diumenge, 31 de juliol del 2016

Còmic i vi, una relació refrescant, jove i popular

Cultura Gastronomia

Còmic i vi, una relació refrescant, jove i popular

Vinòmics és una iniciativa de la DO Catalunya que impulsa la relació entre el món del còmic i el món del vi

Vinòmic del dibuixant Albert Monteys.

Per: Montserrat Serra

30.07.2016 02:00

La relació entre el món del còmic i el món del vi sembla que és llarga tot i que submergida. Tanmateix, de fa pocs anys, hi ha alguns projectes que han marcat tendència, superant totes les expectatives d’èxit, explorant la relació entre la creació artística i la creació vinícola, trencant tòpics. Un d’aquests projectes exitosos és el manga japonès Les Gouttes de Dieu, escrit per Tadashi Agi i dibuixat per Shu Okimoto. S’explica que un vi recomanat en aquesta historieta causava furor i es disparava en vendes, a França i al mercat asiàtic. L’altre exemple de còmic vinícola de referència és el llibre Les ignorants, del dibuixant Éttienne Davodeau. Es tracta d’una novel·la gràfica que va néixer de la convivència durant més d’un any de Davodeau amb el viticultor Richard Leroy, a les seves vinyes de Montbenault a Anjou (el Loire), vinyes cultivades segons l’agricultura biodinàmica (seguint la doctrina de Rudolf Steiner). El llibre s’ha convertit en mític i ha estat inspirador d’un nou projecte que relaciona còmic i vi a Catalunya, el Vinòmics.

Vinòmics és un projecte col·lectiu impulsat pel guionista Raúl Deamo i acollit per la Denominació d’Origen Catalunya. Implica vuit autors i set còmics. Des del mes de maig i fins al mes de novembre, a mitjans de cada mes apareix una historieta còmica de sis pàgines, on el vi hi juga un paper important. Els autors: Albert Monteys, Deamo Bros (equip format pels germans Raúl Deamo, guionista, i Dani Daemo, dibuixant), Manel Fontdevila, Oriol Malet (el seu treball apareixerà el 18 d’agost), Sagar Fornies (el seu treball apareixerà el 15 de setembre), Maribel Carod (el seu treball apareixerà el 20 d’octubre) i David Morancho (el seu treball apareixerà el 17 de novembre).

Els còmics fan servir tres colors: el negre de la tinta, el granat i un grogós, jugant amb els colors del vi. Els relats són ben lliures i de gèneres diversos: costumista, autobiografia, ciència-ficció, gènere negre… Els còmics es publiquen a internet, vinculats a la pàgina de la DO Catalunya, i en tres llengües (català, espanyol i anglès).

Raúl Deamo, ànima del projecte, va entrar de ple en el món del vi a través de la creació del documental ‘Deconstruint el vi català’, juntament amb Manel Capdevila. Aquesta immersió vinícola li va donar coneixements i contactes, i el va portar a pensar en la possibilitat de vincular dos mons que li eren propis: el vi i el còmic. S’imaginava la creació d’una història gràfica, però dubtava de l’interès que podria suscitar, fins que li va caure a les mans ‘Les ignorants’ d’Éttienne Davodeau. Però ell volia aportar un projecte propi i no pas repetir llibres ja fets. I així va començar a treballar el Vinòmics com un projecte coral, implicant alguns dels dibuixants de còmic més prestigiosos del país.

L’objectiu d’aquest binomi: arribar a un públic jove, que sovint veu el vi amb desconfiança, amb prejudicis, amb por, contra la idea que per beure vi cal tenir uns coneixements previs, fugint de l’elitisme i l’esnobisme, fent del vi un fet popular, sempre positiu i proper, per consumir d’una forma normalitzada, sense barreres.

La intenció de Raül Deamo és passar aquests còmics vinícoles al paper. Però això ho començarà a moure a partir del setembre.

Vin+omic de Manel Fontdevila. — Vinòmic de Manel Fontdevila.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 30 de juliol del 2016

La cuina de la Neus: Timbal de bacallà amb tres textures de tomàquet

Cultura Gastronomia

La cuina de la Neus: Timbal de bacallà amb tres textures de tomàquet

Neus Cuscó ens proposa un plat molt estiuenc

Timbal de bacalla amb tomàquets.

Per: Neus Cuscó

30.07.2016 02:00

Ingredients:(per a quatre persones)
500 g de bacallà remullat i esqueixat
9 tomàquets de pera
1 ceba tendra
250 g mongetes del ganxet o de Santa Pau cuites
oli d’oliva verge
vinagre de Mòdena

Per decorar:
pebrot verd a trossets petits
olivada
crema de vinagre de Mòdena
creixems
4 espàrrecs petits
sal i sucre

Elaboració:

Posarem el bacallà amb un raig d’oli d’oliva una bona estona.

Partirem dos tomàquets per la meitat i els amanirem amb sal, oli i sucre. Els posarem en una safata al forn una hora a 100°. Els reservarem.

Pelarem tres tomàquets a quadrets molt petits. Els amanirem amb sal i oli. Els reservarem.

La resta de tomàquets els ratllarem i els amanires amb sal i oli. Els reservarem.

Tallarem la ceba a quadrets ben petits, amb oli, sal i un rajolí de vinagre. La reservarem.

Una mica abans de servir, muntarem els plats:

Al mig de cada plat posarem l’anella metàl·lica per emplatar. Al fons de l’anella una mica de bacallà i a sobre els dauets de tomàquet. Després, la ceba tendra, i al final, les mongetes cuites. A dalt de tot tornarem a posar bacallà.

Per decorar, posarem a cada plat mig tomàquet confitat, una mica de pebrot verd talladet i un espàrrec tallat per la meitat. Al costat, creixems amb una mica d’olivada i uns fils de crema de vinagre de Mòdena.

dimarts, 26 de juliol del 2016

Vuelve a descubrir las legumbres secas con estas 10 recetas

Rebañando

Sindy García Bustamante Hace 19 horas

TWITTEAR

CORREO

Dificultad Fácil / Tiempo: 30 min. INGREDIENTES (4 personas)◗ 300 g de miga de pan del día anterior ◗ 150 g de almendras crudas ◗ 2 dientes de ajo ◗ 200 ml de aceite de oliva virgen extra ◗ Vinagre de Jerez ◗ Sal. GUARNICIÓN: ◗ Uvas moscatelPREPARACIÓNPoner una cazuela al fuego con agua; cuando hierva, escaldar las almendras, dejarlas enfriar y pelarlas. En un bol amplio, poner en remojo la miga de pan. Pelar los ajos y quitarles el germen.Poner en el vaso de la batidora los ajos, las almendras y la miga de pan empapada en agua. Triturar mientras se va añadiendo, poco a poco, el aceite. Agregar vinagre y sal al gusto y agua fría si estuviese demasiado espeso.Pasar por un chino y dejar enfriar en el frigorífico. Servir con las uvas moscatel.

Recetas de sopas refrescantes

Los canales de cocina más vistos de YouTube a examen... y suspenden

Pantalla completa

1/10 DIAPOSITIVAS © Fédération nationale des Légumes Secs

Pastelitos de moras y frambuesas

¿Frijoles en los muffins? ¡Así es! Esta receta es sorprendente, pero muy rica. Además, es súper nutritiva: contiene hierro, proteínas y muy poca grasa.

Ingredientes

120g de frijoles rojos cocidos80g de azúcar

1 cucharada de ron½ cucharadita de vainilla

80g de crema espesa o yogur

40g de fécula de maíz (maicena)

2 huevos grandes

125g de frutos rojos (frambuesas, moras, fresas)

Precalienta el horno a 170 ºC. Calienta los frijoles con el azúcar, el ron y la vainilla. Retíralos del fuego y muélelos con los huevos y la crema hasta obtener una masa homogénea. Agrega la maicena y mezcla bien.

Llena moldes para muffin hasta ¾ de su capacidad y coloca encima los frutos. Hornea durante 15 min.

MÁS EN MSN:

Diferencias entre zumos, smoothies y licuados

15 asombrosas maneras de presentar una ensalada de frutas

diumenge, 17 de juliol del 2016

Per gaudir de la cuina els mesos de més calor

Cultura Gastronomia

Per gaudir de la cuina els mesos de més calor

Columna edicions ens proposa el receptari 'Cuina feliç' d'Anna García, basat en una cuina saludable, gustosa i assequible

Per: Montserrat Serra

16.07.2016 02:00

L’editora de llibres de gastronomia, Anna García, es pregunta què és la cuina feliç. I arriba a la conclusió següent: ‘La cuina feliç és la que compleix tres objectius: beneficia el nostre organisme, satisfà el nostre paladar i és viable en el nostre dia a dia, tan econòmicament com pel que fa a l’elaboració. És a dir: saludable, gustosa i assequible.’ Així neix el receptari Cuina feliç (Columna edicions), on l’autora aplega receptes per als mesos de més calor de l’any.
D’entrada el llibre proposa una selecció de trenta-vuit ingredients que reuneixen una sèrie de condicions de qualitat: ‘són sans, naturals, deliciosos, imprescindibles, versàtils, assequibles.’ Encapçalen la llista el cogombre, el pebrot vermell, el tomàquet, el bonítol, els calamars, les sardines, l’albercoc i les cireres.
Després comença pròpiament el receptari, amb seixanta receptes d’estiu. Algunes són variants de plats clàssics de tota la vida, d’altres són receptes innovadores. Una vintena d’aquestes receptes es poden prendre a qualsevol època de l’any. I s’organitzen en tres blocs: Primavera i estiu, És temps de cuidar-se i Tancat pe vacances. Aquest apartat és dedicat a plats que es fan en pocs minuts i que es poden deixar fets per consumir en qualsevol moment del dia. L’últim apartat es titula Vacances en família i inclou propostes culinàries per als més petits.
Entre les receptes proposades hi trobem: crema freda d’alvocat, cogombre i iogurt grec, amanida de pollastre amb curri, sardines fredes a l’estil provençal, cebiche d’orada amb mango, cebiche de sípia, te vermell gelat amb cítrics, sopa freda de síndria i cireres, amanida d’escarola amb magrana, bacallà i anxoves, puré fred de llenties, salsa de festucs i alfàbrega, tzatziki, truita de carabassó a la turca, salmó marinat a l’estil escandinau, gelat casolà de mango… i moltes més.

divendres, 15 de juliol del 2016

El mar i muntanya, de festa major

Vint restaurants de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú oferiran les seves creacions sobre aquest clàssic gastronòmic per promocionar les festes locals

EL PERIODICO

PAU HERRERO / BARCELONA

Dijous, 14 de juliol del 2016 - 20:53 CEST

Restaurants de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf) oferiran les seves creacions al voltant del clàssic mar i muntanya per promocionar les festes majors. El Plat de Festa Major és una iniciativa gastronòmica que neix per divulgar la combinació en un plat del gall negre del Penedès i la gamba de Vilanova, els dos productes més característics d'aquestes localitats. Els dos ajuntaments, amb les associacions Menja’t Vilanova i Vilafranca Ve de Gust!, són els impulsors d'aquesta proposta. Vint restaurants --entre les dues poblacions-- oferiran la seva visió del mar i muntanya durant els dies de festa major del seu municipi aquest estiu.
Els cuiners catalans Olga Guasch (restaurant Gat Blau, de Vilafranca del Penedès) i Carlos Alcover (La Cucanya, de Vilanova i la Geltrú) van ser els encarregats de mostrar algunes de les seves propostes cuinant en directe per a un petit grup de comensals en l'esdeveniment de presentació d'aquesta iniciativa culinària celebrat dimarts passat a Barcelona. Els xefs van presentar una sèrie de plats combinant els dos ingredients. Entre aquests, croqueta de gall negre amb gamba, el suquet de gamba vermella, la coca polar amb tàrtar de gamba i escalivada i, per últim, el plat en la versió més pura, Gall & Gamba.

@joanvalera

PRESENTACIÓ EN UN ESPAI ÚNIC

La presentació de la iniciativa es va celebrar a la singular cuina ubicada a l'espectacular espai de la seu de l'agència RAMAC. Un espai únic dissenyat per la firma Pininfarina, encarregats del disseny dels cotxes de Ferrari. Raúl Herrera, el director executiu de l'agència, ha explicat que l'espai només s'utilitza per a esdeveniments privats i en ocasions especials. "Crèiem que no podíem desaprofitar l'oportunitat d'albergar aquesta presentació, és un honor formar part d'aquesta iniciativa", ha assenyalat l'empresari.

CAMPANYA MUNICIPAL

Dolors Rius, la regidora de promoció turística de Vilafranca del Penedès, i Ariadna Llorens, la regidora d'innovació de Vilanova i la Geltrú, van remarcar les bones relacions entre els dos municipis i van agrair la cessió de l'espai.
Rius va voler incidir que “aquesta és la combinació de dos productes fantàstics. Tots dos presenten el millor exponent de cada zona i junts potencien més les seves virtuts”. Per la seva banda, Llorens, va assenyalar l'alt reconeixement internacional de la gastronomia catalana.
Els plats de festa major creats pels restaurants participants estaran disponibles a la carta durant el període de la campanya, coincidint amb les festivitats locals dels dos municipis: els 12 restaurants del col·lectiu Menja’t Vilanova, del 18 de juliol al 7 d'agost, i els 8 restaurants de Vilafranca Ve de Gust!, del 22 d'agost a l'11 de setembre.
La campanya ‘Plat de Festa Major’ està inclosa en el marc de ‘Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016’.

diumenge, 10 de juliol del 2016

Sulfits o no sulfits

Balears

VINYÒVOL

Sulfits o no sulfits

ANDREU MAJORAL Enòleg ARA 02/07/2016 21:50

No sé ben bé si és perquè vivim en una societat en què l’hedonisme ha triomfat, o perquè cada vegada estam més allunyats del món agrícola, o perquè ja estam cansats de tastar productes que tenen els mateixos gusts i aromes, que una quantitat important de consumidors ha decidit cercar aliments i begudes amb aromes i gustos bons però diferents, singulars, peculiars, que ens puguin lligar a un lloc, a una terra, a una història i, sobretot, que ens produeixin emocions. Aquest és un dels principals motius que explica el perquè de l’augment dels vins ecològics en el mercat, bons vins, respectuosos amb el cicle de la vinya, amb l’entorn, amb la no utilització de productes de síntesi química i amb una elaboració en què són permesos pocs productes enològics. Però des de fa uns anys està agafant força un tipus de viticultors -s’autoanomenen productors de vins naturals-, que van una mica més enllà: plantegen la no-utilització de cap producte enològic, com dirien al meu poble, no posen cap polvo al vi -ni llevats seleccionats, ni enzims, ni correctors d’acidesa, ni activadors de fermentació, ni clarificants...-, res de res. Consideren que modifica el gust real i natural que té cada vi en el seu lloc. Són en realitat productes de maquillatge, però sobretot plantegen un canvi radical en l’esquema mental de quasi tots els enòlegs i cellerers: deixar d’utilitzar el sulfurós o sulfit com a conservant dels vins.

L’any 2005 sortí una normativa de la Unió Europea que obligà que en tots els aliments o begudes que tinguessin més de 10 mg/l de sulfurós s’especificàs a l’etiquetatge. En aquell moment va aparèixer a les etiquetes de vins el famós “conté sulfits” i, a partir de llavors, molta gent va descobrir que el vi contenia aquesta paraulota química. El sulfurós apareix durant la fermentació, ja que els llevats en produeixen al voltant de 5 a 20 mg/l, però també s’addiciona de manera artificial al most i al vi, fins a un màxim de 100 mg/l al vi ecològic i 180 mg/l als vins de la majoria de DO.

S’ha utilitzat durant centenars d’anys per conservar tota classe d’aliments. En moltes etiquetes d’altres productes apareix aquest nom o també l’enigmàtic E220 -que és el diòxid de sofre-, però des de l’E220 fins a l’E228 tots són derivats del famós sulfurós. Us recoman mirar els productes que teniu a la gelera o rebost i descobrireu una gran quantitat d’etiquetes que porten aquests números. És molt utilitzat bàsicament per les seves propietats d’antioxidant i antioxidàsic; evita les possibles oxidacions i així podem preservar les aromes i els colors; i també com a antimicrobià per eliminar o neutralitzar els microorganismes, bàsicament llevats, fongs i bacteris que poden alterar el vi. Tanmateix, un dels problemes d’aquesta substància és que pot produir al·lèrgies, i en dosis altes provoca mal de cap, de panxa i ressaca.

D’origen romà

En el món vitivinícola fa molts d’anys que s’empra. Varen començar a usar-lo durant l’època romana, ara fa uns 2.000 anys, ja que descobriren que era un mitjà de conservació i neteja. Al llarg del segle XX n’ha augmentat l’ús, ja que es pot administrar en diferents fórmules i de manera controlada. És cert que cada vegada se n’usen dosis més baixes, sobretot a partir de l’aparició dels productors ecològics i les organitzacions de consumidors, que pressionaren les autoritats, però quasi tothom creia que era pràcticament impossible poder fer un vi de bona qualitat i que aguantàs bé el pas del temps si no duia una certa dosi de sulfurós.

Molts productors de vins naturals ja han demostrat que és possible fer bons vins sense sulfurós, gràcies a tenir un raïm molt sa i de gran qualitat, amb bons coneixements d’elaboració i tenir unes instal·lacions i materials impecables des del punt de vista de neteja i desinfecció. És cert que n’hi ha de xerecs, que presenten alguna aroma o algun gust desagradable per alteració microbiana o per altres motius, però des de fa uns anys he detectat un canvi significatiu. Et trobes vins molt interessants, aromes i gustos ben peculiars que refresquen la teva ment, vins honestos i sense pretensions. Desgraciadament, alguns companys meus encara creuen que aquest petit boom de productors naturals no té recorregut, però jo estic convençut que si continuen fent bona feina, tenen un gran futur.

Vi recomanat

Château Paquita 2014, Sistema Vinari (Felanitx)

Fa un grapat d’anys d’anys va aterrar a Mallorca un jove enòleg de Tivissa amb un mostatxet ben particular, ulleres de pasta i una gran dosi d’il·lusió i ganes de treballar. S’instal·là a Felanitx, concretament al celler 4 Kilos, i el 2012 va treure el seu propi vi, un vi que respira respecte i amor a les varietats locals. Una combinació de callet, mantonegro i monastrell amb un suau pas per bótes que recorda les flaires de fruites vermelles com les cireres, records a espècies com el pebre mesclades amb fulles seques i herbes aromàtiques. Bon bevent, suau però amb certa complexitat, agradable, sensació fresca i fantàstic per a un bon sopar d’estiu. Un vi al qual, com us podeu suposar, no s’ha addicionat gens de sulfurós.

dissabte, 9 de juliol del 2016

La cuina marinera prohibida

QUÈ ES COU PER MENORCA?

La cuina marinera prohibida

Diuen que l’home és el major dels depredadors i que irracionalment ha sobreexplotat els recursos naturals i ha causat que espècies molt comunes i abundants fa unes dècades ara com ara subsisteixin gràcies a la protecció que se’n fa

BEP AL·LÈS Gastrònom ARA 08/07/2016 23:13

Diuen que l’home és el major dels depredadors i que irracionalment ha sobreexplotat els recursos naturals i ha causat que espècies molt comunes i abundants fa unes dècades ara com ara subsisteixin gràcies a la protecció que se’n fa.

Antany existia una cuina marinera de subsistència, molt present durant els mesos d’estiu, i era aquella relacionada amb els mol·luscs que se solien agafar damunt les seques i en aquelles sortides de nit i en barca, per fer provisió de crancs peluts, pegellides, pades i cornets de vorera amb els quals es cuinaven arrossos, calderes i oliaigües, o bé plats de cuina antiga marinera com eren els crancs peluts amb cebes o amb tomatigat, entre d’altres. Aquesta sobreexplotació del medi natural va obligar a protegir-los i a prohibir anar a fer crancs, potser una de les activitats cinegètiques més antigues a les nostres illes, perquè la caça, la cercada de crancs, potser era un dels costums que havíem heretat des dels temps dels talaiòtics, una societat que vivia també dels fruits que els donava la mar.

Avui en dia són pocs els ‘furtius’ que es permeten el ‘luxe’ de fer una petita cercada de crancs una vegada a l’estiu sota el risc de ser ells els capturats pel Seprona i pagar cara aquesta menjada ancestral.

Diuen que el principal depredador del cranc pelut a Menorca era el sabater de banqueta, persona experimentada en les arts de la caça i de la pesca, en la cercada d’espàrrecs, esclata-sangs i tot allò que els brindava la terra i la natura. Agafar crancs no era una tasca fàcil, tenia un ritual i una estratègia molt especial: des de cercar les caseres, bromejar i, amb l’ajuda d’una coa de peix, fer sortir el cranc del seu cau per enxampar-lo. Era una lluita entre l’home i la natura, amb el perill de caure damunt les seques, que et mossegàs una morena o de tornar a terra fent ‘capot’, que vol dir sense cap captura.

Altres ‘menjars’ de la mar avui prohibits eren les nacres, que estan amb més perill d’extinció que els crancs, i les pegellides, especialment per la moda dels anys 70 i 80 de fer souvenirs amb les seves closques, que es venien pintades i adornaven moltes cases d’estiueig tant de turistes com de residents. Les nacres es menjaven crues o bé amanides amb unes gotes de llimona, com es fa amb les escopinyes gravades, però tan sols n’era comestible el musclo, de textura semblant a la del calamar i gust de navalla o d’ostra. La resta no era bona a menjar, d’agra que era. A Menorca era ben present a moltes platges, entre la posidònia; de fet, a Santandria hi ha encara la Cova de sa Nacra, restaurant de platja fundat als anys 60 per Nicolau Cabrisas, en Colauet, que servia els arrossos en les closques de nacra a modus de plat.

Altres mol·luscs que avui en dia tampoc es poden pescar o bé que ja no són consumits com es feia antany són els peus de cabrit i els dàtils de mar.

Els peus de cabrit, juntament amb els dàtils i les escopinyes, van formar part dels vermuts i també dels arrossos mariners dels anys 50, 60 i 70 del segle passat. Eren potser el mol·lusc més apreciat pels illencs. De carn dura i molt gustosa, eren ingredient que no faltava als arrossos i calderes, de la mateixa manera que els preparaven bullits o bé al vapor, com també eren deliciosos a la planxa o damunt unes brases de llenya d’alzina o d’ullastre.

Els dàtils, que es feien dins les roques, ens recordaven de gust les escopinyes de gallet i també els musclos de roca. Era un mol·lusc que creixia a poc a poc, i el fet que els anys 70 i principis dels 80 se’n fessin ajudats de bombones d’oxigen, pràctica avui prohibidíssima, van fer desaparèixer aquest mol·lusc, que de tant en tant podem trobar, si bé són els de l’Atlàntic, que no tenen res a veure amb els d’aquí. El dàtil se solia menjar a la planxa, saltat dins una paella, amb un poquet d’oli d’oliva, all i julivert picats i un raig de vi blanc sec. També eren molt bons a la graella o per fer-ne un arròs.

Com podem veure, hi havia un bon ventall de productes que ens brindava la mar que en l’actualitat ja no podem consumir, perquè no hem sabut recol·lectar-los amb mesura. També la contaminació dels ports i els seus voltants ha malmès aquests fruits de la mar, que com hem dit ens van alimentar des del temps ancestrals dels talaiòtics que van poblar les nostres illes.

dissabte, 2 de juliol del 2016

Els millors vins de la Conca de Barberà del 2016

Actualitat

22:20

01/07/2016

Els millors vins de la Conca de Barberà del 2016

Aquest divendres s'han lliurat els premis del XXVIè concurs d'aquesta Denominació d'Origen

VADEVI.cat

El Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha celebrat aquest divendres l’acte on es donen a conèixer els guanyadors del seu 26è Concurs de Vins i Caves. L'acte ha tingut lloc al Museu de la Vida Rural i ha comptat amb la presència de diverses autoritats locals, comarcals entre les quals l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu i el de l'Espluga de Francolí, David Rovira; el director dels serveis territorials de la Conselleria d'Agricultura a Tarragona, Àngel Xifré; la presidenta del Consell Regulador de la DO Conca de Barberà, Mariona Rendé, i membres de la junta del Consell Regulador.

Els resultats del concurs han estat els següents:

Millor vi BLANC JOVE: L’ORNI Chardonnay 2015, del celler Marta Pedra
2n classificat: GALLINÉ muscat/parellada 2015, de Gerida Viticultors
3r classificat: PORTELL blanc de blancs mac/par 2015, de Vinícola de Sarral

Millor vi ROSAT JOVE: PORTELL rosat Trepat 2015, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat: RENDÉ MASDÉU Syrah 2015, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: ELS NANOS rosat Trepat 2015, del celler Mas Foraster

Millor vi NEGRE JOVE: MICA DE GATZARA Ull/Tr 2015, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola
2n classificat: INQUIET Cabernet sauvignon 2015, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: CUP 3 Tr/Gx 2014, de Vidbertus del Viver Vitivinícola

Millor vi NEGRE JOVE FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: CARA NORD Gx/Sy/Mn 2014, de Cara Nord Celler
2n classificat: CREPUSCLE Syrah 2014, del celler Cal Gasset
3r classificat: EL XAFARDER Cs/Sy 2014, del celler Rosa Mª Torres

Millor vi NEGRE TREPAT: CABANAL Trepat 2015, del celler Agrícola de Barberà
2n classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS Trepat 2014, de Molí dels Capellans del Viver
3r classificat: GRILLAT Trepat 2015, del celler Pla de la Masó

Millor vi BLANC FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA: PORTELL Macabeu 2015, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS Chardonnay 2015, de Molí dels Capellans del Viver Vitivinícola
3r classificat: VIOGNIER 2013, del celler Rosa Mª Torres

Millor vi NEGRE CRIAT EN BÓTA: NEGRA NIT Gx/Mt/Mn 2012, de Vidbertus del Viver Vitivinícola
2n classificat: FRANCOLÍ Cabernet S. 2012, de Castell D’Or
3r classificat: GATZARA Mt/Cs/Ull 2011, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola

Millor vi NEGRE RESERVA: 996 Mn/Gx/Mt 2012, de Vidbertus del Viver Vitivinícola
2n classificat: MANUELA VENTOSA Cs/Sy 2009, del celler Rendé Masdéu
3r classificat: VEGA AIXALÀ CALIU Samsó/Cs/Sy 2012, del celler Vilanova Vins

Millor CAVA BRUT: LA PARELLADA 2013, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat:FRANCOLÍ Brut Reserva mac/par, de Castell D’Or
3r classificat: LES TRES NAUS Brut 2013 mac/par, de Cellers Domenys

Millor CAVA BRUT NATURE: CARLES ANDREU Reserva 2012, del celler Carles Andreu
2n classificat: LES TRES NAUS Reserva 2012, de Cellers Domenys
3r classificat: PORTELL Vintage 2013, del celler Vinícola de Sarral

Millor CAVA ROSAT: LES TRES NAUS Trepat 2014, de Cellers Domenys
2n classificat: CASTELL DE LA COMANDA Trepat, de Castell D’Or
3r classificat: CARLES ANDREU rosat Trepat, del celler Carles Andreu

El tast del concurs es va realitzar el 25 de maig al clautre de Sant Francesc de Montblanc i va comptar amb un total de 15 tastadors, que van avaluar els vins a cegues de les diverses categories: tres de cava, dues de vi blanc, una de rosat i la resta de vins negres (on també s'inclou el trepat). Aquest any s'ha batut el rècord de participació amb 91 mostres.

Cuina de la Neus: Crestes

Cultura Gastronomia

Cuina de la Neus: Crestes

Un plat fàcil de fer i de compartir

Per: Montserrat Serra

02.07.2016 10:43

Ingredients:
Per la pasta:
250 g farina
1 culleradeta de llevat Royal
1 ou
100 g margarina
3 cullerades d’aigua
un polsim de sal
Pel farciment de tonyina:
1 llauna de tonyina mitjana (amb l’oli escorregut)
1 ou dur
2 o 3 cullerades de salsa de tomàquet
50 g olives farcides
una mica de pebrot vermell escalivat
Pel farciment de carn:
100 g carn picada de vedella
100 g carn picada de porc
25 g foie gras
ceba i tomàquet per fer un sofregit
Elaboració:
Per la pasta:
A sobre d’un marbre, posem la farina en forma de volcà i a dins el un polsim de sal, l’ou, la margarina i l’aigua i el llevat. Treballem la pasta fins que quedi fina. Fem una bola i la deixem reposar mitja hora. Després l’estirem amb el rodet, la pleguem per la meitat, la tornem a estirar, repetint el procés un parell de vegades. Aleshores, estirem pasta fins que quedi molt fina. Amb un ‘tallapasta’ o un got gran anirem tallant les porcions de pasta, en forma de cercle, per a cada cresta. En surten per unes dotze.
Per les crestes de tonyina:
Amb la forquilla trinxarem tots els ingredients del farciment. No cal que quedin molt menuts. A cada peça de pasta hi posarem una mica de farciment en un costat, tancarem la cresta i amb una forquilla pitjarem tot el voltant, fent una sanefa.
Per les crestes de carn:
Farem el sofregit amb la ceba i el tomàquet i un cop fet, a la mateixa paella, afegirem la carn per coure. Al final de tot hi posarem el foie gras. A cada peça de pasta hi posarem una mica de farciment en un costat, tancarem la cresta i amb una forquilla pitjarem tot el voltant, fent una sanefa.
Les crestes poden portar altres farciments, per exemple: peix, cabell d’àngel o melmelada. Un cop farcides, fregirem les crestes en oli abundant i ben calent. Després les escorrerem en paper assecant i ja les podrem servir. Les crestes dolces s’acaben amb sucre de llustre per sobre.