Entre el 25% i el 30% dels aliments que es produeixen acaba a les escombraries. És una de les moltes dades que aporta l
‘informe
de l’ONU sobre la relació entre la producció d’aliments i el canvi
climàtic publicat la setmana passada. Malgrat que la recomanació de
reduir el consum de carn en va ser l’aspecte més polèmic, els científics
també alerten que frenar el malbaratament alimentari és indispensable
per a combatre l’escalfament mundial, perquè alliberaria terres
cultivables, s’emetrien menys gasos d’efecte hivernacle –conseqüència
d’aquesta producció d’aliments– i no es malgastarien recursos com ara
l’aigua. De fet, els aliments que es llencen són responsables d’entre el
8% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle produïdes per
l’ésser humà. Això no és tot. L’informe també calcula que l’increment
de la població mundial farà que el preu dels cereals augmenti d’un 7,6%
el 2050, que alhora conduirà a una pujada general dels preus dels
aliments i a un perill d’inseguretat alimentària i fam. A més, l’augment
de la població conduirà a incrementar encara més la superfície
agrícola.
Per què el consum de carn té relació amb el canvi climàtic? Tres claus per a entendre l’alerta de l’ONU
Malgrat que el malbaratament alimentari de supermercats, restaurants i
establiments és enorme, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors
calcula que les cases són les responsables del 42%. Impedir que això
passi als supermercats és, en gran part, responsabilitat de
l’administració. A l’estat francès, per exemple, el 2016 es va prohibir
per llei que els supermercats llencessin o destruïssin menjar en bon
estat que no venien i es va obligar que el donessin a associacions
caritatives i bancs d’aliments. Però com a consumidors podem fer un
petit canvi d’hàbits per a revertir aquestes dades, intentar consumir de
manera més ètica i equilibrada i, a més, estalviar diners.
1. Fer servir aplicacions per a oferir i aconseguir menjar
Els telèfons intel·ligents presten la possibilitat de posar
ràpidament en contacte qui vol donar menjar amb qui vol obtenir-ne de
manera gratuïta o a un preu baix. Encara que són força desconegudes,
n’hi ha de
molt pràctiques. Aplicacions com ara
TooGoodToGo, Tapper, NTEY o
WeSaveEat
permeten de consultar els establiments i restaurants que són a la vora i
que venen lots amb allò que els ha sobrat a un preu molt baix.
Iniciatives com
SoyComidaPerfecta
funcionen de manera diferent: els impulsors recuperen productes en
perfecte estat per al consum procedents de la indústria i els
supermercats abans que siguin llançats i després els comercialitzen amb
descomptes del 80%. Són productes que acabarien a la brossa per la
proximitat de la data de caducitat o perquè tenen mal aspecte o alguna
petita tara, explicada a l’aplicació. Algunes altres, com ara
Olio o
Yo no desperdicio,
funcionen com a eina col·laborativa per a compartir menjar. Tothom pot
anunciar-hi allò que li sobra i veure quins productes sobren als altres,
contactar-hi al xat de l’aplicació i donar menjar o bé obtenir-ne de
manera gratuïta.
2. Comprar només allò que cal
Quan anem al supermercat, sovint acabem comprant més menjar que no
necessitem, bé perquè no recordem si tenim prou quantitat d’un producte
concret a casa, bé perquè pensem que no passa res si en comprem més ‘per
si de cas’. Una bona manera d’evitar això és no anar-hi mai sense la
llista de la compra o no acabar comprant més productes només perquè
estan d’oferta. Per no deixar-se la llista a casa, és millor escriure-la
en alguna aplicació mòbil, que a més es pot compartir amb els companys
de pis o la família per assegurar que sempre sigui actualitzada.
Planificar menús setmanals i mensuals amb les quantitats especificades
també és una bona manera de no comprar ni cuinar de més. Un altre petit
truc pot ser anar a comprar amb l’estómac ple. Sembla irrellevant, però
diversos estudis
demostren que anar-hi amb l’estómac buit comporta comprar aliments per
caprici, amb més calories i més perjudicials per a la salut i, per tant,
innecessaris.
3. Conservar correctament els aliments
La millor manera de no llançar menjar és conservar de manera correcta
els aliments perquè durin tant com sigui possible. Sembla evident, però
en això sovint cometem errors de manera inconscient. Els més comuns
tenen a veure amb la conservació de la fruita i la verdura. No tota s’ha
de guardar a la nevera i cal conèixer quina és millor guardar-la a dins
i a fora. Les pomes, les peres, les cebes, els tomàquets i els alls es
conserven bé a temperatura ambient, mentre que l’enciam, els espinacs,
les mongetes verdes o el bròquil s’han de guardar a la nevera. Cal
saber-ho perquè, a més d’influir en el gust, hi ha aliments, com els
plàtans, que es passen abans si es conserven al frigorífic. Una manera
de conservar millor alguns dels aliments que vagin dins la nevera és
posar-los dins una bossa amb forats.
Per conservar adequadament la resta de productes convé consultar
l’etiqueta, que sovint inclou instruccions. Si es tenen dubtes de si un
producte es menjarà de manera imminent, sempre és millor guardar-lo al
congelador. També és bona idea amb el pa –que s’endureix al cap de
poques hores– i amb els plats ja preparats.
4. Aprofitar les sobres i la fruita més madura
Sovint cometem l’error de llançar la fruita quan encara no s’ha
passat, simplement perquè mirem l’aspecte –que sovint és enganyós– i
trobem que és massa madura. És veritat que ens pot semblar desagradable
de menjar una fruita molt madura, però hi ha la possibilitat
d’aprofitar-la fent-ne batuts, pastissos, compotes, melmelades o
triturar-la i mesclar-la amb cereals com la civada, una alternativa per a
esmorzar o berenar. Igualment, les verdures que comencen a fer-se malbé
es poden aprofitar per fer una sopa o un puré o i dels tomàquets madurs
es pot fer una salsa per a acompanyar.
Un altre mal hàbit que ens fa malbaratar menjar és llençar les sobres
d’algun envàs o plat quan n’hi ha poc. Encara que ens pugui semblar que
no es pot aprofitar, sempre és bona idea de guardar-ho per acompanyar
algun altre plat. A les amanides, per exemple, s’hi poden afegir
aliments de tota mena, siguin dolços o salats. Si ens sobren quantitats
més grans de productes com la carn, també podem aprofitar-les per fer
croquetes, canelons o guisats. Fins i tot el pa, que quan s’endureix
sovint es llença, es pot ratllar o fer-ne torrades i torradetes de santa
Teresa. També se’n pot posar a la sopa de ceba o d’all.
5. Calcular bé les quantitats
Calcular bé les quantitats de què es cuina és una de les maneres més
útils de no llençar menjar. Així, en compte de cuinar ‘a ull’ o fer-ne
de més pensant que ‘millor que sobri que no pas que en falti’, és millor
informar-se de quina quantitat de cada producte correspon a una ració
abans de cuinar-lo. De la mateixa manera, també és bona idea servir
petites quantitats d’aliment al plat, per assegurar que no les
barrejarem amb salses o condiments que al final no ens acabarem menjant.
Si el producte ja s’ha barrejat amb la salsa, l’oli, la sal o el
vinagre, és més difícil de conservar, especialment si es tracta de
verdures o hortalisses com l’enciam.
6. Omplir les neveres solidàries
Participar en les iniciatives de donació aliments és una manera de
lluitar contra el malbaratament alimentari i alhora ajudar les persones
en situació de vulnerabilitat. Iniciatives com
Nevera Solidària
conviden a tothom que tingui aliments frescos o cuinats que no pugui
consumir-los a dur-los a un punt on hi hagi una nevera solidària perquè
algú altre els pugui aprofitar de manera gratuïta. Una altra opció és
donar-los al
Banc dels Aliments o a fundacions com
Càritas.
7. Fer adob natural amb el menjar
En cas que es tingui un hort o un jardí, l’opció més ecològica és
aprofitar les sobres del menjar per fabricar compost natural que
serveixi d’adob. Amb les pells de la fruita i les patates, les restes de
verdura i hortalisses, les sobres de menjar sòlid, brous i potatges o
els productes caducats o deteriorats es poden fer-ne i alhora és una
alternativa per a reduir l’ús de les bosses de brossa de plàstic.
Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar
Però cal tenir en compte que no existeix un consens total en la
definició de malbaratament alimentari, que varia en funció de
l’organització. Mentre que algunes consideren que qualsevol aliment no
dedicat a l’alimentació es malgasta, algunes altres –com la FAO– creuen
que un aliment al qual s’ha donat un ús alternatiu, com el compostatge,
no s’ha malgastat.
8. Organitzar i mantenir la nevera
Una bona organització de la nevera és bàsica per a evitar el
malbaratament alimentari. Ordenar-la de manera que els productes que han
de caducar abans es posin davant evita de llançar-los. A més, cal estar
atents al bon funcionament del frigorífic i fer-ne una neteja general,
si més no, una vegada a l’any, desconnectant i retirant totes les
safates des de l’interior. També és una bona opció la nevera amb
tecnologia
biofresh, que té un espai a poc més de 0 graus que permet que els aliments es conservin millor però no arriba a congelar-los.
9. Diferenciar entre data de caducitat i data de consum preferent
Els consumidors sovint no diferencien entre la data de caducitat i la
de consum preferent, i saber-ne les diferències és important a l’hora
de no precipitar-nos a llençar el menjar. La primera s’indica en
productes que es passen ràpidament i que tenen perill microbiològic, com
ara la carn o el peix. En aquests casos, no es recomana d’ingerir-los
passada la data de caducitat. Però no és el cas dels productes que tenen
data de consum preferent, que són més estables i, encara que perdin
algunes propietats, poden consumir-se passada la data en qüestió.
Però en el cas dels productes caducats, hi ha algunes excepcions. Segons que informa l’
OCU,
productes com ara els iogurts, les begudes refrescants, els aperitius
salats o les pastes seques poden consumir-se encara que s’hagin
sobrepassat uns quants dies de la data de caducitat.
10. Fabricar cosmètics naturals amb els aliments
Una altra manera d’aprofitar els aliments que ja no es puguin menjar
és fer-los servir per a fabricar cosmètics naturals. És una alternativa
ecològica que, a més, pot reduir el consum d’uns productes que solen
anar envasats amb molt plàstic. Amb un alvocat molt madur es pot fer,
per exemple, una mascareta per als cabells. Aquesta fruita té propietats
molt hidratants i, si a més s’hi aplica calor, pot deixar els cabells
amb molt bon aspecte. Per als cabells també són molt populars les
mascaretes de iogurt i mel. De la mateixa manera, l’oli utilitzat es pot
fer servir per a fabricar sabó casolà.
11. Prendre consciència si es té un restaurant o establiment
És evident que les mesures contra el malbaratament alimentari no
poden anar encarades a fer prendre consciència només al consumidor. Més
enllà de les normatives que puguin impulsar-se a cada país, els
restaurants i establiments també poden fer molta feina. D’aquesta
manera, els propietaris o treballadors dels restaurants i establiments
poden impulsar mesures
com ara dividir la carta per ‘talles’ –amb la quantitat que prefereixi
cada client–, portar pa només en cas que en demani, donar o vendre tot
allò que hagi sobrat o oferir al client d’endur-se en una carmanyola el
menjar que no s’hagin acabat.
12. Practicar el freeganisme
El freeganisme és el moviment anticonsumista que proposa una
participació limitada en l’economia convencional, un consum de recursos
mínim i que s’aprofitin millor. Una de les seves estratègies és la
recol·lecció d’aliments que han estat llençats o descartats. Així, els
activistes freegans en cerquen als contenidors, demanen als establiments
o supermercats si es poden endur el menjar que els ha sobrat o
s’esperen a la porta quan és l’hora de tancar i després agafen del
contenidor el menjar que acaben de llençar, la majoria del qual vegades
es troba en perfecte estat dins les bosses de plàstic. Alguns activistes
d’aquest moviment també defensen d’agafar les sobres dels plats abans
els establiments no les retirin i de demanar directament si és possible
d’endur-se el menjar que ha sobrat.
