entorn primaveral típic del Penedès. L’entorn també estarà decorat per a l’ocasió i els assistents hauran de vestir una peça de roba blanca segons el dresscode de la festa.

Un gran sopar-còctel i una festa amb el vi com a protagonista
 
Quan caigui la nit s’iniciarà un gran sopar-còctel a càrrec de Mas Rabell -el restaurant que la Família Torres té a Sant Martí Sarroca-, que traslladarà tot el seu equip al centre de visites del celler de Pacs per oferir una proposta gastronòmica d’alt nivell que acompanyi els vins i caves del cellers de la wine road. Per a posar punt i final a l’acte, es donarà pas a una sessió del DJ John Jacobsen.
 
Les entrades per assistir a la segona edició de la Festa de la Floració poden adquirir-se als cellers de La Carretera del Vi o als portals EnoturismePenedès.cat i Time Out. El preu és de 60 euros.

#la carretera del vi
Publicat per a Cap comentari:

El vi català és el més consumit a Catalunya per cinquè any consecutiu

Actualitat

El vi català és el més consumit a Catalunya per cinquè any consecutiu

Segons l'informe Nilsen de 2018 que ha fet públic l'Incavi, la quota de mercat de totes les denominacions d’origen catalanes juntes, és del 38’74%
 
VADEVI
per Margalida Ripoll i Ferrer 15/04/2019 14:12
Per cinquè any consecutiu, els vins catalans amb Denominació d’Origen (DO) lideren el mercat a Catalunya. La quota de mercat del 2018 és del 38,74%, gairebé tres punts més que l’any 2017, que era del 36,04%, segons l’informe Nielsen encarregat per l’Institut Català de la Vinya i el Vi.

Aquestes dades s’han presentat als mitjans de comunicació per part del director general de l’INCAVI, Salvador Puig. “Un any més es demostra el dinamisme que les Denominacions d’Origen i els cellers duen a terme per tal d’incrementar la comercialització dels seus vins i, alhora, l’interès del consumidor pel vi català”, valora Puig.

El consum català en hostaleria i alimentació

L’informe Nielsen analitza el volum i el valor de les vendes de vi en el canal hostaleria i en el canal alimentació. Pel que fa al canal alimentació, es repeteix el lideratge dels darrers tres anys i incrementa més de tres punts respecte l’any 2017, situant-se en una quota de mercat del 38,67%. En volum, aquesta quota representa 11,78 milions de litres de vi. Una xifra que creix any rere any i és un 13% superior que l’any 2016, que estava a 10,23 milions de litres de vi.

Al canal hostaleria, el vi amb DO catalana continua creixent i mantenint el lideratge que va iniciar l’any passat. La quota de mercat aquest 2018 és del 38,85%, més d’un punt que la quota de l’any 2017 que era del 37,42%.  En els darrers quatre anys, les DO catalanes han incrementat un 24% les seves vendes en aquest canal, passant de 6,17 milions de litres de vi l’any 2016 als 8,19 l’any 2018.

Per denominacions d’origen, totes pugen, fins i tot Penedès i Empordà que l’any passat experimentaven una lleugera baixada, tret d’Alella i Conca de Barberà que han disminuït la seva quota de mercat però en una proporció molt petita. I per que fa al consum de vi català a l’estat espanyol, amb Catalunya inclosa, arriba al 7’82% de quota de mercat, un punt més que l’any 2017. Si no es té en compte Catalunya, el mercat espanyol consumeix un 2’55% de quota de mercat de vi que es fa a Catalunya, pràcticament un punt més que l’any 2017.
#vins
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 14 d’abril del 2019

Recepta: lluç amb pèsols i espàrrecs

Recepta: lluç amb pèsols i espàrrecs

Aquesta recepta, ara que comencem la Setmana Santa, també queda molt bé feta amb bacallà

13.04.2019  21:50

Ingredients:
8 talls de lluç de palangre
1 kg de pèsols amb tavella del Maresme
2 ous durs
1 manat d’alls tendres
2 cebes tendres
1 cullerada de farina
1 got de vi blanc
1/4 l de fumet (o l’aigua de bullir els pèsols)
8 espàrrecs blancs
oli, sal, pebre i julivert
Elaboració:
Pelem els pèsols i els bullim. Els escorrem i reservem. Guardem l’aigua del bullit.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En una cassola amb una mica d’oli, hi posem la ceba ratllada i els alls tendres ben picats. Quan s’ha enrossit, hi afegim una cullerada de farina i el got de vi. Fem un roux. Després hi afegim 1/4 de litre de fumet o d’aigua dels pèsols. Rectifiquem de sal i hi afegim una mica de pebre negre mòlt.
Tindrem net el lluç a rodanxes, salat i escorregut, amb unes gotes de llimona. L’afegim a la cassola. Ha de bullir poca estona, uns vuit o deu minuts. Finalment, posem a la cassola els ous durs tallats a quarts, els pèsols, els espàrrecs i el julivert picat. Sacsegem la cassola perquè no s’enganxi res.
Per muntar el plat: col·loquem dues rodanxes de lluç, els pèsols per sobre, dos trossos d’ou dur i un parell o tres d’espàrrecs.
Aquesta recepta també queda molt bé feta amb bacallà.
Publicat per a Cap comentari:

Més a prop de Bacus

Més a prop de Bacus

Sobre l’exposició ‘Bacus, les màscares del Déu’ al Museu de Badalona, fins al 9 de juny
13.04.2019  21:50
Vilaweb
Acostar-te a la complexitat de Bacus, l’últim déu d’entrar a l’Olimp, el que va lligat per sempre més al conreu de la vinya i l’elaboració del vi, protector de la vegetació i de la força vital de la natura, lligat a la gresca, a les arts del teatre i la poesia, a la desmesura de les bacanals, als sàtirs i nimfes… Quina bomba d’oxigen gaudir d’una exposició dedicada a Bacus, en temps d’estretors morals, llibertats trepitjades, limitades, vides censurades. Amb aquesta frescor ens hem passejat per l’exposició Bacus, les màscares del Déu, que aquests dies es pot veure al vestíbul del Museu de Badalona (és de franc) i que més endavant s’instal·larà al Museu d’Empúries.
Són una seixantena de peces que provenen d’onze museus i jaciments arqueològics de Catalunya i que també ens traspassen la importància i pervivència de la cultura i civilització clàssica entre nosaltres.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
La mostra ens explica que Bacus és el déu del vi, del teatre i de la fecunditat. Equivalent al grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com l’itàlic Liber Pater. Capaç d’encomanar el furor, la passió i el frenesí, representa els aspectes més irracionals de l’ésser humà per contraposició al sentit de l’ordre i de la mesura encarnat per Apol·lo.
Bacus es mostra de moltes maneres, però sempre es troba associat al món del vi: a través del rostre d’un jove Bacus que porta al cap una corona feta amb fulles de parra; el bacus èbri, bevent i gaudint dibuixat en una gerra, la fulla de cep sempre present, que trobem en una de les peces més destacades de l’exposició i que es mostra per primera vegada: un mosaic restaurat que es va trobar a l’anomenat hort d’en Fluvià, avui carrer Pujol, on les excavacions arqueològiques dutes a terme el 2018 van descobrir una casa (domus) amb aquest mosaic, un element únic de Baetulo (Badalona).
Una de les aportacions més curiosa, divertida i alhora instructiva de l’exposició és la llista d’epítets de Bacus. Dionís o Bacus era designat amb molts altres noms que ens han arribat a través de les fonts clàssiques. Els epítets es referien a algunes de les característiques d’aquesta divinitat i en alguns casos es torben lligats a zones geogràfiques concretes, diu el panell de la mostra. I tot seguit en fa una relació de quaranta-dos, per ordre alfabètic, amb la seva breu però fantàstica explicació associada. Una mostra:
Lenaios
Déu de la premsa (per esprémer el raïm).
Lieu
El que deslliura (com un déu de la relaxació i l’alliberament de les preocupacions). El vi deslliga el sentit i la raó.
Mainomenos
El boig Dionís. Homer anomenant-lo així pretenia donar-li un estat transitori i estrany.
Merorraphes
Cosit a la cuixa (de Zeus).
Mitraforo
Portador de mitra.
Nictipolos
Que suggereix allòi nocturn perquè feia venir les tenebres,
Nyselus
Educat per les nimfes de Nisa.
Omadioso Omoplagos
Omófag (menjador de carn crua). Nom de Bacus a Quios (Grècia).
Paredros
Anomenat Paredros de Ceres, al·ludeix a les estàtues de Bacus que es posaven al costat de les de Ceres en les celebracions del culte a aquesta deessa.
L’exposició es completa amb un conjunt d’activitats de qualitat, per a adults i també familiars. Una petita part ja s’han realitzat, com la conferència de Mònica Miró Vinaixa ‘El vi entre els romans: univers material i simbòlic d’un producte quotidià’, però encara es pot assistir a una visita guiada a l’exposició (21 d’abril, 5 i 9 de maig); la conferència d’Isabel Rodà, ‘Bacus, no tan sols el déu del vi’ i presentació de la cervesa Sabacius, elaborada amb vi per David Moya, de la cerveseria 4 Pedres (25 d’abril); a la conferència ‘Els orígens del vi a Catalunya’ a càrrec de Daniel López Reyes, responsable de Recerca i Projectes d’ArqueoVitis (26 d’abril); a la conferència ‘Ètica per a la immortalitat: el símbol de les quatre estacions i el vi’ de Joan Gómez Pallarès (27 d’abril) i a la conferència ‘La importància del vi de Baetulo’ per Montserrat Comas (9 de maig). A més, cal tenir en compte també la celebració del 25 al 28 d’abril del XV Festival romà Museu de Badalona.

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 12 d’abril del 2019

Una fira a Igualada recupera les aplicacions gastronòmiques de les plantes oblidades

Una fira a Igualada recupera les aplicacions gastronòmiques de les plantes oblidades

Un dinar silvestre, xerrades, tasts i tallers són algunes de les activitats de la festa, promoguda pel col·lectiu Eixarcolant
11.04.2019  17:00
Vilaweb
Som a la primavera i les plantes s’acosten al punt òptim de floració. Per això dissabte és el millor moment perquè a Igualada es faci la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. És una idea del col·lectiu Eixarcolant, que vol difondre els usos i aplicacions gastronòmiques de les plantes. Aquesta entitat sense ànim de lucre en fomenta la recuperació dels usos tradicionals i vol difondre la virtut de les plantes en pro d’una alimentació saludable i una agricultura sostenible.
L’objectiu és recuperar les sensacions, els gustos, les aromes i les textures que experimentaven els nostres avis quan recollien i consumien les mal anomenades ‘males herbes’. Anaven a l’hort, al bosc, al prat, als marges o al tros a omplir el cistell i n’obtenien aliments tan simples i bons com ara truites, dolços, amanides, licors de sobretaula o verdures.
La programació de la jornada es divideix, a grans trets, entre els col·loquis i els tallers. En aquest primer apartat es farà molta difusió de les propietats de les plantes silvestres indicant les que són més freqüents i comestibles, parlant del seu paper creixent en la cuina d’alta gamma o recuperant el paper destacat que havien tingut segles enrere. Però també es parlarà d’altres temes relacionats amb el món de les plantes silvestres, l’ecologia i la sostenibilitat a través de col·loquis sobre sobirania alimentària o la presentació del calendari del bon consumidor, on s’hi indiquen els productes de temporada.
Pel que fa als tallers, n’hi ha de molt variats i toquen temes tan diversos com l’elaboració de tinta amb pigments naturals a les propietats nutritives de les algues passant pels fermentats vegetals. En els de caràcter més pràctic, es podrà aprendre a fer begudes refrescants i còctels amb plantes silvestres, saber com introduir-les a la nostra cuina quotidiana, fer patés vegetals o maridar herbes aromàtiques amb vi. També hi ha molts tallers dedicats a descobrir algun producte en concret i moltes vegades oblidat com ara les nyàmeres, el xampanyet de saüc, el xarop de pi, el licor de marialluïsa, les borraines, les figues esbardades o el pa romà, elaborat amb varietats de cereals antigues.
L’oferta de la fira es completa amb diverses exposicions, tallers per la mainada i una fira on s’hi poden trobar tot de productes ecològics, de qualitat i de proximitat que habitualment no es venen als comerços ni a les fires generalistes. Un altre dels elements destacats de la fira és el dinar silvestre, on es pot comprovar de primera mà com plats molt presents en la gastronomia tradicional catalana adquireixen una nova dimensió  gràcies a la incorporació en la recepta de plantes silvestres comestibles. Finalment, en el marc de la fita també es faran dues sortides etnobotàniques pels voltants de la fira on un guia descobrirà aquelles plantes útils que tenim a tocar i que moltes vegades ens passen desapercebudes.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Publicat per a Cap comentari:

Festival de l’Horta Túria, una jornada entre camps de tarongers i caquis

Festival de l’Horta Túria, una jornada entre camps de tarongers i caquis

A través de concerts, gastronomia, artesania i col·loquis, la trobada vol retre homenatge al paisatge i als seus agricultors

11.04.2019  17:00
Vilaweb
Diumenge a la masia de Sant Antoni de Benifaió, situada al cor de l’horta de València i rodejada de camps de tarongers i caquis, hi haurà més tràfec de l’habitual perquè s’hi farà el festival de l’Horta. Organitzat per cerveses Túria, és la tercera vegada que es fa i aquesta finca de 42.000 metres quadrats d’extensió serà l’escenari d’una jornada plena de música gastronomia, disseny i divulgació d’iniciatives relacionades amb l’horta de València.
Perquè precisament el festival va néixer amb l’objectiu d’acostar l’horta de València a la ciutadania i retre homenatge als seus agricultors. Així enguany l’organització donarà el 20 per cent de la venda d’entrades al projecte ‘Esperant l’aigua’ de la Fundació Assut. Es tracta d’un col·lectiu que s’encarrega de recopilar i divulgar material audiovisual relacionat amb el paisatge de l’horta, les històries de la seva gent i els seus costums.
Un dels atractius diferencials del Festival de l’Horta Túria és la venda directa de productes acabats de collir pels agricultors, que a més es podran degustar al moment gràcies a un servei de graella. Aquest consum directe de productes de proximitat i temporada s’ha convertit en un dels moments més esperats del festival, a més del dinar popular que es fa al migdia per a tots els assistents.
Paral·lelament, l’oferta del festival es completa amb un ampli programa d’activitats. Entre l’oferta musical, destaquen els concerts de Novedades Carminha, Lewis OfMan, The Parrots, Cariño i Els Jóvens. També hi haurà sessions de discjòqueis dels col·lectius Hits With Tits i Zero en Conducta. A més hi haurà un espai expositiu comissariat per la galeria especialitzada en il·lustració Pepita Lumier on es podran veure projectes artístics inspirats en l’horta fets per artistes de la galeria valenciana.
També es faran tallers d’artesania i es faran diversos col·loquis a l’àgora del festival sota el títol ‘Converses de l’horta’. Enric Navarro, fundador de Terra i Xufa i presentador del programa ‘Terra Viva’ a À Punt, serà l’encarregat de coordinar aquests debats, amb els quals pretén posar en comú els reptes de futur d’aquest sector.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)