Recepta: ‘Cebiche’ de corbina

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: ‘Cebiche’ de corbina

Aquest plat que ens ofereix 'La cuina de la Neus' també es pot fer amb rap o amb lluç

Per: Neus Cuscó

06.07.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
(per a 4 persones)
600 g de corbina a filets
4 llimes
una mica de coriandre
1 bitxo petit
1 ceba morada
sal, pebre, oli d’oliva
un tros de iuca i
una mica d’enciam per a decorar

Elaboració:

Tallem la corbina a daus, neta d’espines i espellada, i la posem en un bol. La salem. Hi afegim el suc de les llimes (les espremem amb les mans), un bitxo petit esmicolat (sobretot sense llavors) i la ceba tallada ben prima a rodanxes. Ho deixem maridar mitja hora o tres quarts, a la nevera, bo i tapat. El peix ha de canviar de color.

Servim el cebiche en bols individuals: en posem una mica del macerat, hi afegim coriandre tallat petit, un raig d’oli, ho corregim de sal i decorem el plat amb unes llesques de iuca fregida i unes fulles d’enciam.

Cebiche de corbina

La cuina de la Neus

Recepta: Pollastre rostit i escorregut

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Pollastre rostit i escorregut

Un plat que es menja fred, que va molt bé quan tornes de la platja o d’una excursió

Per: Neus Cuscó

27.07.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
(per a quatre persones)
1 pollastre
1 dotzena de cebetes petites
4 tomàquets petits
2 pastanagues
1 cabeça d’alls
oli, vinagre
1 copa de vi blanc
sal i pebre negre
1 canó de canyella
Elaboració:
Posem oli en una cassola, amb la cabeça d’alls, la canyella i el pollastre salpebrat, tallat a octaus. El rostim. Quan comenci a enrossir-se, hi afegim les cebes, les pastanagues i els tomàquets. Cinc minuts després, hi posem una copa de vi blanc i mitja copa de vinagre. Anem voltejant el pollastre fins que no sigui cuit. Escorrem l’oli dels talls i els reservem en una carmanyola a la nevera, juntament amb les cebes, les pastanagues i els tomàquets.
És un plat que es menja fred, acompanyat d’escalivada. Ideal per quan torneu de la platja o d’una excursió. I també és pràctic per a emportar-vos-el.

La cuina de la Neus

pollastre rostit i escorregut

El Nacional

Alimentació

Per què a l'estiu llencem un 10% més de menjar?

El Nacional
Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 25 de juliol de 2019
1 minut

A l'estiu fa calor, tenim vacances i ens relaxem. Podria ser aquesta una de les causes per llençar el 10,7% més de menjar que la resta de l'any? Què podem fer per evitar-ho? Planificar la compra, organitzar el rebost, evitar la calor i guardar menjar amb el mòbil són algunes de les recomanacions per evitar el desaprofitament d'aliments a l'estiu, assenyalen des del moviment Too Good to Go.
Les altes temperatures o els viatges podrien ser la resposta al per què llencem més menjar a l'estiu. En aquest sentit, es recomana posar el menjar a la nevera perquè durant aquesta època de l'any, els aliments tendeixen a fer-se malbé abans de d'hora. D'aquesta manera, s'hauria de col·locar tota la fruita i verdura a la zona més temperada de la nevera. I la carn, el peix i els plats preparats que són més sensibles a la zona més freda. A més, es recomana que si s'ha de fer un viatge, es congelin els aliments per conservar-ne millor les propietats.

Però encara n'hi ha més, de consells. Per anar bé caldria organitzar el rebost de manera que els productes que han de caducar abans, fossin els més visibles per poder-ne tenir un control. A més, s'hauria de planificar bé la compra per tal d'adquirir productes realment necessaris i no comprar per comprar.
Per altra banda, des de Too Good To Go també es recomana dissenyar el menú de la setmana per saber exactament què es comprarà i què es consumirà, i aprofitar receptes que incloguin aliments que ja tenim.
Les llars espanyoles van llençar durant el període de primavera/estiu de 2018, fins un 10,7% més d'aliments que els que s'haurien fet malbé durant la temporada de tardor/hivern, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca y Alimentació (MAPA), publicades al Panel de quantificació del malbaratament de les llars. Així, en total, els espanyols van llençar durant la primavera i l'estiu de l'any passat fins a 667.792.886 quilos d'aliments, fet que suposava fins a 64,5 milions més que durant la tardor i l'hivern.

salut Aquesta és la raó perquè et costa tant menjar sa i com pots aconseguir-ho El Nacional

SALUT La ciència i la psicologia que hi ha darrere dels afartaments de menjar El Nacional

• Menjar

LA RECEPTA DELS CARDENALS

marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

 

22 de juliol de 2019    CONTE CONTAT     

LA RECEPTA DELS CARDENALS

Vilaweb

La sala d’espera pretén que les criatures sotmeses a pràctiques odontològiques creguin que són, gairebé, la continuació d’un joc. L’espai que destinen els dentistes, maxil·lofacials i altres especialistes en implants dentals a la distracció momentània de les criatures és ampli, amb molta llum artificial -la consulta ocupa el soterrani de tota una finca- i de tons verd clar. En una de les parets, un arbre en relleu antropomòrfic de branques amables i fullam confiat, mira qui el mira amb una rialla gran, absoluta, per poder mostrar la seva dentadura esplèndida, naturalment.
A la televisió de la sala d’espera, un canal estatal que menysprea tot allò que desconeix i voluntàriament ignora molt més del que recomana la més elemental deontologia periodística, mostra el vídeo fet amb terminal telefònic d’uns pescadors nord-americans que aconsegueixen pescar amb canya i després de molta estona de lluita, un immens tauró blanc. La bèstia emergeix de cop de l’aigua i com si sabés que el gravaven els ha mostrat la seva espectacular dentadura uns instants interminables, passats els quals ha girat en cua i ha desaparegut sense presses. El pacient que espera per ser atès ho pren com una picada d’ullet, com si els dentistes volguessin assegurar-li que les seves dents noves serien tan efectives i atractives com les del tauró.
El pacient ha arribat cinc minuts abans de la cita -mai no li ha agradat fer tard enlloc, ni a la sala de tortures mèdiques- i per mirar d’harmonitzar la nerviada fulleja una revista editada a Ciutat i escrita en castellà, naturalment, de les que usen paper boníssim fet d’arbres, editada fantasmagòricament, que ni es ven ni té subscriptors, que parlen de tot llevat de política però que presenten l’illa com si no hi hagués illencs i menys amb parla pròpia, que recomana llibres cap d’ells en català, naturalment, que dóna receptes de plats típics de l’illa incloent-hi la dels cardenals de Lloseta, vés per on. Per cardenals dolços està, renega el pacient dels implants.
No l’ha entretingut gens, ans al contrari, l’ha enrabiat, la revista amb poc text i manta fotografies. I no li convé gens, augmentar l’estrès, que des que s’ha aixecat va encartonat just pensar que li punyiran les dents sense contemplació i que això l’esmussa cosa de no dir, li omple de calfreds i contractures tota la musculatura. I repassant la sala d’espera que s’esforça per agombolar-lo i apaivagar-li l’angoixa, s’adona que a la taula central de la sala tan amable hi ha un gerro gran de vidre amb vuit pomes Granny Smith i ho considera una desconsideració insultant: ell no pot mossegar cap poma i els curadors d’aquella consulta d’excel·lents professionals bucodentals haurien de ser més curosos amb aquells detalls que, mal pensats o dissortadament disposats, poden ferir sensibilitats a punt d’erupció com la seva.
En plena elucubració que no aconsegueix harmonitzar l’inici d’histèria, entra a la sala d’espera una infermera amb pantalons balders però agradosos i camisa sense botons gens cenyits, i amb el cap cobert amb un mocador també gris que l’afavoreix força, amb la mascareta sota la barbeta per mostrar unes dents blanquíssimes, perfectament alineades, naturalment, i per demostrar tanta confiança com professionalitat, i li comunica que li sap molt de greu però que el maxil·lofacial que l’havia d’atendre acaba de tenir un accident lleu de cotxe, res seriós, un cop a un peu i poca cosa més, però que amb el trasbals no el podrà atendre avui i els altres professionals no poden refer l’agenda per fer-li un forat; i que ja li donarà una nova cita en breu.
I el pacient que li diu un adéu eixut, amb mala cara. I en haver fet dues passes, el pacient recula i demana educadament a la infermera si se’n pot dur la revista feta aquí i en castellà, naturalment, que hi ha una recepta que voldria fer. La infermera considera que regalar-li la revista és molt més que just, donada l’anul·lació de la visita, i és ella mateixa la qui l’ha hi fa a mans. Moltes gràcies, li diu el pacient, que frisa de ser a fora per esqueixar la revista en mil bocins amb tota la ràbia concentrada en els dits i en les seves dents atribolades però serrades.

Comparteix això:

• Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)
• Click to share on Facebook (Opens in new window)
• Feu clic per compartir a Google+ (Opens in new window)
• Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
• 
  

Tiquet restaurant

Xàtiva, la paella canònica s'expandeix al barri de Sant Antoni

Alejandro López Ribera, gerent i propietari de Grup Xàtiva, regenta una empresa familiar amb tres dècades d'història i arrossos espectaculars

Lourdes López 06.07.2019 05:30 h. Barcelona

elMón 

Paella de rap i carxofes del Xàtiva

Tres arrosseries, un multiespai par a esdeveniments a mida (Comunitat Trenta3), un càtering (Masfood), i la concessió de tres cafeteries. Ningú no ho diria, però el Grup Xàtiva és de gestió eminentment familiar. I no ho diria perquè sentim parlar dels seus arrossos i restaurants des de fa quasi tres dècades i la seva facturació bruta anual s'apropa als 3 milions d'euros. Una empresa familiar que ara s'expandeix amb un nou restaurant al barri de Sant Antoni.
Va ser als anys 80 quan Maria Antònia Ribera va fundar la primera arrosseria al barri de Les Corts. Amb formació en hostaleria i més de 30 anys d'experiència a l'esquena (havia estat directora de restaurants com La Dorada o el Neguri), va portar el bon nom del poble valencià de Xàtiva a Barcelona. Hi va treballar tota la vida i, quan es va jubilar, va deixar el negoci en mans del seu fill, Alejandro López Ribera. "Tenia 31 anys acabats de fer, era el 2004, i vaig entendre l'oportunitat d'agafar les regnes i el futur relleu del negoci", recorda López. Tot i que assegura que de petit no tenia una especial vocació per l'hostaleria perquè les hores intempestives, el treball en caps de setmana i nits li semblaven "una cosa inassumible per a l'ímpetu juvenil" i va optar per estudiar Història i "intentar ser periodista", la responsabilitat del negoci familiar el va atrapar. "Vaig estudiar Direcció de Restauració, però la meva mare va ser qui més em va ensenyar de l'ofici en la pràctica", assumeix.

"Vaig estudiar Direcció de Restauració, però la meva mare va ser qui més em va ensenyar de l'ofici en la pràctica"

López ha continuat la nissaga familiar i ha fet créixer el grup, fundat el 2004. Tant que, comptant el personal d'oficines, ja hi treballen 45 persones. Inquiet i apassionat, el restaurador assegura que no de forma imminent, però estan "oberts a ampliar encara més el grup de cara al futur".
I fa l'anunci, quan encara cou a Barcelona la seva darrera aportació al teixit de restaurants barceloní; un restaurant inaugurat ara fa dos mesos, al número 6 del carrer Muntaner. El Xàtiva Sant Antoni és una arrosseria clonada a les seves dues germanes grans que reemplaça físicament La Volàtil, l'últim restaurant del xef Xavi Novells (Can Pineda, ex Floreta i Els tres porquets) tancat ara fa pocs mesos. "La zona ens va agradar molt. D'una banda, es troba en un edifici i carrer elegant i coneguda de la ciutat, a l'Eixample. D'altra, entràvem al barri de Sant Antoni, relativament a prop del recentment inaugurat mercat. Així, aconseguíem tornar a establir-nos en un barri, ja que els nostres altres dos locals de Les Corts i Gràcia estan situats en carrers molt de barri, de manera que ens permetia acostar-nos a clients potencials locals i a famílies. Finalment, tampoc negarem la importància d'establir-nos a prop del centre, ja que Barcelona és una ciutat molt turística, i tenir aquesta proximitat al turisme és molt important en el nostre sector, encara que sense renunciar als nostres orígens i autenticitat", explica el restaurador.

Manca de mà d'obra vocacional

"Aquest nou local era atractiu perquè ja estava muntat i amb molt bon gust, i modern. Tot just s'havia reformat l'any 2015. El fet d'haver de fer obres és un hàndicap a l'hora de muntar un restaurant, ja que els costos que inicialment tens previstos, es disparen un 30% fàcilment i les normatives són molt exigents". López no amaga que el seu ofici demana diners, molta dedicació i ensopega amb alguns entrebancs sistèmics: "Avui, per menys de 200.000 euros per un local de 150 metres a Barcelona i una mica cèntric és inviable fer-ho. Després, establir-te en segons quines zones fa que hagis de pagar uns lloguers que fan inviable el negoci. A més, encara que és normal que hi hagi una regulació, ja que la competència és molt elevada, les normatives són molt limitadores, en alguns casos amb moratòries que impedeixen establir-se en molts barris. Aquesta limitació provoca el sobrecost a l'hora d'haver d'agafar un local.

Una tapa de gambes del Xàtiva

Remenat de bolets amb blanc i negre de botifarra

El nou restaurant Xàtiva de Sant Antoni

Alejandro López Ribera

Un altre assumpte delicat és la gestió del personal. És una professió amb un desgast psicològic important en la qual no pots fallar i has de donar la cara en tot moment, [...] és molt complicat trobar prou personal vocacional i professional. Si a això li sumes que en aquest país fa 30 anys que cau la natalitat, costa trobar personal local que vulgui dedicar-se a aquest ofici. Afortunadament, la immigració ha vingut a cobrir aquesta mancança, però molts ho fan per necessitat, no per vocació, i com una cosa passatgera. Així que costa molt aconseguir bons professionals i personal en general que vulgui aprendre i créixer en l'ofici".

Paella valenciana de proximitat

De moment, en el seu negoci sí que n'hi ha, d'ofici. La nova arrosseria emula el bo i millor dels seus altres establiments. Cuinen una gamma de més de 25 paelles i arrossos (vegetals, de carn, de peix, mixtes, melosos, i caldosos) amb la varietat bomba Riuet, DO València del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, i sota la direcció de l'Òscar Galindo. Els arrossos caldosos fan xup-xup afegint-hi aigua de mar a la cocció i els de verdures, les incorporen ecològiques.
D'una banda i l'altra de la geografia valenciana i catalana, tenen fama els seus arrossos del Senyoret (tot pelat per no fer feina amb les mans), també l'arròs passejat (una recepta que no es feia a casa sinó que es portava a fornejar a les fleques), la paella valenciana i l'arròs melós de cua de bou. "No sabem del cert quants en servim setmanalment –confessa- però de ben segur que aquests tres, que són els més representatius de la casa, suposen un 35-40% i que valorant les comandes setmanals a les tres arrosseries arribem als 2.500".
Als mesos de fred, la seva carta gira i pivota entre ingredients de temporada. Els seus arrossos incorporen verdures de temporada com les carxofes i els bolets. I Òscar Galindo, xef executiu del grup, treu a lluir plats com l'escalivada ecològica el Xillu amb anxoves o una espectacular amanida de patata i bonítol.
Caldosos, melosos o secs, els arrossos dels tres restaurants fan feliços més de 3.000 comensals a la setmana que no han de migrar a la veïna comunitat valenciana per degustar una paella canònica.

Arrosseria Xàtiva Sant Antoni

Adreça: Carrer de Muntaner, 6, Barcelona
Telèfon: 934195897
Horari: cada dia de 13 h a 00 h
Preu mitjà: 35 euros

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.

Més Informació

Colibrí, l'antropologia aplicada a un bar de la Barceloneta

De JP Morgan als fogons del Hawker 45

Xerta, a l'Eixample també es cuina anguila amb suc

Recepta: ‘Cebiche’ de corbina

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: ‘Cebiche’ de corbina

Aquest plat que ens ofereix 'La cuina de la Neus' també es pot fer amb rap o amb lluç

Per: Neus Cuscó

06.07.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
(per a 4 persones)
600 g de corbina a filets
4 llimes
una mica de coriandre
1 bitxo petit
1 ceba morada
sal, pebre, oli d’oliva
un tros de iuca i
una mica d’enciam per a decorar

Elaboració:

Tallem la corbina a daus, neta d’espines i espellada, i la posem en un bol. La salem. Hi afegim el suc de les llimes (les espremem amb les mans), un bitxo petit esmicolat (sobretot sense llavors) i la ceba tallada ben prima a rodanxes. Ho deixem maridar mitja hora o tres quarts, a la nevera, bo i tapat. El peix ha de canviar de color.

Servim el cebiche en bols individuals: en posem una mica del macerat, hi afegim coriandre tallat petit, un raig d’oli, ho corregim de sal i decorem el plat amb unes llesques de iuca fregida i unes fulles d’enciam.

Cebiche de corbina

La cuina de la Neus

Recepta: Tàrtar de salmó i alvocat

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Tàrtar de salmó i alvocat

És un plat fàcil de fer i molt adequat per a aquesta època de revetlles

Per: Neus Cuscó

15.06.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
(per a quatre persones)
400 g de salmó fumat
4 alvocats
1 ceba tendra
1 grapat de cogombrets en vinagre
suc d’una llimona
pebre negre
1 culleradeta de cafè de mostassa
2 cullerades d’oli d’oliva
sal
formatge parmesà
germinats per a decorar
mantega i torradetes per a acompanyar
Elaboració:
En un bol hi posem els cogombrets a trossets petits, el suc de mitja llimona, la ceba tendra picada, el pebre negre, la sal, la culleradeta de mostassa i dues cullerades d’oli d’oliva. Ho barregem tot. Després hi afegim el salmó fumat a talls petits. Ho tornem a remenar i ho deixem reposar cinc minuts.
Muntem els plats: en un motlle col·loquem el salmó amanit abans. El premem. A sobre hi posem l’alvocat també a trossets petits. Hi tirem una mica de pebre. Podem fer un guarniment amb formatge parmesà: posem una mica de parmesà entre dos papers d’anar al forn i l’enfornem dos minuts o tres. Amb aquesta peça decorem el plat, juntament amb els germinats. L’acompanyem amb unes torradetes amb una mica de mantega.

La cuina de la Neus

Tàrtar de salmó i alvocat

Gastronomia

​MAPA 24 terrasses de Barcelona per gaudir de l'estiu amb tapes i cervesa Inedit

 

El Vespres Inedit's combina les vistes de la ciutat amb la millora cervesa i gastronomia

per NacióDigital, 1 de juliol de 2019 a les 18:15

1 de juliol de 2019 a les 18:15

|

Vespres Inèdit's | Damm

Torna el Vespres Inedit's, una proposa per gaudir de l'estiu a Barcelona combinant les vistes de la ciutat amb la millor cervesa i gastronomia. Fins el 28 de juliol i de sis de la tarda al nou del vespre, 24 terrasses de la ciutat oferiran dues tapes d’autor i una cervesa Inedit de Damm de 33 cl per 9 euros.



Durant els dies que durin els Vespres Inedit’s, 23 terrasses d’hotels i una d’un restaurant presenten una àmplia varietat de propostes gastronòmiques de la mà de reconeguts xefs, aptes per a tots els gustos i per gaudir amb la millor posta de sol de la ciutat.

Vespres Inedit's 2019 by naciodigital on Scribd

Un total de 48 propostes aptes per a tots els gustos, que van des d’actualitzacions de clàssics de la gastronomia -com el “caneló cruixent de galta de porc ibèric i suc de carn amb cireres” de l’Hotel Casa Fuster- a elaboracions amb ingredients de proximitat -com el “mini niu de patata amb samfaina i formatge de la Garrotxa” de l’Hotel Hilton Diagonal-, passant per creacions d’inspiració oriental -com el “brioix de curri thai planxat farcit de pollastre, ceba confitada, herbes fresques i pols de cacauet” de l’Hotel Sofia- o llatina -com el “cebiche de llagostins amb llet de tigre i coco” de l’Hotel Barcelona Princess-, entre d’altres.

Una edició en la que participa per primera vegada la xef amb més estrelles Michelin del món, Carme Ruscalleda, qui ens proposa una coca de briox d’adobats, salmó i maionesa de miso, i un gotet de salmorejo de remolatxa, llagostí, gelatina de poma i xia, amb un dauet de pa amb tomàquet per gaudir des de la terrassa de l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona.

Inedit, la cerversa de Damm i Ferran Adrià

Inedit va néixer el 2008 de la mà dels mestres cervesers de Damm, Ferran Adrià i l’equip de sommeliers d’elBulli. Pensada especialment per acompanyar, amb el màxim respecte, la nova gastronomia, plena de contrastos i matisos aromàtics.

Inedit és una barreja de dues cerveses –cervesa de malt d’ordi tradicional i cervesa de blat-, aromatitzada amb llúpol, coriandre, pell de taronja i regalèssia. És una cervesa d’alta intensitat i complexitat aromàtica, amb un aspecte lleugerament tèrbol. Molt afruitada i floral al nas, amb sensació de llevat fresc i reminiscències d’espècies dolces. De textura cremosa i fresca, volum suau i carbònic delicat.

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

2 Salsas caseras para hacer este verano

Sapos y Princesas

hace 4 días

1/5 páginas

Recetas con berenjenas fáciles y súper apetitosas

Alternativas a la sangría clásica

© Sapos y Princesas 5 Salsas caseras para hacer este verano

Con el verano llegan las barbacoas, las cenas en el jardín y las comidas fresquitas y rápidas para combatir el calor. Platos a los que queremos dar un toque especial, pero ¿cómo hacerlo? Atento a estas ideas porque la clave está en añadir un buen aliño a la carne a la parrilla, al pescado cocinado a la brasa o a unas deliciosas verduras y ensaladas. Estas son algunas de las salsas caseras para verano más ricas.

1. Chimichurri

© Proporcionado por Sapos y Princesas salsas caseras para verano chimichurri

Una de las salsas más populares a la hora de acompañar los asados y las barbacoas es el chimichurri. Sabores frescos para un verano caluroso.

Ingredientes

• 2 tazas de hojas de perejil fresco picado
• 4 dientes de ajo medianos pelados y machacados
• ¼ taza de hojas frescas de orégano o 4 cucharaditas de orégano seco
• ¼ taza de vinagre de vino
• ½ cucharadita de ají
• Aceite de oliva
• Sal y pimienta

Preparación

1. Pon el perejil, el ajo, el orégano, el vinagre, el ají, la sal y la pimienta en el robot de cocina.
2. Pica hasta que todo tenga una consistencia fina.
3. Añade, sin dejar de triturar, el aceite en un hilo constante.
4. Deja en un recipiente y revuelve antes de servir. 

© Proporcionado por Sapos y Princesas salsas caseras para verano hechas de aguacate

¿Qué te parece dar un toque diferente a la tradicional receta del chimichurri? Tus invitados se sorprenderán con esta salsa, la clave está en el aguacate.

Gestión anuncios

5 Salsas caseras para hacer este verano

Sapos y Princesas

hace 4 días

2/5 páginas

Recetas con berenjenas fáciles y súper apetitosas

Alternativas a la sangría clásica

2. Salsa de aguacate

© Proporcionado por Sapos y Princesas salsas caseras para verano hechas de aguacate

¿Qué te parece dar un toque diferente a la tradicional receta del chimichurri? Tus invitados se sorprenderán con esta salsa, la clave está en el aguacate.

Ingredientes

• ⅓ de taza de aceite de oliva virgen
• ¼ taza de zumo de limón fresco
• 1 diente de ajo picado
• 1 taza de perejil picado
• 1 cucharada de orégano fresco
• 1 aguacate pelado y triturado
• Sal

Preparación

1. En un tazón mezcla el aceite, el zumo de limón, el ajo y un poco de sal. Revuelve.
2. Añade el perejil y el orégano. Deja reposar durante 30 minutos.
3. Pela el aguacate, quita el hueso y machaca con un tenedor hasta que quede una pasta suave.
4. Pasada la media hora incorpora el aguacate y vuelve a sazonar si fuese necesario.