Temps de Vi, la fira dels vins catalans de Vilanova i la Geltrú, serà virtual aquest 2020
L'organització treballa perquè
algunes de les activitats puguin ser físiques en funció de les mesures
de seguretat que caldrà seguir pel coronavirus
VADEVI
per Redacció
dimarts, 19 de maig 2020 -
11:49h
Temps de vi, la fira de vins catalans de Vilanova i la Geltrú serà online | Facebook
L’organització
de la fira Temps de Vi de Vilanova i la Geltrú, que enguany tenia
previst celebrar la seva 9a edició del 12 al 14 de juny, ha decidit mantenir la celebració de la fira en les mateixes dates però adaptant-la a la situació de crisi sanitària actual. Així, una
gran part de les activitats, com ara tastos, maridatges o concerts, se
celebraran virtualment per assegurar el compliment de les mesures
sanitàries imposades per l’Estat d’Alarma.
Tanmateix, l’organització treballa amb la possibilitat de poder mantenir algunes de les activitats amb presència física amb
l’objectiu de seguir donant suport, ara més que mai, als sectors
culturals tradicionalment implicats amb la fira com són els artistes
plàstics, els músics o el patrimoni cultural i arquitectònic de la
ciutat.
La
gestió de totes les opcions es treballa a contrarellotge per arribar a
presentar una oferta atractiva per al públic al més aviat possible. Una
oferta que comptarà amb vídeos dels cellers participants en
l’edició d’enguany, reportatges a restaurants o botigues implicades amb
la fira, així com a vídeos a espais singulars i representatius de
Vilanova i la Geltrú.
Les
plantes que mengem són el resultat d’un llarg procés de domesticació i
millora. La imatge mostra un fruit de l’espècie silvestre de tomaca
'Solanum pimpinellifolium' (esquerra) en comparació amb un fruit de
tomaca cultivada actual 'Solanum lycopersicum' (dreta). El procés de
domesticació inicial es va centrar en l’increment de la grandària del
fruit. / Foto: Concha Gómez Mena
Les plantes que mengem
Les
plantes són components essencials dels ecosistemes terrestres i
imprescindibles per al manteniment de la vida en la Terra. El regne
Plantae inclou una enorme diversitat de grups: briòfits (molses i
hepàtiques), pteridòfits (falagueres i equisetòpsids), gimnospermes i
l’extens grup de les plantes amb flors o angiospermes (monocotiledònies i
dicotiledònies). La major diversitat d’espècies, i possiblement el
major nombre d’espècies encara sense identificar, es concentra en les
zones tropicals del planeta.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
S’estima
que hi ha entre 450.000 i 500.000 espècies diferents de plantes, més de
la meitat de les quals són comestibles. Malgrat l’aparent varietat de
plantes que s’utilitzen en l’alimentació humana, únicament entorn de 200
es consumeixen a tot el món de manera habitual. A més, tres plantes
–dacsa, arròs i blat– aporten quasi un 60 % de les proteïnes i calories
d’origen vegetal en la dieta de les persones (FAO, 1999). La pèrdua
d’agrobiodiversitat vegetal és una tendència que ha anat en augment en
els últims cent anys i que està associada als canvis produïts en les
pràctiques de cultiu i a la globalització dels sistemes de producció. El
resultat és el reemplaçament de múltiples varietats locals per un
nombre reduït de noves varietats millorades o per varietats exòtiques.
Els
reptes actuals de l’agricultura passen per erradicar la fam i la
malnutrició i assegurar aliments suficients per a donar resposta a la
demanda de les generacions presents i futures (FAO, 1983). En les
estimacions de la inseguretat alimentària en el món elaborades per la
FAO en 2012 s’aprecia que el creixement econòmic és particularment
eficaç per a reduir la fam i la malnutrició. D’altra banda, el
creixement econòmic ha d’incloure la dimensió de la nutrició i incidir
en la diversificació de la dieta i en l’adequada ingesta de nutrients
dins de sistemes de producció i consum sostenibles (FAO, FIDA i PMA,
2012).
En anys recents, la prevalença de les al·lèrgies
alimentàries i els seus efectes globals en la població mundial han estat
objecte d’anàlisi. Les sensibilitats a aliments es poden classificar
com a al·lèrgies si impliquen reaccions immunològiques anormals a
components de l’aliment o com a intoleràncies si l’individu presenta
sensibilitat a aliments en absència de resposta immunològica. La
sensibilitat a productes d’origen vegetal inclou alguns dels aliments
bàsics en la dieta humana, com els cereals amb glútens (blat, ordi,
sègol, civada, espelta i les seues varietats híbrides o subproductes),
la soja i la fruita seca, com els cacauets i les nous. En particular la
intolerància al gluten afecta l’1 % de la població europea. El
tractament recomanat per a les persones al·lèrgiques o intolerants és
l’eliminació de la dieta de l’aliment o additiu que provoca la reacció
adversa. En aquest sentit, la indústria alimentària ha de proporcionar
la major quantitat d’informació en l’etiquetatge dels seus productes
(Taylor i Hefle, 2001). Innovació en millora vegetal
La
millora de les espècies vegetals per a consum és una pràctica ancestral
que ha tingut com a resultat la generació de plantes que presenten
caràcters nous. S’ha utilitzat per a obtenir plantes de més qualitat,
amb més rendiment o més resistents a condicions ambientals adverses i a
patògens. A més, la millora vegetal també s’ha dirigit a obtenir
varietats de plantes amb caràcters totalment nous (color i morfologia de
la planta o el fruit, absència de llavors, etc.), no presents en
l’espècie original. Les tècniques convencionals de millora vegetal
obtenen la seua major font de variabilitat genètica de les mutacions que
es poden originar de manera espontània durant els processos de mitosi o
meiosi o mitjançant mutagènesi provocada (utilitzant compostos químics o
irradiació).
Sovint la mutació associada al caràcter desitjat ha
d’incorporar-se en una altra planta mitjançant hibridació i posterior
selecció en la població resultant de l’encreuament. D’aquesta manera es
transfereixen un o pocs gens des d’una varietat o espècie donant a una
altra varietat que actua com a receptor (parental recurrent). Es
requereixen diverses generacions en les quals es torna a creuar la
descendència amb el parental recurrent i se selecciona la presència del
caràcter que volem introduir. Aquest procés té limitacions quant a la
precisió dels fragments del genoma introduïts en el recurrent i
requereix llargs períodes de temps per a introduir el caràcter desitjat.
En els últims anys, el desenvolupament dels mètodes de seqüenciació
massiva ha permès conèixer els genomes complets de molts cultius.
Aquesta informació permet combinar les metodologies de millora
convencional amb eines moleculars i accelerar els processos de selecció
en els materials generats.
L’aparició de les tècniques
d’enginyeria genètica va representar un salt substancial en la capacitat
per a generar noves varietats de plantes genèticament modificades o GMO
(organismes genèticament modificats). Durant els últims trenta anys el
treball de nombrosos laboratoris ha donat lloc al desenvolupament d’una
gran varietat de plantes amb modificacions d’interès; no obstant això,
encara que la seua implantació per a ús comercial ha estat molt
important, es redueix a una dotzena de cultius diferents (Beltrán,
2018). Les dues principals línies de millora de cultius s’han centrat en
l’obtenció de plantes tolerants a herbicides i plantes resistents a
insectes. Llig l’article complet en la web de Mètode.
Concha Gómez Mena.
Científica titular del CSIC en l’Institut de Biologia Molecular i
Cel·lular de Plantes (IBMCP, CSIC-UPV) de València (Espanya). La seua
investigació se centra en l’estudi dels mecanismes genètics i moleculars
de la formació de fruits sense llavors. També participa en projectes
relacionats amb el desenvolupament de la flor i el fruit de diferents
cultius. Actualment és vicedirectora de Cultura Científica i Divulgació
de l’IBMCP.
Tots els municipis catalans que escapen dels ERTO són micropobles
Lleida concentra el 60% d'aquests territoris sense afectació
Mapa sobre els ERTOs a causa de la covid-19 a Catalunya i l'afectació que tenen per municipis (ACN)
per ACNLleida.
Cap de les empreses que tenen la seva raó
social en 82 petits municipis de Catalunya han efectuat un expedient de
regulació temporal d’ocupació (ERTO). Segons la Universitat de
Lleida (UdL), aquesta és una casuística molt present a la demarcació
que amb 49, concentra el 60% d’aquests municipis sense afectació. La
segueixen, amb 15 municipis (18%) Tarragona, Barcelona amb 10 (12%) i
Girona amb 8 (10%). Dels 82, 81 són micropobles, és a dir amb menys de
500 habitants, i l’únic que no ho és, Castelló de Farfanya, els supera
per poc (536). Del total de micropobles de Catalunya (336), una quarta
part (24,10%) no compten amb empreses domiciliades que hagin fet cap
ERTO.
En el conjunt d’aquests municipis s’han vist afectades 4.500 persones, xifra que representa el 0,6% del conjunt de Catalunya.
Aquests són algunes una de les dades que dibuixa el mapa municipal de
sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 (treballadors amb un
ERTO per raó social de l’empresa), elaborat pel Servei cientificotècnic
de cartografia i sistemes d’informació geogràfica (SCT de Cartografia i
SIG) de la Universitat de Lleida (UdL).
És un dels quatre mapes realitzats pels geògrafs del servei per analitzar quin ha estat l’impacte dels ERTO a Catalunya,
tant per detectar els sectors més afectats, com per copsar en quins
indrets del país ha tingut més incidència sobre l’estructura econòmica.
Els mapes s’han confeccionat a partir de les dades de l'Observatori del
Treball i Model Productiu del Departament de Treballs, Afers Socials i
Famílies, de la Seguretat Social, i de l’Institut d’Estadística de
Catalunya.
Pel que fa al mapa que representa a nivell municipal quin ha estat el
sector amb més ERTO, s’hi mostra que en el conjunt de Catalunya hi ha
tres grans sectors afectats amb xifres molt similars. Dels 701.585
treballadors amb ERTO, 134.282 són a l'hostaleria, 131.731 a la indústria manufacturera i 129.080 al comerç (engròs i detall).
L’hostaleria és el sector més afectat, amb 353 municipis,
majoritàriament de zones de costa i muntanya de base turística. El
segueix l’industrial, amb 253 municipis, bona part dels quals es
concentren a la zona metropolitana i les seues extensions cap a
l’interior, especialment la vall del Llobregat. L’afectació al sector
comercial, amb 112 municipis, té més impacte en ciutats grans i mitjanes
(de més de 50.000 habitants), que són les que concentren més
establiments de venda del país, explica el geògraf de la UdL, Josep
Ramon Mòdol.
Al conjunt de la demarcació de Lleida hi ha 29.824 persones amb ERTO
(el 4,2% de Catalunya), essent el sector el comercial el més afectat
(6.351 treballadors), seguit de l’hostaleria (5.729), la indústria
(4.099) i la construcció (3.266). El predomini del sector comercial és
un factor diferencial de les comarques lleidatanes, motivat pel gran pes
d’aquesta activitat en les principals ciutats de la demarcació: Lleida,
Tàrrega i Balaguer. A Girona i a Tarragona el sector més afectat és
l’hostaleria, i a Barcelona la industria.
Ara bé, en nombre de municipis el sector més afectat a la demarcació de
Lleida és l’hostaleria, amb 87 municipis, seguit a molta distancia de la
industria manufacturera, amb 26, la construcció (23) i el comerç (20).
A més del mapa municipal, la sèrie es complementa amb: un mapa d’impacte
per sectors econòmics a escala comarcal, amb dades que aporten menor
detall territorial però que permet copsar de forma més clara quins
impactes ha tingut la crisi en el territori; un altre que compara el
nombre de persones afectades per un ERTO sobre la població resident a
nivell comarcal, per avaluar l’impacte de la reducció d’ocupació de
forma ponderada; i un darrer relatiu al volum de persones afectades per
ERTO sobre el total d’assalariades per conèixer en quins indrets aquesta
crisi ha estat més punyent i ha afectat més l’estructura productiva
present al territori.
Les dades que aporten mostren el fort impacte de la pandèmia en l’economia catalana.
Al conjunt del país hi ha 91,4 afectats d’ERTO per cada 1.000
habitants, essent les comarques amb mes incidència el Baix Llobregat
(114 per cada 1.000 habitants) i el Barcelonès (105). La demarcació de Lleida compta amb algunes de les comarques menys afectades,
com les Garrigues (32) i el Pallars Jussà (39). Totes les comarques de
Lleida presenten valors inferiors a la mitjana catalana, essent la més
afectada la Val d’Aran (88).
Quant a la comparativa entre persones afectades per ERTO i volum
d’assalariades de fa un any, un 24% dels assalariats catalans (1 de cada
4) s’ha trobat en aquesta situació. Les comarques catalanes amb més
incidència són el Garraf (39%) i l’Anoia (37%), i entre les comarques
les que superen el 35% hi trobem també l’Aran. A l’altra banda, el
Tarragonès, la Garrigues o la Ribera d’Ebre són les que tenen un impacte
menor, a l’entorn del 16%. Val a dir, que el mapa que mostra el nombre
d’afectats per un ERTO per comarca (a data 1 de maig) es compara amb el nombre d’afiliats a la Seguretat social amb data 30 d’abril de 2019, per treure’n la possible distorsió de les dades motivada per l’estacionalitat temporal de certes activitats.
L’economista Ramon Morell adverteix que a l’hora d’analitzar els
resultats que mostren els mapes s’ha de tenir en compte que en alguns
casos les raons social de les empreses poden no coincidir amb el
domicili de l’activitat i que, en el cas d’empreses amb activitat en més
d’un municipi, tota la informació se centralitza en el municipi on
l’empresa té el seu domicili social.
Neix Compracava.com, el nou aparador de vendes online de cava
La iniciativa busca potenciar les vendes a distància de cava mentre no es reobren bars i restaurants
VADEVI
per Redacció
dissabte, 9 de maig 2020 -
09:42h
L’Institut del Cava acaba de posar en marxa una nova iniciativa digital amb l’objectiu d’afavorir les vendes online de cava i arribar així directament al consumidor. A través del web www.compracava.com,
es pot accedir a un gran ventall de cellers que compten amb botiga
online pròpia, venen directament des del celler o bé ho fan a través
d’altres portals de vins.
Amb aquesta iniciativa, la patronal del cava vol donar suport als cellers aprofitant l’increment de les vendes online de vi com a conseqüència de la crisi de la Covid-19. El portal es presenta com un gran aparador de caves i vol complementar la campanya #acasaambcava a les xarxes socials.
Vins del Garraf, un nou segell per introduir els vins locals als restaurants de la comarca
El consorci Node Garraf, impulsa una iniciativa de turisme gurmet en el que els vins hi tindran un protagonisme especial
VADEVI
per Margalida Ripoll i Ferrer
dissabte, 16 de maig 2020 -
11:44h
Vins del Garraf, un nou segell de proximitat | Node Garraf
“Volem que el Garraf sigui un referent com a destinació enogastronòmica”. Ho diu Isidre Also, el director de Node Garraf, en declaracions a Vadevi i afegeix que ho faran donant un impuls a una nova línia: la idea del turisme gurmet.
Also,
que és el responsable d’aquest consorci público-privat que actua com a
agència de desenvolupament econòmic de la comarca, explica que la idea
de posar en marxa una campanya en la que els vins hi tinguessin un lloc
preeminent feia temps que s’estava treballant, però la previsió d’un nou escenari turístic per la crisi del coronavirus ho ha precipitat.
Així, explica que
“el turisme gurmet inclou xefs i restaurants de la demarcació, el
receptari tradicional, els productes de proximitat i els vins i tot
plegat amb noms i cognoms i amb origen”. De forma provisional, perquè la campanya es posarà en marxa de ple el mes de novembre, s’està
treballant amb 15 cellers de vins tranquils i escumosos que tinguin
vinyes pròpies a les subzones del Massís del Garraf i la Marina del
Garraf, en el marc de la DO Penedès com també en el marc de la DO Cava.
Són Can
Ràfols dels Caus, Caves Tutusaus, Caves Montau de Sadurní, Celler
Díaz, Clos Lentiscus, Finca Valldosera, Finca Viladellops, Grau
Doria, Hospital Sant Joan Baptista, Masia de la Roqua, Món Vi / Fet a
mida, Puig Batet, Set Pams, Torre del Veguer i Vega de Ribes.
Són cellers en general amb un volum discret “i un dels problemes que tenim és que a les cartes des nostres restaurants no es troben”, explica Also.
És per això que per poder-se adherir a la campanya que es basarà en la
difusió a través de diferents activitats en les que es vincularà
l’enogastronomia amb el turisme es demanarà als restaurant que incloguin
un parell o tres de vins del Garraf en la seva oferta. Per Also, “a
dia d’avui hi ha restaurants de Vilanova i Sitges que no ja vins del
Garraf, és que no tenen ni tan sols cap vi del Penedès, és un drama...”
Per Marcelo Desvalls, responsable del celler Viladellops,
aquesta iniciativa és una bona notícia perquè entén que “amb aquesta
crisi les coses s’han de fer al voltant de casa, amb els vins catalans, i
amb el vins del Garraf. I això no vol dir desprestigiar ningú, simplement posar en valor el que tenim més a prop”.
També en declaracions a Vadevi, el responsable de Torre del Veguer, Joaquin Gay de Montellà afirma que el segell Vins del Garraf “és
una iniciativa molt positiva tant pels viticultors, com pels
elaboradors del Garraf. Promoure els vins de la comarca, que els
restaurants apostin pel km 0 i atraure el turisme gurmet és un cercle
molt positiu que es retroalimenta”.
En aquest sentit, Desvalls remarca que “ningú
interpreti que gurmet vol dir forçosament car. No és això. En aquest
cas gurmet és sinònim d’arrelat al territori, de qualitat vinculada a un
lloc, a un paisatge, a un entorn determinat i a una singularitat”.
“Només
que un 70% dels restaurant tinguessin una certa sensibilitat pels vins
de proximitat i pels productes de proximitat en general, podríem viure en harmonia tots, pagesos, pescadors, viticultors...” assegura es responsable de Finca Viladellops.
Els
vins són només una de les potes de la gran estratègia de turisme gurmet
que es posarà en marxa el mes de novembre i que pretén atraure un nou
visitant. Amb certàmens gastronòmics, activitats amb restaurants, publicacions i campanyes de difusió.
Llet de Cabres Catalanes treu al mercat un formatge tendre en suport a la ramaderia
Bon Preu ha incorporat la nova referència al servei de tall de les xarcuteries de 160 establiments
El formatge 'Il·lusió' | Llet de Cabres Catalanes
ACN
L’associació Llet de Cabres Catalanes ha desenvolupat un nou
formatge tendre en suport a la ramaderia del país per fer front a la
crisi de la covid-19. En un comunicat, expliquen que les quatre
formatgeries integrants de l’associació – Formatges Montbrú, Mas El
Garet, Sant Gil d’Albió i Cal Quitèria- van decidir absorbir l’excedent
de les granges no associades i començar a elaborar formatges de més
llarga maduració i també donar una sortida immediata a la llet. D’aquí
en va sortir la idea d’elaborar un formatge tendre de tall, amb el nom
‘Il·lusió’ i pensat per al consum diari, i que es pogués distribuir a
través d’una gran superfície. Bon Preu ha incorporat la nova referència
al servei de tall de les xarcuteries de més de 160 establiments.
En un temps rècord de tres setmanes, les quatre
formatgeries s’han coordinat telemàticament per idear la recepta del
formatge, compartir diferents tècniques, elaborar-lo de manera conjunta
i, finalment, servir una comanda de fins a sis palets de formatges
‘Il·lusió’ als supermercats Bonpreu i Esclat.
L’associació explica que arran del tancament de restaurants i
l’aturada en sec de l’exportació de productes, moltes formatgeries van
haver de reduir la producció “de manera dràstica” i, de retruc, es va
frenar la demanda de llet. Malgrat això, com és evident, els cicles naturals dels animals, destaquen, “no poden aturar-se”,
i moltes granges de cabra es van trobar sense recollida de llet. Això
va obligar-los a haver de començar a llençar part o la totalitat de la
seva producció.
Llet de Cabres Catalanes va néixer amb l’objectiu de defensar i
potenciar el sector del cabrum de llet del país, fixant un preu estable
de la llet de cabra que fos digne pel ramader i el formatger.
Sardines amb escalivada: un boníssim plat de temporada
Les sardines es poden menjar de múltiples maneres i són molt beneficioses per a la salut
Sardines amb escalivada
per Redacció
Aprofitar els productes de temporada
a la cuina té molts beneficis per a la salut, ja que ens ofereixen una
millor aportació nutricional, i és més sostenible per al medi ambient,
ja que es respecta el cicle natural dels aliments.
Com molts altres aliments, els peixos també tenen temporada, i al mes
de maig és el temps de peixos com el verat, el lluç o les sardines,
entre altres.
Aprofitant aquests productes, avui us proposem preparar un plat amb sardines
com a protagonistes. Un peix blau ric en minerals essencials com el
calci, el ferro o el iode, i font d'àcids grassos omega-3, bons per al
cor i el cervell.
T'expliquem com preparar sardines amb escalivada.
INGREDIENTS:
24 sardines
2 pebrots vermells i dues albergínies
1 ceba de Figueres grossa
2 grans d'all
Julivert
Sal grossa i fina, i pebre
Oli d'oliva verge extra
1 branqueta de farigola i 1 de romaní
Pa de pagès i tomàquets de penjar
ELABORACIÓ:
Cremeu a la flama els pebrots, les albergínies i la ceba fins que
ens quedin ben negres. Tapeu les verdures amb paper sulfurat afegint-hi
la farigola i el romaní, i deixeu que vagi coent a les brases.
Submergiu les sardines deu minuts en aigua i sal grossa (per cada litre d'aigua, un quilogram de sal).
Traieu les sardines, eixugueu-les bé, i posar-les a coure a la
graella, sense que els toqui la flama. Quan estiguin cuites, les
reservem. Podeu treure l'espina perquè siguin més fàcils de menjar un
cop servides al plat.
Quan les verdures estiguin escalivades, netegeu-les i poseu-les en un plat amb oli, all i julivert, i una mica de sal i pebre.
Ja està llest per emplatar. Ho podeu servir al plat, fent un llit
d'escalivada i col·locant les sardines a sobre, o bé torrant pa de pagès
sucat amb tomàquet, i posant-hi els ingredients a sobre.
Raquel Pérez, sommelier: "El procés ha portat un augment de venda de vi català"
"El lambrusco és un vi que fa de pont", assegura la copropietària de la pizzeria Torre Rossa de Cardedeu
VADEVI
per Nerea Rodríguez (Cardedeu)
dimecres, 20 de juny 2018 -
09:00h
| Actualitzat a 21/06/2018 13:43h
La copropietària de la pizzeria Torre Rossa a la terrassa del restaurant, Raquel Pérez | Jordi Play
Raquel Pérez
(Tremp, 1973) és propietària de la Pizzeria Torre Rossa de Cardedeu,
juntament amb altres tres socis italians. També n'és la cap de sala
i sommelier, després d’haver estudiat el Curs d’especialització de Sommelier a l’Escola d’Hostaleria Sant Ignasi.
Anem fins a aquest municipi del Vallès Oriental i ens trobem amb ella
en el restaurant, on ens ensenya orgullosa la seva carta de vins amb un
50% de referències de vins italians. Tot i això, revela que el procés
sobiranista ha provocat un augment en la demanda de vi català a la seva
pizzeria i que la gent cada vegada coneix més les denominacions d'origen
del país.
Què fa una sommelier en una pizzeria?
A
mi sempre m’havia agradat el món del vi. Per circumstàncies de la vida
vaig canviar totalment de feina i vam muntar una pizzeria. Hem intentat
sempre donar producte de qualitat i elements diferenciadors. Un d’ells
és la nostra carta de vins. M’agrada posar referències diferents i,
sobretot, donar a conèixer els vins italians. Tothom vincula pizza i Lambrusco...
Sí,
és així, sobretot la gent jove. En una pizzeria es canvia la sangria
per lambrusco. És un producte econòmic, fàcil de beure i que agrada més o
menys a tothom. És dolç i amb gas. Sembla mentida, però encara és un
dels productes més venuts.
Raquel Pérez reconeix que el lambrusco és un dels vins més venuts a la seva pizzeria | Jordi Play
Vostè intenta fer una mica de pedagogia i oferir altres perfils de vins?
Qui
va amb la idea de beure lambrusco costa fer-lo canviar. Els pots oferir
alguna altra cosa sempre i quan vagi en aquesta línia. Per exemple, un
brachetto, fragolinos, etc. I fins i tot oferir lambruscos de millor
qualitat.
N’hi ha?
N’hi ha de molt bons, però el preu llavors canvia. I la gent associa lambrusco amb preu econòmic.
El lambrusco podria ser un producte per introduir els joves en el món del vi?
Això
ho diem tots, que facilita l’entrada al món del vi, perquè comencen amb
un lambrusco, i després a l’estiu els ofereixes un vi blanc fresc i
suau, i potser funciona, sí. El lambrusco fa de pont.
I quin altre tipus de vi italià es ven més en una pizzeria?
El Moscato! En la mateixa línia que el lambrusco. Parlem del Moscato més gasificat i econòmic.
La sommelier Raquel Pérez observa el color d'un dels vins negres que té a la carta del restaurant | Jordi Play
En aquests 9 anys que porta a la pizzeria, ha notat un augment en l’interès dels joves pel vi?
Sí.
Potser quan venen en grup no tant, però tenim moltes parelletes que es
prenen el seu vi. També cal dir que Itàlia és fàcil de vendre. Hi ha
paraules claus que sempre faig servir com “Toscana”, “Sicília”, etc. Es
troben amb el món de les vacances i així vens un producte divertit pels
clients.
I les dones s’interessen més pel vi que abans?
El
món del vi té un punt masclista, tot i que cada vegada hi ha més dones
al capdavant dels cellers, i també enòlogues i sommeliers. També depèn
molt el servei de sala. Jo als meus cambrers sempre els dic que els
mirin a tots dos, home i dona. Que parlin amb ells, i que no donin per
fet que és l’home qui s’encarrega del vi. Però encara ara qui acostuma a
demanar el vi és l’home. I fa molta ràbia quan vas a un restaurant,
demanes un vi i després li porten per tastar a ell, quan l’havies
demanat tu. Però sí que és veritat que és una minoria de dones les que
porten la veu cantant en el tema del vi.
Els clients es deixen aconsellar per vostè?
Sí,
cada vegada més. És més fàcil si et coneixen i confien amb tu. És més
senzill amb una clientela fixa. Nosaltres tenim una gama bastant
econòmica, tot i que la carta és extensa, i, per tant, la gent es deixa
aconsellar. El 50% dels vins de la carta són italians, i hi ha poca gent
que els conegui. Per això també es deixen aconsellar més.
Raquel Pérez a la terrassa de la pizzeria Torre Rossa, a Cardedeu | Jordi Play
I ha notat un increment en el consum de vi català, amb la situació política viscuda?
Aquí
sempre s’ha venut molt vi català. Cardedeu és un poble molt català. El
80% de les vendes de la pizzeria són de vi català. El procés s’ha notat i
hi ha hagut un augment de venda de vi català. Molta gent que abans
prenia un vi català i la següent vegada canviava i prenia un vi
espanyol, ara difícilment l’agafaran. A no ser que els agradi molt per
un motiu concret.
Sempre hi ha gent que demana els clàssics Rioja, Ribera del Duero o Rueda...
Aquí
és molt minoritari. A la carta tenim una referència de Rioja i un
parell de Ribera del Duero. Però no els venem gaire. A Catalunya tenim
productes fantàstics i a preus molt assequibles.
Creu que ara la gent coneix més les denominacions d’origen del país?
Molt
més! Abans bàsicament només coneixien Penedès i Priorat. I Empordà
també, i nosaltres sempre n’hem venut molt. Ara els negres del Montsant
també tenen molta sortida. Però, en canvi, la Terra Alta ens costa més
de vendre aquí.
I a l’hora de demanar el vi, els clients se centren en la varietat o en la DO?
En la varietat.
Amb quin vi maridaria una bona pizza?
Jo
sóc de pizzes molt senzilles i, per tant, necessito un vi fresquet i
amb una bona acidesa. Aposto per un vi blanc del Trentino, fet amb Pinot
Grigio, i per prendre a la terrassa amb una pizza Margarita.
‘Viu la Pedra Seca’ de la DO Pla de Bages amplia termini de presentació de projectes
Aquest certamen, un dels projectes
més important d’aquesta denominació per a la recuperació del patrimoni
vitivinícola de la comarca podrà rebre propostes fins dia 20 de setembre
VADEVI
per Redacció
dijous, 30 d’abril 2020 -
12:43h
Construccions de pedra seca premiades a l'edició 2019 | DO Pla de Bages
Aquest dijous dia 30 d’abril acabava el termini de la convocatòria 2020 dels Premis Viu la Pedra Seca, una edició que ha vist limitada la presentació de projectes a causa de la crisi de la covid19 en que el
confinament de la població no ha permès la realització d’obres de
rehabilitació de barraques de vinya, tines i altres construccions de
pedra seca.
És per aquests motius que s’ha decidit ampliar el termini de presentació de projectes fins el 20 de setembre tot i que no es descarta ampliar de nou el termini si la tornada a la normalitat s’allarga.
El territori de la Denominació d’Origen Pla de Bages compta amb una rellevant història i patrimoni vitivinícola. Els
municipis que configuren la DO Pla de Bages (Bages i part del Moianès)
son els que tenen més barraques de vinya i construccions de pedra seca
de Catalunya, amb més de 4.000 inventariades. Per aquest motiu,
des dels seus inicis, el Consell Regulador ha vetllat per la
rehabilitació i posada en valor d’aquest patrimoni cultural vinculat a
la vinya i el vi.
El Premi Viu la Pedra Seca, te com a objectiu la
rehabilitació, conservació de les barraques de vinya i altres
construccions de pedra seca així com la posada en valor a partir de la
promoció, l’estudi, la investigació, la recerca i l’educació vinculada al patrimoni vitícola de la pedra seca, principalment en l’àmbit de la DO Pla de Bages.
S’estableixen dues categories de premis: pedra seca, basat en la rehabilitació de barraques i altre patrimoni vitivinícola i pedra viva, orientat a la recerca, projecció i posada en valor del patrimoni de la pedra seca.
La
categoria pedra seca fa referència a les barraques de vinya, tines,
marges, basses d’aigua tancades, etc, construïdes totalment amb la
tècnica de “pedra seca”, és a dir, la col·locació de pedres sense cap
material d’unió o amb el material que en aquell temps s’emprava. Per
presentar-s’hi cal afegir a la inscripció fotografies d’abans de la
restauració. Els participants podran participar amb més d’una
construcció.
En la temàtica pedra viva es volen aglutinar els
treballs referents a la investigació, treballs de recerca, projectes
final de carrera, educació, iniciatives, obres i accions de promoció i
difusió, etc. relacionats amb el patrimoni vitivinícola de la pedra
seca. Les valoracions del jurat es faran segons la rellevància
de la investigació, estudi o projecte, l’esforç per a la consecució del
projecte, l’efecte en la difusió del patrimoni de la pedra seca en el
territori i la seva projecció de futur.
Podeu trobar més informació dels Premis Viu la Pedra Seca a la web dopladebages.com
Neix el vi 'Tot anirà bé', exclusiu pel personal sanitari
És un vi de garnatxa, carinyena i sirà, envellit en bóta de roure durant 4 mesos que ha elaborat Cellers Unió
VADEVI
per Redacció
dijous, 7 de maig 2020 -
15:50h
El Grup Cooperatiu Unió ha presentat, aquest dijous, el
vi d’edició limitada “Tot anirà bé” i n’ha lliurat les 1.200 ampolles
al Servei Català de la Salut de la Regió Sanitaria del Camp de
Tarragona. L’objectiu del celler cooperatiu amb aquest vi, que ha donat íntegrament al personal sanitari, és mostrar l’agraïment “a
la increïble tasca que els professionals de la salut estan duent a
terme durant la crisi causada pel COVID-19 i fer un reconeixement a la
seva dedicació i esforç”, expliquen
Unió, en nom
de totes les cooperatives agràries que aglutina i també del sector
agrari en general, ha realitzat aquest gest simbòlic amb un vi negre
d’edició limitada que s’ha anomenat “Tot anirà bé”. Es tracta
d’un vi seleccionat de vinyes velles de les varietats garnatxa,
carinyena i sirà, i envellit en bota de roure durant 4 mesos.
Responsables del celler han expressat també el desig que “el vi de terra
serveixi per portar un missatge d’esperança a tots els professionals
que tenen cura de la salut de la societat i per ajudar a aixecar l’ànim ara que comencem les fases de desconfinament”.
L'elaboració d'aquest vi h estat possible gràcies
la petita artista de 3 anys, Carla Roca, que ha cedit un dibuix i a
totes les empreses que, de forma altruista, han col·laborat en aquesta
iniciativa: Adhesivos Coromina, Amorim&Irmaos, Manufacturas
Metálicas Canals, Ness. Smurfit Kappa Spain i Verallia Spain.
Cellers Unió té
6 cellers propis i concentra la producció de 20 cooperatives associades
a les denominacions d’origen Priorat, Montsant, terra Alta, Tarragona
Catalunya i Cava.
Es presenta un manifest en defensa del vi en temps del coronavirus
El document que s’està difonent a
través de les xarxes socials té el suport de més de 100 dones i pretén
posar el valor la feina de viticultors i cellers i de totes les
indústries derivades de la vitivinicultura que estan patint les
conseqüències de la pandèmia del Covid-19
VADEVI
per Redacció
divendres, 10 d’abril 2020 -
12:34h
Les integrants del grup "Dones+Vi"
ha publicat un manifest a través de les xarxes socials per contrarestar
les que consideren “algunes informacions esbiaixades relatives al
consum de vi amb motiu de la Covid-19 i del confinament”. Expliquen que amb aquest document “volem aclarir conceptes i constatar fets i, essencialment, defensar i fer
costat a totes aquelles persones que es dediquen a l'ofici del vi, des
de les viticultores al sommelier, entenent que són qui ens alimenten,
ens cuiden i ens curen, a nosaltres i als paisatges que ens envolten”.
Conviden a tothom qui vulgui a subscriure aquest manifest que reproduïm a continuació:
Des
del passat 14 de març, dia en què el Govern de l’Estat espanyol va
decretar l'estat d'alarma i, per tant, el confinament i el control de
moviment de les persones, tots els sectors, l’econòmic, el social, el
jurídic, el polític i el cultural s'han vist afectats. L’hostaleria i el
turisme són, probablement, dels més perjudicats i seran també els
últims a recuperar-se.
El confinament ens obliga a
passar tot el dia a casa, soles o en família, en pisos petits o en
cases amb jardí, algunes treballant en línia, unes assumeixen el risc
d'anar al seu lloc de treball i unes altres veient passar les hores,
però totes compartim l'angoixa constant de què passarà quan tot això
acabi i intentem acceptar i adaptar-nos a la situació. Cadascuna de
nosaltres ho porta el millor que pot; pendents de les notícies i
assumint tanta responsabilitat com li és possible.
En
aquestes circumstàncies i a conseqüència d’una informació referida a
l'augment del consum d'alcohol als habitatges particulars i el perill
dels seus efectes en la nostra salut – emesa el 7 d’abril al TN de TV3;
min 40 https://www.ccma.cat/tv3/telenoticies -, som un grup
nombrós de dones (Dones+Vi) vinculades a l’ofici del vi que representem
perfils professionals molt diversos, que hem decidit signar el següent
manifest en defensa de tots els agents del món del vi, des del
viticultor al sommelier i evidentment al consumidor responsable.
Les
persones signatàries volem aclarir alguns aspectes, el primer dels
quals és defensar que al darrere d’un vi hi ha humanitat i natura. I
també:
• Que el consum de vi no ha augmentat durant el confinament.
És més, els cellers constaten una baixada dràstica de les vendes. Cal
tenir molt present que abans de la crisi del Covid19, el consum de vi es
realitzava majoritàriament en restaurants i bars. Ara, el consum, varia
d’escenari i incrementa als habitatges particulars.
•
Que el consumidor compra principalment a les grans superfícies per això
podem veure alguna imatge de prestatgeries de vi mig buides. També hi
ha botigues especialitzades que per donar sortida al seu estoc i seguir
fent costat als elaboradors, estan fent un esforç creant ofertes i
donant facilitats per fer arribar el vi a domicili. •
Aquestes circumstàncies no impliquen que els cellers estiguin venent
més vi. És més, els de dimensió petita i mitjana que són la majoria a
Catalunya, no acostumen a participar a la línia de distribució de grans
superfícies i han vist parar de cop les seves vendes.
•
Cellers petits i mitjans són els que més patiran les conseqüències de
la crisi sanitària, econòmica, social i cultural, ja que la seva
principal línia de venda és la restauració i l'exportació. Dues vies
que, ara per ara, estan tancades. La cadena de professionals que
treballen perquè arribi una ampolla de vi al consumidor és realment
llarga i important: viticultores, tractoristes, geòlogues, tècniques de
vinya, veremadores, cellereres, enòlogues, tècniques de celler,
empresàries i treballadores de productes enològics i fitosanitaris,
fabricants de maquinària, boteres, forestals, fabricants d'ampolles,
d’etiquetatge, de capses de cartró i de packaging, dissenyadores,
sureres, vidrieres, transportistes, duaneres, distribuïdores,
emmagatzemadores, restauradores, sommeliers i comunicadores, entre
altres agents.
Les persones signatàries manifestem que:
• El vi té una tradició mil·lenària en la cultura mediterrània i forma part de la Dieta Mediterrània declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat • És un aliment arrelat al territori. És cultura, història i patrimoni. •
El treball de les viticultores permet cultivar, conrear, mantenir i
donar vida als paisatges que actuen com en molts casos s’ha constatat de
salvaguarda davant d’incendis i d’altres escenaris climatològics
derivats del canvi climàtic que afecten greument el medi rural. I
n’asseguren la seva biodiversitat i essència. També dinamitzen les economies rurals. • Entenem el consum de vi com un hàbit social, relacionat directament amb l’alimentació sana i saludable. • Defensem i abanderem el consum responsable de vi, posant èmfasi sempre en la seva dimensió geogràfica, humana i cultural. •
Donem suport a qualsevol iniciativa que es realitzi des del sector i
que ajudi a la supervivència en temps difícils, però també quan ens en
sortim.
S’Àmfora, un projecte pioner en la criança de vi en àmfora sota l’aigua del mar
Afirmen que l’evolució dels vins
sota l’aigua en moviment i amb la pressió de la profunditat de fins a 8
metres, és molt més ràpida que al celler
VADEVI
per Margalida Ripoll i Ferrer
dimarts, 14 d’abril 2020 -
17:25h
S'Ànfora s'ha presentat en societat a través d'Internet | M.R.F.
Han estat prop de 4 anys de proves i finalment aquest s’ha presentat en societat S’Àmfora. Això sí, ha estat una presentació atípica a través de videoconferència en la que els tres impulsors d’aquest projecte l’han pogut explicat en ple confinament per la pandèmia del coronavirus.
Diego
Durant, viticultor i responsable de Trosset de Porrera, Xavier Belda,
mariner mercant i Jaume Bages, amant del vi, amics els tres des de fa
temps, van començar l’any 2016 un projecte conjunt de criança submarina sota l’aigua del mar de vins embotellats en àmfores.
No
són els primers en comprovar que el moviment de l’aigua del mar i la
pressió de 8 metres de profunditat suposa una evolució diferent però sí
que són pioners en submergir vi envasat en petites àmfores que són les que després arribaran al consumidor.
La idea va sorgir perquè Diego Duran ja fa més de 15 anys que una part de la producció del seu vi
Olim es cria sota l’aigua, en aquest cas aigua dolça i tranquil·la a
una bassa de casa seva, però volien anar una mica més enllà. En tots aquests anys de proves el que han comprovat és que la criança sota l’aigua del mar fa
que l’evolució del vi sigui molt més ràpida i li confereix unes
característiques que amb la criança normal al celler no s’aconsegueixen
fins després de molts anys.
Durant
molt de temps van buscar un ceramista que els fes les àmfores i imitant
el format romà amb el que viatjaven els vins arreus de la mediterrània
han aconseguit un envàs que emula aquells gran recipients, però en
aquesta ocasió amb una capacitat com la d’una ampolla, 750 ml. Amb
la base acabada en punta i dues anses. L’interior s’ha vitrificat per
evitar l’absorció del líquid i el coll s’ha adaptat al d’un tap de suro
estàndard.
S'Àmfora, vins criats sota l'aigua del mar | Cedida
Així
agafen el vi Olim de la DOQ Priorat que elabora Diego Duran a Porrera,
una carinyena 100%. L’embotellen a mà perquè no hi ha embotelladores que
admetin el format de l’àmfora i el lacren amb cera. Per evitar que
l’aigua pugui fer malbé la lacra, hi posen un caputxó protector,
col·loquen les àmfores en gàbies i les submergeixen sota l’aigua
del mar. L’última remesa a l’alçada del Delta de l’Ebre, on hi passaran
entre 5 i 9 mesos abans de treure-les.
De
moment és un projecte petit, de l’última remesa només se n’han fet 150
àmfores, el que el fa un producte del tot exclusiu que de moment es ven a través del seu web.
T'expliquem com fer un àpat boníssim amb un producte de temporada: el carabassó
Lasanya de carabassó
per Redacció
L'arribada del mes de maig és sinònim de bon
temps, i això es tradueix a la cuina amb els productes propis d'aquesta
temporada. Les fruites i verdures prenen protagonisme. Entre elles, el carabassó. Una hortalissa molt hidratant (el 95% és aigua), rica en vitamina C i vitamina B9.
Avui us proposem preparar una lasanya de carabassó boníssima.
INGREDIENTS:
1 quilo de carabassons
2 cebes
1/2 quilo de xampinyons
Tomàquet triturat
Pasta de lasanya
Mantega
Salsa beixamel
ELABORACIÓ:
Bullim uns 15 minuts les plaques de lasanya en una olla d'aigua amb
sal i un raig d'oli, les escorrem i les passem per aigua freda.
En una paella amb una mica d'oli, coem els xampinyons fets a làmines, i els reservem.
També en una paella coem la ceba tallada petita amb una mica d'oli.
Quan estigui una ica cuita, afegim el carabassó tallat ben prim. Ho
reservem quan estigui cuit.
Preparem la salsa de tomàquet posant el tomàquet triturat en una paella amb oli, i salpebrant-la. Quan hagi reduït, la reservem.
Cobrim el fons d'una safata de forn amb una mica de mantega i posem una capa de làmines de lasanya.
Afegim els ingredients: una capa de carabassó amb ceba, una capa de xampinyons, i una capa de tomàquet.
Cobrim amb una capa de làmines de lasanya, i repetim l'operació amb els ingredients.
Posem una última capa de làmines de lasanya i ho cobrim de beixamel i formatge ratllat.
Ho posem al forn, ho gratinem, i llest per menjar!
Ester Bachs, directora dels Premis Vinari de Vermuts, ens explica una recepta fàcil i deliciosa
per Ester Bachs
diumenge, 26 d’abril 2020 -
10:08h
VADEVI
Els ingredients que necessitem per fer el vermut | E.B.
Un
dels entrants més demandats són les aletes de pollastre, això sí, cada
casa té la seva fórmula. Però, les heu tastat mai al vermut? Aquí us
deixo una recepta tan fàcil i tan bona que passarà a ser un dels teus
imprescindibles de les nits de Netflix! Us en xuclareu els dits!
Ingredients:
- 12-15 Aletes de pollastre (500-600g aprox.)
- 1 cabeça d’alls
- Sal i Pebre
- Julivert fresc
- 1 got de vermut blanc (o negre, si voleu)
- 1,5 gots de brou de pollastre (o si no ens tens, bullir aigua amb sal i una fulla de llorer)
Preparació
1️⃣Netejar
les aletes de plomes i posar-les en un bol. Salpebrar i condimentar amb
les herbes i espècies que us agradin (pebre vermell, comí, herbes
provençals...). Barrejar bé amb totes les espècies.
2️⃣Posar una mica de farina en un plat i enfarinar lleugerament les aletes.
3️⃣En una paella, cobrir bé d'oli el fons i daurar les aletes per tots dos costats, a foc mitjà-alt durant 15 minuts aprox.
4️⃣Els alls, només talla'ls per la meitat sense pelar.
5️⃣Afegeix els alls quan les aletes estiguin daurades i deixa'ls uns 5 minuts més.
6️⃣Després
d'aquests 20 min., retira tot l'oli de la paella (amb una cullera o
tira’l en un bol a part que el podràs reutilitzar un altre dia que
cuinis pollastre).
7️⃣I ara és quan afegeixes la copa de vermut.
Deixa que bulli i s'evapori l'alcohol. I quan estigui reduït, afegeix un
got i mig de brou (o aigua amb sal).
8️⃣Posar el foc fort durant una 15 minuts més, fins que consumeixi tot el líquid.
9️⃣Espolvorejar julivert per sobre i ¡a menjar!
Vermut recomanat:
Iris
Blanc del celler De Muller @demulleroficial ➡️ Un @vermutdereus
autèntic i amb un estil molt mediterrani (en la seva fórmula hi ha un
munt d'herbes mediterrànies) que li van de meravella a aquestes aletes
Troba més receptes amb vermut a la #guiadelvermut @geoplaneta_libros
Les aletes de pollastre ideals per acompanyar-les amb un vermut | E.B,
Coronavirus | Apareix la Guia Gastronòmica del Desconfinament
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dissabte, 2 de maig de 2020
1 minut
L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha posat en marxa La Guia Gastronòmica del Desconfinament, una
iniciativa que pretén col.laborar amb el sector de la restauració en
aquests moments tant difícils a causa de la crisi del coronavirus.
Segons diuen, aquesta iniciativa ha estat impulsada "d’acord amb la
nostra missió principal de recolzament a la gastronomia i la cuina del
nostre país". "La Guia Gastronòmica del Desconfinament serà una compilació
de les diferents ofertes gastronòmiques i serveis de restauració
disponibles arreu de Catalunya", han assegurat des de l'Acadèmia.
El proper dilluns 4 de maig tots els xefs, restauradors i
professionals de l’hostaleria que ho desitgin, podran omplir el
formulari creat específicament per l’ocasió detallant els diferents
serveis que ofereixen durant les diferents fases del desconfinament.
"L’Acadèmia té la missió de promoure, divulgar i protegir la cuina i
les activitats gastronòmiques de les diferents comarques de Catalunya.
En aquests moments, tan difícils per a tothom, volem col·laborar amb el
sector divulgant la disponibilitat dels serveis i establiments, arreu de
Catalunya en les diferents fases de desconfinament", ha explicat Carles
Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.
La guia serà oberta a tothom gratuïtament i estarà disponible
a l’espai web de l’Acadèmia a partir del dilluns 4 de maig i
s’actualitzarà diàriament amb la informació que els diferents
restaurants, xefs i professionals del sector facin arribar mitjançant el
formulari.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació
compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra
independència també depèn de tu.
Amb l'ajuda dels adults, els infants poden preparar una pizza a casa amb els ingredients que més els agraden
Fer pizza a casa és entretingut i boníssim
per Redacció
Cuinar en família és una
divertida manera de passar les estones a casa, i de fer-ho en família. I
és que els més petits poden contribuir en la preparació de diferents
àpats. Avui us proposem preparar una boníssima pizza casolana per sopar.
INGREDIENTS:
Per fer la massa necessiteu:
. 400 grams de farina
1 culleradeta de sal
1 cullerada de llevat
1 got d'aigua
2 cullerades d'oli d'oliva
Per cobrir la pizza necessiteu:
Salsa de tomàquet
Mozzarella
Formatges al gust
Pernil dolç
Tonyina
Xampinyons frescos
Orenga
ELABORACIÓ:
Comencem per preparar la massa de la pizza barrejant en un bol la farina, el llevat i la sal.
Quan estigui ben barrejat, feu un forat al mig i afegiu l'aigua i l'oli.
Pasteu molt bé la mescla fins que quedi una massa que no s'enganxi als dits.
Fem una bola i la tapem amb un drap humit, deixant-la reposar durant una hora.
Quan hagi augmentat el seu volum, l'estirem amb l'ajuda d'un corró sobre una superfície plana empolsada amb farina.
Mentre preescalfem el forn a 220 graus, donem forma a la massa i preparem els ingredients que li posarem.
Cobrim la massa amb salsa de tomàquet, i a sobre hi posem el pernil
dolç, la tonyina, els xampinyons laminats, el formatge i la mozzarella.
Hi posem una mica d'orenga, i directa al forn, per coure-la uns 20 minuts.
19.05.2020 05:15
