Montserrat Serra exhibeix alguns llibres de l'editorial sota la mirada d'Enric Satué (fotografia: Albert Salamé).
A la vida l’experiència és un grau i Montserrat Serra, periodista cultural d’aquest diari, ha vist massa vegades com els redactors eren convocats per editors amb grans projectes, que naixien amb dos títols i moltes promeses. I com aquestes promeses no es complien mai i l’editorial que s’havia de menjar el món era fagocitada per aquest món. Potser per això ha esperat un any i mig i tenir deu títols a les mans per convocar els col·legues –i tanmateix amics– i explicar-los el seu projecte editorial, Vibop. Amb aquest segell vol maridar el vi, la cuina i el paisatge amb la literatura.
Les armes per a aconseguir-ho són un format petit i molt acurat que poua directament en les antigues plaquettes de poesia dels anys setanta i vuitanta; una selecció acurada de títols que es deriva directament del coneixement del sector; i haver-se envoltat d’un bon equip de professionals tant a la rereguarda empresarial com a les cobertes dels títols que es posen a disposició del lector. A això, s’hi ha de sumar una de les millors distribuïdores del país, les Punxes, i també –i aquesta és potser una de les parts més interessants del projecte– els subscriptors.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol