Vida

Expedició a la recerca d'una recepta

A Tossa de Mar recuperen la tradició de cuinar el cim i tomba -plat de rajada, amb patates i all i oli- dalt de la barca de pesca, com ho han fet sempre els pescadors del poble

per Salvador Cot 30/08/2016 

 eLMón                                               

La rajada, anomenada bastina a Tossa de Mar | Salvador Cot

"Bastiners" era el malnom que rebien els tossencs, despectivament, per part dels habitants dels pobles veïns. I era veritat que els pescadors de Tossa de Mar menjaven, sovint, rajades -allà anomenades bastines, com sempre en concordança amb el lèxic balear-, una mena de peix aleshores considerat de poc valor comercial. Els mariners pujaven a les barques amb poc més que un grapat de patates, uns quants alls, oli i sal que, hàbilment barrejades amb el peix, donen com a resultat el cim i tomba, el plat més tradicional i emblemàtic de Tossa. Generació rere generació de pescadors tossencs van treballar dur, però amb el privilegi d'assaborir aquelles bastines que els veïns dels altres pobles s'atrevien a menystenir. Avui dia el cim i tomba és el plat estrella d'alguns dels millors restaurants del poble, sovint enriquit amb d'altres peixos igualment adequats per a la recepta, com el rap o el turbot.

Una història així és una petita gran història i així ho han entès els responsables de turisme de Tossa que, aprofitant el temps de descompte del mes d'agost, han recuperat la tradició del cim i tomba just en el lloc del seu origen: La barca de pesca. Per això Jaume Vila, patró del Ninu II, ha encapçalat una expedició a la Cala Futadera, un dels molts indrets de demostren que la Costa Brava és el paradís pròxim d'aquest país: "No entenc com la gent se'n va a Menorca...", deia un dels passatgers, amb la vista posada en els espadats de pins i alzines contra els que espeteguen les onades.

Tots els ingredients, dalt de la barca | Salvador Cot

Jaume Vila sap el què es fa. Amb un morter que va heretar del seu rebesavi -"almenys té dos-cents anys, la mà la vaig fer jo mateix amb fusta de boix perquè l'altra es va esquerdar", diu amb un punt orgull-, el patró que fa, primer, l'all i oli (sense ou, en aquest cas preguntar és ofendre) i, més tard, el barreja amb les patates i la carn de bastina acabada de pescar, com sempre. El resultat, també com sempre, és un plat deliciós, basat en la senzillesa i l'encert que garanteix la tradició.
 

"A Tossa, convé pujar al Far -admirar el magnífic panorama de la mar des del mirador construït al seu darrere-, baixar a la Vila Vella, ficar-se pels seus racons mig enrunats, entre els geranis, fruir de la llum tamisada i ombrejada de la plaça de l'actual museu...", escrivia Josep Pla. I, com també acostumava a dir l'escriptor, sentir aquella terra i aquell mar a través del que ens ofereixen, del que mengem. El cim i tomba és això.

MÉS NOTÍCIES