divendres, 30 de desembre del 2016

Al celler de Nadal de Carrefour no hi entren vins catalans

Vida

Al celler de Nadal de Carrefour no hi entren vins catalans

La cadena de distribució alimentària promociona una vintena de vins al seu catàleg de Nadal, ni un de les DO catalanes
ElMón
per G.A 30/12/2016
Carrefour promociona una vintena de vins, cap dels quals és català. | El Món

La cadena de distribució alimentària francesa Carrefour distribueix a les bústies dels catalans un catàleg de productes per a les festes de Nadal, entre els quals hi ha vins. "No et perdis les rebaixes del nostre celler!", així s'anuncia la pàgina dedicada a promocions de vins. S'ofereixen 3 vins pel preu de 2, però entre la vintena de productes en oferta no n'hi ha ni un de català. 


Els Rioja dominen el celler de Carrefour, amb 11 dels 20 vins en oferta. També es poden comprar amb descompte vins de la DO Rías Baixas, la DO Ribera del Duero i també vins de la Terra de Castella.


Així doncs, si algú vol comprar vins catalans a Carrefour, ha de saber que no podrà gaudir de cap oferta. Els descomptes només són per a vins espanyols. 


dijous, 29 de desembre del 2016

El Priorat reorganitza els seus vins

el diari lliure, obert i per compartir

ElMón

El Priorat reorganitza els seus vins

El projecte, que es troba en una fase molt inicial, busca ressaltar la qualitat dels productes de la DOQ


per Eva Vicens 28/12/2016
Vistes de la comarca | Foto: DOQ Priorat

El Priorat canviarà les classificacions. La denominació ha obert un procés per a la creació de noves categories dels seus vins. Segons confirma a Vadevi.cat el director general de l’INCAVI Salvador Puig, el projecte està en marxa tot i que "es troba en una fase molt inicial i encara falten molts passos perquè esdevingui una realitat".

"La DOQ té una història, trajectòria i qualitat que els permet fer-se aquest plantejament", explica Puig en referència a la categorització. "De fet, des de l’INCAVI ho veiem molt bé perquè ajuda a la diferenciació i al prestigi de vins i cellers que estan fent molt bona feina", afegeix.

Segons Puig, "el factor clau i determinant per a diferenciar vins hauria de ser la zona on s’ha elaborat el vi”, però aquestes classificacions també incorporaran requisits sobre el rendiment per hectàrea permès, l’edat de les vinyes o la traçabilitat de la vinya i el reconeixement local i internacional, entre d’altres.

En tot cas, les categories que s’està valorant crear són:

  • Vi Regional: per a vins procedents de raïms de municipis de la DOQ, amb control del rendiment per hectàrea.

  • Vi de Vila: identificaria vins de finques procedents d’una àrea geogràfica en concret i on també hi hauria control de rendiment per hectàrea.

  • Vi de Paratge: per a vins que s’obtinguin en un indret o "paratge" concret; amb rendiments controlats per hectàrea i possible edat mínima dels ceps.

  • Vi de Vinya Classificada: vi d’una finca o nombre de finques d’una zona (paratge) d’un municipi; control del rendiment màxim, edat mínima dels ceps, traçabilitat a la vinya i reconeixement local i internacional.

  • Gran Vi de Vinya Classificada: vi produït amb raïm d’una finca, amb rendiments baixos per hectàrea, edat mínima de les vinyes, traçabilitat a la vinya i reconeixement local i internacional; tipus de viticultura i mètodes de treball controlats.

De moment, segons Puig, només s’ha iniciat el tràmit del vi de vila, però la seva aprovació definitiva –que ha de venir de la Unió Europea- pot trigar encara algun temps. "Els tràmits per a fer canvis en els plecs de condicions d’una denominació d’origen són molt llargs, especialment si es tracta de canvis importants com aquest que es planteja la DOQ".

En tot cas, insisteix, "ni els noms de les categories són definitius, encara hi ha molt camí per recórrer. Cal tenir en compte el punt de vista legal, comercial, de l'idioma... És important que s’entengui el concepte i es pugui dur a terme de la manera més precisa i adequada possible", explica el director de l’INCAVI.

Aquesta nova classificació, per cert, no seria incompatible amb els actuals vins de finca que actualment ja categoritzen els vins catalans. "Entenem que els vins de finca es podrien entroncar amb els vins de vinya classificada o els grans vins de vinya classificada; hauria de ser perfectament compatible, però com us dic, tot està encara molt obert i en procés de definició", conclou el director.

Luis Gutiérrez en parla a l’article “Priorat: keep on moving

El tastador de vins de Robert Parker a Catalunya, Luis Gutiérrez, avançava alguns detalls d’aquesta nova classificació en l’article sobre el Priorat publicat al mes d’octubre a la revista Wine Advocate. A “Priorat, keep on moving” avança quines podrien ser aquestes categories i vaticina que “quatre o cinc d’aquestes categories seran una realitat aviat”. A més, afegeix, "aquest projecte pot obrir amb el temps nous camins a altres denominacions d’origen" elaboradores de vi. Aquest article es podrà consultar en les properes hores al vadevi.cat.
 

diumenge, 25 de desembre del 2016

Sant Esteve, la festa més distintiva del nostre Nadal

Cultura > Cultura popular

Sant Esteve, la festa més distintiva del nostre Nadal

Expliquem per què celebrem la diada de Sant Esteve



Fotografia: Lapidació de Sant Esteve de Boí, MNAC
Fotografia: Lapidació de Sant Esteve de Boí, MNAC
Per què Sant Esteve és una festa tan arrelada a casa nostra? El llibret Celebrem el Nadal, d’Amadeu Carbó, explica aquesta tradició i també un bon reguitzell més. És una obra concebuda per fer entendre què hi ha en l’origen de molts costums i tradicions nadalencs.
Carbó explica que Sant Esteve és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
És el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, a la primeria el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Nadal cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cadascú a casa seva.’
Al País Valencià i a les Illes Balears la festa de Sant Esteve també es coneix com a segon dia de Nadal. A les Illes també es diu ‘sa mitjana festa’. A Catalunya aquest dia se solen menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de tall. I de postres, sempre cauen neules i torrons. Al País Valencià, Sant Esteve va deixar de ser festiu a la dècada del 1990, però enguany es recuperarà, perquè Nadal s’escau en diumenge.
Per la mateixa raó que Sant Esteve, es justifica la festa del dilluns de Pasqua Florida i la del dilluns de Pasqua Granada: Nadal i les dues pasqües són les festivitats principals del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dissabte, 24 de desembre del 2016

Catalunya, terra d’escudella

CulturaGastronomia

Catalunya, terra d’escudella

Dediquem l'última llibreteca a la menja nadalenca típica dels Països Catalans i a una perla de finals del segle XIX: una monografia que afirmava que l'escudella i el bullit representen el caràcter de la pàtria, que és tant com dir l'esperit català



Escudella.
Escudella.
Aquest ha estat l’any en què els catalans han votat el seu plat preferit: l’escudella s’ha erigit vencedora d’una contesa en què va superar el pa amb tomàquet per només 62 vots després de desbancar els canelons, el fricandó, els calçots i l’esqueixada. Però un membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, la de Medicina i Cirurgia i la de Farmàcia, expert en hidroteràpia i qualitat de les aigües i inventor d’un procediment per mesurar la puresa de l’oli d’oliva ja n’havia cantat les excel·lències al darrer terç del segle XIX.
La preeminència de l’escudella, doncs, no és cosa d’abans d’ahir. El 1881 ja es trobava al capdamunt del rànquing dels plats més representatius de la nostra terra (des d’aquí, una crida perquè algú pensi, l’any 2031 -o el 2030 per fer-ho rodó-, a celebrar els 150 anys del seu regnat. Ei! Sense escatimar-hi res). En tenim un testimoni fefaent en un petit assaig signat per Ramon Codina i Länglin (1842-1905) i publicat a l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana. L’autor l’encapçala amb una cita prou significativa de Brillat Savarin: ‘digam lo que menjas y’t diré qui ets’. Ara en diem ‘Som el que mengem’. No hem inventat res. Segons l’autor, la quantitat, qualitat i mètode de preparació dels aliments és una mostra clara de la sobrietat, energia i fins la intel·ligència d’un poble.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Si el puchero és el retrat de Castella, el gazpacho el d’Andalusia i el gofio el de Canàries, l’escudella és la menja més característica de Catalunya. Ens posa un exemple perquè ho vegem ben clar: si viatgéssim en un globus aerostàtic i prenguéssim terra allà on donen escudella, ‘allavoras lo nostre cor s’eixamplaria, y ab la major alegria y seguretat, podríam exclamar; no’ns havém mogut de Catalunya, encare sóm a casa nostra; perquè aquest menjar es lo plat característich, que com lo pá, may cansa ni embafa lo ventrell y la boca dels catalans.’
L’autor es demana, amb certa meravella, com és possible que arreu de la geografia catalana, tant en les taules dels fabricants rics com a les llars dels menestrals humils, ja sigui al pla o a la muntanya, trobem quotidianament, en tocar les dotze, un plat  fumejant d’escudella i carn d’olla. Què ho fa que si hem de marxar trobem un plaer indescriptible en tornar a tastar-la? Perquè representa, a parer seu, els records de la infantesa i la família, els costums dels avantpassats. Més encara: ‘lo caràcter de la patria, lo esperit catalá’.
En aquest punt, el químic i farmacèutic es deixa endur per l’abrandament. Se’n va adonar també Llorenç Torrado en la ressenya de l’assaig que el desembre de 1978 va publicar a la revista L’Avenç i en la qual atribuïa aquesta rauxa al context històric i polític: La escudella va ser acollit per una entitat i en un moment en què s’estava forjant el sentiment nacional, d’aquí el to mig líric, mig èpic que plana sobre les quinze pàgines de la segona edició de l’obra (onze en la primera, de 1881).
I és que l’autor no només equipara escudella amb tradició, sinó que gairebé la converteix en un recurs proustià que apel·la al cor, al sentiment, més que no pas a la raó: les mares van desmamar llurs fills amb ella, el cap de família agafava forces per guanyar-se el pa. L’escudella, sentencia, demostra la senzillesa i sobrietat del poble català, fins i tot a taula.
Composició
Els ingredients que la composen, variacions a banda, són els següents: carn de bou o de moltó, cansalada, alguna substància farinosa, mongetes, un poc de verdura, aigua i sal. D’aquí en surten dos elements: el brou i la carn d’olla, també anomenada olla o bullit. Si escaldem al caldo pa tallat a llesques primes i petites, obtenim sopa; si, en canvi, hi fem bullir alguna pasta farinosa com ara macarrons, fideus, estrelletes, betes, arròs, arròs barrejat amb fideus, verdura, patata i llegum de l’olla, n’obtindrem escudella. Si busquem un gust més excitant al paladar caldrà afegir-hi gallina, botifarra, pilota, ceba, tomàquet, api, naps, cigrons, faves, etc., segons el gust de cadascú.
Com en tota recepta, el procediment és tant important com la matèria primera. Hem de començar per posar la carn en aigua freda. Aquest punt és cabdal: ha d’escalfar-se poc a poc sense que arribi a bullir gaire ‘perque de lo contrari la carn seria com un cuyro y lo brou fóra fluix’. Tot seguit ja podem escumar. Si no en coneixem l’elaboració fil per randa no cal patir-hi: les dones, mestresses i noies ens ho explicaran quan calgui: ho saben per tradició però desconeixen, com és obvi, els processos químics i reaccions que tenen lloc durant el procediment i que ell, com a professional de la matèria, s’encarrega d’explicitar.
Tanmateix, confessa que no cal ser un químic eminent per saber que tot règim alimentari ha de satisfer les necessitats del cos i que, per tant, no són necessàries gaires anàlisis perquè l’escudella surti airosa de l’avaluació de propietats dietètiques i nutricionals: n’hi ha prou amb acceptar els fets que la pràctica secular ens ensenya.
Retornem als ingredients: dir bou, moltó, cansalada, patates i substàncies farinoses, verdura i llegums equival a dir substàncies albuminoses, greixos i principis salins. De la mateixa manera, qui diu patates, matèries feculentes, llegums i pa és com si digués substàncies albuminoses, midonoses, sacarines, principis salins i una mica de greix. Tot plegat serveix per determinar (mitjançant el mètode científic i a través d’una taula que inclou a l’obreta) que l’escudella i l’olla tenen el punt necessari de nitrogen i carboni. No només això: llur valor nutritiu, juntament amb el pa, supera sobretot en nitrogen les quantitats preses en la comparació.
Els processos digestius acompleixen també les expectatives més exigents, atès que són immillorables, sobretot si es té cura amb els greixos. Des del punt de vista econòmic tot són avantatges: una família de quatre membres podia, el 1882, obtenir als mercats de Barcelona els aliments que feien falta per cuinar-la per una pesseta i vint-i-cinc cèntims, ‘que ve a resultar uns trenta y dos céntims per persona’, i fins per un 25% menys en el cas d’un poble.
L’escudella ‘ressalta la sobrietat y economía ab que viu lo poble catalá, com se deduheix dels cálculs que últimament acabém de fer, demostrant que ab pochs quartos se procura una alimentació suficient y substanciosa, no cercant satisfer ab l’abundancia y esculliment dels aliments la golosía de la boca, sino que cerca ab poca quantitat d’ells satisfer sense privarse de res, las necessitats fisiológicas que la naturalesa nos té á tots imposadas’.
L’essència d’un poble
‘Observém que al carácter catalá, per essencia treballador de mena, fins li sab greu lo temps que pert en lo menjar y en haverlo de coure’ de manera que poc amic de la fastuositat a taula ha buscat dos únics plats que li bastessin per resoldre totes les seves necessitats. Així mateix, ressalta que no és un plat en què es perdi temps: les dones el preparen al matí, el deixen fer la xup-xup i poden dedicar-se als seus quefers. N’hi ha prou que tornin un quart d’hora abans de servir per escumar el brou, escaldar el pa, separar la carn d’olla i fer bullir les pastes o arròs amb el caldo.
Codina afirma amb encert que els aliments que s’empren a la cuina donen una idea acurada de les produccions de la terra. Bé, això era abans en tots els casos i segueix sent majoritàriament cert per a l’escudella. A tots els horts, diu, trobarem cols, bledes, coliflors, lletugues, bròquils, patates, naps, mongetes, cigrons, faves, pèsols, tomàquets, pebrots, alls, cebes… i a totes les corts un porquet, alguns xais i prou gallines. Als sembrats hi creixerà blat, ordi, fajol i blat de moro. I resol, tot cofoi: ‘després de haver fet aquesta indagatoria, ¡digáume si en la escudella y en l’olla catalana, sia més o menos bona, no hi trobéu íntimament barrejadas totas las principals produccions del país, sens trobarn’hi cap que sia estranya á las mateixas!
El vessant de científic se li escapa aquí i allà i al final, s’excusa per si ha pecat de parcialitat en algun moment: potser l’amor a la terra l’ha desviat de la neutralitat anhelada. I acaba com vull acabar jo la darrera llibreteca (almenys per ara): no he volgut ofendre ningú, però si algú s’ha sentit violentat, ‘vingui l’ofès a casa meva que el convido a menjar un plat d’escudella i carn d’olla, puix tinc la seguretat que bastarà el plaer que hi trobarà per fer amb mi les paus.’ Bon Nadal i millor escudella!
***
Cristina Armengol és bibliògrafa, fundadora de l’empresa Olim Liber, consultoria bibliogràfica i llibreria online, especialitzada en llibre antic.
Ofereix un servei integral, una mirada professional que abasta un ampli ventall d’àmbits vinculats a la bibliografia i la documentació, des de la catalogació fins a la transcripció paleogràfica i la traducció de documents, passant per la recerca, l’acompanyament a fires o l’atenció al públic, la taxació, l’assessorament en la formació de col·leccions i la venda de llibres antics, mapes i documents des d’època medieval fins al segle XVIII. En definitiva, una aproximació multidisciplinària, precisa i de qualitat.
A VilaWeb Gastronomia ens proposa una vegada cada mes una aproximació a llibres antics vinculats al món de la gastronomia.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

La cuina de la Neus: canelons

 CulturaGastronomia

La cuina de la Neus: canelons

La cuinera Neus Cuscó ens presenta la recepta del plat típic de Sant Esteve



canelons bona1
Ingredients:(per 24 canellons)
2 paquets de pasta del caneló per bullir
1 pit de gallina o mig d’ànec
2 pits de pollastre
200 g vedella
250 g carn magre
6 fetges de pollastre o 150 g de fetge d’ànec
1 tòfona
1/4 de litre de llet
una cullerada de farina
Pel rostit:4 cebes
1 tomàquet
1 cabeça d’alls
un raig de conyac
pebre negre mòlta
oli
sal
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Per la beixamel:1 litre de llet
100 g farina
100 g mantega
una mica de nou moscada
sal
Elaboració:Agafem una cassola i hi posem totes les carns, la cabeça d’alls, les cebes, el tomàquet i fem el rostit. A mitja cocció hi tirem el raig de conyac. Es courà a foc lent al voltant d’una hora i mitja o dues. De tant en tant, s’han d’anar tombant les carns.
Trinxem les carns un cop cuites, de mica en mica. A la mateixa cassola del rostit (que haurem buidat), hi posem una mica d’oli, rossegem un parell de cullerades de farina i una mica de llet i anem posant la carn trinxada perquè es vagi amorosint.
Bullim la pasta dels canelons amb molta aigua, sal, un raig d’oli i una fulleta de llorer. Posem les plaques a sobre d’un drap de cuina i les deixen assecar i refredar.
Si tenim una mànega pastissera de broquet molt ample, la podem fer servir per omplir els canelons. Va molt bé, es va per feina i els canelons queden plens i bonics. En una safata d’anar al forn, untada amb mantega, col·loquem els canelons.
Fem la beixamel: en un cassó posem la mantega i, un cop desfeta, afegim la farina. L’enrossim i hi anem tirant la llet i remenem. Hi afegim sal, nou moscada i pebre negre mòlt. I no deixem de remenar. Quan la beixamel fa el primer bull es retira del foc i es continua remenant, amb el batedor (de batre a mà ous o deixatar sopes).
Tirem la beixamel per sobre dels canelons i hi posem formatge ratllat. Quan emplatem els canelons, queda molt bé ratllar-hi una mica de tòfona per sobre.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dimecres, 21 de desembre del 2016

¿Quins són els millors nous restaurants de Barcelona?




TAULES ACABADES D'ESTRENAR

¿Quins són els millors nous restaurants de Barcelona?

Tria quin establiment obert el 2016 t'agrada més






¿Quins són els millors nous restaurants de Barcelona?

 FERRAN SENDRA

Com cada any al desembre, arriben el torró, l'arbre de Nadal... i les llistes del millor de l'any.
La llista (alfabètica) dels nous restaurants de Barcelona durant el 2016 que més han agradat al nostre crític gastronòmic, Pau Arenós, està formada per: 4 amb 5 Mujades, Alkimia, Dos Pebrots, Estimar, Gresca Bar, La Mundana, Lomo Alto, Mextizo, Señorito i Xerta.
¿I què fem amb aquesta llista? Doncs donar-te-la perquè votis quin d'aquests restaurants t'ha agradat més a tu. L'aposta verda de 4 amb 5 Mujades, la cuina catalana modernitzada d'Alkimia, la lliçó d'història gastronòmica mediterrània de Dos Pebrots, el biquini de Gresca Bar (el millor de Barcelona), les tapes al fum de La Mundana, el mestissatge mexicanomediterrani de Mextizo, el treball amb les carns madurades de Lomo Alto i amb els peixos d'Estimar, la volta per Andalusia de Señorito o pel delta de l'Ebre de Xerta...





¿Cuál es tu favorito?

  • Ricard Cugat
    4 amb 5 Mujades
    %
    Votos

  • Ferrán Sendra
    Alkimia
    %
    Votos

  • Elisenda Pons
    Dos Pebrots
    %
    Votos

  • Ferrán Sendra
    Estimar
    %
    Votos

  • Ferrán Nadeu
    Gresca Bar
    %
    Votos

  • Iris Martínez
    La Mundana
    %
    Votos

  • Josep García
    Lomo Alto
    %
    Votos

  • Ida Jansson
    Mextizo
    %
    Votos

  • Elisenda Pons
    Señorito
    %
    Votos

  • Ferrán Sendra
    Xerta

diumenge, 18 de desembre del 2016

La Fira de la tòfona de Centelles, una oportunitat única per tastar el ‘diamant negre’

Cultura > Gastronomia

La Fira de la tòfona de Centelles, una oportunitat única per tastar el ‘diamant negre’

El poble es considera la capital de la tòfona a Catalunya per la seva història en la comercialització d'aquest producte



H_3146368.JPG
La Fira de la tòfona de Centelles ofereix aquest cap de setmana una ocasió única d’adquirir i tastar el denominat ‘diamant negre’ de la cuina, un dels productes estrella del territori. El nucli antic del poble aplega diferents parades que tenen com a protagonista la tòfona i altres productes que se’n deriven com ara embotits, tant de Centelles, com de territoris propers.
Les tòfones neixen de forma silvestre a Centelles i voltants per les particularitats de latitud, vegetació, alçada, sòl i clima adequats pel creixement d’aquest fong soterrani. A aquest territori es cullen majoritàriament dues varietats de tòfona, la d’estiu i la d’hivern.
El diumenge la Fira de la Tòfona coincidirà amb el mercat setmanal del poble. A més, hi haurà un concurs de gossos tofonaires, on cada concursant, juntament amb la seva mascota tindrà 5 minuts per localitzar totes les tòfones amagades dins d’una parcel·la.
Centelles és considerat la capital de la tòfona a Catalunya, per la seva rellevància en el desenvolupament del negoci d’aquest aliment al país. Les primeres referències culinàries del territori sobre les tòfones es troba a principis del segle XVII. Des d’aleshores l’afició a les tòfones va anar creixent fins que el 1820 un veí de Centelles es va atrevir a comerciar amb elles, esdevenint el primer i únic, durant un temps, comerciant de tòfones i convertint Centelles en un poble de referència pel comerç d’aquest producte. Aquesta tradició va fer sorgir una cultura de producte al poble que se celebra cada any.
Les primeres referències històriques d’utilització d’aquest aliment a la cuina arriben fins al 3000 aC, tot i que durant l’Edat Mitjana se’n va eliminar l’ús, ja que pel seu color negre, se li atribuïa poders malèfics, propietats que se li van seguir atribuint durant molt de temps, i per això apareix en nombroses fórmules curatives o rituals de bruixeria.
La tòfona, coneguda científicament com a túber, sempre ha estat envoltada d’un vel misteriós, especialment pel seu elevat preu que la fa ser cobejada per a molts. Antigament se la considerava un bolet silvestre qualsevol i poc valorat, però ha acabat sent un producte de qualitat i preuat per les seves propietats gustatives a la cuina.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dissabte, 17 de desembre del 2016

Llibres de gastronomia 2016


604x270gastronomia
En relació a altres anys, el vi va agafant cada vegada més presència a les llibreries. Enguany, el volum del sommelier Josep Roca, Rere les vinyes, i el de Ferran Cetelles, ¿Qué vino con este pato?, l’altre sommelier de referència, fan que la collita vinícola en l’àmbit literari sigui de gran qualitat. L’altre tendència a destacar es troba en l’àmbit dels receptaris i llibres de cuina, on destaca l’interès creixent d’editors i lectors pels llibres lligats a la salut en l’alimentació, seguint l’estela dels sucs verds.
EL VI, INTERÈS CREIXENT
Rere les vinyesJosep Roca i Imma PuigRosa dels VentsEls protagonistes de ‘Rere les vinyes’ són tretze elaboradors de vins escampats pel món: Matías Michelini (del Celler Passionate Wine, Argentina); Raül Bobet (Castell d’Encús, Costers del Segre); Reinhard Löwenstein (Heymann-Löwenstein, Alemanya); John Wurdeman (Pheasant’s Tears, Geòrgia); Pierre Overnoy (Emmanuel Houillon – Pierre Overnoy, França); Elisabetta Foradori (Foradori, Itàlia); Ricardo Pérez-Palacios (Descendientes de J. Palacios, Villafranca del Bierzo); Álvaro Palacios (Álvaro Palacios, Priorat); William Harlan (Harlan Estate, Califòrnia); Christian Moueix (La Fleur-Pétrus, Burdeus); Lalou Bize-Leroy (Domaine Leroy, Borgonya); María José López de Heredia (R. López de Heredia, la Rioja); i Sara Pérez (Mas Martinet, Priorat). Tots ells comparteixen el respecte per la natura, la terra, la vinya, l’equip de gent que fa possible aquests vins i la gent que se’ls beurà. I a través d’ells, Josep Roca pot explicar el món del vi, d’on ve i on es troba. El sommelier i la psicòloga Imma Puig visiten tots aquests cellers i parlen amb els protagonistes. ‘Rere les vinyes’ és un volum ple d’història i ple d’idees. El lector queda amarat de la filosofia vital d’aquests elaboradors que mostren criteri, idees, acció, èxits, un llegat, un concepte del temps, una manera de ser al món, que segurament en alguns casos les següents generacions no seguiran. És un relat que no dóna res per sabut: ningú es pot sentir perdut i, en canvi, pot aprendre moltíssim i construir-se un context. Una joia de llibre.
¿Qué vino con este pato?Ferran CentellesPlaneta GastroQuè valoreu d’un maridatge? N’hi ha que en diuen harmonies de la combinació d’un vi i un menjar, perquè el maridatge d’entrada el que proposa és harmonitzar-los. Però hi ha qui cerca el maridatge en la ciència, a partir de les molècules dominants dels aliments; d’altres es basen en la pràctica i l’ofici; d’altres es mouen per l’àmbit emocional… Ferran Centelles, un dels grans sommeliers internacionals del moment, com pocs n’hi ha pel què fa al talent que desplega, ha escrit aquest assaig deliciós, ple de coneixement, farcit de vivències i anècdotes, una bona part de les quals viscudes durant els tretze anys que va ser sommelier d’elBulli. Una altra joia de llibre. De moment no s’ha editat la versió en català.
Retrats de vi: Toni Sànchez-Ortiz, Francesc Ferré i Anna EspeltRuth TroyanoPublicacions URVLa col·lecció Retrats de Vi, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i escrita per la periodista vinícola Ruth Troyano, és d’aquells projectes que tenen la força i la virtut de copsar l’eclosió d’una nova generació d’enòlegs i viticultors, amb una manera pròpia d’entendre el vi i el paisatge vinícola, que marquen el present i que són garantia d’encarar un futur amb qualitat. Retrats de Vi mostra les cares del món del vi a Catalunya: s’endinsa en el projecte vital i vinícola de joves viticultors, enòlegs de formació, que han estudiat a la URV. Els tres primers retrats monogràfics que s’han publicat són dedicats a Anna Espelt del Celler Espelt a la DO Empordà; Toni Sànchez-Ortiz amb projectes a la DOQ Priorat i DO Tarragona; i Francesc Ferré, del Celler Frisach a la DO Terra Alta.
Els vins del Pla de BagesJosep Pelegrín (texts) i Marc Trilla (fotografia)Pagès EditorsAquest és un llibre per regalar, de dimensions més grans que l’estàndard i profusament il·lustrat. Per a una denominació d’origen que ha renascut i que mostra una interessant projecció de futur, aquest llibre també contribueix a construir el relat de la Denominació d’Origen Pla de Bages. Els texts són a càrrec d’un dels sommeliers que ha sobresortit més en els últims anys, Josep Pelegrín (Millor sommelier de Catalunya el 2014 i 2015 i Millor sommelier de l’Estat espanyol el 2016), format a l’escola Joviat de Manresa i amb pas pel restaurant elBulli. Pelegrín es coneix bé el territori, perquè en forma part i ha contribuït a fer-ho créixer. El volum, a més de posar en valor un paisatge cultural i a una història arrelada al món del vi, també presenta la quinzena de cellers que el conformen.
Cava, on vas? El llegat d’Agustí Torelló i MataJosep Forns VariasEdicions i Propostes Culturals AndanaAquesta és la història del cava des dels seus orígens i fins al moment actual. Una història passada pel tamís d’Agustí Torelló i Mata (Sant Sadurní d’Anoia, 1935), un dels protagonistes del món del cava, que ha viscut bona part del que explica. És, doncs, la història del cava des de dintre, però també és la pròpia història d’aquest cavista, no exempta de dubtes i d’anàlisi. Com fa en el capítol final del llibre, on esbossa el futur. Diu que el sector del cava encara els anys a venir amb dubtes. Diu que els cavistes arrosseguen el pes dels baixos preus del cava, que tenallen el viticultor i dificulten la viabilitat del sector. Cita l’abandonament per part d’algunes empreses cavistes la DO Cava i també parla de les lluites estèrils entre algunes empreses.
Vins secrets de CatalunyaLluís RomeroCossetàniaEl filòleg, sommelier i ara també viticultor Lluís Romero ens acosta a trenta cellers de Catalunya, una tria feta a partir de la consideració que fan uns vins que no són prou reconeguts. De cada celler parla del projecte que conté, de les persones que el fan i proposa una selecció dels seus vins. És un bon compendi de projectes que es van consolidant amb criteris de sostenibilitat i amb la voluntat que el vi expressi la terra i el paisatge d’on neix.
Grans vins a petits preus (edició actualitzada i amplicada)Lluís RomeroCossetàniaEl sommelier Lluís Romero proposa una relació de 175 vins del Principat, ordenats per denominacions d’origen, que tenen la particularitat de tenir un preu de venda de deu euros i en avall. La guia mostra i demostra que es pot beure un bon vi a un preu assequible a totes les butxaques.
GUIES VINÍCOLES
Guia de vins de CatalunyaSílvia Naranjo i Jordi AlcoverCossetàniaLa guia de referència dels vins catalans conté enguany 1.381 vins, de 282 cellers, de 12 Denominacions d’Origen, que l’equip d’aquest projecte ha classificat, tastat i puntuat a cegues. Aquesta és la setena edició de la guia. Algunes categories de vins han obtingut enguany les millors puntuacions de la seva història i, en el balanç global dels cellers, es veuen millores considerables en les notes mitjanes dels últims cinc anys. Els dos vins millor puntuats corresponen a la DO Montsant i a la DO Conca de Barberà, amb 9,86 punts: Pater 2013 (Ficària Vins. DO Montsant) i Molí dels Capellans Trepat 2014 (Molí dels Capellans. DO Conca de Barberà).
Guía Peñín. Cavas y otras burbujasMés d’un autorPI&ERREEnguany la Guia Peñín edita per primera vegada un monogràfic dedicat al cava i les seves variants i terminologies fora de la DO Cava, com és el Clàssic Penedès (escumosos adscrits a la DO Penedès), els ‘frizzantes’ i els vins d’agulla. S’hi apleguen més de mil referències. Es tracta d’una edició bilingüe espanyol-anglès, que no inclou el català, tot i que la majoria de referències corresponen a caves i escumosos fets a Catalunya. Enoteca Gramona 2001 i Turó d’en Mota 2005 de Recaredo han estat els dos caves més ben puntuats, amb 99 i 98 punts respectivament.
RECEPTARIS
Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles popularsJudit PujadóEdicions SidillàL’editora i escriptora Judit Pujadó ha parlat amb gent del tot el país i ha aplegat les tradicions, les festes i les receptes de 50 escudelles que es fan cada any als carrers de Catalunya. Algunes d’aquestes tradicions tenen més de dos segles d’història documentada. D’altres són més recents. Algunes tenen una llegenda que les explica. Totes donen de menjar a molta gent. Totes contribueixen a fer poble: El xarró de Tarragona, les calderades de l’Alt Urgell i el Pallars, les escudelles de pagès de Montmaneu i els ranxos amb sofregit o l’escudella de blat de moro escairat del Berguedà. El llibre conté un pròleg de Pep Salsetes.
Cassoles de GironaAbraham Simon-FerréViena EditorialÀnec amb peres, arròs de muntanya, bacallà amb xamfaina, faves a la catalana, fideus a la cassola, pollastre amb escamarlans, conill amb cargols, rostit de festa major, congre amb pèsols, escabetx de sardines, suquet de pescador, calamars farcits, peus de porc amb gambes… són alguns dels plats emblemàtics de la cuina tradicional gironina cuinats amb cassola. L’obra compta amb pròlegs de Jaume Fàbrega i Pep Nogué.
 La cocina de las legumbreFundació AlíciaPlanet GastroSabies que les mongetes negres contenen un 50% més de ferro que un filet? O que els cigrons aporten tant àcid fòlic com els espinacs? Coincidint amb l’any internacional dels llegums, la Fundació Alícia acaba de publicar aquesta ‘bíblia’ dels llegums, que descriu d’una manera clara i concisa els efectes beneficiosos del seu consum sobre la nostra salut. Són dues-centes receptes variades i fàcils de preparar, amb ingredients a l’abast de tothom. Un dels trets diferenciadors del volum és que busca trencar estereotips, posant de relleu l’àmplia varietat de llegums existents, més enllà de mongetes, llenties, pèsols, cigrons o faves.
Cuina sana amb el mètode del platFundació AlíciaAmat EditorialLa Fundació Alícia, sempre a l’avantguarda de la cuina sana adaptada al fer de la societat actual, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic del país, proposa en aquest llibre un receptari que permet controlar la quantitat d’aliments que mengem i la varietat, a partir de la proporció d’aliments en cru col·locats al mateix plat, abans de cuinar-los. El mètode no requereix pesar ni mesurar les porcions dels aliments, sinó que divideix el mateix plat en tres parts, corresponents a: verdures i hortalisses, aliments farinacis i aliments proteics. Aquesta manera de mesurar la dieta s’ajusta a l’etapa de la vida de cada comensal i a les seves característiques individuals, els requeriments energètics i nutrients que cadascun necessita.
Receptes líquides saludablesEdgar Barrionuevo i David MorenoAmat EditorialEls autors, fent referència a l’èxit de les receptes a base de sucs verds, exclamen: ‘Hi ha vida més enllà dels sucs verds!’. Efectivament, ens proposen més d’un centenar de receptes al voltant de les sopes, les cremes, els batuts, aigües i infusions, amb la voluntat d’arribar a un públic ampli, des d’aquell que vol perdre pes, al que vol augmentar l’energia, incrementar les defenses o millorar la salut intestinal.
Menja’t el tarroMarta VergésCossetàniaLa nutricionista ens proposa canviar el «tàper» pel pot de vidre i omplir-lo d’aliments vegans, lliures de gluten, de làctics, de proteïna animal i de sucres refinats. Són seixanta receptes que segueixen una combinació d’aliments segons una base de nutrició higienista per tenir digestions més fàcils.
La cuina marroquinaGeorgina Caimel VallsCossetàniaAquest receptari conté cent cinquanta receptes per entendre, conèixer i elaborar tot el ventall de plats que conformen la cuina marroquina: la bastela, el cuscús, l’harira, les tagins, els dolços amb sèsam i mel. I també amanides, pans, crepes, batuts i altres postres.
PASTISSERIA
Bàsics de la rebosteriaElisa CalcagnoCossetàniaSi saps fer bé les receptes que són la base de la rebosteria, tens bona part de l’art de la pastisseria guanyada. El llibre t’afiança en aquestes receptes bàsiques: el pa de pessic i les seves diferents variants, la pasta bàsica per als pastissos, la merenga, la crema pastissera, el flam, la crema anglesa, la mouse, la trufa…
La cuina de Peter PanChristian EscribàColumnaCom en Peter Pan, el pastisser Chistian Escribà reté una part d’infant, d’aventurer agoserat i entremaliat, de juganer, que traspassa a la seva pastisseria. En el llibre ens descobreix aquesta vessant, amb la voluntat de compartir les seves receptes dolces sobretot amb els més petits de casa. Són receptes enginyoses en la idea, en el fer i en el muntatge final, com els bolets del bosc fets de massapà i cacau; un pastís del sol amb mango, taronja i pinya;  o el bombó de xocolata negra en forma de llavis rogents.
INFANTIL
Les hores de la vinya. Del cep al cellerQuim Ricart ClavéIl·lustracions d’Antònia Bonell SolsonaEdicions i Propostes Culturals AndanaLa Ginesta i en Roc, dos bessons de vuit anys, que viuen al mas Gotims juntament amb el seu gos Most, ens expliquen el món de la vinya i el vi, tot passejant entre les vinyes del tros en les diferents estacions de l’any.
La veremaRoger Roig (text) i Hugo Prades (il·lustracions)Cossetània. Col·lecció El Patufet i les tradicions catalanesEn Patufet es fica dins d’una vinya i amb la seva colla d’amics descobreix què és fer la verema: tallar el raïm dels ceps, traginar-lo cap al tractor i, un cop al celler, trepitjar el raïm i veure com surt el primer most que, amb temps es farà vi.
FICCIÓ
El guardià de les trufesFèlix Edo TenaFundació CarullaPrimera novel·la de l’escriptor Fèlix Edo (Vilafranca dels Ports, 1981), on relata una història familiar, de masovers, situada a Castelló, tot fent memòria històrica de la guerra del 1936-39. L’obra gira entorn la figura de Leovigil i el món polític i social que li toca viure, teixint-lo amb elements paisatgístics i culturals que ens permeten endinsar-nos en la vida rural, en històries de la seva família i entendre, al compàs de les estacions, l’inexorable pas del temps. L’obra és una continuació de la sèrie d’articles temàtics que Fèlix Edo ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i el Maestrat.
Pólvora i canyellaEli Brown. Traducció de Xavier PàmiesLa CampanaNovel·la d’aventures i de gastronomia, que ens situa el 1819, quan el cuiner reputat Owen Wedgwood, conegut com «el cèsar de les salses», és segrestat per una colla de pirates. La capitana, Hannah Mabbot, li fa saber que salvarà la vida només si cada diumenge li serveix un àpat exquisit. Per satisfer la despietada pèl-roja, el cuiner farà miracles amb les escasses provisions que troba a bord.
Els hereus de la terraIldefonso FalconesGrijalboLa història de La catedral del mar continua amb aquesta segona novel·la d’Ildefonso Falcones, deu anys després d’aquella primera amb la qual va vendre milers d’exemplars. En aquesta segona ficció, l’autor relata una història situada el 1387, en plena Barcelona medieval. Entre les aventures i desventures del protagonista, Hug Llor, hi ha el moment en què troba una feina al costat d’en Mahir, un jueu que li ensenya els secrets del món del vi. Amb ell, entre vinyes, bótes i alambins, el noi descobrirà la passió per la terra i coneixerà la Dolça, la bonica neboda del jueu que es convertirà en el seu primer amor.
ALIMENTACIÓ I ART
Miralda MadeinusaCatàleg de l’exposició d’Antoni Miralda al MACBA‘Miralda Madeinusa’ és un viatge apassionant i al·lucinant pels grans reptes artístics, col·lectius i populars que Miralda va realitzar als anys setanta i vuitanta, amb el menjar com a espai comú, simbòlic i ritualitzat, de les comunitats culturals diverses que convivien sobretot a Nova York i a Miami. Alhora, l’exposició mostra amb brillantor també la manera d’entendre l’art i la vida de Miralda, la relació amb la humanitat, la curiositat per les coses petites i quotidianes, carregades d’espiritualitat i d’estètica… És aquest el caràcter de Miralda, que utilitza colors vius, elements del kitsch, sovint sobresaturant l’espai d’objectes, d’imatges, i d’espiritualitat.
El colofó abans del canviJéssicAyalaTémenos EdicionesAquest petit volum recull cinc maridatges poètics creats per l’artista JéssicAyala, on els plats tenen un recorregut més llarg i fi a través del poemes propis que ella hi posa. Uns maridatges poètics que no obliden el vi i que van acompanyats d’alguns dibuixos. L’experiència desplega els sentits. Una mostra del seu dir: jeu el raïm de sol prenyat / i entre els tanins obro camins / de la memòria / al paladar.
PAISATGE
Estiu: caminar mirant. Notes de campMartí BoadaLaertesEl científic ambiental ens fa passejar pels boscos del Montseny a través dels seus ulls, del seus coneixements i de tots els sentits. És el seu diari de camp, el que anota durant el mes d’agost del 2014, just després d’arribar d’una expedició a la selva amazònica equatoriana, el diari de camp de la qual també s’inclou al final del llibre. El volum conté un petit pròleg de l’artista Perejaume. I tal com diu Martí Boada: ‘La passejada estival és diversitat cromàtica, sonora, auditiva, odora, tèrmica. L’esperit esdevé amarat de suavitat agradosa, especialment variada.’

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

La cuina de la Neus: Torró de crema cremada

    
      

torró de crema cremada - bo
Ingredients:(per a dues barres de torró)
600 g ametlla mòlta
500 g sucre
3 rovells d’ou
1 curelladeta de glucosa
15 g mantega
1 culleradeta de canyella mòlta o unes gotes de vainilla líquida
crema de tàrtar (opcional, és un conservant que permet guardar aquest torró que porta ou uns quants dies)
2 ó 3 cullerades de sucre de glaça per cremar
150 ml d’aigua mineral
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Elaboració:Posem l’aigua en una cassola i hi tirem els 500 g de  sucre. Remenem constantment. Ha de bullir de vuit a deu minuts, fins que faci el punt de bola (tires una gota d’aigua a l’almívar i ha de fer una boleta). En aquest moment, dins l’almívar, afegim l’ametlla, els rovells d’ou, la glucosa i la canyella (o la vainilla). Continuem remenant.
Tindrem preparat dos motlles allargats, untats amb mantega i a sobre paper film. Col·loquem la pasta en els motlles. L’acabem de tapar amb el paper film i hi posem uns pesos a sobre, perquè la pasta quedi sense aire a dintre.
Ho deixem reposar tres o quatre dies. No cal posar el torró a la nevera. Unes hores abans de menjar-se el torró, hi espolsem el sucre de llustre a sobre i el cremem amb la pala. Primer d’una banda i després de l’altra. El posem sobre una blonda i ja el tindrem llest per servir.
Per decorar-lo, també s’hi poden tirar pinyons per sobre o trossets de taronja confitada.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

divendres, 16 de desembre del 2016

El Sant Pau de Carme Ruscalleda, «millor restaurant de l'any»


El Sant Pau de Carme Ruscalleda, «millor restaurant de l'any»


Els Premis Nacionals de Gastronomia 2016, que atorga l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, distingeixen el local de la xef de Sant Pol de Mar

| 15/12/2016 a les 18:13h
El restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda ha guanyat el premi Restaurant de l'Any dels Premis Nacionals de Gastronomia 2016, que atorga l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. L'Acadèmia considera que Ruscalleda té una transcendència internacional "molt rellevant" i la seva figura és reconeguda per la tradició de la seva cuina, "sempre saludable i centrada en els productes de temporada de la seva terra, i afegeix poesia a tot el que cuina". També destaca la seva cuina "creativa ja que modernitza molts plats catalans tradicionals i els exporta a altres cultures".

Així mateix, segons recorda l'Acadèmia, el reconeixement de Ruscalleda és avalat per ser l'única xef del món amb més estrelles Michelin. Concretament en té set: tres per al seu restaurant Sant Pau a Sant Pol de Mar, dos per al Moments, al capdavant del qual es troba el seu fill Raül Balam, i dos més per al restaurant Sant Pau a Tòquio. A més, compta amb els tres sols de la Guia Repsol.

D'altra banda, Àlvar Ayuso del restaurant Alvart ha guanyat el premi al cuiner jove i el grup Balfegó s'ha emportat el premi especial de l'Acadèmia.

Amb relació al premi especial, l'Acadèmia ressalta que una família de pescadors de l'Ametlla de Mar, dedicada tota la vida a la pesca de la tonyina vermella, aposta per un innovador projecte que du a terme el grup Balfegó. Aquest projecte els portarà a liderar l'exportació de tonyina fresca d'alta qualitat a més de 20 països, arribant a la taula dels restaurants més prestigiosos del món. Neix així el grup Balfegó, que combinant tradició i innovació, "aconsegueix l'objectiu de tancar el cercle des de l'origen de la pesca fins al consumidor final, creant un model de gestió de referència al segle XXI", destaca l'Acadèmia.

La seva missió és la captura, alimentació, estudi i comercialització de la tonyina vermella, sota un sistema de responsabilitat empresarial sostenible que, segons l'Acadèmia, "satisfà les expectatives dels seus clients de manera permanent, garantint la continuïtat de l'espècie per a les generacions futures". A més, a Tòquio hi ha el mercat de peix i de productes marins més gran del món, anomenat Tsukiji, on es realitza la subhasta de tonyina Balfegó a gran escala.

L'Acadèmia farà el lliurament dels guardons el proper mes de febrer. Cada any, l'Acadèmia distingeix cuiners, restaurants, professionals o col·lectius i institucions relacionades amb el món de la gastronomia catalana que han destacat per la seva tasca i aportació a la cuina. Amb l'atorgament d'aquests premis, l'Acadèmia Catalana de Gastronomia vol fer públic el reconeixement als guardonats per la seva tasca i trajectòria en l'àmbit de cadascun dels apartats establerts.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Aquest cap de setmana, fires d’aviram

Cultura > Gastronomia

Aquest cap de setmana, fires d’aviram

El Prat de Llobregat fa la Fira Avícola Raça Prat i Vilafranca, la Fira del Gall



criadors_mercat_aviram-4692
Per Nadal proliferen les fires i els mercats per tot el país: n’hi ha d’especialitzades en pessebres,  de caràcter ramader, d’artesania, de joguines… i també són molt abundants les d’aviram, un producte que es consumeix molt per Nadal. Aquests dies de festa és costum en moltes llars menjar pollastre de pagès, capó, gall d’indi, ànec o gall. I quan es tracta d’aviram de categoria, a Catalunya hi ha dos productes de referència: el Pollastre Pota Blava del Prat i el Gall Negre de Vilafranca, dues poblacions que aquest cap de setmana fan sengles fires.
Durant tres dies el Prat de Llobregat es volca al producte estrella de la localitat, el pollastre de pota blava, dedicant-li una fira. Però aquesta trobada va molt més enllà de la mera compravenda de pollastres i amb el pas dels anys s’ha convertit en un aparador dels productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Així hi van diversos pagesos i ramaders del poble, els principals criadors de pollastre i s’hi fan unes jornades gastronòmiques protagonitzades per tots aquests productes autòctons: el pollastre pota blava, les carxofes…
I si el Prat de Llobregat té el pollastre de pota blava, Vilafranca té el gall negre del Penedès, a qui també li dedica una fira aquest cap de setmana. Hi haurà un mercat d’aviram on es podran comprar exemplars vius i escorxar-los i desplomar-los a la fira mateix, una mostra gastronòmica protagonitzada pel gall del Penedès on participen diversos restaurants de la zona i una fira d’artesania. I com que la fira es fa a Vilafranca, la capital del Penedès, el vi no hi podria faltar i hi haurà un espai de celler dedicat als maridatges per arrodonir l’àpat de Nadal.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]