El Nacional

Societat

En quins països del món es pot beure aigua de l'aixeta?

Anna Solé Sans
Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019
2 minuts

 

L'estiu és època de viatges. Molta gent aprofita aquest període de l'any per explorar alguna part del món. Tot i això, sorgeixen alguns dubtes. Més enllà dels visats, preparatius diversos i renovar el passaport per poder creuar fronteres, poden sorgir preguntes. Es segur beure aigua de l'aixeta a Mongòlia o a Veneçuela? I a Bielorússia? La resposta és que no. Així ho indica el mapa elaborat per Globehunters, que ha dissenyat una infografia basada en la informació dels Centres de Control de Malalties i Prevenció (CDC, per les seves sigles en anglès), per saber on es pot beure aigua de l'aixeta i on no.

La conclusió final és que els turistes haurien d'evitar beure aigua de l'aixeta en 187 països. Des de Globehunters asseguren que això no implica necessàriament que en aquests llocs l'aigua sigui insegura, només subratllen que el nostre cos no hi estarà acostumat. Des del Centre de Control de Malalties i Prevenció recomanen posar especial atenció i beure sempre aigua embotellada.

I quins són els països més segurs en qüestió d'aigua? "La Unió Europea, Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i Japó són els més segurs", explica el director de qualitat de l'aigua d'Aigües de Barcelona, Miquel Paraira. "A la resta de països no vol dir que no hi hagi controls sinó que són insuficients. Pot ser o bé perquè tinguin pèrdues o bé fins i tot que es creuï amb la xarxa d'aigües residuals".

Conseqüències de beure aigua de l'aixeta quan no toca

El més comú que pot passar per beure aigua de l'aixeta en països on és desaconsellable és una gastroenteritis. Paraira recorda, però, que hi ha dues maneres de contaminar l'aigua, des del punt de vista microbiològic i químic. Tot i això, insisteix que com a turista el més habitual és a través dels bacteris en l'aigua.
"Cal recordar que no només hem de tenir en compte els perills de l'aigua quan ens la bevem. També hem de pensar en les amanides, per exemple, o aliments que es renten amb aigua de l'aixeta", comenta. Recorda també que en alguns casos és aconsellable rentar-se fins i tot les dents amb aigua embotellada i es recomana anar alerta amb l'aigua de la dutxa.

Convertir l'aigua en "segura"

De vegades però no es pot accedir a aigua "segura". Si aquest és el cas, hi ha alguns trucs per tal de poder-la beure. Segons els experts de NeoMam Studios, n'hi hauria prou en bullir l'aigua 60 segons per matar el 100% dels bacteris.
En cas de trobar-se a més de 2.000 metres d'altura, recomanen bullir-la tres minuts.

Salut La nutrició personalitzada és el futur de l'alimentació i la salut El Nacional

Salut El perill de les dietes Anna Solé Sans

• viatges
• estiu
• Aigua

El Nacional

Salut

És perjudicial el mercuri que ingerim quan mengem peix?

Anna Solé Sans
Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019
3 minuts

Cada vegada consumim més peix, peix cru i poke bowls però aquest no és el problema. Els experts aconsellen que mengem com a mínim dos o tres vegades per setmana peix pels seus nutrients. Tot i això, estudis recents demostren que gairebé tots tenen mercuri. I és precisament aquí on rau el quid de la qüestió. És perjudicial per a la salut? Se'n pot reduir el consum? Com afecta el cos?
"El mercuri és un metall present al planeta sota diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques –principalment, clorur i sulfur– i mercuri orgànic, cadascuna de les quals presenta una determinada toxicocinètica i uns determinats efectes sobre la salut", detalla la vicesecretària del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Roser Martí.
"El mercuri, procedent de les diferents emissions, es diposita en sòls i aigües", afegeix.  Abans, el mercuri arribava al mar per processos naturals. Ara, l'explotació d'aquest com a matèria prima industrial ha provocat que s'aboquin residus al mar i aquests acaben arribant als peixos. "Els peixos grans i depredadors i que viuen més temps, com la tonyina, el peix espasa, els taurons... poden acumular majors quantitats de metilmercuri". Però aquests no són els únics peixos que en contenen. Segons explica, també se'n pot trobar a espècies filtradores com els mol·luscs.

El mercuri que ingerim no s'elimina del nostre cos. Malgrat tot l'experta comenta –fent referència a l'estudi de Contaminants Químics: Estudi de Dieta Total a Catalunya, 2012– que només s'ha detectat mercuri i metilmercuri en el grup del peix i marisc. "Els valors més alts de Hg total s’han observat a l’emperador i la tonyina –1.51 i 0.68 μg/g de pes fresc, respectivament–,que són també les dues espècies amb concentracions més elevades de metilmercuri (1.09 i 0.52 μg/g de pes fresc, respectivament)", assenyala. "Per contra, musclos, cloïsses i salmó han presentat els nivells mínims, d’entre 16 espècies de peix i marisc estudiades".

La quantitat de mercuri que podem menjar

Això pot fer sorgir alguns dubtes, com, per exemple, quina és la quantitat de mercuri que podem menjar. En aquest sentit, Martí detalla que "s’ha estimat que la ingesta dietètica en un home adult és d’1,14 μg/kg/setmana, derivada majoritàriament del consum de peix (1,02 μg/kg/setmana) i d’1,95 μg/kg/setmana segons l’Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española (ENIDE)". I especifica que "el grup d’infants ha presentat la ingesta setmanal de mercuri més elevada, amb 2,61 μg/kg/setmana". Tot i això, subratlla que cal tenir en compte que "aquest valor està clarament per sota del nivell de seguretat toxicològica establert per l’EFSA de 4 μg/kg/setmana per al mercuri inorgànic".

Que ingerim mercuri no és un fet nou. Segons Martí, ara mirem molt més el que mengem. "Hi ha certa tendència a menjar més sa i cuidar-se més", exposa. "Sobretot, entre la gent més jove". Aquesta tendència, assegura, ha fet que els consumidors quan mengen fora, triïn un plat més petit o més saludable.
"Així, se n'han fet ressò els professionals de diferents sectors oferint els poke bowl o budda bowls, fins i tot en cafeteries d'hospitals". Martí exposa que aquests es venen com una opció equilibrada i nutritiva perquè "hi trobem hidrats de carboni, proteïna i greixos saludables. Estan formats d'arròs, quinoa, llegums, verdures i hortalisses, amb proteïna vegetal o animal i greixos saludables com l'alvocat o l'oli d'oliva verge extra".
La dietista-nutricionista assegura, però, que la ingesta de tonyina, salmó, gambes, pop o cranc, no hauria de suposar una preocupació "sempre i quan es canviï d'espècie de peix que consumim, ja que no totes les espècies presenten les mateixes concentracions de mercuri". D'aquesta manera, Martí recorda, a més a més, que el consum de peix aporta coses bones com la ingesta d'Omega 3 i els seus beneficis per a la salut.

SALUT La millor dieta per combatre la calor El Nacional

Salut El perill de les dietes Anna Solé Sans

• Mercuri
• Tonyina fresca
• Dieta

Cultura i Oci

El restaurant Disfrutar, el 9è millor del món

L'establiment barceloní entra en el prestigiós 'top ten' de la revista 'Restaurant'

Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, el tres xefs del Disfutar / Disfrutar

per Redacció 25 de juny de 2019 17:42

elMón 

El restaurant Disfrutar, de Barcelona, és a partir d'avui oficialment un dels deu millors del món. Ho ha decidit el jurat del prestigiós rànquing de la revista Restaurant, que el situa en el número 9 del seu top ten anual, el que va catapultar definitivament El Celler de Can Roca, que ara ha passat a una llista paral·lela dels milllors permanents, Best of The Best, ja que cada any apareixia repetidament en la llista.
En aquesta mena d'altar permanent encara hi ha El Bulli, tot i que està tancat, i va ser precisament en aquest restaurant mític de Ferran Adrià que es van formar i conèixer els tres xefs del Disfutar, Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch.
Actualment, ofereixen una experiència que la revista Restaurant ha qualificat d'inesperada. "Espera't allò inesperat", diu al lector al principi de la seva ressenya sobre l'establiment barceloní. I li anuncia "gaspatxo en forma d'entrepà" i "amanida líquida". El menú el defineix com "d'avantguarda" i "hiperactiu" –avisa que poden arribar a ser 30 plats– i remarca que contrasta amb un menjador "relativament simple i serè", blanc i molt lluminós.
El text també recorda els inicis dels tres cuiners creadors del restaurant a El Bulli, però assegura que el Disfrutar, tot i no renegar del que deu al "llegendari" local de Ferran Adrià, ha escrit amb èxit "la seva pròpia història gastronòmica".

Dues bones posicions per a Albert Adrià

A més de la posició número 9 per Disfrutar, també ha quedat ben situat el Tickets, d'Albert Adrià, al lloc 20 de la llista dels 50 millors.
I, ja més avall, en la llista complementària que va del número 51 al 120, el restaurant l'Enigma, també d'Albert Adrià, està situat en la posició 82.

Gastronomia

Cuina

Les 5 curiositats de la Coca de Sant Joan

Són les postres típiques de la nit de Sant Joan

elMón

Coca de Sant Joan | Cedida 

 

per Redacció 22 de juny de 2019 04:30

Un dels postres més populars d'aquesta època de l'any és la Coca de Sant Joan, un dolç típic fet a base de brioix, crema i fruites confitades que es consumeix durant la revetlla de Sant Joan. Unes postres que poden preparar a casa, amb aquesta recepta.

Però, voleu saber-ne 5 curiositats?

• A Barcelona se n'acostumen a vendre 900.000 unitats.
• Té una mida estàndar, el doble de llarg que no d'ample i amb les vores arrodonides.
• Abans es menjava amb vi dolç o ranci, però ara això ha deixat lloc al cava.
• La fruita confitada més habitual són les cireres, les rodanxes de taronja i els trossets de meló, amb el seu carcaterístic color verd. 
• A pagès es creia que la coca s'havia de consumir a l'exterior, perquè menjar-la a dins de casa portava mala sort.

Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan

PUBLICACIONS > CULTURA POPULAR BCN

Vint coses que no sabíeu de la coca de Sant Joan

La menja estrella de la nit de Sant Joan té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber

Per: Redacció

20.06.2018  22:00

Vilaweb

Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons, etc., acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any, els forners i pastissers fan milions de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber.
1—La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer altres dolços, com ara el tortell de Reis.
2—Sembla que el nom deriva del verb llatí cocere, que vol dir ‘coure’.
3—Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
4—Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
5—Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
6—L’any passat, per Sant Joan, només al Principat es van vendre més d’1.700.000 coques artesanes.
7—Alguns dels pastissers més atrevits proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot, s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
8—Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
9—La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
10—Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
11—La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
12—De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
13—Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
14—La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial.
15—A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura.
16—Abans, era freqüent de menjar-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
17—A l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
18—I a Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
19—A més, per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània, mengen més dolços semblants a la coca de Sant Joan.
20—La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.

cap de setmana

Sant Joan

El Nacional

Sant Joan

Els catalans menjaran 1,8 milions de coques artesanes de Sant Joan

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dissabte, 22 de juny de 2019
2 minuts

Els catalans menjaran 1,8 milions de coques artesanes per Sant Joan, un 3% més que l'any passat pel fet que el 24 de juny cau en dilluns i, al ser festiu, s'allarga el cap de setmana. És la previsió del Gremi de Pastisseria de Barcelona, que creu que l'efecte del pont pot ser "més beneficiós" per les pastisseries de fora de la capital catalana. "Als de Barcelona pot ser que ens perjudiqui una mica però també pot ser que la gent que marxi de pont s'ho endugui abans", ha reflexionat el vicepresident del Gremi i propietari de la pastisseria Lis, Pere Camps.
Segons el Gremi, els preus es mantindran entre els 16 i els 35 euros, en funció de la mida i del farcit, tot i la pujada del preu del pinyó. La coca més venuda tornarà a ser la de brioix farcida de crema, seguida de la coca de llardons de full i la de brioix amb fruites. "És una festivitat bastant clàssica tot i que sempre hi ha qui fa alguna variació" de la recepta tradicional, ha explicat Camps a l'ACN.
El vicepresident del Gremi de Pastisseria de Barcelona ha assegurat que la revetlla de Sant Joan té "una repercussió important" per al sector, ja que les vendes es disparen. "Juntament amb el dia de Reis són els dies més forts perquè en un dia concentres molta quantitat de feina", ha explicat Camps. Pel que fa a la revetlla d'enguany, el Gremi és "molt positiu" per l'efecte del pont i perquè mantindran preus.
El propietari de la pastisseria Lis de la capital catalana ja preveu un intens ritme de feina la matinada de diumenge i, en menor mesura, també els dies previs. Per això algunes pastisseries fan contractacions temporals per reforçar l'obrador per tenir a punt les coques per la revetlla. Camps ha apuntat que els compradors són "bastant previsors" per Sant Joan però espera que diumenge sigui el dia en què la botiga estigui més atapeïda.
Elaborar una coca de Sant Joan porta unes sis hores de feina, des que es comença a elaborar la massa fins que es cou. La meitat d'aquest temps es dedica a que la massa fermenti. Els ingredients que no poden faltar són el pinyó, ous frescos i llet fresca per fer la crema i la mantega extra. El Gremi de Pastisseria de Barcelona destaca que, a diferència de les coques de supermercat, a les pastisseries agremiades no fan servir additius.

seguretat Dispositiu per la revetlla Sant Joan: 900 controls de Mossos i 170 bombers de reforç El Nacional

METEOROLOGIA La primera gran onada de calor arribarà per Sant Joan El Nacional

• Barcelona
• pastisseria
• Sant Joan

El Nacional

Alimentació

Quants quilos de menjar llencem a l'any?

El Nacional / EP
Foto: EP / Remitida per Lidl
Barcelona. Dimecres, 19 de juny de 2019
2 minuts

El malbaratament alimentari va augmentar un 8,9% a Espanya durant l'any 2018, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que assenyala que les llars que més aliments sense cuinar llencen a les escombraries són llars familiars, de fins a 49 anys, amb nens de menys de sis anys o bé parelles sense fills. Segons dades del panell de quantificació del Ministeri, del total d'aliments rebutjats, 1.127 milions de quilos eren productes sense utilitzar, i 212 milions, aliments cuinats.
En total, entre el gener i el desembre del 2018 les llars espanyoles van malgastar 1.339 milions de quilos, d'aliments o begudes, un 8,9% més que el 2017, o el que és el mateix: 109 milions de quilos o litres més que fa un any. Aquestes dades eleven la taxa total de malbaratament d'aliments sobre el total d'aliments comprats fins a un 4,6%, un 0,3 per cent més que el 2017.
El Ministeri justifica aquest repunt del malbaratament alimentari de llars fonamentalment per la primavera-estiu del 2018, quan va créixer un 10,5% a conseqüència de les altes temperatures. La part de receptes, és a dir, els 212 quilos d'aliments sense cuinar tirats al cubell de les escombraries, representen un 15,8% del total.

Què és el que llencem més?

Del total sense utilitzar, el que més es malgasta són fruites, hortalisses i verdures, que suposa un 46% del volum de productes sense utilitzar, seguit dels derivats làctics (13%). Al contrari, s'han registrat disminucions del malbaratament en el cas del pa (5%) i del peix (2,3%). D'altra banda, respecte a aliments cuinats, els plats basats en llegums, sopes, cremes i purés, i els plats amb base de carn i amb base d'arròs són les receptes que més acaben al cubell de les escombraries.
Els desaprofitaments més significatius en aquest apartat són les llenties, amanida verda i truita de patata. Així mateix, 8 de cada 10 llars reconeixen que llencen aliments i begudes a les escombraries. En aquest àmbit, un 81,5% de les llars llença productes tal com els van comprar, sense haver experimentat cap mena d'elaboració.
Respecte al perfil de l'usuari que més aliments llença a les escombraries, el panell del Ministeri destaca principalment llars familiars de fins a 49 anys, amb nens menors de 6 anys o parelles sense fills.

On es llença més menjar?

Per zones geogràfiques, Andalusia és la regió que malgasta més volum de productes sense utilitzar, seguida del Llevant, l'àrea metropolitana de Madrid, nord-est peninsular (Catalunya i Aragó), nord-oest i centre peninsular, i Barcelona metropolitana.
Andalusia també és la regió que malgasta més volum d'aliments elaborats. Després ve l'àrea metropolitana madrilenya, el nord-oest peninsular, Llevant, nord-centre, nord-est peninsular i Barcelona metropolitana. Reduir el malbaratament alimentari és un dels objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU.

salut Aquesta és la raó perquè et costa tant menjar sa i com pots aconseguir-ho El Nacional

SALUT La ciència i la psicologia que hi ha darrere dels afartaments de menjar El Nacional

SALUT Aquesta és una de les raons per les quals menjar menys allarga la vida El Nacional

Salut Menjar malament mata més que el tabac o la hipertensió El Nacional

• ONU
• Menjar

Inauguración Restaurant ODA | Casino Barcelona

Societat

Et descobrim l’espai de Barcelona que integra 5 restaurants de cuina de tendència

ODA Restaurant té una àmplia proposta gastronòmica rica basada en una carta de plats mexicans, però també xilens i brasilers

 

 

per Redacció 18 de juny de 2019 08:00

T'imagines un espai en el qual pots degustar els plats de cinc propostes gastronòmiques diferents? Encara que sona impossible, existeix. Casino Barcelona acaba d'inaugurar ODA Restaurant & Cocktails, el nou local amb el qual completa la seva oferta culinària al Port Olímpic. ODA Restaurant té una àmplia proposta gastronòmica rica i acolorida basada en una cuina iberoamericana actual a través d'una carta de plats mexicans, però també xilens i brasilers.

ODA Restaurant & Cocktails es dibuixa com una oportunitat per a descobrir gustos desconeguts amb receptes cuidades i plats tradicionals, pensats per a compartir en un entorn amable, íntim i relaxat. Als fogons del restaurant se situa el xef Paco Gómez, nascut a Mèxic i instal·lat a Barcelona fa divuit anys, que capitaneja un equip de cuina de diferents nacionalitats amb l'objectiu de transmetre els sabors dels seus països d'origen.

A més, ODA Restaurant & Cocktails és un lloc idoni per a prendre una copa. I és que a partir de les 23h es pot gaudir d'una àmplia selecció de còctels clàssics i creatius pensats per a degustar en companyia, en un ambient en el qual destaquen la música i les projeccions.

Cinc restaurants

Amb la inauguració d'aquest nou restaurant, Casino Barcelona compta amb un total de cinc restaurants que conformen una oferta culinària àmplia i variada les 24 hores del dia. En aquest sentit, ODA Restaurant & Cockatils s'uneix al Restaurant Ají, gran referent de la cuina Nikkei (fusió japonesa-peruana) a Barcelona; La Vinoteca, en la qual es pot gaudir d'una excel·lent selecció de vins, carns i peixos; La Taverna, on el protagonisme és per a les tapes, taules d'embotits i formatges, pizzes i vins a copes; i el Bet Bar, amb una oferta gastronòmica informal en un ambient que desborda emoció.

Una oportunitat única per descobrir la gastronomia de les dues bandes de l'Atlàntic FOTO: Cedida

El Nacional

Llibres

Vibop: des d'Alella, petits grans llibres per maridar amb bons vins

Gustau Nerín
Foto: Guillem Camós
Barcelona. Diumenge, 16 de juny de 2019
4 minuts

El best seller, com a tal, s'ha d'adaptar a determinats esquemes editorials: ha de ser llarg i ha de cenyir-se a un esquema narratiu molt determinat. Vibop, des d'Alella, edita uns llibres que són a les antípodes de les grans apostes del mercat editorial. Aquesta editorial fa unes plaquettes, de petit format i de poques pàgines, d'una gran diversitat. Cada llibre és un projecte molt especial, amb una edició exquisida i un treball particularitzat que només és possible gràcies a l'energia i el savoir faire de Montse Serra, l'ànima de l'editorial. Un projecte, presentat aquesta setmana a la premsa, al Tros (entre vins d'Alella i del Priorat), que ha sabut captivar a autors de tant prestigi i tan heterogenis com el poeta Narcís Comadira, el dissenyador Enric Satué, el sommelier Josep Roca o l'escriptor Vicenç Pagès Jordà. Els llibres de Vibop, tot i haver sorgit d'una cocció lenta i un procés personalitzat, no renuncien a ser presents al mercat editorial, on hi arriben (a un preu d'entre 10 i 14 €), gràcies a la distribuïdora Les Punxes.

Foto: El Tros.

Envinats

L'editorial, sorgida en una terra de vins com Alella, i de mans d'una dona amant i coneixedora del bon vi, va néixer amb un projecte molt concret: publicar llibres que vinculessin vi i creació. Així va sortir el febrer de 2018 la col·lecció Envinats, que s'ha convertit en el mascaró de proa de l'editorial del Maresme. Envinats publica cada any quatre llibres sobre vi, cuina o paisatges, i ofereix als seus lectors la possibilitat de subscriure-s'hi (l'editorial s'ha fixat com a objectiu tenir 120 subscriptors per tal d'assegurar el manteniment de la col·lecció). Es va obrir amb un text emblemàtic del sommelier Josep Roca i amb una deliciosa antologia sobre Les olors en la literatura, realitzada per Vicenç Pagès Jordà; un enfilall de citacions de grans autors (d'Italo Calvino a Maria-Mercè Marçal) que ens remeten a les seves experiències olfactives. També Vins de memòria és una obra sobre experiències al voltant del vi, però en aquest cas s'agrupen 12 testimonis autobiogràfics d'intel·lectuals com Josep M. Espinàs, Julià Guilamón, Perejaume o Jordi Cornudella. Cristina Armengol, en canvi, ens duu al vi medieval amb A taula amb Eiximenis, on recopila i analitza les referències d'aquest autor al menjar i al beure. La col·lecció, per ara, es tanca amb Els raïms immortals, de Narcís Comadira, on el poeta gironí combina l'assaig, el periodisme i, òbviament, la poesia. El llibre, que inclou il·lustracions de Comadira, es clou amb el poema Tast, en clau autobiogràfica (i enològica).

El Brossa més combatiu

Vibop ha volgut sumar-se als homenatges a Joan Brossa, i ho ha fet amb una antologia del Brossa més combatiu: Joan Brossa. Poemes de combat, a càrrec de Joan M. Minguet. Montse Serra afirma que Brossa mai no va ser "un home normatiu" (de fet, Minguet apunta que Marchena "l'executaria"). Amb aquest volum es vol "restituir Brossa a la contemporaneïtat", i resaltar la validesa i actualitat de les seves posicions religioses, polítiques i ètiques. Es vol oferir un Brossa el menys edulcorat possible (el que no ha estat gaire comú a l'Any Brossa): "Brossa era més que l'il·lusionisme i la màgia", "era un lluitador", explica Montse Serra. Un poema ho deixa ben clar: "La gent no s'adona del poder que té: / amb una vaga general d'una setmana / n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia, / paralitzar l'Estat i demostrar que / les lleis que imposen no són necessàries". L'antologia inclou poemes als etarres del judici de Burgos, a Puig Antich, als Països Catalans... I fins i tot s'hi inclou alguns dels textos més sacrílegs, com aquell en què disecciona Josep Pla: "gran funcionari de la literatura".

Altres poetes contundents

El llibre sobre Joan Brossa és el tercer volum de la col·lecció de poesia A clar de nit, que es va obrir amb 1-O. Trenta poetes per la llibertat, una compilació de 30 poemes i poemes visuals sobre el referèndum, amb col·laboracións d'eminents poetes com Enric Casasses, Miquel Desclot, Biel Mesquida, Pau Vadell, Celdoni Fonoll, Perejaume... A la mateixa col·lecció també s'ha publicat el poemari Poetes del Maresme, amb una quarantena d'aportacions de poetes de la comarca (tot i que Serra afirma que Vibop no és "una editorial local" també assegura que "sap d'on venim").

Va de cartes

El darrer llibre publicat per Vibop, fora de col·lecció, és Cartes per a bústies. Bústies per a cartes, signat conjuntament pel dissenyador gràfic Enric Satué, el neuròleg Nolasc Acarín i el dissenyador industrail André Ricard, on un element icònic tan emblemàtic com la bústia de correus es converteix en l'eix central d'una publicació amarada de cartes literàries. Una publicació impregnada de nostàlgia cap a un objecte que està en vies de desaparició.

Petits grans llibres

Vibop, la col·lecció que combina nom de vi i de música, ha anat creixent i ja publica llibres de coses prou diferents. Montse Serra ni tan sols renuncia a publicar algun llibre de format més gran que les plaquettes, tot i que confessa sentir-se molt còmoda en el petit format. De fet, ja està a punt una nova col·lecció, de música, titulada En-cantada. I ja comença a pensar a publicar traduccions. Això sí, l'editora descarta publica algun llibre propi "ja hi ha massa llibres dolents", afirma contundent. I continua decidida a publicar llibres excepcionals "que tenen un públic i una qualitat". Llibres molt divulgatius, molt poètics, no gens científics, i sobretot, "càlids, agradables de tenir a les mans". Tot una aposta.

Llibres 'Barcelona suites' obre Univers, una nova col·lecció literària amb molta ambició Gustau Nerín

Llibres Norbert Bilbeny: “La pitjor frontera és la mental” Gustau Nerín

Llibres Ben Okri: “Hauríem de sentir vergonya de dir-nos humans” Gustau Nerín

Creació Sánchez Piñol troba les claus de la narrativa en l'antropologia, a la Beckett Gustau Nerín

Llibres 'La senyora Caliban': el fosc atractiu de l'alteritat Gustau Nerín

• Alella
• Llibres
• Vi