Beure amb porró o amb gallet, una manera col·lectiva, higiènica i
econòmica de beure vi, explicada per Salvador Garcia-Arbós
El periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós.
A casa, quan érem petits, els
pares bevien en porró. Era de vidre bufat, de color verd maragda. No
recordo quan va desaparèixer de la taula, però de segur que ja érem
grans. Potser els pares el van canviar per la copa el mateix temps que
van canviar el vi a doll pel vi embotellat. Sigui com sigui, a casa
sempre s’ha valorat el porró també com a peça artística i els pares
encara en tenen molts en una estanteria. Perquè durant molts anys a
Alella, per les festes de la verema, el Casal n’oferia un d’una
col·lecció que, ara parlo de memòria, va arribar a la trentena: porró de
vidre de color, porró doble, porró de tres brocs, porró de broc gros,
porró de taverna, porró del segle XVIII, porró popular del segle XIX,
porró setrill… Amb el temps, cada vegada es feia més difícil de trobar
bons artesans del vidre bufat (els millors eren a Mallorca) i models de
porró que no acabessin essent de fantasia i impossibles d’utilitzar. Al
final, es va donar per tancada la col·lecció, amb bon criteri. Perquè un
porró no té raó de ser si no serveix per a beure.
I tot això ve a tomb d’una sessió que fa uns dies ens va brindar el
periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós en el si de la
Fira de Calella, dedicada al fet de beure a galet, amb porró o amb
gallet.
Salvador Garcia-Arbós és un personatge que sap conjugar el vessant
popular de la cuina amb el coneixement minuciós de la tradició, la
història, la tècnica, l’art i la cultura de la gastronomia. Un home
exigent en la seva feina i amb els sentits ben entrenats.
I així va ser com ens va parlar el gastrònom: ‘Hi va haver un moment
que tothom bevia “a galet” o “a gallet”. El savi Coromines deia que tant
era dir-ne “galet” com “gallet”, que totes dues paraules venien de
“gargamella”.’ I més: ‘Un porró, tradicionalment contenia 940 ml,
gairebé un litre. I es diu “porró”, probablement, perquè “porró” ve de
“porra”, i “porra” ve de “porro”, i de la forma el mot. Però en qüestió
d’etimologia, la cosa és molt més complexa. Perquè us en feu una idea,
Coromines va dedicar dues planes i mitja a explicar el porró. La gràcia
de beure a gallet és que es beu poc i no cal utilitzar gots ni
compartir-los i que no es trenquen tampoc. I per anar de pressa va molt
bé, també.’
Garcia-Arbós va llegir un fragment d’Homenatge a Catalunya,
en què George Orwell explica que, quan va ser a Catalunya, durant la
guerra del 1936-39, va descobrir el porró, però que no li agradava
perquè li recordava el pipí, especialment si contenia vi blanc:
«Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna
permanentment greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que en deien
‘porron’. Un ‘porró’ és una mena de flascó de vidre amb un braç punxegut
del qual brolla un rajolí de vi cada vegada que aixeques enlaire
l’estri; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els
llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, de seguida que vaig veure com
funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un got. Als
meus ulls, els porrons s’assemblaven massa als orinals de vidre per als
malalts, especialment quan eren plens de vi blanc.»
I va continuar Garcia-Arbós: ‘Parlem de beure en comunitat i de beure
tots la mateixa cosa i sense gots. De fet, per la festa major sí que es
bevia en gots, però la resta de l’any no. El porró també tenia de bo
que sempre el vi era servit i, si arribava algú a casa, l’hi podíeu
convidar. Per tant, el porró formava part d’un dels grans actes de
cortesia de les cases. La gent bevia què havia de beure, bevia poc i
sobretot es refrescava la gargamella. Però era un gran acte de
generositat envers qui venia a casa.’
‘Els porrons normalment no s’omplien només de vi. Normalment contenia
un terç de vi, un terç d’aigua i una mica de sifó o graciosa. Penseu
que abans els vins eren molt potents, de més graduació que els d’ara. En
molts pobles hi havia una fàbrica de sifó o un de gasosa. Tothom tenia
una marca local de tots dos.’
Un gallet.
‘Parlant de beure “a galet” o “gallet”, també van inventar una peça
anomenada “gallet”, feta amb un tap de suro travessat pel mig per una
canya i una regata en un costat perquè hi passés aire i pogués anar
rajant. Aquesta peça, que encara es fa servir, es posa al broc de les
ampolles i a vegades també el trobem en les setrilleres. Porteu
l’ampolla plena de casa o la bóta petita de fusta i hi poseu el gallet
per beure. El canti, la setrillera, l’ampolla amb gallet i el porró són
estris que serveixen per a beure a galet. I una cosa important és que a
l’hora de beure no es bavegi. No s’hi ha de posar el morro ni mamar. És
una qüestió també d’higiene.’
I així Salvador Garcia-Arbós va continuar relatant històries
relacionades amb el porró, amb beure a galet, els taps de suro, el
conglomerat, la suca-mulla… una festa.
29.09.2018 22:00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada