Canelons de plàtan i xocolata de Christian Escribà
He actualitzat aquestes postres que feia al meu fill Pol a l'estiu per a 'La cuina de Peter Pan', llibre dedicat als nens que he preparat amb Patricia Schmidt.
Christian Escribà PASTISSERIA ESCRIBÀ
INGREDIENTS
- 4 plàtans
- 300 grams de xocolata
amb llet
- 150 grams de xocolata blanca PREPARACIÓ
1. La nit abans omple una safata que hi càpiga bé al congelador amb tres quartes parts d'aigua i congela-la fins que obtinguis un bon bloc de gel.
2. Fon la xocolata amb llet.
3. Pela els plàtans i talla'ls per la meitat.
4. Banya els plàtans en la xocolata amb llet amb l'ajuda d'una forquilla i disposa'ls sobre una safata amb paper de forn, refreda'ls una mica a la nevera fins que la xocolata quedi dura.
5. Fon la xocolata blanca.
6. Treu els plàtans de la nevera i tingue'ls a mà.
7. A sobre de la placa de gel, i amb l'ajuda d'un cullerot petit, aboca-hi la xocolata blanca fosa. A continuació, amb una espàtula petita, estén-la fins a formar una capa fina.
8. Amb un ganivet retalla de seguida un rectangle del mateix ample que el tros de plàtan banyat. Retira el sobrant.
9. Enrotlla el plàtan banyat en el rectangle de xocolata blanca formant un caneló.
10. Repeteix l'operació amb la resta de trossos de plàtan i tot seguit vés-los reservant d'un en un a la nevera o a sobre de la placa de gel.
CulturaGastronomia Per la Mercè, vins de Catalunya i recital de ‘foodtruks’
Per la Mercè, vins de Catalunya i recital de ‘foodtruks’
Aquesta és l’oferta gastronòmica de la festa més assenyalada de Barcelona, propostes a peu dret, quan la pluja ho permeti
Mostra de vins i caves de Catalunya, al passeig Lluís Companys.
El programa de concerts i activitats culturals que la ciutat de Barcelona ofereix amb motiu de les festes de la Mercè té dos, només dos elements gastronòmics i vinícoles que marquen la festivitat. Parlem en primera instància de la Mostra de vins i caves de Catalunya, al passeig Lluís Companys, organitzada per l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), i també de l’estesa de ‘foodtruks’, o ‘cuines furgoneta’ o ‘cuines mòbils’, que ofereixen tastets diversos i complementaris: de les botifarres a les hamburgueses, de l’entrepà al sushi, croquetes, pizza, ‘burritos’, creps… Aquesta Mercè té repartides seixanta ‘foodtruks’ per la ciutat, que permetran als barcelonins picar i omplir-se la panxa, a peu dret, entre activitat i activitat. Si la pluja ho permet.
Mostra de vins i caves de Catalunya
Aquesta 36a Mostra de vins i caves de Catalunya aplega seixanta-sis cellers de les dotze denominacions d’origen catalanes al passeig Lluís Companys (Arc de Triomf), fins diumenge. La mostra ofereix als visitants més de 570 referències. A més, dues sales de tast tenen programada una gran diversitat de tasts: tasts verticals (diferents anyades d’un mateix vi o cava), tasts de vins naturals i biodinàmics, maridatge de vins i caves amb productes dels mercats de Barcelona, tast per varietats de raïm (xarel·lo, pansa blanca, sumoll, garnatxa blanca…), un tast musicat i la presentació del llibre Les hores de la vinya. Del cep al celler (Edicions i propostes culturals Andana). Consulteu el programa i els cellers participants.
Els visitants, tot tastant els vins que s’elaboren a Catalunya i que viuen un moment d’exigència i qualitat, també tenen la possibilitat de maridar-los amb unes degustacions de formatges i embotits del país, amb unes tapes d’anxoves i seitons, coques dolces i salades i algun tros de pastís.
’Foodtruks’ ocupen la ciutat
Les festes de la Mercè no ofereixen cap àpat multitudinari ni cap mostra complementa l’oferta musical i artística (l’any passat a Fira de Barcelona es va fer coincidir amb el BarcelonaDegusta). L’oferta culinària passa per la cuina de carrer i el Van Van, mercat gastronòmada, a través del desplegament d’una estesa de furgonetes equipades amb cuina que ofereixen tastets culinaris. Són les anomenades ‘Foodtruks’. Durant la Mercè hi haurà seixanta d’aquestes cuines mòbils situades en quatre localitzacions estratègiques: el parc de la Ciutadella, el Palauet Albéniz, el Castell de Montjuïc i el parc de la Trinitat.
Són aquestes: Mr. Frank and The Butis, Caravan Made, Masala 73, Reina Croqueta, La Carletta, Eureka Street Food, Rooftop Smokehouse, La Cocina Palpita, Mosquito, Gela’t, Pizza Truck, El Petit Bangkok, Warike, La Por- chetta, La Creperie de Marione, Cremeria Toscana, Chok the chocolate kitchen, La Taqueria, La Pick Up, Chok, Masala 73, Pebre Negre, Fogons Urbans, L’agosarada, Satan’s Coffee Corner, La Catusa, Smoke Box, Canalla Urban Food, La pulponeta, Surf House On Wheels, La Cherry Coffee, La Volovan, Maria Una crepe, Gala Spirit, La Xixuneta, La Burguesería, Indigenas Street Food, El cubano de Brooklyn, The Wagon, La finest, Van Tips, Pepa Croqueta, Burger Cia, Can Sibarita, Caravana Carambola, Panxos , Killer Burrito, La Internacional, Crepe & Joy, La Caseta Verda, The Milk & Coffee, Bistro Van, Shanti Caravan, Umami Ca- ravan y The Corner Food truck.
També a l’Antiga Fàbrica Damm, que programa un seguit de concerts, trobarem algunes ‘foodtruks’ variades i escollides i oferiran entrepans d’autor, hamburgueses, sushi, xurros i altres fregits i creps.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
És època de menjar aquest mol·lusc gustós i versàtil
Ingredients:(per a quatre persones) 1 quilo de ceba de 8 a 12 calamars (segons la mida) oli, pebre negre 1 gotet de vi blanc (per exemple, un xarel·lo del Penedès) 2 grans d’all 1 fulla de llorer
Elaboració:Tallem la ceba ben fineta. La posem a coure en una paella amb una mica d’oli i sal, a foc molt lent, d’una hora i mitja a dues. Durant aquest temps, remenem la ceba de tant en tant.
Mentrestant, netegem els calamars (deixem les aletes). Si els calamars són petits, col·loquem els tentacles a dintre. Si són més grans, els podem guardar per fer un altre plat.
Agafem una altra paella amb una mica d’oli i quan sigui ben calent hi sofregim els calamars fins que perdin l’aigua. Després hi posem sal i pebre.
Mentrestant, afegim a la ceba dos grans d’all ben picats, el gotet de vi i una fulla de llorer. La ceba agafarà una textura nova, gelatinosa.
Quan els calamars i la ceba són fets, els barregem i els fem coure cinc minuts més. El plat ja es podrà servir.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Durant dècades, el porró ha sigut un ornament de vidre que embassava una pols d'alta graduació. Relegat a algunes caricaturesques masies especialitzades en alliolis perforadors de tràquees, els seus companys eren el càntir, l'aixada, la rajola decorada i el plat commemoratiu. Només els molt nostàlgics o els molt avantguardistes el feien servir, els uns per costum i els altres per xuleria. Torna el bicorne amb empenta, reivindicat per Can Boneta, Dos Pebrots o el Porrón Molón. Com a inesperat ús, el de decantador agropecuari. Ben aviat veurem els sommeliers servir un vi de 200 euros en un porró i, extasiats, l'alçarem per delectar-nos amb el rajolí.
Els millors formatges del Principat, a la Fira de Lladó
Hi haurà un concurs per triar quins són els tres formatges millors
Fotografia del web de la Fira
Avui se celebra a Lladó la XXI Fira del Formatge Artesà, en què s’hi podran trobar una trentena de formatges artesans d’arreu del Principat. Hi haurà un concurs al matí, format per un jurat d’alt nivell, per triar els tres millors formatges i que els visitants els puguin comprar directament als seus productors. A més a més, la fira es complementa amb una vintena d’artesans alimentaris d’altres productes com les anxoves, el foie, el pa, la mel i els bolets.
Durant tot el dia es realitzaran activitats paral·leles per a tots els públics com concerts, màgia i circ. També es presentarà el llibre FORMATGES, 50 Millors de Catalunya, considerat un dels millors del sector, per les seves autores Laia Pont i Natàlia Nicolau. Entre els concerts, hi haurà les bandes Buena Onda, AngryMonkeys i TheTouristBand.
També cal destacar els maridatges de formatge amb vins del celler la Vinyeta i cerveses artesanes empordaneses de La Rufa, a la Sala Sant Joan, dins el centre històric de Lladó.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Joan Gómez Pallarès és filòleg clàssic, llatinista, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Compagina la professió amb la seva passió pel vi: per la gent que el fa, per la vinya i el seu paisatge, pel respecte a la terra, pel vi lligat a la cultura, pel plaer de beure, pel coneixement d’un mateix que permet el tast d’un vi, pel vi que connecta amb la memòria, les sensacions i els records lligats a l’eternitat… Hi ha paraules que detesta, com ara ‘prescriptor’, perquè el joc de sensacions i l’actuació dels sentits són intransferibles, és impossible parlar per un altre de les sensacions i records que evoca un vi.
El fet és que el dimecres 14 de setembre, dia molt propici per a tastar segons la relació dels astres amb la terra, Joan Gómez Pallarès, autor del bloc Devinis i articulista que parla de vins, va oferir a Alella (el Maresme), en el context de la Festa de la Verema, un tast que contenia tesi i relat. El va anomenar: ‘Entre les arrels i la lluna, el mar: vins rojos i negres d’estiu’.
La presentació de la sessió ja creava expectatives: «El privilegi de poder tastar quasi al nivell del mar fa que mirem, a vegades, la terra i la seva relació amb la lluna d’una manera especial. El dia del tast és un dia de transició entre coses que ens afecten com a persones i que afecten també altres éssers vius, com els vins. Parlarem una mica de tot plegat, tastant vins rojos i negres fets també a la vora del mar per persones que tenen una relació especial amb el paisatge de vinya.»
Gómez Pallarès va començar per rebatre un article signat per l’elaborador Rafael Sala, titulat ‘El vino rojo o vi vermell’, publicat a Cuvée 3000. Sala defensava que no s’havia de dir ‘vi negre’, perquè és un adjectiu pejoratiu i reivindicava el nom de vi vermell. Assegurava que ‘vi negre’ en català s’havia començat a utilitzar al voltant del 1700 i que ha perdurat fins avui. Es remuntava a l’edat mitjana i citava el responsable del celler del rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) que comprava segons el color: vi blanc, vi vermeil pus clar, vi vermell, vino rubeo pus clar, vin claret, vin del mas claro. Rafael Sala feia notar que en cap moment es parlava de ‘vi negre’, que el rei no havia encarregat mai vi negre. L’article és llarg i ple d’arguments per defensar la denominació ‘vi roig’ o ‘vi vermell’.
Gómez Pallarès va anar més lluny, fins al món clàssic que coneix tan bé, anterior a Pere el Cerimoniós doncs, per plantejar una altra tesi: hi ha vins que són rojos i vins que són negres, segons el que els seus elaboradors vulguin que siguin, que no són termes excloents, i que la denominació ‘vi negre’ ja s’utilitzava en l’època romana.
El llatinista va citar un text del segle III aC de Plaute, una comèdia, on un personatge ofereix a un altre vi blanc o vi «atrum», que ve d’«ater», que vol dir negre, fosc, obscur en llatí. És un adjectiu que s’aplica a la mort, a la tristor a les nits de tempesta, va explicar Gómez Pallarès, que també va citar Ciceró, que també distingia els vins blancs dels vins negres («ater»), i Terenci.
Per tant, la tesi de Gómez Pallarès defensa que l’adjectiu ‘roig’ o ‘negre’ cal aplicar-lo en funció del tipus de vi que vulgui fer l’elaborador i que té a veure amb el procés: temps de contacte amb la pell, tipus de premsada… ‘No són termes antitètics ni contradictoris, sinó que es refereixen a la intensitat en la coloració produïda per la vinificació. M’agrada reivindicar que existeix el vi vermell i el vi negre, que coexisteixen, que conviuen.’
I per a mostrar aquesta tesi, Gómez Pallarès va organitzar un tast de quatre vins: dos vermells i dos negres, amb la característica que tots quatre són vins fets a la vora del mar. Però abans de començar a tastar va mirar de transmetre què suposa per a ell tastar un vi, fer aquesta abstracció. I va citar Catul:
«Soparàs bé, estimat Fabul, a casa meva, un dia d’aquests, si els déus ho volen, amb que et portis un sopar bo i abundant, i no vinguis pas sense una noia bonica i vi i gràcia i un munt de rialles. Si ho portes, t’ho asseguro, gentil amic, soparàs bé, perquè la bossa del teu Catul és plena de teranyines. Però, a canvi, rebràs un afecte sincer i, encara, el tracte més delicat i més exquisit del món, perquè t’oferiré un ungüent que van donar a la meva amiga les Venus i els Amors; quan l’oloraràs, Fabul, demanaràs als déus que et transformin, tot tu, en un nas.» (Catul, ‘Poesies’, Fundació Bernat Metge. Traducció de J. Vergés i A. Seva).
I després va citar l’escriptor i filòsof Henry Thoreau i la seva obra Walden, o la vida als boscos, que va explicar que era una obra que l’havia influït molt, que parlava de com el sentit del gust havia produït a Thoreau també una condició intel·lectual. I va recordar que la idea d’eternitat estava representada en les civilitzacions clàssiques per uns nens que pien el raïm (l’aixafen, com diuen al Priorat), acció que provoca la transformació, que està lligada a la terra. I va citar Maria Thun, també un referent, i la relació de la terra amb la lluna, dels efectes estacionals, del moviment de la lluna i la terra i la posició de les constel·lacions, i de com tot això afecta l’hora de tastar.
Calia fer aquest camí essencial per entendre quins viaranys l’han portat a viure el vi com un fet cultural, de memòria quàntica, d’entendre que un vi va més enllà del gaudi, perquè et connecta amb el món i amb records, emocions, sensacions que portes i que a l’hora del tast has de convocar perquè surtin. Gómez Pallarès ho deia així: ‘Hem de convocar tot el que tenim a la memòria per viure i veure tot el que trobem en cada vi. Cadascú ha d’explorar a la seva màxima capacitat, perquè ningú pot substituir la memòria d’un altre. Treballant i practicant la memòria gustativa i sensitiva ho actives tot.’
El primer vi que Gómez Pallarès va proposar és l’escumós Tipzzy 2015 de Rafa Bernabé, un viticultor que té la marca Viñedos culturales a Torrevella, Alacant, al Parc Natural de la Mata, amb vinyes al costat del mar. Tipzzy és com dir esbojarrat. És un vi fet de monestrell i garnatxa. El viticultor no ha fet cap mena d’intervenció a la vinya, només una mà de sofre. I tampoc ha intervingut en el vi de cap manera.
‘És un vi vermell, evidentment. Només cal veure el color. Noto els còdols, sediment marí, la flor del taronger, pell de taronja confitada… Aquest és un dels primers escumosos ancestrals que es van fer de raïm negre’, va explicar Gómez Pallarès.
El segon vi, el Vi Vermell Mas Pellisser d’Oriol Artigas és fet amb raïm de les dues vessants de la Denominació d’Origen Alella, la part del Vallès i la part del Maresme. Conté les varietats syrah, garnatxa i una mica de sumoll. Tres o quatre dies de maceració i premsat. No ha estat en contacte amb la fusta, només acer inoxidable entre quatre i cinc mesos. Sense «battonage», amb les mares al fons. ‘Predomina la part més greixosa, més intensa del vi. Només ensumar… la garnatxa està explosiva. Noto l’obaga i una mica d’argila. Aquest vi em fa sentir una zona obaga després d’haver fet calor. Té una traça de memòria.’
El tercer ja era un vi negre: ens mantenim a la DO Alella, amb el Merla 2015, un vi natural i radical elaborat pel celler Alta Alella, del projecte del celler de les aus, un paisatge que també mira al mar. Joan Gómez Pallarès fa notar que aquest vi porta el nom d’un ocell que, excepte el bec, és completament negre. El vi és fet 100% de la varietat mataró (monastrell). S’ha elaborat amb barret submergit, amb pells a la tina. No hi ha addició de sulfurós. ‘Olor de pastís de nabius, melmelada… El contacte amb les pells fa que les aromes del raïm siguin més intenses que en relació als altres vins que hem tastat.’
Va continuar Gómez Pallarès: ‘El dos primers vins vermells semblava que tinguéssin ales. Aquest és ben diferent, els tanins s’enganxen a la boca.’ I va fer notar la gran diferència entre el segon i el tercer vi, tot i haver-se fet a pocs quilòmetres de distància. ‘És l’enfocament.’
Finalment, l’expert va proposar el Vi jove de Toni Gelabert, de Manacor (Mallorca). Diu Gómez Pallarès que Toni Gelabert és un home sencer, amable, de poques paraules, que mira sempre la lluna. Les seves vinyes són sobretot de la varietat callet marítim, ubicades a la Colònia Sant Pere al nord de l’illa. El vi també porta una mica de cabernet, de merlot, de syrah. Ho vinifica tot per separat i després ho barreja. ‘És un vi més terrós i més intens que el tercer. Tot i que sedós, la fruita negra tira més cap a la pruna una mica deshidratada. Fa olor de pa amb vi i sucre. Aquest vi conté sulfits.’
I mentre es tastava aquest vi va començar a caure una tempesta. Una tempesta enyorada, que no va fer mal a la vinya, que va portar els primers freds. Una tempesta ben bona per la terra, però poc adequada per a crear unes bones condicions de tast. Les baixes pressions no són bones companyes de viatge gustatiu. Així que Gómez Pallarès ho va deixar aquí, tot i que no va deixar d’animar els amants del vi a deixar-se anar, convocar la memòria, els records, per fer sortir el que hi ha dins de cadascú, intransferible a l’hora de tastar un vi.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
La Festa de la Sal rememora els orígens pescadors de l’Escala
S'hi farà una mostra d'oficis mariners tradicionals i ballades de danses de pescadors
Ball de nyacres, Festa de la Sal 2012. Fotografia de Robert Carmona
Avui se celebra a l’Escala la Festa de la Sal, una diada popular que rememora els orígens pescadors i saladors del poble. Aquesta festa va néixer l’any 1997 per commemorar el tercer centenari de la construcció de l’Alfolí de la Sal, un espai on s’emmagatzemava la sal que arribava en vaixells procedents de Torrevella i d’Eivissa.
L’Escala recrearà avui escenes de la vida quotidiana marinera de l’època, i també s’hi faran danses populars, cuina marinera i oficis relacionats amb el mar. La celebració està organitzada pel Museu de l’Anxova i la Sal i per l’Arxiu Històric. El 2015 la Generalitat va incloure aquesta festa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Entre les activitats més destacades hi ha les visites guiades a la casa de pescadors de can Cinto Xuà, l’actuació dels grups La Vella Lola i Barca de Mitjana, i els tallers a la platja: de danses tradicionals catalanes, de danses africanes, de salaó d’anxova, de construcció de barquetes de suro i de nusos mariners. Cap al vespre, hi haurà una lectura de poemes de Víctor Català, a càrrec de M. Carme Callol, Enric Casassas, Jaume Comas, Carles Duarte i Josep Tero. A dos quarts de nou hi haurà una ballada de danses ancestrals de l’Escala amb ball de nyacres, del drac i la farandola, seguida d’una entrada de barques a port acompanyades d’espelmes i un ball de fi de festa.
El ball de nyacres és característic dels pescadors de la badia de Roses. Es ballava al voltant d’una barca per celebrar la bona persa. De manera similar, el ball del drac servia per propiciar la pesca; i el de la farandola es ballava per Carnaval.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
La Cuina de la Neus: Confit d’ànec amb raïm i vi dolç negre
La cuinera Neus Cuscó ens proposa un plat suculent de temps de verema
Confit d'ànec amb raïm i vi dolç negre.
Ingredients:(per a 4 persones) 4 cuixes de confit d’ànec 1 ampolla d’AA Dolç Mataró (DO Alella) 4 cebes 400 g de raïm negre 50 g de mantega crema de vinagre de Mòdena sal, pebre negre
Elaboració:Escorrerem el greix de l’ànec. Mentrestant escalfarem el forn a 180°. Quan estigui calent, posarem les cuixes fins que quedin enrossides. De 10 a 15 minuts.
Courem les cebes en una paella, tallades fines, amb una mica de mantega. Quan la ceba canviï de color i estigui tova, afegirem un raig de crema de vinagre de Mòdena.
En una altra paella, posarem la mantega que ens queda i sofregirem els grans de raïm negre sense llavors i el vi dolç negre d’Alella de la varietat Mataró. El vi ha de reduir. Si aquesta salsa quedés clara, hi podem afegir una mica de farina de blat de moro.
Per muntar el plat:Posarem la ceba al fons del plat i a sobre la cuixa d’ànec, el raïm al costat i la salsa per sobre. I ho adornarem amb una branqueta de romaní o de farigola.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Les 5 principals diferències entre el cava i el xampany
En què es diferencien un cava i un xampany?
Sovint escoltem que agrada més un o altre per ser més "delicat", "elegant" o per "tenir millor relació qualitat-preu"... ¿Què hi ha de cert en totes aquestes afirmacions?
Al contrari que les 11 denominacions d'origen catalanes de vi, que pertanyen a l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Departament d'Agricultura), el cava està regulat pel "Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente".
És per això que tot i que el cava es produeix principalment a Catalunya -el centre de producció més important és Sant Sadurní d'Anoia-, també existeixen elaboradors arreu d'Espanya; a la Rioja, a Extremadura, a València, a Alaba, a Navarra...
El xampany es produeix a la Xampanya, una zona de clima continental prop de París, al nord-est de França. En ciutats com Reims o Épernay es concentra gran part de la producció.
Principals diferències entre el cava i el xampany:
1- El Clima: És una de les diferències més notables. Mentre que el cava és producte d'un clima mediterrani amb moltes hores de sol, poca pluja i unes temperatures mitges de 15 a 17 graus, a la Xampanya la temperatura no puja dels 10 o 11 graus de mitjana, amb molta més pluja i menys hores de sol. Això fa que el producte francès sigui molt més àcid i se li hagi d'afegir sucre per contrarestar l'acidesa.
2- El Raïm: Les varietats autoritzades per fer xampany són tres; pinot noir, pinot meunier i chardonnay. Els raïms pinot són varietats negres que estaran poc temps en contacte amb les pells durant l'elaboració. La chardonnay és una varietat blanca. Les varietats típiques del cava són totes blanques; xarel·lo, macabeu i parellada, tot i que el consell regulador ha anat autoritzant altres varietats; chardonnay, malvasia, garnatxa, monastrell o trepat. Podem dir en termes generals que el xampany prové normalment de la barreja de raïms blancs i negres, mentre que el cava -en línies generals i excloent els caves rosats-, es fa amb varietats blanques.
3- Elaboració: Tant el cava com el xampany es produeixen sota l'anomenat mètode "champagnoise"; la segona fermentació i la criança es fan dins l'ampolla, fet que produeix l'aparició de carbònic -el diòxid de carboni és el causant de les bombolles del cava-, de manera natural. Al xampany però, se li afegeix sucre al most abans de fermentar per neutralitzar la gran acidesa del raïm. Aquest procés d'addició de sucre es coneix amb el nom de xaptalització.
4- Anyades: Una altra diferència rellevant són les anyades. Mentre que el cava s'elabora amb raïm d'una sola anyada, el xampany acostuma a barrejar diferents veremes. Els xampanys d'una sola anyada són molt preuats, només s'elaboren en grans anyades i s'anomenen Millesimé.
5- Criança: La DO Cava exigeix un mínim de 9 mesos de criança en ampolla pels caves més joves, mentre que el xampany necessita 15 mesos per reglamentació. Sempre parlant en termes generals, el cava necessita menys anys de criança que el xampany per assolir el seu estat òptim.
S'ha d'esmentar que tot i que el xampany sempre ha gaudit de més bona "premsa" que el cava pel que fa a la qualitat, els últims anys han servit per constatar que moltes empreses elaboradores de caves estan competint al mateix nivell qualitativament.
Divendres, 9 de setembre del 2016 - 22:03 CEST EL PERIODICO
Rica en vitamines del grup B, proteïnes, àcid fòlic, minerals i antioxidants, alguns estudis apunten que el consum moderat de cervesa s'associa a beneficis cardiovasculars, de salut òssia (prevé l’osteoporosi) i fins i tot contra l'obesitat.
A més, la seva ingesta afavoreix la recuperació dels nutrients que ha perdut l'organisme, especialment després de l'estrès físic a què se sotmeten els esportistes d'alta competició.
Es tracta d'una beguda natural i saludable. No conté greixos i aporta vitamines del grup B, antioxidants i minerals com el magnesi, el silici, el potassi, el calci i altres substàncies amb propietats funcionals, de manera que el seu consum es pot incloure en qualsevol dieta equilibrada.
La cuina de la Neus: Alvocats farcits amb llagostins
Aquest cap de setmana, que és l'11 de Setembre, Neus Cuscó ens ofereix un plat per fer festa
Alvocats farcits de llagostins.
Ingredients:
(per a quatre persones)
4 alvocats que estiguin al punt
8 llagostins
16 cuetes de llagostí
1 llimona
1 paquet de brots tendres d’amanida
1 paquet de palets de cranc
tomàquets xerri
mitja ceba tendre
pebre negre i sal
Per a la salsa rosa:
1 rovell d’ou (si es fa a mà i si es fa amb ‘túrmix‘ es posa l’ou ben fresc sencer), unes gotes de llimona, sal i oli bo. Es baten tots els ingredients fins que lligui la salsa. S’hi afegeixen 2 o 3 cullerades de quètxup (a gust del consumidor), una culleradeta de mostassa, un rajolí de conyac (opcional), un raig de llimona, pebre negre i dues cullerades ben plenes de nata líquida o iogurt natural. Es bat tot i ja tenim la i salsa rosa. Elaboració:
Obrim els alvocats per la meitat i traiem el pinyol. Amb una cullereta els buidem una mica. Posem la polpa en un bol, hi posem un raig de llimona perquè no s’oxidi i l’aixafem amb una forquilla.
Tallem la ceba tendra molt petita, les barretes de cranc també molt petites i quatre o cinc fulles d’enciam. Anem afegint tots els ingredients dins del bol. Tot seguit, afegim la salsa rosa i barrejarem bé tots els ingredients.
Omplim amb compte els alvocats. A sobre hi posem una mica de salsa rosa per acabar de tapar, dues cuetes de llagostí i mig tomàquet xerri per donar color.
Muntem el plat: posem els brots d’enciam fent un llit al fons del plat. A sobre hi posem les dues meitats d’alvocats i entremig dos llagostins sencers. I podem acabar de decorar el plat amb uns tomàquets xerri. La salsa rosa que sobra la posem a part en un bol per qui en vulgui més.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Les festes de la verema marquen l'inici de la tardor, ens activen els sentits amb la transformació del raïm amb vi, i ho fan des del gaudi de la festa
Trepitjant raïm.
Les festes de la verema que se celebren als Països Catalans combinen els actes tradicionals de la tallada de raïms a la vinya, la trepitjada de raïms i el primer most, amb noves maneres de difondre la cultura del vi i d’apropar la feina dels viticultors i elaboradors a un públic eminentment urbà. És clar que amb l’auge de l’enoturisme, hi ha molts cellers que també organitzen aquesta mena d’activitats, però volem relacionar algunes de les festes de la verema més populars d’arreu del territori, tot donant valor al fet col·lectiu de la festa, a l’esforç de fer valdre tot un col·lectiu de viticultors, sovint acompanyat per una mostra gastronòmica de restauradors del mateix territori. La cultura del vi des del fet col·lectiu fa més festa i fa patrimoni.
Us relacionem algunes festes de la verema que se celebren aquest cap de setmana en endavant, fins a finals d’octubre. Algunes ja s’han celebrat, com la Festa de la fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, la Festa de la Verema antiga de Poboleda al Priorat o la Festa de la Verema de Requena, però la majoria es concentren el mes d’octubre. En aquesta època també se celebren considerables mostres de vins de territoris concrets, com la Mostra del vi de l’Empordà (del 8 a l’11 de setembre), la 36a Mostra de Vins i Caves de Catalunya (al Passeig Lluís Companys de Barcelona, del 22 al 25 de setembre) o el Cavatast, que arriba a la vintena edició i enguany es farà el 7, 8 i 9 d’octubre. Però en aquest recull ens centrem en les anomenades festes de la verema. Festa de la Verema d’Alella Del 8 al 18 de setembre La capital de la Denominació d’Origen que porta el seu nom, la més petita i una de les més antigues, celebra la Festa de la Verema aquest cap de setmana, tot i que el degoteig d’activitats s’allargarà fins al cap de setmana vinent. És una festa consolidada (se celebra la 42a edició) i de molt d’èxit de públic, perquè a més de poder tastar el vi dels cellers de la DO Alella, també s’ofereix una mostra gastronòmica on participen alguns dels millors restaurants de la zona. A més dels actes tradicionals, el programa ofereix visites als cellers, una verema nocturna, tres tastos magistrals, l’exposició Olor de vinya d’Alella de la col·lecció olorVISUAL del perfumista Ernesto Ventós, i moltes més activitats. Consulteu el programa. Festa de la Verema d’Alella. Mostra de vins i gastronomia.Festa desVermar o Sa Vermada de Binissalem Del 9 al 25 de setembre A Mallorca, en el marc de la Denominació d’Origen Binissalem, trobem la Festa del Vermar de Binissalem, una festa també amb anys a l’esquena que la fan tradicional. Entre els actes que se celebren trobem un concurs de glosses i les glosses de Mateu Xuri Entre el vi i la paraula, concurs de trepitjar raïm,, el torneig de truc vermada, un tast de vins i el curs Les aromes del vi, amb la DO Binissalem. També se celebra la XXXV festa de fideus de vermar. Festa de la Verema, la Gotimada a Torrelavit 24 i 25 de setembre Entre els actes principals que tenen lloc al llarg del cap de setmana en aquests poble del Penedès, cal destacar la Gotimada Popular, una guerra de raïm. Altres actes són: sopar de la verema, espectacle, presentació del pubill i la pubilla, cercavila, exhibició de balls, representació de l’aixafada del raïm a càrrec del pubill i la pubilla, dinar popular… Festa de la Verema i el Vi de Verdú De l’1 al 2 d’octubre Aquesta vila de l’Urgell celebra el temps de verema com es feia abans, amb un acte central que és la ‘piada‘ del raïm (trepitjar el raïm amb els peus). També hi ha un concurs de llançament de ceps, una cursa de portadores, una demostració d’aixecament de porró… Es presenta una mostra de vi de la DO Costers del Segre, amb degustacions de vi, esmorzars de veremador i una mostra gastronòmica de les Terres de Lleida. Les copes per degustar els vins de les Festes de la Verema acostumen a anar gravades amb el nom de la festa i l’any.Festa de la Verema del Bages a Artés 1 i 2 d’octubre La inauguració de la festa serà a càrrec de la Fundació Alícia, amb un taller fresc i divertit sobre la relació entre la cuina i el vi. I al llarg del cap de setmana hi haurà diferents activitats vinícoles que maridaran amb música, gastronomia, caminada entre vinyes, etc. Festa de la verema de Xest (la Foia de Bunyol) Tercer diumenge d’octubre Dins la Denominació d’Origen València, cada tercer diumenge d’octubre, Xest celebra la verema. Aquest territori vinícola, on la varietat de raïm estrella és el moscatell d’Alexandria, comença amb la collita dels pomells i l’aixafada amb els peus. Les joves es guarneixen amb mocadors brodats a mà. 29a Festa del Vi a Gandesa Del 28 al 30 d’octubre Inclou una Mostra de vins de la DO Terra Alta. El plat fort és la Nit de les Garnatxes blanques, una vetllada dedicada a la varietat de raïm més emblemàtica i tradicional de la Terra Alta, doncs aquest territori vinícola compta amb gairebé 1400 hectàrees de vinya i representa un 33% de la producció mundial. Aquesta activitat permetrà al visitant poder degustar al voltant de 40 vins diferents elaborats majoritàriament amb aquesta varietat. Tots aquests vins estaran maridats amb unes tapes escollides per l’ocasió obra del Restaurant VillaRetiro de Xerta (una estrella Michelin). Consulteu el programa.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
La cuina de la Neus us proposa un pastís de figues de coll de dama, una cullereta de foie amb figa confitada i ens ensenya a confitar les figues en almíbar
Pastís de figues.
Pastís de figues de coll de dama
Ingredients:10 figues de coll de dama 3 iogurts grecs 200 g de nata líquida 4 ous sencers 160 g de sucre 60 g de Maizena ratlladura d’una llimona
Elaboració:Agafem un vol i hi posem el sucre primer, les ratlladures de llimona, després, i seguidament els ous sencers, els iogurts i la nata. Finalment la Maizena. Ho batem tot ben batut.
Col·loquem la pasta en un motlle, untat amb mantega i farina. Ho posem al forn, que ja tindrem calent a 180°.
Mentrestant agafarem les figues, les rentarem i les tallarem a rodanxes. Nosaltres només aprofitem les del mig.
Quan faci 25 minuts que el pastís és al forn, el traurem amb compte i hi col·locarem les rodanxes de figa per sobre.
El tornarem a posar al forn uns trenta minuts més. Punxarem amb un escuradents per confirmar que sigui cuit (ha de sortir net).
Traurem el pastís del forn amb compte i el desemmotllarem. Quan sigui fred, li podrem tirar per sobre una mica de sucre de llustre. Guardarem aquest pastís a la nevera.
Cullereta de foie amb figa confitada
A sobre una cullera hi posarem un quadradet de foie, mitja figa confitada petita i ho adornarem amb uns «gargots» de crema de vinagre de Módena.
Figues confitades en almívar
Ingredients:1/2 quilo de figues més aviat petites 1/2 quilo de sucre 1 pell de llimona mig gotet d’aigua
Elaboració:En un cassó al foc posarem a bullir l’aigua amb el sucre i la pell de llimona. Quan el sucre estigui desfet hi tirarem les figues. Deixarem que tot plegat bulli deu minuts.
Deixarem refredar les figues amb el mateix suc. Quan siguin fredes, ja les podrem col·locar en pots, que farem bullir al bany maria durant 20 minuts, perquè quedin hermètics. No traurem els pots del bany maria fins que siguin freds. Els eixugarem i ja els podrem etiquetar.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
