divendres, 30 d’agost del 2019

L'important no és la dieta, sinó el tipus d'aliments que consumim

Dieta Unsplash
Per mantenir una bona salut, especialment la cardiovascular, per sobre de fer una dieta en concret cal fixar-se com a prioritat incloure al menú aliments saludables. Així ho han posat de manifest un equip d'investigadors del Beth Israel Deaconess Medical Center de Boston en un estudi que s'ha publicat a la revista International Journal of Cardiology.
Els experts asseguren que la major part de la població, sobretot aquella que té que canviar els seus hàbits a causa d'una patologia, solen preocupar-se en excés sobre el tipus de dieta han de seguir per mantenir el cor sa o perquè el sistema cardiovascular estigui en perfectes condicions. Per aquesta raó, van decidir comparar els efectes de tres dietes sobre els riscos de malalties cardíaques.
Sashimi
Cada una de les tres alternatives va seguir el patró de la dieta DASH (Dietary Approaches to Stop Hypertension), un tipus de dieta que es va dissenyar per a les persones que patien hipertensió i que s'ha convertit en una de les més recomanades per la comunitat científica com a exemple d'alimentació saludable. Es basa a reduir el consum de sal i augmentar el de fruites, verdures, cereals integrals, lactis baixos en greixos i proteïnes sense greix.
Però les tres opcions de dieta es van enfocar en un macronutrient principal: carbohidrats, proteïnes o greixos insaturats. En la dieta rica en carbohidrats, al voltant del 58% de les quilocalories provenien de carbohidrats; la dieta rica en proteïnes va reemplaçar el 10% de les quilocalories de carbohidrats amb proteïnes; i la dieta de greixos insaturats va reemplaçar el 10% de les quilocalories de carbohidrats amb greixos insaturats, com per exemple, d'alvocats, nous i peix.
Una vegada els voluntaris van seguir els patrons alimentaris durant sis setmanes, es va examinar l'efecte de les tres dietes sobre els factors de risc cardiovascular, com la pressió arterial sistòlica, el colesterol de lipoproteïna de baixa densitat (LDL), els nivells de proteïna C reactiva –un marcador d'inflamació– i la troponina d'alta sensibilitat, que és un marcador de lesió cardíaca subclínica.
Pasta
L'edat dels participants era de mitjana 54 anys, el 45% eren dones i el 55% afroamericans. Es van mesurar els factors de risc cardiovascular al principi i al final de cada dieta i van comparar els efectes entre les dietes. L'anàlisi va revelar que les tres dietes van tenir efectes positius i ràpids en la salut del cor, ja que totes van disminuir els marcadors d'inflamació i lesió cardíaca. El curiós és que els canvis en la composició dels macronutrients no va marcar la diferència, el que vol dir que no és tan important si la dieta és alta o baixa en greixos o carbohidrats saludables, sinó que el factor més decisiu per millorar les lesions cardíaques és la qualitat dels aliments de la dieta.
Segons els experts, "una dieta saludable, independentment del perfil dels macronutrients, pot mitigar directament el dany cardíac i la inflamació", per la qual cosa la flexibilitat en la selecció d'aliments per a les persones que intenten menjar més sa, és perfectament factible.
 

diumenge, 25 d’agost del 2019

Del còctel mariner als canelons de brandada, les receptes d’estiu de la setmana

SOCIETAT > GASTRONOMIA

Del còctel mariner als canelons de brandada, les receptes d’estiu de la setmana

VilaWeb publica una sèrie de receptes d'estiu de la nutricionista Dolors Borau
Durant les vacances, cuinar pot ser una activitat per a compartir amb la parella o amb els fills, petits i no tan petits. Però la cuina també pot ser un lloc on la gent no vol passar gaire estona durant aquests dies de lleure. L’arribada de la calor ens convida a fer uns menús més frescs, amb preparacions més senzilles i que no requereixin coccions llargues.
Com que hem de menjar, caldrà cercar una manera d’alimentar-nos bé sense gaire esforç. Hi ha diverses opcions: menjar fora de casa i pagar per ser servits, fer-se convidar, menjar a casa dedicant una estona a la cuina, comprar a les botigues de menjar cuinat o comprar productes envasats ja preparats. També es pot fer una mica de cada cosa, però recordeu que cal confiar en la intuïció: la vista i l’olfacte no enganyen. Trieu els establiments que us convidin a entrar-hi perquè són nets i no fan olor d’oli recremat i, quan compreu, trieu els productes que us entrin més pels ulls, llegiu-ne les etiquetes i opteu per la qualitat. Està molt bé comprar un gaspatxo preparat i prendre-se’l fresc a casa: és bo, és saludable i no cal sentir-se culpable perquè no l’heu fet vosaltres. Com a dietista, us animo a menjar de tot i variat.
Aquestes setmanes d’agost trobareu ací unes quantes receptes per a tots els gustos. Us deixem un recull de les d’aquesta setmana:
Amanida d’arròs amb salmó. El peix és un producte animal, que (com la carn, els ous i la llet) és ric en proteïnes d’alt valor biològic, és a dir, proteïnes que ens aporten els aminoàcids essencials que permetran al nostre organisme de construir i reconstruir les cèl·lules que contínuament hem de renovar.

Tabule. El tabule és un plat fred originari del Líban i Síria que es prepara amb la varietat de blat búrgul. En aquests països el blat es cou, es deixa assecar i després es mol per fer-lo servir en tot de receptes culinàries.

Empedrat. L’empedrat és una recepta tradicional de la cuina catalana molt habitual a taula quan fa calor. El nom descriu l’aspecte del plat: les mongetes són com unes pedres on trobem, barrejats a bocins, més ingredients. És un plat que sembla un mosaic.

Còctel mariner. Aquesta recepta porta molt poca feina, és divertida i ideal per a menjar quan fa calor. Els seus ingredients són diversos animals marins: les gambes, el pop i els musclos. Tots tenen en comú que aporten molt poques quilocalories a la dieta: són composts majoritàriament de proteïna i no contenen hidrats de carboni (per això són poc energètics). El contingut en greix d’aquests animals és molt baix, però alguns, com el calamar, la sípia o la gamba, aporten colesterol.

Canelons de brandada. Us donaré la recepta que em va fer arribar un bacallaner de confiança: aquesta no duu patata ni farina, però sí una mica de crema de llet. Admet variacions i personalitzacions a l’hora de guarnir els canelons perquè es poden utilitzar les verdures que es vulgui per fer-les saltades.

Per què el iogurt grec compta amb tants beneficis per a la salut

Yogur griego
Fa un parell de dècades va arribar als comerços un tipus de iogurt que era desconegut per a la majoria de la població i que es va fer famós gràcies a un anunci de televisió. En ell, una senyora gran deia una expressió que es va fer viral durant un temps: "jroña que jroña". La traducció del grec del qual no és cap altra que "anys i anys".
Va ser el moment en què molts van descobrir que existia el iogurt grec. Un producte que es va començar a vendre de seguida amb èxit als supermercats, almenys durant el temps que va durar la publicitat, i la frase d'"anys i anys" del qual feia referència a l'enorme tradició que hi havia al país hel·lè a la producció d'aquest tipus de iogurt.

Què és el iogurt grec

El iogurt grec es diferencia d'altres iogurts en què durant la seva elaboració passa per un procés de colada per eliminar el sèrum. El sèrum és un líquid que conté lactosa, un sucre natural que es troba en la llet i davant del qual hi ha persones que presenten una intolerància.
L'elaboració d'un producte com el iogurt és un procés de fermentació de la llet mitjançant cultius vius de bacteris beneficiosos. I en el cas del iogurt grec, l'eliminació del sèrum que es produeix durant el procés fa que el producte acabat sigui més espès i cremós que el iogurt tradicional, més baix en sucre i amb un sabor més agre.

Això sí, és important que quedi clar que no és el mateix el iogurt grec que el que es comercialitza com a iogurt estil grec, que no és cap altra cosa que un iogurt tradicional a què se li han afegit espessidors perquè ofereixi un aspecte similiar al veritable. Com és lògic, el iogurt estil grec no reporta els mateixos beneficis per a la salut que l'original ja que el seu procés d'elaboració no és el mateix.
A continuació veurem alguns dels avantatges que té per a la teva salut el iogurt grec tradicional gràcies a nutrients com els probiòtics, les proteïnes, el calci, el iode i la vitamina B12.

Millora de la salut òssia

Gràcies al calci i les proteïnes que conté ajuda a reduir el risc d'osteoporosi, una malaltia degenerativa que afecta sobretot a les dones i, en especial, després de la menopausa.

Una millor salut intestinal

El iogurt grec conté probiòtics, uns bacteris que ajuden a restablir un equilibri bacterià saludable dins de l'intestí. Tanmateix, i malgrat que és un fet que beneficia a algunes persones, un estudi científic de 2018 va concloure que n'hi ha altres que són resistents als beneficis dels probiòtics, per la qual cosa no es pot generalitzar.

Augmenta el metabolisme

Menjar iogurt grec, com a part d'una dieta equilibrada que inclou prou proteïnes, carbohidrats rics en fibra i greixos saludables, pot ajudar a augmentar el metabolisme.

Redueix la gana

En ser un aliment ric en proteïnes, provoca que qui el consumeix tingui una sensació de sacietat durant més temps, amb la qual cosa la ingesta alimentària pot ser menor durant el dia. Hi ha estudis que afirmen que un increment de proteïnes en la dieta fa que es consumeixin menys calories, la qual cosa contribueix a poder perdre pes.

Fomenta la bona salut mental

Un estudi de 2016 va descobrir que el consum diari de 100 grams de iogurt probiòtic ajuda a patir menor estrès, depressió i ansietat. La raó té a veure amb la coneguda relació que existeix entre l'intestí i el cervell, i la capacitat de l'intestí per produir neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina.

Desenvolupament de la massa muscular

El iogurt grec s'ha demostrat com a beneficiós per augmentar la massa muscular, en especial en aquelles persones realitzen entrenament de resistència i l'introdueixen en les seves dietes.

dimarts, 20 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Tabule

El cereal del cuscús i el tabule
El tabule és un plat fred originari del Líban i Síria que es prepara amb la varietat de blat búrgul. En aquests països el blat es cou, es deixa assecar i després es mol per fer-lo servir en diverses receptes culinàries.
El cuscús és un aliment d’origen amazic, que es cuina al Marroc, Algèria i Tunísia. S’hi fa servir sèmola de blat i es prepara en uns recipients de dos pisos: a baix es guisa la verdura, els llegums i la carn i al pis de dalt, que és un colador, es cou el cuscús al vapor. Al segle XIII aquest plat es va introduir a al-Andalús i quan els francesos van colonitzar el Marroc, a principi del segle XX, va arribar a Europa.
Aquí en fem la nostra interpretació i l’anomenem ‘cuscús’ quan és un plat calent amb verdura guisada i més ingredients (llegums, carn…) però acostumem a anomenar-lo ‘tabule’ si en fem una amanida amb verdura fresca.
En tots dos casos fem servir el gra mòlt de blat que es ven pre-cuinat al vapor i assecat. Això vol dir que la cocció a la nostra cuina serà molt ràpida i senzilla. Precisament perquè és un cereal pre-cuinat i triturat, és de molt bon pair i ideal per a tothom: de les criatures fins a la gent gran, perquè no costa gens de mastegar.
El 12% del pes del cuscús és proteïna vegetal. Per això la cuina tradicional dels països d’origen fa combinacions amb els llegums i una mica de carn per aconseguir una proteïna completa i de qualitat.

Hi ha varietats de cuscús adaptades als qui tenen intolerància al gluten, preparades amb uns altres cereals, que podeu trobar en botigues de dietètica. També n’hi ha de fetes amb cereals integrals, mòlts amb la clofolla, que contenen una gran quantitat de fibra vegetal.
A l’hora de preparar-lo és fonamental mantenir sempre la proporció de sèmola i líquid: a 1 tassa de 200 g de sèmola s’hi ha d’afegir una tassa de 200 ml d’aigua o brou. La proporció serà sempre aquesta: la mateixa quantitat de farina que de líquid.
El julivert i la menta
El julivert és una planta originària de Grècia que abans es trobava a tots els indrets de la Mediterrània. Creix espontàniament al costat de parets i roques, al voltant de les cases de pagès. Ara es cultiva arreu del món.
És una planta que fa molts anys que es fa servir com a condiment a les nostres cuines. Conté uns quants minerals: calci, potassi, fòsfor, magnesi i ferro. També és ric en vitamines: en conté gran quantitat de dues amb poder antioxidant, la vitamina A i la C. Que en el mateix aliment hi coincideixin el ferro i la vitamina C és una sort perquè aquesta ajuda a absorbir el ferro no hemo dels vegetals. A més, el julivert és l’aliment que aporta més vitamina K, la que s’anomena antihemorràgica.
És, doncs, una planta amb molt d’interès nutricional que fa segles que forma part de la nostra dieta: és un ingredient habitual de la cuina, es fa servir cada dia en nombrosos plats com a condiment, però amb una aportació petita i constant. El cas és que hem aprofitat els beneficis del julivert durant segles, en moments en què aquests nutrients eren molt necessaris. Novament, la saviesa popular es va posar en funcionament per treure partit d’aquesta planta humil.
La denominació ‘menta’ fa referència a diverses espècies del mateix gènere de plantes aromàtiques: la menta sativa, la menta poliol o la menta piperita en són una mostra. Les fulles picades es posen en amanides fresques o se’n poden fer infusions. Les substàncies amargues que conté estimulen la secreció dels sucs gàstrics i per això són herbes digestives que ajuden a reduir els gasos i flatulències, redueixen les diarrees i els espasmes intestinals. També té un lleuger efecte antisèptic i antiinflamatori i es recomana en els refredats per calmar la inflamació de la laringe i els bronquis. Té una aroma intensa i molt característica i sempre aporta frescor.
Recepta
Reprodueixo la recepta de tabule tal com l’he apresa, però admet les variacions que cadascú hi vulgui fer. A mi no m’agrada posar-hi tomàquet perquè humiteja massa la sèmola, però hi ha receptes que també n’inclouen.
Ingredients (per a 2 persones)
• 160 g de sèmola seca (80 g per persona)
• 160 ml d’aigua
• 1 pebrot vermell
• 1 pebrot verd
• 1 cogombre
• un grapat de panses de Corint
• 1 llimona
• julivert
• un bon grapat de fulles de menta
• oli d’oliva verge extra
• sal
Preparació
• Poseu els 160 ml d’aigua en un cassó i escalfeu-lo.
• Mentrestant, en una paella de diàmetre gran, poseu-hi un raig d’oli i passeu-hi la sèmola a foc baix perquè no es cremi. Aparteu-ho del foc.
• Quan l’aigua sigui calenta, aboqueu-la al damunt de la sèmola, remeneu-ho i apagueu el foc.
• Deixeu reposar la sèmola hidratada 3 minuts i, en acabat, torneu a encendre el foc i remeneu-ho perquè se separin tots els grans.
• Traieu el cuscús de la paella i poseu-lo en un recipient perquè es refredi.
• Renteu la verdura i eixugueu-la.
• Agafeu el pebrot vermell, obriu-lo pel mig i traieu-ne les llavors. Si és gros, en tindreu prou amb mig i podeu guardar l’altre mig. El talleu a la juliana, en tires no gaire gruixudes però tampoc no gaire primes, i després talleu les tires a daus petits.
• Feu això mateix amb el pebrot verd i el cogombre, tallant-los a trossets petits.
• Afegiu-hi un grapat de panses al vostre gust.
• Renteu les fulles de julivert i de menta i eixugueu-les amb un paper de cuina.
• Quan la sèmola s’hagi refredat, afegiu-hi la verdura tallada, una mica de sal, un raig d’oli i, amb un molinet picador, afegiu-hi el julivert i després la menta ben picades.
• Renteu la llimona, eixugueu-la, obriu-la pel mig. Poseu-hi el suc de tota la llimona.
• Deixeu-ho refredar a la nevera i remeneu-ho abans de servir-ho.
Suggeriments
• A l’hivern el podeu preparar amb verdures saltades, l’amaniu amb un raig de salsa de soia i us el podeu menjar calent. També hi podeu afegir cigrons per fer-ne un plat amb la proteïna vegetal completa.
• És un primer plat que atipa i es pot combinar amb un segon a base de proteïna animal que no sigui gaire calòric: pollastre, peix o ous.
Comentaris
• És una recepta apta per a dietes vegetarianes.
• Conté gluten, però es pot cercar una sèmola que no en tingui.
Valoració nutricional
Aquesta recepta aporta molta energia perquè hi ha molts glúcids. També hi ha una bona quantitat de proteïnes vegetals. En canvi hi ha molt pocs greixos, els que provenen de l’oli d’oliva per amanir i són saludables. És un plat assaciant però de bon pair. Així i tot, es recomana de servir-se’n un plat amb una ració que no sigui generosa perquè conté moltes quilocalories i, amb poca quantitat, ja et sents ple.

divendres, 16 d’agost del 2019

Dues cerveseres catalanes s'incorporen al catàleg de Mercadona

Dues cerveseres catalanes s'incorporen al catàleg de Mercadona

La cadena amplia a 28 els seus proveïdors de cervesa amb noves referències artesanals

Mercadona ha reforçat la seva categoria de cerveses ampliant el nombre de proveïdors de cervesa de 7 a 40, amb la incorporació, entre d'altres, de dos proveïdores catalanes de cervesa artesanal, Barcelona Beer Company i Cervezas Tibidabo. La companyia va decidir ampliar i especialitzar la categoria de cerveses el 2017, després de copsar que alguns dels seus clients no trobaven solucions a certes necessitats als lineals de les botigues. Per a això, va iniciar una tasca de coinnovació juntament amb més de 1.000 clients que li ha permès, després de més d'un any de feina, actualitzar aquesta categoria incrementant la qualitat de les cerveses bàsiques (Suau, Clàssica, Especial i Sabor a Sud), combinats i sense alcohol, i oferint solucions específiques a necessitats concretes per mitjà de l'especialització (especialitats). A més, aquest treball de millora ha significat optimitzar l'oferta al lineal i aconseguir una millor adaptació a les necessitats locals, ja que els clients de Mercadona valoren la procedència i la proximitat del producte.
Aquesta aposta, sumada a la consolidació de les varietats més tradicionals, en què també s'ha millorat la qualitat, ha permès donar un impuls a la categoria, fet que s'ha vist reflectit conseqüentment en el volum de compres. Així, per exemple, durant el 2018 la companyia ha comprat 90 milions de litres més de cervesa produïda a l'Estat espanyol, fins a arribar als 240 milions. Aquest volum s'ha traduït, paral·lelament, en un increment de les compres de matèria primera del camp espanyol per part dels proveïdors que, en el cas de l'ordi, han augmentat en 14 milions de quilos més que el 2017.

40 fabricants de cervesa

Mercadona, que actualment col·labora amb 40 fabricants de cervesa, ha passat a treballar amb vint-i-vuit cerveseres a l'Estat espanyol (Mahou, Heineken, Damm, Estrella Galicia, La Zaragozana, Compañía Cervecera de Canarias, Font Salem, Tyris, La Sagra, Arriaca, La Virgen, Birra & Blues, Alegría, Premium Beers, Gara, Mulhacén, Nazarí, Rosas, Alma Turdetana, Gaitanejo, Domus, La Salve, 15&30, Tibidabo, Barcelona Beer Company, Mica, Kadabra i Toro) i 12 proveïdors internacionals (Saint Omer, Martens, Birra Castello, Krombacher, Bavaria, Asahi, Société des Boissons du Maroc, Brasserie Licorne, Haacht, Marston's, Frutapac i Gmodelo).
Mitjançant el Model de Coinnovació de Mercadona i de la col·laboració amb els proveïdors Totaler, avui s'ofereixen noves solucions i nous sabors com les diferents varietats de cervesa: sense gluten, radler 0'0, de blat, doble malta, reserva, torrades, Pale Ale, IPA i artesanes. A més, se n'ha millorat la qualitat buscant les millors matèries primeres i apostant per una elaboració més natural i sense additius.
La transformació de la categoria ha suposat per a la cadena passar a oferir fins a 70 opcions diferents de cervesa, un assortiment més complet, especialitzat i original que els “Caps” (que es com la companyia anomena internament els clients) estan reconeixent.

Dotze maneres de lluitar contra el malbaratament alimentari


Entre el 25% i el 30% dels aliments que es produeixen acaba a les escombraries. És una de les moltes dades que aporta l‘informe de l’ONU sobre la relació entre la producció d’aliments i el canvi climàtic publicat la setmana passada. Malgrat que la recomanació de reduir el consum de carn en va ser l’aspecte més polèmic, els científics també alerten que frenar el malbaratament alimentari és indispensable per a combatre l’escalfament mundial, perquè alliberaria terres cultivables, s’emetrien menys gasos d’efecte hivernacle –conseqüència d’aquesta producció d’aliments– i no es malgastarien recursos com ara l’aigua. De fet, els aliments que es llencen són responsables d’entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes per l’ésser humà. Això no és tot. L’informe també calcula que l’increment de la població mundial farà que el preu dels cereals augmenti d’un 7,6% el 2050, que alhora conduirà a una pujada general dels preus dels aliments i a un perill d’inseguretat alimentària i fam. A més, l’augment de la població conduirà a incrementar encara més la superfície agrícola.
Per què el consum de carn té relació amb el canvi climàtic? Tres claus per a entendre l’alerta de l’ONU 
Malgrat que el malbaratament alimentari de supermercats, restaurants i establiments és enorme, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors calcula que les cases són les responsables del 42%. Impedir que això passi als supermercats és, en gran part, responsabilitat de l’administració. A l’estat francès, per exemple, el 2016 es va prohibir per llei que els supermercats llencessin o destruïssin menjar en bon estat que no venien i es va obligar que el donessin a associacions caritatives i bancs d’aliments. Però com a consumidors podem fer un petit canvi d’hàbits per a revertir aquestes dades, intentar consumir de manera més ètica i equilibrada i, a més, estalviar diners.

1. Fer servir aplicacions per a oferir i aconseguir menjar

Els telèfons intel·ligents presten la possibilitat de posar ràpidament en contacte qui vol donar menjar amb qui vol obtenir-ne de manera gratuïta o a un preu baix. Encara que són força desconegudes, n’hi ha de molt pràctiques. Aplicacions com ara TooGoodToGo, Tapper, NTEY o WeSaveEat permeten de consultar els establiments i restaurants que són a la vora i que venen lots amb allò que els ha sobrat a un preu molt baix. Iniciatives com SoyComidaPerfecta funcionen de manera diferent: els impulsors recuperen productes en perfecte estat per al consum procedents de la indústria i els supermercats abans que siguin llançats i després els comercialitzen amb descomptes del 80%. Són productes que acabarien a la brossa per la proximitat de la data de caducitat o perquè tenen mal aspecte o alguna petita tara, explicada a l’aplicació. Algunes altres, com ara Olio o Yo no desperdicio, funcionen com a eina col·laborativa per a compartir menjar. Tothom pot anunciar-hi allò que li sobra i veure quins productes sobren als altres, contactar-hi al xat de l’aplicació i donar menjar o bé obtenir-ne de manera gratuïta.

2. Comprar només allò que cal

Quan anem al supermercat, sovint acabem comprant més menjar que no necessitem, bé perquè no recordem si tenim prou quantitat d’un producte concret a casa, bé perquè pensem que no passa res si en comprem més ‘per si de cas’. Una bona manera d’evitar això és no anar-hi mai sense la llista de la compra o no acabar comprant més productes només perquè estan d’oferta. Per no deixar-se la llista a casa, és millor escriure-la en alguna aplicació mòbil, que a més es pot compartir amb els companys de pis o la família per assegurar que sempre sigui actualitzada. Planificar menús setmanals i mensuals amb les quantitats especificades també és una bona manera de no comprar ni cuinar de més. Un altre petit truc pot ser anar a comprar amb l’estómac ple. Sembla irrellevant, però diversos estudis demostren que anar-hi amb l’estómac buit comporta comprar aliments per caprici, amb més calories i més perjudicials per a la salut i, per tant, innecessaris.

3. Conservar correctament els aliments

La millor manera de no llançar menjar és conservar de manera correcta els aliments perquè durin tant com sigui possible. Sembla evident, però en això sovint cometem errors de manera inconscient. Els més comuns tenen a veure amb la conservació de la fruita i la verdura. No tota s’ha de guardar a la nevera i cal conèixer quina és millor guardar-la a dins i a fora. Les pomes, les peres, les cebes, els tomàquets i els alls es conserven bé a temperatura ambient, mentre que l’enciam, els espinacs, les mongetes verdes o el bròquil s’han de guardar a la nevera. Cal saber-ho perquè, a més d’influir en el gust, hi ha aliments, com els plàtans, que es passen abans si es conserven al frigorífic. Una manera de conservar millor alguns dels aliments que vagin dins la nevera és posar-los dins una bossa amb forats.
Per conservar adequadament la resta de productes convé consultar l’etiqueta, que sovint inclou instruccions. Si es tenen dubtes de si un producte es menjarà de manera imminent, sempre és millor guardar-lo al congelador. També és bona idea amb el pa –que s’endureix al cap de poques hores– i amb els plats ja preparats.

4. Aprofitar les sobres i la fruita més madura

Sovint cometem l’error de llançar la fruita quan encara no s’ha passat, simplement perquè mirem l’aspecte –que sovint és enganyós– i trobem que és massa madura. És veritat que ens pot semblar desagradable de menjar una fruita molt madura, però hi ha la possibilitat d’aprofitar-la fent-ne batuts, pastissos, compotes, melmelades o triturar-la i mesclar-la amb cereals com la civada, una alternativa per a esmorzar o berenar. Igualment, les verdures que comencen a fer-se malbé es poden aprofitar per fer una sopa o un puré o i dels tomàquets madurs es pot fer una salsa per a acompanyar.
Un altre mal hàbit que ens fa malbaratar menjar és llençar les sobres d’algun envàs o plat quan n’hi ha poc. Encara que ens pugui semblar que no es pot aprofitar, sempre és bona idea de guardar-ho per acompanyar algun altre plat. A les amanides, per exemple, s’hi poden afegir aliments de tota mena, siguin dolços o salats. Si ens sobren quantitats més grans de productes com la carn, també podem aprofitar-les per fer croquetes, canelons o guisats. Fins i tot el pa, que quan s’endureix sovint es llença, es pot ratllar o fer-ne torrades i torradetes de santa Teresa. També se’n pot posar a la sopa de ceba o d’all.

5. Calcular bé les quantitats

Calcular bé les quantitats de què es cuina és una de les maneres més útils de no llençar menjar. Així, en compte de cuinar ‘a ull’ o fer-ne de més pensant que ‘millor que sobri que no pas que en falti’, és millor informar-se de quina quantitat de cada producte correspon a una ració abans de cuinar-lo. De la mateixa manera, també és bona idea servir petites quantitats d’aliment al plat, per assegurar que no les barrejarem amb salses o condiments que al final no ens acabarem menjant. Si el producte ja s’ha barrejat amb la salsa, l’oli, la sal o el vinagre, és més difícil de conservar, especialment si es tracta de verdures o hortalisses com l’enciam.

6. Omplir les neveres solidàries

Participar en les iniciatives de donació aliments és una manera de lluitar contra el malbaratament alimentari i alhora ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Iniciatives com Nevera Solidària conviden a tothom que tingui aliments frescos o cuinats que no pugui consumir-los a dur-los a un punt on hi hagi una nevera solidària perquè algú altre els pugui aprofitar de manera gratuïta. Una altra opció és donar-los al Banc dels Aliments o a fundacions com Càritas.

7. Fer adob natural amb el menjar

En cas que es tingui un hort o un jardí, l’opció més ecològica és aprofitar les sobres del menjar per fabricar compost natural que serveixi d’adob. Amb les pells de la fruita i les patates, les restes de verdura i hortalisses, les sobres de menjar sòlid, brous i potatges o els productes caducats o deteriorats es poden fer-ne i alhora és una alternativa per a reduir l’ús de les bosses de brossa de plàstic.
Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar 
Però cal tenir en compte que no existeix un consens total en la definició de malbaratament alimentari, que varia en funció de l’organització. Mentre que algunes consideren que qualsevol aliment no dedicat a l’alimentació es malgasta, algunes altres –com la FAO– creuen que un aliment al qual s’ha donat un ús alternatiu, com el compostatge, no s’ha malgastat.

8. Organitzar i mantenir la nevera

Una bona organització de la nevera és bàsica per a evitar el malbaratament alimentari. Ordenar-la de manera que els productes que han de caducar abans es posin davant evita de llançar-los. A més, cal estar atents al bon funcionament del frigorífic i fer-ne una neteja general, si més no, una vegada a l’any, desconnectant i retirant totes les safates des de l’interior. També és una bona opció la nevera amb tecnologia biofresh, que té un espai a poc més de 0 graus que permet que els aliments es conservin millor però no arriba a congelar-los.

9. Diferenciar entre data de caducitat i data de consum preferent

Els consumidors sovint no diferencien entre la data de caducitat i la de consum preferent, i saber-ne les diferències és important a l’hora de no precipitar-nos a llençar el menjar. La primera s’indica en productes que es passen ràpidament i que tenen perill microbiològic, com ara la carn o el peix. En aquests casos, no es recomana d’ingerir-los passada la data de caducitat. Però no és el cas dels productes que tenen data de consum preferent, que són més estables i, encara que perdin algunes propietats, poden consumir-se passada la data en qüestió.
Però en el cas dels productes caducats, hi ha algunes excepcions. Segons que informa l’OCU, productes com ara els iogurts, les begudes refrescants, els aperitius salats o les pastes seques poden consumir-se encara que s’hagin sobrepassat uns quants dies de la data de caducitat.

10. Fabricar cosmètics naturals amb els aliments

Una altra manera d’aprofitar els aliments que ja no es puguin menjar és fer-los servir per a fabricar cosmètics naturals. És una alternativa ecològica que, a més, pot reduir el consum d’uns productes que solen anar envasats amb molt plàstic. Amb un alvocat molt madur es pot fer, per exemple, una mascareta per als cabells. Aquesta fruita té propietats molt hidratants i, si a més s’hi aplica calor, pot deixar els cabells amb molt bon aspecte. Per als cabells també són molt populars les mascaretes de iogurt i mel. De la mateixa manera, l’oli utilitzat es pot fer servir per a fabricar sabó casolà.

11. Prendre consciència si es té un restaurant o establiment

És evident que les mesures contra el malbaratament alimentari no poden anar encarades a fer prendre consciència només al consumidor. Més enllà de les normatives que puguin impulsar-se a cada país, els restaurants i establiments també poden fer molta feina. D’aquesta manera, els propietaris o treballadors dels restaurants i establiments poden impulsar mesures com ara dividir la carta per ‘talles’ –amb la quantitat que prefereixi cada client–, portar pa només en cas que en demani, donar o vendre tot allò que hagi sobrat o oferir al client d’endur-se en una carmanyola el menjar que no s’hagin acabat.

12. Practicar el freeganisme

El freeganisme és el moviment anticonsumista que proposa una participació limitada en l’economia convencional, un consum de recursos mínim i que s’aprofitin millor. Una de les seves estratègies és la recol·lecció d’aliments que han estat llençats o descartats. Així, els activistes freegans en cerquen als contenidors, demanen als establiments o supermercats si es poden endur el menjar que els ha sobrat o s’esperen a la porta quan és l’hora de tancar i després agafen del contenidor el menjar que acaben de llençar, la majoria del qual vegades es troba en perfecte estat dins les bosses de plàstic. Alguns activistes d’aquest moviment també defensen d’agafar les sobres dels plats abans els establiments no les retirin i de demanar directament si és possible d’endur-se el menjar que ha sobrat.

Receptes d’estiu: Esqueixada


A vegades, a l’estiu no ve de gust menjar un segon plat, perquè la calor ens pren la gana i perquè ens vénen més de gust plats més lleugers. Una bona alternativa és l’esqueixada: un plat ric en proteïnes, sense greix i que no necessita cocció.
L’única cosa que cal tenir present és que l’esqueixada necessita certa planificació. Heu de comprar el bacallà esqueixat (d’aquí ve el seu nom), és a dir, el bacallà estripat a tires que tenen el gruix d’un dit. Ho podeu fer de dues maneres: dessalat o encara salat. Si el compreu dessalat, cal que prepareu l’esqueixada el mateix dia perquè el bacallà que ha estat en remull, com que ja no té el poder conservant de la sal, no es pot guardar. Si el compreu encara salat, seguiu les instruccions que trobareu a continuació.

Com dessalar el bacallà
El bacallà sec salat es pot conservar molt de temps, perquè la sal és un poderós conservant. L’efecte que té la sal sobre un aliment és el de captar-ne l’aigua: l’atrau, la captura i asseca el producte, que sense aigua als teixits no es pot corrompre. El bacallà o les anxoves es conserven d’aquesta manera: la sal els treu tot el líquid que contenen. Penseu que la carn dels peixos té molt més contingut en aigua que la carn dels animals terrestres i per això el peix és molt més delicat i es fa malbé més aviat. També és per aquest motiu que, mentre que es recomana de menjar una ració de carn de 100g, de peix se’n recomanen 150g, perquè una part important del pes és aigua.
Per dessalar bé el bacallà, cal tornar a hidratar la carn del peix. Si la carn no es rehidrata, la textura del bacallà serà dura i corretjosa. Per tal d’hidratar-lo bé, cal tenir el bacallà en remull com a mínim 24 hores, amb l’aigua justa per a cobrir-lo, dins d’un recipient no gaire gran, on el peix quedi recollit. S’ha de deixar en remull sempre dins de la nevera. En un dia, s’aconsegueix que la carn augmenti de gruix. El podeu deixar 48 hores o més, ja que aquesta primera aigua manté la concentració de sal i el bacallà no es farà malbé. Quan ja han passat les 24 o 48 hores, es fa el primer canvi de l’aigua i, llavors, ja comença el procés de dessalar. Es canvia l’aigua, s’esbandeix el peix, es torna a cobrir i es deixa a la nevera. Es fan dos canvis d’aigua en un dia i es tasta per si cal fer una esbandida més.
El punt òptim de dessalatge és aquell que, quan el tastes, no es nota salat però té una mica de vida. Si es dessala en excés, perd la gràcia. Després de la segona o tercera esbandida, es deixa el bacallà en un colador amb un plat a sota dins de la nevera perquè perdi tota l’aigua.
Esqueixada de bacallà
Ingredients (per a 2 persones)
300g de bacallà esqueixat
1 tomàquet vermell
1 pebrot verd
1 ceba
1 grapat d’olives negres d’Aragó
un raig d’oli d’oliva verge
Preparació
Renteu les verdures i talleu el pebrot verd i el tomàquet a daus. Si us hi agrada, hi afegiu la ceba trinxada. La podeu posar crua o la podeu escaldar.
Poseu el bacallà dessalat i ben escorregut en un recipient per servir-lo, hi afegiu les verdures tallades i les olives negres d’Aragó.
Ho amaniu tot amb un bon raig d’oli d’oliva verge. És bo servit fred de la nevera.
Suggeriments
S’hi pot posar també una mica de julivert trinxat.
Hi ha qui hi posa ou dur a rodanxes.
Comentaris
Aquest plat no es recomana a les persones que tenen hipertensió arterial perquè té una quantitat elevada de sal.
És un segon plat molt lleuger i, per tant, el primer plat pot ser més consistent en pasta, arròs o patates.
Aquesta preparació no necessita cocció ni demana gaire estona, només cal planificar quan es vol dessalar i fer els canvis de l’aigua.
Valoració nutricional
Aquesta recepta té una aportació calòrica baixa perquè hi ha molt pocs glúcids, pocs lípids i, en canvi, és molt ric en proteïnes. És un plat ideal per a mantenir o perdre pes. A més, aporta moltes vitamines que provenen del peix i de les hortalisses crues.

dijous, 15 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Mandonguilles

Les mandonguilles són una de les receptes culinàries més antigues i està documentat que els grecs i els romans ja en menjaven. El nom prové del mot àrab ‘al-bunduga’, que significa avellana, i devia fer referència a la seva forma arrodonida. En algunes comarques catalanes en diuen pilotilles.
Es poden fer amb carn de porc, de vedella o barrejant-les totes dues. En alguns països en fan de xai i també es poden preparar amb carn de pollastre. Es tracta de demanar a la carnisseria que us piquin la carn que més us agradi o més us convingui. De vegades, ja en tenen de preparades per ells. Cal tenir present que la carn picada és un aliment molt delicat perquè té humitat i molts espais on poden proliferar els microorganismes. Per això és imprescindible consumir-la el mateix dia que es compra. Als supermercats trobareu carn picada o mandonguilles envasades i, com que han de dur obligatòriament conservants, es poden guardar a la nevera fins a la data de caducitat que indica l’embolcall.

La carn
La carn, com el peix i els ous, és un aliment que ens aporta proteïnes d’alt valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids, inclosos els essencials, en la quantitat necessària. Aquests aminoàcids faran que el nostre organisme pugui formar les seves proteïnes.
Ens aporta vitamines del grup B, com la B3, que intervé en el metabolisme dels greixos, les proteïnes i la glucosa en sang, a més d’estar implicada en el manteniment i funcionament dels processos digestius. La B12 contribueix al desenvolupament del sistema nerviós i intervé en la síntesi de cèl·lules sanguínies. El dèficit de B12 està relacionat amb problemes cognitius i demències.
El contingut en minerals és important perquè aporta ferro, fòsfor, potassi, sofre i zinc. El zinc és necessari per a mantenir en bon estat les mucoses i poder cicatritzar correctament. Un dèficit de zinc pot causar aftes a la boca, que costen de curar i no es tanquen.
Primera part de la recepta: com preparar la carn de les mandonguilles
Ingredients (per a 2 persones)
1 ou sencer
180 g de carn picada (pot ser de porc, de vedella o de pollastre)
1 cullerada sopera de farina de galeta
farina blanca per enfarinar
Hi ha moltes maneres de preparar les mandonguilles, però aquesta és molt bàsica i molt clàssica.
Preparació
En un bol gran, hi poseu un ou sencer i el bateu. Hi afegiu una mica de sal i una cullerada sopera de farina de galeta i ho remeneu bé. Després, hi afegiu la carn picada i la barregeu amb l’ou i la farina de galeta.
Abans era habitual afegir-hi un all trinxat ben petit, però repeteix una mica. És opcional. Hi ha receptes que hi posen una mica de llet, que hi dóna una textura més amorosida, però també és opcional.
Es pot retocar la barreja de la carn, l’ou i la farina de galeta afegint-hi més ou o llet fins a aconseguir la textura prou consistent per a fer les boles i que no quedi gaire atapeïda.
Feu les pilotilles separant la quantitat de carn amb una cullera i les enfarineu amb la farina blanca. Arrodoniu les boles amb les mans enfarinades per tal que no s’hi enganxi la pasta de la carn picada. Aquest és un procés que agrada molt a les criatures, que poden ajudar-vos a fer-les.
Segona part de la recepta: la salsa
Ingredients (per a 2 persones)
les mandonguilles ja preparades
2 tomàquets madurs grans
oli d’oliva
un polsim de sal
1 cullerada de postres de sucre
Preparació
Renteu i eixugueu els tomàquets madurs. Talleu-los per la meitat i ratlleu-ne la polpa amb un ratllador. Si voleu, també els podeu tallar a bocins i triturar-los amb la pell al túrmix. Afegiu un polsim de sal i una culleradeta de sucre al tomàquet natural.
En una paella petita hi poseu força oli i, quan estigui calent, fregiu les mandonguilles fins que quedin rosses.
En una altra paella més gran, hi poseu només un rajolí d’oli d’oliva, hi aboqueu el tomàquet ratllat i hi poseu les mandonguilles perquè es guisin conjuntament mentre la salsa es redueix.
La salsa de tomàquet ha de sofregir-se i s’ha d’evaporar l’aigua que conté. Vigileu i aneu remenant. Quan la salsa ja sigui espessa i el color vermell sigui més fosc, es podrà tancar el foc.
Suggeriments
És força habitual posar-hi pèsols, que caldrà coure abans amb aigua i afegir-los després quan es cogui la salsa de tomàquet.
A l’estiu es poden menjar tèbies i també poden ser una tapa que s’acompanyi amb unes llesques de pa.
Comentaris
És un segon plat, ja que és ric en proteïnes.
Combinarà molt bé amb qualsevol primer plat de verdures amb una mica de patata.
El fet de deixar reduir el tomàquet amb les mandonguilles fa que la carn quedi molt més flonja.
És molt important fregir-les amb oli abundant calent, perquè així absorbeixen poca quantitat d’oli.
Valoració nutricional
Aquesta vegada hi trobareu dues taules: a la primera taula, les mandonguilles estan fetes amb carn de pollastre i a la segona, amb carn de porc. Les de carn de pollastre tenen menys quilocalories, menys greixos, però més proteïnes que les de carn de porc.
Aquest plat té una aportació calòrica alta perquè cal fregir les mandonguilles amb oli i això fa augmentar molt les quilocalories. Fixeu-vos que, en tots dos casos, el contingut en proteïnes és elevat mentre que gairebé no aporten fibra i tenen molt pocs hidrats de carboni.




dimecres, 14 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Amanida de mongeta tendra

Les verdures d’estiu
L’estiu és una bona època per a gaudir dels productes de l’hort: les hortalisses. És el moment de collir les pastanagues, la mongeta tendra, els alls, la remolatxa o els raves. I també és el temps de dues grans famílies: les Solanàcies (albergínia, pebrots, tomàquets i patata) i les Cucurbitàcies (carabassa, carabassó i cogombre).
La majoria d’hortalisses es consumeixen un cop cuites, excepte en els casos de les amanides o els gaspatxos, que es consumeixen crues. Els minerals no es transformen amb la cocció, però les vitamines no resisteixen les altes temperatures, per això és aconsellable menjar verdura cuinada i també amanides de verdura crua. En aquesta recepta hi ha verdures cuites i els tomàquets frescos, i això és una bona combinació que ens proporciona més vitamines.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Els productes de l’hort tenen un contingut d’aigua molt elevat i, en canvi, no contenen pràcticament greixos ni hidrats de carboni ni proteïnes. Només hi ha una excepció: les patates, que són riques en hidrats de carboni i no estan incloses dins del grup de les verdures, sinó que es troben dins del grup dels farinacis. Per això les verdures tenen un valor calòric molt baix, i aquest és el motiu pel qual es recomana augmentar la ingesta d’hortalisses quan es tracta de perdre pes o de mantenir-lo.
Es recomana de prendre’n entre dues i tres racions diàries i és fàcil d’aconseguir-ho perquè se’n pot menjar per dinar, per sopar, als acompanyaments i també hem de tenir en compte tota la verdura que es necessita per a fer sofregits i salses.
Les vitamines de les verdures
—Són una de les principals fonts d’obtenció de carotenoides, que l’organisme transformarà en vitamina A.
—Contenen vitamina C, que, com que perd les propietats amb l’escalfor, no es pot aprofitar si la verdura és cuinada, però sí que es pot aprofitar si es menja crua en amanides.
—Contenen àcid fòlic, que és una de les vitamines del grup B, present a les verdures de fulla verda i que intervé en la formació de components de la sang i en el sistema immunitari.
Els minerals de les verdures
—Gairebé no contenen sodi, el principal component de la sal.
—Són molt riques en potassi, que ajuda a eliminar el sodi, i per això a les persones hipertenses els convé consumir molta verdura.
—Tenen ferro que ens costa d’aprofitar. Per ajudar a absorbir-lo convé menjar una fruita àcida per postres.
Els antioxidants de les verdures
—Protegeixen l’organisme, reforcen el sistema immunitari i ajuden a prevenir l’aparició de malalties, com el càncer.
—La pastanaga és molt rica en carotens, que es transformaran en vitamina A, que té poder antioxidant i protegeix la pell.
—Les diverses varietats de pebrots, l’albergínia, el tomàquet i la remolatxa, gràcies als pigments de colors vius que les caracteritzen, ens aporten una gran quantitat d’antioxidants.
—El tomàquet (com la síndria) té color vermell a causa d’un pigment, el licopè, que pertany a la família de la vitamina A amb acció antioxidant. El licopè és més efectiu si es cuina, per això és molt recomanable fer salses amb tomàquet natural. El licopè ajuda a prevenir i a tractar, sobretot, el càncer de pròstata.
La mongeta tendra
La mongetera és una planta originària de l’Amèrica del Sud, de la família de les lleguminoses. Si consumim la mongeta tendra, ens referim a la tavella verda que embolcalla les llavors tendres de la planta. Si deixem créixer la llavor i l’assequem, llavors tenim la mongeta seca.
La mongeta tendra és una d’aquelles hortalisses que rep el nom de verdura pel color verd intens que té. Es pot trobar al mercat durant tot l’any, però el moment òptim de consum és entre l’abril i l’octubre. A l’hora de comprar-les hem de vigilar que tinguin un color verd viu sense decoloracions, una forma regular i, per saber si són fresques, es pot intentar doblegar-les: si la mongeta es doblega, no és fresca, si es trenca i apareix una gota d’aigua, sí que ho és. Es poden guardar pocs dies a la nevera, al calaix de la verdura.
Una de les varietats més consumida és la mongeta perona, que és plana, ampla, amb llavors petites i de bona cocció. Deu el seu nom a Eva Perón. Al final de la dècada dels anys quaranta, es van fer una sèrie d’intercanvis comercials entre Espanya i l’Argentina. Van arribar excedents de diversos productes des d’aquell país, entre els quals hi havia aquesta mongeta plana que era més tendra que la d’aquí. La dona del president argentí era molt popular i la població espanyola, que l’admirava, va batejar la nova varietat amb el seu nom. També podem trobar una altra varietat, la mongeta bobi, que és més allargada i rodona, amb forma de tub. Si es cou al punt i queda una mica tibant, la mongeta bobi va molt bé per fer en amanida o saltada amb un sofregit o amb pernil.
Recepta
La base d’aquesta recepta és la verdura del temps. Com he comentat altres vegades, podeu afegir o treure algun ingredient. L’originalitat del plat rau en el fet de barrejar verdura cuita (la mongeta i la pastanaga, que normalment mengem calentes) i verdura crua. Per això en dic amanida, perquè du el tomàquet cru i es menja freda.
Us recomano que prepareu les mongetes i les pastanagues amb temps, unes hores abans de l’àpat o el dia abans, per tal que pugui servir-se com a plat fred.
Ingredients (per a 2 persones)
200g de mongeta tendra (de la varietat perona o de la bobi)
2 pastanagues
2 tomàquets madurs o 12 tomàquets cherry
1 llauneta petita de blat de moro
oli d’oliva verge extra
sal Maldon
Preparació
Renteu les mongetes i les pastanagues. Raspeu la pell de les pastanagues i talleu-les a rodanxes. Traieu la punta de la mongeta, allà on hi ha la tija, i talleu les mongetes per la meitat o de la mida que desitgeu.
Podeu bullir la verdura en una olla amb poca aigua, la justa per a cobrir-la. Les afegiu quan l’aigua arrenqui el bull i hi tireu una culleradeta de sal. Les deixeu bullir deu minuts i punxeu la verdura per veure si està cuita. Com que és una amanida, és millor que no quedi massa feta, més aviat que sigui una mica tibant. Després les escorreu i les deixeu refredar.
També podeu coure les verdures al vapor, en una olla que permeti fer la cocció dins el colador que separa la verdura de l’aigua i les saleu.
Quan la verdura s’hagi refredat, hi poseu el tomàquet tallant-lo de la mida que us agradi. Obriu la llauna del blat de moro, l’escorreu i l’esbandiu. Barregeu-ho tot. Hi afegiu sal Maldon i oli al moment de servir-ho al plat
Suggeriments
Es pot afegir una ceba tallada crua o escaldada (si preferiu que no us repeteixi).
Com que és una amanida, hi queden bé les olives, que poden ser farcides o negres d’Aragó.
També podeu amanir-la amb una vinagreta amb oli, una mica de vinagre i una culleradeta de mostassa.
És un primer plat molt lleuger i estaria bé combinar-lo amb un segon plat amb més consistència, com un tall de pollastre o de peix a la planxa o guisat.
Comentaris
És una recepta apta per a dietes vegetarianes i veganes.
No conté gluten.
Valoració nutricional
Aquesta recepta és la d’un primer plat basat en verdures i, com que no hi ha ni pasta ni arròs, té pocs glúcids. També hi ha poques proteïnes (els cereals i els llegums en tenen molta més quantitat) i pocs greixos, perquè només s’hi afegeix l’oli d’amanir. Fixeu-vos que el que aporta més quilocalories, a part de la cullerada de postres d’oli que fa 5g, és el blat de moro, perquè és un cereal i conté hidrats de carboni. És un plat ric en fibra, vitamines i minerals. A més de servir-se fred, és ideal per als dies de calor perquè la digestió d’aquesta amanida no requereix esforç per a l’organisme i no eleva la temperatura corporal. És un plat molt lleuger, però que no ens deixarà amb gana perquè combina l’efecte saciant de la fibra amb els glúcids del blat de moro.


dimarts, 13 d’agost del 2019

Receptes d’estiu: Arròs al curri


Avui farem un plat que no és difícil, però que requereix una mica de temps per a fer-lo, ja que cal bullir l’arròs i tallar i saltar les verdures. La paraula ‘curri’ prové de la llengua tàmil que es parla al sud de l’Índia i significa ‘salsa’. Quan els anglesos s’hi van establir, els va agradar el gust de les salses que es preparaven i van provar de portar-les cap a Europa. Però algunes espècies perdien l’aroma i per això van fer-ne una barreja en pols amb totes, que és la que ens ha arribat aquí. Altres gastronomies com la de Tailàndia o el Japó també fan servir aquestes espècies i les van adaptar als seus gustos.
La barreja en pols que fem servir a Europa acostuma a tenir aquests ingredients: comí, gingebre, coriandre, canyella, nou moscada, grans de mostassa, pebre, cardamom i cúrcuma. La cúrcuma, que és la responsable del color groc intens i persistent del curri, és un rizoma, una mena de tija subterrània de la planta que sembla una arrel. Té moltes propietats i efectes antiinflamatoris i antioxidants que són molt beneficiosos per a l’organisme i també s’ha descobert que té activitat anticancerosa. Aquests efectes beneficiosos es veuen afavorits per la barreja de la cúrcuma amb els altres productes, com el gingebre (que també té poder antiinflamatori i antioxidant) i el pebre, perquè la combinació entre tots facilita l’absorció i metabolització de les substàncies que tenen totes aquestes propietats. Té un gust intens i peculiar i no ha de ser picant, tot i que té una mica d’alegria.


L’arròs
L’arròs és un cereal, és a dir, un tipus de planta de la qual s’aprofita el gra, ric en midó. Se’n pot fer farina, pot utilitzar-se per fer farratges o per fer begudes fermentades com la cervesa. Es troba dins la família de les Gramínies i pertany al gènere Oryza sativa. Permet fer-ne diverses collites durant l’any i això el converteix en un cereal molt productiu.
El seu origen és a l’Àsia, on ja es conreava fa milers d’anys. Es considera que és el segon aliment més consumit al món, després del blat, que és un altre cereal. L’arròs no conté gluten, aquella proteïna dels cereals que de vegades causa intoleràncies i inflamació intestinal. Per tant, l’arròs el pot consumir tothom, també els celíacs.
Hi ha diversos tipus d’arròs que es classifiquen segons la seva mida: arròs de gra curt o rodó, de gra mitjà o de gra llarg. D’arròs de gra curt o rodó tenim l’arròs Bomba de l’Ebre, que rep aquest nom perquè no es trenca, sinó que s’arrodoneix amb la cocció. No allibera el midó i fa que no es covi ni quedi enganxat. És el que s’utilitza per fer els arrossos caldosos. D’arròs de gra mitjà tenim la varietat Badia del Delta de l’Ebre, que és molt tradicional i es fa servir per fer paelles. També podem trobar l’arròs llarg, que no deixa anar el midó i no va bé per fer-lo a la cassola, sinó que s’ha d’escórrer i utilitzar per preparar amanides. A casa nostra, a part dels arrossos del Delta, també tenim els de Pals, dels quals fa uns anys que s’ha recuperat el conreu.
L’arròs és una gran font d’energia, ja que el seu contingut principal és el midó, que es converteix en glucosa. Això vol dir que és ric en hidrats de carboni de cadena llarga, que digerim lentament i que ens aporta força quilocalories. En canvi, no conté gens de greix en la seva composició, però cal afegir-ne en moltes de les múltiples receptes per cuinar-lo.
Recepta
La base d’aquesta recepta és l’arròs. Es pot fer servir arròs llarg o arròs rodó, això dependrà dels gustos. Si es fa servir arròs rodó, serà més gustós però caldrà esbandir-lo bé perquè no quedi enganxat. Si es fa servir arròs llarg, com que té menys midó, quedarà més desenganxat i una mica més tibant. Les verdures per a saltar es poden adaptar al gust de cadascú. La combinació del curri amb el batut de coco (no en podem dir llet perquè és el suc d’una fruita barrejat amb aigua) és el que li dóna el gust i l’aroma característics.
Ingredients (per a 2 persones)
140g d’arròs sec (70g per persona)
1 ceba petita
1 pastanaga
½ carabassó petit
½ pebrot vermell
unes fulles de julivert
oli d’oliva
150 ml de batut de coco (una tassa que no estigui plena)
1 cullerada de postres de curri
Preparació
Poseu un cassó amb aigua al foc amb una cullerada de postres de sal. Renteu les verdures i assequeu-les.
Peleu la ceba i trinxeu-la. Peleu la pastanaga i talleu-la a trossets petits. Renteu també el carabassó i el pebrot i talleu-los a trossets petits. Renteu i trinxeu les fulles de julivert.
Poseu oli d’oliva en una paella, just per cobrir-ne la superfície i poseu-hi primer la ceba per sofregir-la. Després hi afegiu el pebrot, la pastanaga i el carabassó, els saleu només una mica i els salteu a foc viu.
Aneu remenant les verdures perquè no es cremin i, quan ja estiguin daurades, hi poseu el julivert tallat, remeneu i apagueu el foc. Si queden cruixents, estaran més bones.
Mentrestant, quan l’aigua bulli, hi poseu l’arròs i remeneu. Depèn de quina mena d’arròs trieu i de com us agradi, el deixareu fer més o menys. De totes maneres, com queda més bé és quan l’arròs es fa al punt, ni massa fet ni massa cru. Pel canvi de color i de mida sabreu quan cal treure’l del foc, però compteu que serà entre 12-15 minuts.
Escorreu l’arròs amb un colador, esbandiu-lo bé amb aigua freda i deixeu que quedi ben escorregut.
A la paella on heu saltat les verdures, mireu si hi podeu abocar l’arròs escorregut o agafeu-ne una de més gran i ho poseu tot junt sense perdre l’oli de saltar les verdures.
A la tassa amb què mesureu el batut de coco, hi barregeu la culleradeta de curri. Amb el foc encès, hi aboqueu el coco amb curri, ho barregeu bé un parell de vegades i ho retireu del foc.
Suggeriments
La quantitat de batut de coco i de curri, la podeu adaptar al vostre gust: si es vol més caldós, es posa més coco i si es vol més pujat de gust, hi poseu més curri.
És un primer plat que omple molt.
Pot combinar bé amb un segon plat de carn o de peix que aporti les proteïnes animals.
Es pot servir calent o tebi.
Comentaris
És una recepta apta per a dietes vegetarianes i veganes.
No conté gluten.
Valoració nutricional
Aquesta recepta té una aportació calòrica elevada perquè l’arròs aporta molts glúcids i la capacitat energètica és alta. També cal tenir en compte la quantitat de proteïna vegetal que conté. Quan es menja arròs, les racions han de ser sempre mesurades.

Actualitat Descoberta una vil·la romana a Badalona des d'on es feia i s'exportava vi a tot l'Imperi

Descoberta una vil·la romana a Badalona des d'on es feia i s'exportava vi a tot l'Imperi

La nova troballa confirma, encara més, el potencial vitivinícola de la ciutat, que ha perdurat com a mínim fins a l'Època Moderna
 
La vil·la romana des d'on s'elaborava i s'exportava vi
La vil·la romana des d'on s'elaborava i s'exportava vi | Museu de Badalona
"Estem molt contents perquè aquesta última troballa, no fa sinó confirmar el que ja fa temps que apuntàvem des del Museu, que Badalona va ser una regió importantíssima en la producció, elaboració i exportació de vi i que Baetulo en època romana estava molt vinculada a aquesta indústria". Són paraules de l'arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn, en declaracions a Vadevi.cat.

I és que després de nou mesos d'excavacions al solar de l’antiga fàbrica coneguda com "L’Estrella" l'equip investigador ja està en condicions d'explicar aquesta troballa. Es tracta d'una vil·la romana, el que ara li podríem dir masia, però no residencial, sinó productiva i de grans dimensions: més de 2500 m2. I principalment el que s'hi produïa era vi. La troballa és tan excepcional perquè es pot vincular amb un personatge del món del vi de l'època romana del qual se'n té constància a Badalona i tot l'Imperi des de fa anys: Marcus Porcio.

Detall de la marca M Porci de les àmfores de vi de la Baetulo romana
Detall de la marca M Porci de les àmfores de vi de la Baetulo romana | Museu de Badalona


"Si bé no podem confirmar, perquè no en tenim documentació escrita, que la vil·la fos propietat d'aquest exportador, sí que podem dir que si no era seu, era d'un familiar proper o bé d'algú molt vinculat amb Porcius" explica Clara Forn.

M.Porcius és un personatge de Baetulo del qual se'n té constància des de fa temps després de la descoberta d'àmfores amb la seva inscripció, la manera amb la qual els vins s'identificaven en l'època romana. Se sap que era un exportador de tot l'Imperi, perquè àmfores, amb aquesta inscripció i originàries del que ara és Badalona, s'han trobat arreu del que era l'Imperi Romà .

La troballa d'aquesta vil·la, referma encara més les hipòtesis de l'exportació, perquè a més de premses, i un camp amb 50 dolies, els recipients en que el vi s'acaba de fer on s'hi afegia mel, espècies o herbes aromàtiques per a la seva conservació, s'han descobert dipòsits per a la fermentació. Un dels quals datat al segle II, amb una capacitat per a 70.000 litres. 

Excavacions a Badalona de l'última troballa d'un vil·la romana on s'hi feia vi
Excavacions a Badalona de l'última troballa d'un vil·la romana on s'hi feia vi | Museu de Badalona

Explica l'arqueòloga "encara no hem quantificat la capacitat total de la producció de vi que es podia fer a aquesta vil·la, però amb aquestes dimensions és evident que el que s'hi elaborava no era només per abastir Baetulo". 

En les mateixes excavacions de l'antiga fàbrica "L'Estrella", també s'hi han trobat rases de vinya d'èpoques més tardanes, i fins i tot algunes d'elles amb amb constància d'haver estat actives fins a l'època moderna amb instal·lacions agràcies dels segles XV i XVI. L'any 2007 en unes excavacions prop de l'autopista també s'hi van trobar rases de vinya, al que seria als afores de la ciutat romana, i una escultura del déu Bacus.

En les excavacions fetes l'any 2008 a la parada de metro Badalona, es va descobrir una terrisseria, també de grans dimensions, amb 6 forns en bateria dedicats a la producció d'àmfores i recipients ceràmics per a l'elaboració i l'exportació de vins. 

Amb totes aquestes evidències i amb l'última descoberta, es referma el potencial vitivinícola de Baetulo, tant pel que fa a l'elaboració, com a l'exportació del vi. La principal indústria aquesta ciutat romana que es ramificava en totes les altres derivades del cultiu del vi, com la terriseria, el transport i l'exportació, entesa en aquell moment com mundial.

Però també el paisatge. Clara Forn recorda que l'extensió arribava fins a Teià i que encara hi ha moltes vil·les per descobrir per poder copsar la importància i la rellevància de la vinya i el seu potencial a la Baetulo romana.