Espai Nissan 100% Elèctric

Nissan mostra a Alimentaria els avantatges de fer servir un cotxe elèctric al sector del vi

La companyia ha estat present a la fira d’alimentació amb el vehicle que es fabrica a Barcelona per a tot el món

perRedacció 19/04/2018 13:04 | Actualitzat a 19/04/2018 13:11 

VADEVI 

Nissan també ha volgut ser present a Alimentaria, una de les fires més importants de les que es fan a Barcelona després del Mobile World Congres.

La companyia ha mostrat l’e-NV200 a l’espai Intervin. D’una banda perquè és el vehicle que s’utilitza al primer carshering elèctric del món, a la Carretera del Vi. I d’una altra perquè un vehicle elèctric com aquest permet als cellers elaboradors treballar d’una forma més sostenible. 

D’altra banda Nissan també ha volgut mostrar que les bateries elèctriques d’aquests vehicles són una font d’energia a tenir en compte. Per això han connectat un dels seus vehicles a unes màquines de cafè per tal que tots aquells que així ho volguessin, en poguessin prendre un. 

#Nissan Elèctric #alimentaria

Vida

Els 5 aliments que més engreixen (tot i que no ho sembla)

Poden estar boicotejant la dieta

 

perRedacció 28/10/2018 04:00 

 

elMón 

El sushi pot provocar retenció de líquids | Cedida

Tot i menjar bé, hi ha vegades que no aconseguim perdre pes. El motiu pot ser la ingesta d'algun aliment que creiem que no engreixa i, per contra, ho fan més del que pensem.

Hi ha 5 aliments que, tot i que no ho sembla, engreixen molt més del que et penses:

Cereals.
Un bon esmorzar és imprescindible per perdre pes. Però oblida't dels cereals ensucrats i tria hidrats de carboni compostos i proteïnes.

Suc de fruites.
No és el mateix que menjar fruita, ja que no tenen fibra.

Iogurts prebiòtics de sabors.
Són ideals per mantenir l'equilibri de la flora bacteriana, però el seu sabor dolç i el seu alt contingut en sucres, anul·la els seus beneficis.

Sushi.
És molt saludable, però conté salla que, en grans quantitats, suposa retenció de líquids.

Oli d'oliva.
És molt sa, però això no vol dir que no engreixi. Posa'n a les amanides, però sense passar-se.

#alimentació #dieta

CULTURA > GASTRONOMIA

Cardona dedica una fira a la llenega

El certamen programa concursos, exposicions, degustacions...

Per: Redacció

25.10.2018  17:00

Vilaweb

Les llenegues abunden especialment a la Catalunya central perquè aquesta zona és molt rica en sòls calcaris. Segurament per aquest motiu, diumenge es fa a Cardona la Fira de la Llenega. Durant tot el dia, hi haurà activitats relacionades amb el món dels bolets, la gastronomia i el patrimoni.
Les activitats començaran de bon matí a la plaça del Mercat i a la plaça de la fira de Dalt. Allà hi haurà un mercat on es podran comprar tota mena de bolets i una exposició amb diferents varietats de micelis. Un dels elements més tradicionals de la fira és el concurs de bolets que es farà al migdia, on es premia la llenega més grossa i el bolet més original. Enguany també es farà un concurs infantil de collir bolets, amb premis per qui en trobi més.
Als carrers i places de la Vila també hi haurà diverses parades d’artesans, on es podran comprar bolets confitats, embotits, formatges, codonyat… En relació amb els bolets, la gastronomia té un pes molt important i en el decurs de la fira es farà una degustació de plats cuinats amb llenegues dels restaurants de la vila. El vessant patrimonial de Cardona es ressalta amb visites guiades al nucli antic i i amb la projecció del documentari Els Cardona, senyors de la sal.

cap de setmana

Conèixer la provinença de la llet és complicat

Som el que comprem

La llet que mamen els catalans

Un nou reial decret obligarà les empreses a indicar l'origen del seus productes lactis, el que permetrà saber d'on surt l'aliment que es pren a Catalunya

Aida Corón 24.10.2018 05:30 h. Barcelona
VIA EMPRESA

Saber l’origen dels productes lactis que es consumeixen pot ser tota una Odissea. Sovint hi ha una barreja de llets de diferents granges d’arreu, però també trobem marques que directament no especifiquen d’on obtenen la matèria primera. Precisament això és el que el Govern espanyol vol evitar amb el reial decret aprovat aquest mes de setembre que obliga les companyies a informar sobre la procedència de la llet dels productes que en contenen.
Segons la portaveu de l’Executiu espanyol, Isabel Celaá, el 88% dels consumidors ho veu necessari. Segurament ho considera així per la consciència creixent que hi ha al voltant del que compren, però també per la corrent que hi ha a tota la Unió Europea d’intentar ser el màxim de transparents dins de la indústria alimentària. I és que, com apuntava Celaá, la mesura estatal entra en sintonia amb el text aprovat a les últimes directrius de la UE en l’àmbit.
Però cal anar a pams, perquè una cosa és el país d’obtenció de la llet i una altra, el de transformació. Ambdós han de quedar clars a l’envàs, el que invalida l’opció fins ara acceptada d’indicar només si la matèria prové d’un país de la UE o no. I també cal ser pacients per veure aplicat aquest reial decret. Tot i que la mesura ja està aprovada, la indústria té dos anys per adaptar-se al nou etiquetatge. Fins aleshores, qui vulgui saber d’on ve la llet que pren, haurà de fer filigranes per esbrinar-ho. Ho intentem?

Un sector a la baixa

Catalunya tenia prop de 820 explotacions ramaderes de llet de vaca el 2008, una xifra que en els últims 10 anys s’ha reduït fins a poc més de 500, segons el Departament d’Agricultura. Un nombre que l’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) encara situa més a la baixa, entre 400 i 450 granges si no es comptabilitzen les que encara existeixen però es troben inactives. El principal culpable és l’irrisori preu que cobren per cada litre de líquid produït pel bestiar: entre 28 i 31 cèntims, quan a ells els costa 36 cèntims.

Un ramader perd més de 7 cèntims per cada litre de llet que produeix i ven a la indústria

A tot això cal sumar-hi que la indústria ha fet que del model de petites granges es passi a macrocomplexos que permeten a les grans companyies carregar els camions de matèria primera amb entre 2.000 i 6.000 litres en una sola vegada. Així s’eviten fer ruta per diverses explotacions per aplegar els litres necessaris per a la producció dels elaborats que comercialitzen. Però no només han desaparegut ramaders per això, també per la pèrdua de les quotes lleteres, per la falta de relleu generacional i per la caiguda del consum de lactis. El 2017 es va tancar amb una producció de 745.479 tones de llet, 196.136 tones menys que l’any anterior. Un total que representa aproximadament el 10,5% de la producció de l’Estat espanyol.
La província de Lleida és la que té un nivell de producció més elevat malgrat que compta només amb una quarta part de les explotacions ramaderes. Dit d’una altra manera, és on hi ha complexos de major dimensió.

Llet d’aquí i d’allà

Pascual, Asturiana, Puleva, Président, Ato, Llet Nostra, El Castillo, Celta... Potser aquestes marques són les més conegudes i més habituals a tots els supermercats, tot i que la llista continuaria amb d’altres que es comercialitzen només en determinades cadenes. Però, com ja hem dit, saber amb total seguretat quina d’aquestes envasa únicament llet de quilòmetre zero és difícil.
Qui sí que ven aquesta idea és Llet Nostra. Les prop de 100 granges que abasteixen la companyia són explotacions petites i mitjanes que segueixen el model tradicional. S’agrupen sota el paraigües de Lleters de Catalunya, format per les cooperatives Cadí i Ramaders del Baix Empordà. Abans també hi havia la Cooperativa Lletera de Mollerusa i la Lletera de Campllong SCCL, que van abandonar l’agrupació per produir per a Mercadona. A l’inici, entre totes quatre van arribar a produir fins a 60 milions de litres de llet de vaca anuals. D’aquests, només la meitat sortia al mercat sota la marca Llet Nostra, la resta es derivava cap a les marques blanques de les grans superfícies.

Els productors de Llet Nostra havien treballat també per a les marques blanques dels supermercats

El trencament entre les quatre empreses fundadores va fer que el maig passat les dues que queden haguessin de canviar de planta. Ara Cadí i Ramaders del Baix Empordà envasen el producte a les instal·lacions de Pascual a Gurb, però sense que es barregin les llets.
Precisament el cas de Calidad Pascual és un dels que cal esmentar. Tot i que la companyia és de Burgos, compta amb plantes d’empaquetat arreu de l’Estat espanyol, entre les que hi ha la d’Osona. Reben la matèria primera de prop d’un centenar de granges catalanes, l’envasen i la distribueixen després a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó. Una operativa logística habitual entre les companyies espanyoles del sector lacti.
Ato o El Castillo són les altres dues marques arrelades al territori, però en mans –o amb participació- d’empreses de fora de Catalunya. La primera és propietat de Peñasanta, el fabricant de Central Lechera Asturiana, en un 40%. Tot i això, en els seus envasos es pot llegir que el seu líquid prové de Mas la Coromina, Mas Bes, Sant Mer, Can Costa, Mas Guri, El Trèvol i Granja Sant Josep. Totes set conformen Natura Llet, la societat que té el 60% restant de la marca.

Ato i El Castillo són propietat de Peñasanta i Lactalis

En la segona marca, El Castillo, ens trobem davant una empresa amb seu a Mollerussa que forma part del grup francès Lactalis, també propietari de Puleva, El Ventero, Ram o Gran Capitán. Això no descarta, però, que el producte no sigui català. Per estar-ne segurs, caldrà esperar que el grup apliqui el reial decret i informi de l’origen a l’envàs.

Un preu irreal

Si l’Asaja critica que un litre de llet li costa 36 cèntims als ramaders i que el cobra a poc més de 31, el comprador paga al supermercat entre 48 cèntims i 1,80 euros en funció de la marca i de si es busquen d’especials com les sense lactosa, amb cereals o altres afegits. En el cas de les ecològiques, el preu pot arribar a superar els 3 euros.
En els darrers 10 anys, el preu mitjà d’aquest producte s’ha reduït al voltant de 20 cèntims el litre. La Comissió Europea ja va pronosticar per a aquest 2018 una tendència a la baixa que diu que s’allargarà dos anys més per l’increment de la producció de llet als països de la UE. Ara bé, l’organisme va intentar calmar els ramaders i va assegurar que d’aquí al 2030 el sector millorarà i que permetrà augmentar els seus marges. Això sí, alerta de la necessitat de diversificar amb altres productes com la mantega o la nata per assegurar-se majors ingressos.

Buscar petits productors

No tothom té a l’abast explotacions on anar a buscar la llet per saber què compra. Tanmateix, hi ha marques que han aconseguit fer-se un lloc en fires, mercats de productes catalans, cooperatives de consum o botigues pròpies per facilitar-ho. Dos bons exemples són La Selvatana i Granja Armengol.
I, per descomptat, també és una bona opció fer comandes online a ramaders que han vist amb internet la manera de diferenciar-se. En qualsevol d’aquests casos, el consumidor ha de saber que pagarà un preu superior al del supermercat, tot i que segurament consumirà una llet més fresca perquè no ha passat per cap procés d’ultrapasteurització per allargar la data de caducitat.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.

Accepto la política de privacitat

Més informació

Oli d'oliva: l'or líquid del supermercat

Arròs amb DO mediterrània

D’on és l’aigua que beus?

Som el que comprem

CULTURA > GASTRONOMIA

Els formatges del Pirineu, a la fira mil·lenària de Sant Ermengol

A la Seu d'Urgell es podran degustar més de 150 varietats de formatges artesans provinents del Principat, l’Aragó, el País Basc, Navarra i Occitània

Per: Redacció

18.10.2018  17:00

Vilaweb

Documentada des del segle XI, la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell és una de les més antigues del país. Situada en un punt de comunicacions estratègic a la Catalunya Medieval, al segle XIV es va començar a fer pels volts de Tots Sants i tenia un caràcter eminentment ramader. Però darrerament, aquesta fira mil·lenària s’ha fet famosa sobretot per la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, una trobada de mestres formatgers que aplega productors de banda i banda de la serralada.
Enguany, hi participen 48 formatgeries provinents del Principat, l’Aragó, Navarra, el País Basc i Occitània. En total, s’hi oferiran més de 150 varietats de formatges artesans, comptant-hi els que són elaborats amb llet crua, els ecològics i també els que es fan amb llet provinent de ramat propi. Cada any es convida a la fira una formatgeria de fora de la zona del Pirineu, i l’escollida d’enguany prové del País Valencià: és l’Heretat de Pere, de Quatretonda, a la Vall d’Albaida.
Tots aquests formatges participaran en el Concurs de Formatges Artesans del Pirineu que es fa dissabte. Hi ha sis categories –formatges no madurats, madurats, tupí, blaus, formatges amb condiments i iogurts– i de cadascuna se’n repartiran tres premis: medalla d’or, de plata i de bronze. L’entrada a la fira, que es fa al pavelló poliesportiu, és de franc i els visitants poden adquirir un tiquet de degustació que dóna dret a cinc tasts de formatge. El tiquet val 8 euros i també inclou un tast de productes agroalimentaris de proximitat.
També hi haurà l’Aula de Tast, un espai en què els elaboradors fan difusió dels seus formatges. Durant tot el cap de setmana es faran presentacions de llibres, maridatges, demostracions de cuina, classes magistrals, tasts guiats i tallers per a la mainada.
Ací trobareu tots els formatgers participants a la fira, ordenats pel tipus de llet
Cabra:
30 cabres. Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
Bauma. Borredà (Berguedà)
Casa Mateu. Rialp (Pallars Sobirà)
Castell-Llebre. Peramola (Alt Urgell)
Ferme Larramendy. Hazparne (País Basc)
Formatgeria de Clua. Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)
Formatgeria de Tòrrec. Artesa de Segre (Noguera)
Formatgeria Mas Rovira. Sora (Osona)
Formatgeria Palou. Campdevànol (Ripollès)
Formatgeria Vilavella. Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)
Formatges Cuirols. La Nou del Berguedà (Berguedà)
Formatges de l’Abadessa. La Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Formatges l’Oliva. Oliana (Alt Urgell)
Formatges Vall de Meranges. Meranges (Cerdanya)
Heretat de Pere. Quatretonda (Vall d’Albaida)
La Ferme du Bignaü. Aidius (País Basc)
La Formatgeria a Taüll. Taüll (Alta Ribagorça)
Quesos Benabarre. Benibarri (Baixa Ribarorça)
Quesos de Radiquero. Avosca (Aragó)
Quesos Guara Pirneos. Las Almunias de Rodellar (Aragó)
Roura Soler. Sant Pau de Segúres (Ripollès)
Serrat Gros. La Vansa i Fórnols (Alt Urgell)
Ovella:
Ardiarana- Quesos Bertizarana. Legasa (País Basc)
Basondo/Audikana. Gereñu (País Basc)
Baztarrika. Ugarana Goikoa- Gabiria (País Basc)
Cal Majuba. Alàs (Alt Urgell)
Casa Mateu. Rialp (Pallars Sobirà)
Earl Elichabia. Ligi-Atherei (País Basc)
Ferme Larramendy. Hazparne (País Basc)
Formatgeria Mas Marcè – Ecolàctics Peralada. Siurana d’Empordà (Alt Empordà)
Formatgeria Valette. Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)
Formatges Vall de Meranges. Meranges (Cerdanya)
Aranburu Elkarte. Idiazabal (País Basc)
La Leze. Ilarduia (País Basc)
La Xiquella. Vall d’en Bas (Garrotxa)
Larra – Queso Roncal Artesano. Burgui (País Basc)
Larte. Amezketa (País Basc)
Martín Txiki. Tolosa (País Basc)
Mas d’Eroles. Adrall (Alt Urgell)
Queseria Atekoa. Iragui (País Basc)
Queseria Izoria. Aiara (País Basc)
Quesos Guara Pirneos. Las Almunias de Rodellar (Aragó)
Quesos la Litera. El Torricó (Llitera)
Roura Soler. Sant Pau de Segúries (Ripollès)
Olano. Egino (País Basc)
Vaca:
Ferme Larramendy. Hazparne (País Basc)
Formatgeria Mas Rovira. Sora (Osona)
Formatgeria Muuu Beee. Ripoll (Ripollès)
Formatges de l’Abadessa. La Seu d’Urgell (Alt Urgell)
La Peça d’Altron. Altron (Pallars Sobirà)
La Reula. Fígols i Alinyà (Alt Urgell)
La Xiquella. Vall d’en Bas (Garrotxa)
Mas d’Eroles. Adrall (Alt Urgell)
Mas el Lladré. Les Llosses (Ripollès)
Masia Fontirons. L’Espunyola (Berguedà)
Molí de Ger. Ger (Cerdanya)
Reixagó. Olost (Lluçanès)
Roura Soler. Sant Pau de Segúries (Ripollès)
Tros de Sort. Sort (Pallars Sobirà)

cap de setmana

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Salsitxes amb castanyes

Una manera de cuinar aquesta fruita, que és una icona tardoral

Per: Neus Cuscó

20.10.2018  22:00

Vilaweb

Ingredients:
400g de salsitxes
400g de castanyes
1 got de vi blanc
50g de mantega
oli d’oliva
sal
nou moscada
1 fulleta de llorer
pebre negre
Elaboració:
Fem un tall a les castanyes i les deixem en remull uns vint minuts. Després, les posem al microones un parell de minuts, per treure les dues pells de la castanya amb més facilitat. Un cop netes, les fem bullir amb aigua, mitja hora, fins que siguin toves.
Posem una cassola al foc amb un raig d’oli i la mantega. Després posem les salsitxes a la cassola (si es posen en fred, no es rebenten). Les enrossim i les reservem.
Posem les castanyes bullides dins la cassola. Tirem el vi blanc amb una mica de llorer, nou moscada i tornem a posar les salsitxes. Que facin xup-xup una estona, fins que la salsa quedi una mica espessa.

La cuina de la Neus

salsitxes amb castanyes

 

Actualitat

S’obre el debat a Catalunya sobre quin ha de ser el paper dels sommeliers

La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers i el degà de la Facultat d’Enologia de la URV advoquen per una formació reglada dels futurs professionals

perRamon Francàs 16/10/2018 11:02 | Actualitzat a 16/10/2018 16:05 

elMón-Vadevi 

Un moment del debat entre diversos professionals de cellers catalans | Ramon Francàs

L’Escola d’Enoturisme de Catalunya, amb seu a Vilafranca del Penedès, ha acollit aquest dilluns l’acte d’entrega dels diplomes als alumnes que han superat els Certificats de Professionalitat, tant els de promoció turística com els de sommelier professional, del curs 2017-2018. La gran majoria dels alumnes que des de dilluns ja tenen el diploma de sommelier professional (després de fins a 740 hores de formació) no sabien ara fa tot just un any ni tastar un vi o una cervesa ni que era el GAP, ni el glucònic, ni els empireumàtics, ni el desfangat, ni el pinotage, ni els trockenbeerenauslese, ni la polimerització dels tanins, ni la Lobesia botrana o la Drosophila melanogaster, ni la...

Aquest any també han lliurat un diploma a les empreses o institucions que han participat en el pla de formació sectorial acollint les activitats de formació en el seus espais (Celler Can Roda, Can Casals, Avgvstvs Forvm, Torre del Veguer, Cava Bohigas, Oller del Mas, Ajuntament d’Alella, Ajuntament de Teià, Ajuntament de Tiana i Ajuntament de Vilafranca del Penedès). Els diplomes van ser entregats per l’alcalde vilafranquí, Pere Regull, i per un president de la patronal Associació Vinícola Catalana, Valentí Roqueta, que va tornar a reivindicar convertir Barcelona en la capital del vi català amb el projecte de la Catalan Wine House, la qual cosa va trobar els recels del primer regidor vilafranquí, qui va dir que “Barcelona ja és capital de tot”. Valentí Roqueta va insistir en la idea que “Catalunya és una de les destinacions enoturístiques més importants del món i un dels països més macos del món”.

Pere Regull va tancar l’acte reivindicant la necessitat de preservar la terra i el paisatge vitivinícola, que per al Penedès “és la nostra ànima”. Va afegir que “el vi és cultura, història, tradició... és evident que podríem ser el magatzem de Barcelona, estar envoltats de polígons industrials i potser ens guanyaríem la vida. Però hauríem perdut aquesta ànima. Els cellers són una peça fonamental per al manteniment d’aquest territori amb ànima”. Pel que fa a l’enoturisme, l’alcalde es va mostrar convençut quer hi ha “molt de camp per córrer i podem optar al tipus de turisme que vulguem. Ens interessa un turisme que deixi més i perjudiqui menys”. L’alcalde de la capital de l’Alt Penedès considera bàsica la formació: “Estem a les beceroles però ho podem fer bé si ens preparem per atendre millor el visitant. Per això és important que ens formem, no sols les caves i cellers sinó també el comerç, l’hostaleria... aquí entra en joc l’Escola d’Enoturisme, que tenim el goig de tenir a Vilafranca i que ens referma com a capital del vi”.

Finalitzada l’entrega de diplomes la periodista especialitzada en enoturisme Ruth Troyano va moderar un debat entre diversos professionals de cellers catalans (Núria Altés d’Herència Altés, Maria Casanova de Caves Bohigas, Joaquim Gay de Montellà i Estany de Torre del Veguer, Anna Casabona de Celler Capçanes i Marc Maldonado d’Oller del Mas) per exposar i valorar conjuntament quin hauria de ser el paper del sommelier i la seva figura com a comunicador dels productes en el  restaurant, en la comercialització i la distribució, en el celler... Es va incidir en la figura del sommelier com a narrador de les històries que hi ha darrera una ampolla de vi (storytelling), sobre la rellevància d’una formació continua dels sommeliers, sobre les potencialitats d’un enoturisme que encara està a les beceroles, sobre la “crucial” importància de l’anglès en la formació dels sommeliers o sobre la voluntat que els estudis de sommelieria a Catalunya deixin de ser no reglats.

El cap de sala del triestrellat restaurant El Celler de Can Roca de Girona, Pitu Roca, també aportarà llums properament sobre quin ha de se el paper de l’enòleg. Ho farà en una conferència que pronunciarà a les dotze del migdia del proper dimarts 23 d’octubre titulada ‘Enòlegs del demà. Entre la raó i la intuïció’. Serà a l’aula 202 de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, en el marc de la divuitena edició del Premi Jaume Ciurana, que convoca la Facultat d’Enologia i la consultora Rius&Rius. Enguany compten com a membre del jurat amb el sommelier de El Celler de Can Roca.

Formació de sommelier reglada

Tant la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS), Anna Vicens, com el degà de la Facultat d’Enologia de la URV, Joan-Miquel Canals, advoquen per aconseguir que la formació dels futurs sommeliers professionals sigui reglada. Anna Vicens revela, fins i tot, que “ja hem començat algun contacte amb la Generalitat per treballar en aquest sentit”. La presidenta dels sommeliers catalans lamenta que la sommelieria no sigui una formació reglada i recorda que “només tenim una publicació al BOE que estipula una formació mínima de 400 hores, i el més recent és la Resolució OIV-ECO 568-2017, que marca 600 hores lectives”. En aquest sentit ha afegit que “nosaltres, com a Associació, l'únic que podem fer és demanar a les escoles de sommelieria que segueixin aquests paràmetres”. Deixa clar, no obstant això, que no acceptaran com a membres de l’ACS als alumnes que estiguin “per sota aquestes hores”. Actualment l’ACS compta amb uns 400 socis.

Joan Miquel Canals, degà de la factultat d'Enologia de la URV | URV

El degà de la Facultat d’Enologia, on també s’imparteix un curs de sommelier professional, apunta que “a la URV volem millorar aquesta formació, però sempre d'acord amb la professió; els que et fan referent són els altres”. Afegeix que “jo entenc que nosaltres el que volem és fer-ho el millor possible. Tenim l'avantatge que impartim un grau, màster i doctorat en Enologia, i la formació de sommelier podria i hauria d’incrementar sinèrgies amb aquestes formacions enològiques”.

Anna Vicens és la presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers

Joan-Miquel Canals reconeix que “la formació de sommelier professional cada cop es demana més, tant per anar a vendre com per a treballar en cellers o, lògicament, als restaurants”. Anna Vicens hi afegeix que “és un bon moment per a la sommelieria catalana: tenim molts sommeliers catalans que destaquen en la seva feina, ja sigui pel lloc que ocupen a grans restaurants, aquí i a fora, com pel reconeixement que tenen per la seva trajectòria professional”.  També fa notar que “rebem cada dia moltes ofertes de feina: això vol dir que és una professió ben valorada i que cada vegada hi ha més restaurants i més llocs de treball que busquen aquest perfil. També hi ha un increment d'alumnes a les escoles de sommelieria: vol dir que hi ha molt d’interès en la  formació”. Rebla el clau manifestant: “Bons professionals, una figura ben valorada, i molt d’interès en formar-se com a sommeliers... per tant, és un gran moment”. La presidenta de l’ACS no té dubtes que “la professió ha de caminar cap a l’excel·lència en tots els sentits, començant per una formació bàsica necessària”.

Però, què és un sommelier? Anna Vicens dóna una molt bona definició: “Un professional format en el món del vi, de les begudes, de la gastronomia i del maridatge, amb capacitat per assessorar perquè el client visqui una bona experiència sensorial, capaç de portar la gestió d'un celler o d'un assortit de begudes, amb capacitat formativa i comunicativa, i amb neguit per seguir aprenent”.

#sommeliers

Canvi climàtic

 

 

La cervesa, més cara i més escassa pel canvi climàtic

Segons la revista "Nature Plants", la producció d'ordi disminuira exponencialment i afectarà la beguda alcohòlica més consumida al món

per Redacció, 15 d'octubre de 2018 a les 21:40 |

La cervesa serà més cara i més escassa | Adrià Costa

La cervesa, beguda alcohòlica més consumida al món, serà més cara i més escassa per culpa del canvi climàtic. Segons un estudi realitzar per la universitat de Pequín, publicat per la revista Nature Plants, la producció d'ordi, cereal bàsic per fer cervesa, patirà les conseqüències de l'augment de les temperatures.

Els autors de l'estudi calculen que la producció d'ordi disminuirà entre un 3 i un 17%, afectant el sector de la cervesa amb diferent graduació a cada país, però segur en la distribució i consum de la beguda alcohòlica per excel·lència.

Segons explica aquesta investigació, la reducció de la producció d'ordi provocarà que alguns països hauran de decidir si prioritzen l'ordi destinat a l'alimentació del bestiar i redueixen el que fan servir per produir cervesa. Estimen que Bèlgica és qui ho patirà més, perquè l'ordi per a cervesa es reduirà en un 50%.

Així doncs, en disminuir la producció, augmentarà el preu. Amb les previsions més pessimistes sobre el clima del futur, tot segons l'estudi, el consum mundial cauria un 16%. Això equivaldria al consum total dels Estats Units i els preus es podrien doblar respecte als actuals. Altres com la Xina

Els autors escenifiquen que aquesta seria una de les conseqüències menors del canvi climàtic però valoren la cervesa com a punt de trobada i de relacions socials, perdent-se un dels components importants de la vida humana quotidiana.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

CULTURA > VINYASERRA

El porró i el beure a galet

Beure amb porró o amb gallet, una manera col·lectiva, higiènica i econòmica de beure vi, explicada per Salvador Garcia-Arbós

El periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós.

Per: Montserrat Serra

29.09.2018  22:00

Vilaweb

A casa, quan érem petits, els pares bevien en porró. Era de vidre bufat, de color verd maragda. No recordo quan va desaparèixer de la taula, però de segur que ja érem grans. Potser els pares el van canviar per la copa el mateix temps que van canviar el vi a doll pel vi embotellat. Sigui com sigui, a casa sempre s’ha valorat el porró també com a peça artística i els pares encara en tenen molts en una estanteria. Perquè durant molts anys a Alella, per les festes de la verema, el Casal n’oferia un d’una col·lecció que, ara parlo de memòria, va arribar a la trentena: porró de vidre de color, porró doble, porró de tres brocs, porró de broc gros, porró de taverna, porró del segle XVIII, porró popular del segle XIX, porró setrill… Amb el temps, cada vegada es feia més difícil de trobar bons artesans del vidre bufat (els millors eren a Mallorca) i models de porró que no acabessin essent de fantasia i impossibles d’utilitzar. Al final, es va donar per tancada la col·lecció, amb bon criteri. Perquè un porró no té raó de ser si no serveix per a beure.
I tot això ve a tomb d’una sessió que fa uns dies ens va brindar el periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós en el si de la Fira de Calella, dedicada al fet de beure a galet, amb porró o amb gallet.
Salvador Garcia-Arbós és un personatge que sap conjugar el vessant popular de la cuina amb el coneixement minuciós de la tradició, la història, la tècnica, l’art i la cultura de la gastronomia. Un home exigent en la seva feina i amb els sentits ben entrenats.
I així va ser com ens va parlar el gastrònom: ‘Hi va haver un moment que tothom bevia “a galet” o “a gallet”. El savi Coromines deia que tant era dir-ne “galet” com “gallet”, que totes dues paraules venien de “gargamella”.’ I més: ‘Un porró, tradicionalment contenia 940 ml, gairebé un litre. I es diu “porró”, probablement, perquè “porró” ve de “porra”, i “porra” ve de “porro”, i de la forma el mot. Però en qüestió d’etimologia, la cosa és molt més complexa. Perquè us en feu una idea, Coromines va dedicar dues planes i mitja a explicar el porró. La gràcia de beure a gallet és que es beu poc i no cal utilitzar gots ni compartir-los i que no es trenquen tampoc. I per anar de pressa va molt bé, també.’
Garcia-Arbós va llegir un fragment d’Homenatge a Catalunya, en què George Orwell explica que, quan va ser a Catalunya, durant la guerra del 1936-39, va descobrir el porró, però que no li agradava perquè li recordava el pipí, especialment si contenia vi blanc: «Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna permanentment greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que en deien ‘porron’. Un ‘porró’ és una mena de flascó de vidre amb un braç punxegut del qual brolla un rajolí de vi cada vegada que aixeques enlaire l’estri; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, de seguida que vaig veure com funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un got. Als meus ulls, els porrons s’assemblaven massa als orinals de vidre per als malalts, especialment quan eren plens de vi blanc.»
I va continuar Garcia-Arbós: ‘Parlem de beure en comunitat i de beure tots la mateixa cosa i sense gots. De fet, per la festa major sí que es bevia en gots, però la resta de l’any no. El porró també tenia de bo que sempre el vi era servit i, si arribava algú a casa, l’hi podíeu convidar. Per tant, el porró formava part d’un dels grans actes de cortesia de les cases. La gent bevia què havia de beure, bevia poc i sobretot es refrescava la gargamella. Però era un gran acte de generositat envers qui venia a casa.’
‘Els porrons normalment no s’omplien només de vi. Normalment contenia un terç de vi, un terç d’aigua i una mica de sifó o graciosa. Penseu que abans els vins eren molt potents, de més graduació que els d’ara. En molts pobles hi havia una fàbrica de sifó o un de gasosa. Tothom tenia una marca local de tots dos.’

Un gallet.

‘Parlant de beure “a galet” o “gallet”, també van inventar una peça anomenada “gallet”, feta amb un tap de suro travessat pel mig per una canya i una regata en un costat perquè hi passés aire i pogués anar rajant. Aquesta peça, que encara es fa servir, es posa al broc de les ampolles i a vegades també el trobem en les setrilleres. Porteu l’ampolla plena de casa o la bóta petita de fusta i hi poseu el gallet per beure. El canti, la setrillera, l’ampolla amb gallet i el porró són estris que serveixen per a beure a galet. I una cosa important és que a l’hora de beure no es bavegi. No s’hi ha de posar el morro ni mamar. És una qüestió també d’higiene.’
I així Salvador Garcia-Arbós va continuar relatant històries relacionades amb el porró, amb beure a galet, els taps de suro, el conglomerat, la suca-mulla… una festa.

gallet

porró

Salvador Garcia-Arbós

vinyaserra

 

CULTURA > VINYASERRA

El vi i la immortalitat

A tocar de la celebració de Tots Sants, prenem les reflexions de Joan Gómez Pallarès sobre la idea d’immortalitat lligada al vi

Sarcòfag romà amb escena de verema.

Per: Montserrat Serra

13.10.2018  22:00

Vilaweb

Setmana de defuncions. Unes prematures, d’altres inesperades. Visita al cementiri. I Tots Sants a tocar. En aquest estat de torbament, m’ha vingut al cap el petit assaig magnífic que suposa la introducció de la Guia de Vinos naturales en Espanya, que va publicar ara ja fa cinc anys Joan Gómez Pallarès. El catedràtic de filologia clàssica i especialista en el món del vi (primera figura pel que fa als vins naturals), ara ha tret una segona edició ampliadíssima d’aquesta guia, amb la incorporació de 28 nous cellers. D’aquesta nova aportació en parlarem un altre dia a bastament. Però avui vull recuperar el meravellós relat que fa Gómez Pallarès sobre el paper que juga la vinya i el vi en els rituals mortuoris des dels nostres clàssics, mostrant i demostrant que el vi, vincle amb la natura i la terra, és l’element i el símbol més lligat a la immortalitat, des dels romans.

Joan Gómez Pallarès explica que va començar a estudiar la decoració dels sarcòfags romans per entendre la importància que aquella civilització donava a les quatre estacions i, per tant, a la natura i a la terra, ja que es representaven en totes les manifestacions de la vida. Segons el catedràtic, en els sarcòfags, les quatre estacions representaven la línia del temps, la continuïtat de les coses que romanen.

«Els romans tenien tan interioritzada aquesta relació amb la naturalesa i la terra que les quatre estacions arribaven a representar, precisament en els sarcòfags decorats, aquest desig íntim d’immortalitat que qualsevol ésser viu té. Així, la perpetuació del record del difunt, en forma d’ofrenes anuals (d’aquí neix la nostra tradició foral de Tots Sants) pròpia de cada estació, garanteix la seva immortalitat. Mentre algú el recordi, ell no morirà del tot. La mort veritable, per a un romà, arribava amb l’oblit…»

Cada estació tenia els seus símbols i la tardor es representava amb un noiet que fa la verema i trepitja el raïm amb alegria, per a produir el primer most. Arribats en aquest punt, Gómez Pallarès s’endinsa en el pinyol del text i de la idea que vol transmetre:

«Aleshores vaig entendre el perquè de la presència dels ceps, del raïm i del most en la iconografia dels morts a Roma. Són símbols de tardor, sí, però sobretot són el producte de la terra que més s’acosta a la idea de continuïtat ininterrompuda, a aquell concepte de ‘immortalitat’, a aquella vinculació amb un treball que, en cada estació, requereix activitats concretes i específiques a la vinya, i que no paren mai. Aquest producte és el vi, per descomptat. Beure vi a Roma, sobretot en una cerimònia funerària i en honor al difunt, era el símbol més gran de connexió amb la terra. Beus allò que ets, […] et beus la terra. […] Beure vi, en aquest sentit, sempre ha estat, i és, una de les formes més naturals, espontànies i lúcides de tornar a un paisatge, a un territori, a una cultura. A la tradició de la qual venim però que hem oblidat gairebé per complet.»

Gràcies mestre.

Joan Gómez Pallarès

vi i immortalitat

vinyaserra

 

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Canya de llom amb camagrocs

La cuina de la Neus proposa una recepta amb bolets

Per: Neus Cuscó

13.10.2018  22:00

Vilaweb

Ingredients:
600g de llom en un sol tros
500g camagrocs
1 ceba grossa
1 pastanaga
2 escalunyes
1 tros de porro
1 tomàquet madur pelat
3 grans d’all
sal, pebre negre
oli d’oliva
copa de vi ranci
1 cullerada de Maizena

Elaboració:
Salpebrem el llom i el posem en una plata per a anar al forn, amb una mica d’oli. Posem el forn a 200° i fem coure el llom deu minuts per cada banda. Preparem una bresa amb ceba, pastanaga, el tomàquet, dos grans d’all, les escalunyes i el tros de porro. Tot seguit, hi afegim una copa de vi ranci. El deixem coure al forn uns quaranta minuts, fins que sigui cuit. El tombem de tant en tant i, si cal, hi afegim una mica d’aigua.

Traiem el llom del forn i el deixem refredar. El tallem a talls primets. La bresa la passem pel túrmix amb una cullerada de Maizena, que haurem desfet amb una mica d’aigua freda.

Després, en una paella amb oli, tirem un gra d’all tallat petit i saltem els camagrocs.

Per a muntar el plat: col·loquem els talls de llom en una plata per a servir, al costat hi posem els camagrocs i aboquem la salsa per sobre. La que sobra la posem en una salsera a banda. Decorem el plat amb una branqueta de romaní.

canya de llom amb camagrocs

La cuina de la Neus

Actualitat

El Parc Natural de l'Alt Pirineu acull més de 600 varietats de bolets de temporada

Amb l’objectiu d’apropar la riquesa micològica d’aquest espai natural protegit, el proper diumenge i dilluns el parc organitza una exposició i una jornada divulgativa

elMón

perRedacció 11/10/2018 11:41 | Actualitzat a 11/10/2018 12:02

Visita d'escolars a l'exposició en edicions passades | Departament de Territori i Sostenibilitat

El Parc Natural de l’Alt Pirineu acull més de 600 varietats diverses de bolets de temporada, d’espècies mediterrànies, alpines i centreeuropees, que creixen per la singularitat del clima i dels seus hàbitats. Així ho confirmen les citacions registrades i els estudis duts a terme al parc, que només a la zona de Sant Joan de l’Erm situen unes 400 espècies diferents. Per donar a conèixer aquesta riquesa micològica del parc, encara força desconeguda, el proper diumenge 14 i dilluns 15 d’octubre s’organitza una exposició de bolets i una jornada divulgativa dirigida a visitants i apassionats de la recol·lecció d’aquests fongs.

Concretament, diumenge a les 11h obrirà portes a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu una exposició de bolets, formada a partir de les aportacions de voluntaris recol·lectors, que podran apropar els bolets collits que desconeguin el dissabte 13 de 18 a 20h. La mostra, que es podrà visitar fins al dilluns a les 19h, es completarà amb les explicacions del micòleg de la Societat Catalana de Micologia, Joan J. Monton. En paral·lel, diumenge a les 12h el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, obrirà una jornada divulgativa que comptarà amb la participació del micòleg Joan J. Monton, que abordarà la diversitat, el comerç i la gastronomia dels bolets del parc. Dilluns 15, entre les 10h i 14h, diversos grups d’escolars de primària i secundària visitaran l’exposició de bolets i coneixeran de la mà del micòleg Joan J. Monton la seva ecologia.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb dues zones acotades pels seus titulars poder recol·lectar bolets: el Bosc de Virós (Araós i Ainet de Besan) i de la Vall d’Esterri de Cardós. Es tracta de forests d’utilitat pública de titularitat d’ens locals i estan regulades mitjançant ordenança municipal. Aquí, per poder practicar aquesta activitat, els interessats han d’adquirir un tiquet.

#exposició # Pirineu #bolets

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: carpaccio de vedella

Una nova proposta de 'La cuina de la Neus'

Per: Neus Cuscó

29.09.2018  22:00

Vilaweb

Ingredients:
400g de filet de vedella
200g de formatge parmesà
suc d’una llimona
dues cullerades de vinagre de Mòdena
quatre cullerades d’oli d’oliva verge
una cullerada de mostassa
sal gruixuda
pebre negre
fulles de germinats
fulles de cibulet
50g de pinyons torrats

Elaboració:
Agafem el tros de vedella i el netegem de greix. L’emboliquem amb paper film i el posem dues hores al congelador. D’aquesta manera es pot tallar ben prim.

Posem els talls en una plata i per sobre hi tirem el suc de la llimona i la sal gruixuda. Ho deixem macerar durant mitja hora.

Mentrestant, en un bol, posem la cullerada de mostassa, pebre negre, vinagre de Mòdena i oli d’oliva. Ho remenem ben remenat.

A l’hora de servir, col·loquem els talls de vedella en plats individuals i pintem els talls amb la salsa.

Al mig, posem els germinats, una mica de cibulet i els pinyons.

Per acabar el plat,  a sobre de la carn, hi posem uns encenalls de formatge parmesà.

carpaccio de vedella

La cuina de la Neus

ULTURA > GASTRONOMIA

Joan Roca revalida el títol de millor cuiner del món

El cuiner rep la distinció de 'The Best Chef Awards' per segon any consecutiu

Per: ACN

04.10.2018  08:58

Vilaweb

El xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, ha revalidat el títol de millor xef del món que atorga ‘The Best Chef Awards’, una entitat que agrupa 350 cuiners de prestigi de tot el món. El rànquing, que s’ha conegut en una gala celebrada a Milà, ha situat en el segon lloc d’aquesta llista el danès René Redzepi, que actualment està treballant en el nou projecte Noma 2.0, mentre que el cuiner madrileny David Muñoz ha quedat en tercer lloc per la seva feina al capdavant del restaurant Diverxo. La quarta posició és per al suec Bjorn Frantzen (Frantzen) i la cinquena per a l’holandès Jonnie Boer (De Librije). Albert Adrià (Tiquets) apareix en el catorzè lloc de la llista.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu