Campanya de micromecenatge per a finançar La Penjada i El Penjat: licors cooperatius per construir #SobiraniaEtílica
Heus ací el projecte que proposa Verkami.
10 personas · Dificultad media-alta · 0,8 euros/persona · Tiempo de preparación: 90 minutos ·
Ingredientes
Para la base de galletas: 30 galletas o 300 g de galletas de avena
75 g. de mantequilla
1 cucharada de esencia de vainilla (10 ml.)
50 g. de nueces
Para la crema y base de la tarta: 8 huevos (serían 6 huevos enteros y 2 yemas)
600 g. de vuestra crema de queso preferida tipo "Philadelphia"
500 g. de nata líquida o crema de leche para montar (35% MG)
3 cucharadas de harina de repostería (50 g.)
200 g. de azúcar
1 yogurt griego (125 g.)
Para la cobertura: 120 g. de confitura de arándanos
120 g. de confitura de frambuesas
Agua
Cómo hacer una New York Cheesecake. Sola o con salsa de arándanos es una tarta de queso al horno,
fácil y famosa donde las haya. Un postre con raíces en la gran manzana
que se ha convertido en uno de los postres favoritos de los americanos y
de medio mundo. Este clásico americano tiene la consistencia cremosa y
suave del queso, el crujiente de la galleta y el contraste dulce de
frutos del bosque. Un final perfecto para cualquier comida. En el blog
podréis encontrar desde Apple pie, la clásica cheesecake, brownie, pancakes o tortitas, dónuts, banana bread...
Nombres que seguro que os vienen a la cabeza cuando pensáis en un rico
postre. Tened en cuenta que la mayoría de ellos surgieron de
experimentos fallidos. En el caso de esta receta su ingrediente
principal, el queso cremoso, fue consecuencia de un fallo de un ganadero. El pastel de queso es quizás en las recetas de postres
con queso, una de las más comunes y, quizás, uno de los más antiguos
del mundo. Aunque la receta original es con crema de queso existen
bastantes variantes que emplean requesón y limón para darle mayor
textura y sabor. Mientras que otros utilizan huevos y yema de huevo para
darle mayor consistencia. La base suele ser de galleta o de masa
quebrada, y en cuanto a la cubierta tenemos la clásica con confitura de
arándanos, mermelada de fresa o frambuesa, chocolate o incluso sin
cobertura. La que os presento hoy no os defraudará, sólo tenéis que
seguir la receta paso a paso tal como os explico y respetando los
ingredientes. No quedarán ni las migas.
Preparación New York Cheesecake
Preparación de la base de galleta para nuestra NY Cheesecake
Derretimos la mantequilla (usad el microondas, es más rápido, a temperatura baja unos 2 minutos).
Con
la picadora trituramos las galletas. Si no tenéis, en un trapo de
cocina echamos las 30 galletas y envolvemos para luego machacarlas con
una cuchara o algo pesado. No os quedará tan fino pero sirve igual.
Añadimos por encima la mantequilla derretida. La masa estará caliente y será muy manejable.
Añadimos la cucharada de esencia de vainilla. Trituramos las nueces y añadimos a la masa.
Cogemos
la mezcla de galleta y la repartimos por la base de un molde
desmontable grande, 22 cm de diámetro. Apretamos contra el fondo y en
los lados con la ayuda de una cuchara o con los dedos.
Introducimos al horno unos 10 minutos a unos 180º C para que se endurezca y se evapore un poco el líquido sobrante.
Sacamos el molde y dejamos enfriar para rellenar con la crema de queso.
Bajamos
la temperatura del horno a 150º C y lo dejamos así mientras preparamos
la crema. Si vamos a preparar la crema más tarde debemos poner el horno a
precalentar.
Consejo de Elsa: "La
próxima vez prueba a echar menos galletas y añade frutos secos bien
pasaditos por el mortero (nueces pacanas, macadamia, nueces,
avellanas,…). Creo que no te arrepentirás"
Preparación de la crema de queso para nuestra NY Cheesecake
Batimos los huevos y el azúcar hasta que blanqueen un poco, tiene que quedar una mezcla espumosa y algo blanquecina.
Introducimos en mismo bol las dos tarrinas de crema de queso.
Añadimos la
nata líquida, el yogurt griego y las cucharadas de harina de trigo de
repostería. Si eres celiaco (sustituye las galletas por unas sin gluten y
la harina por una apta para ti, así tendrás una tarta perfecta sin
gluten).
Batimos hasta su completa disolución, la mezcla debe quedar homogénea y sin ningún grumo.
Horneado y presentación de la tarta de queso
Vertemos
sobre la base de galletas que ya estará crujiente y volvemos a
introducir en el horno a 200º C durante 10 minutos. Aire arriba y abajo y
posición central del horno. No hace falta que pongamos la función del
aire caliente.
Colocamos un poco de papel de aluminio encima para que no se dore demasiado, así no se nos quemará.
Pasado este tiempo bajamos la temperatura hasta los 180º C y dejamos unos 60 minutos más.
Cuando haya pasado ese tiempo apagamos el horno y dejamos que se enfríe dentro pero con la puerta entreabierta.
De
esta forma conseguimos que todo el aire caliente que ha abombado
ligeramente la tarta salga poco a poco sin cambios bruscos. Algunas
veces por temas de temperatura a veces ocasionan grietas y hacen que no
quede muy presentable.
El interior de la tarta, al mover, parecerá un flan de huevo. No os preocupéis, se asentará. Pasa algo parecido a la tarta de queso La Viña.
Una vez pasado este tiempo, dejamos la tarta de queso en el horno apagado varias horas.
Una
vez a temperatura ambiente la tarta, la llevamos al frigorífico hasta
que esté totalmente fría. Lo mejor es preparar la tarta de un día para
otro.
En
los comentarios mucha gente me comenta que en su horno requiere un poco
más de tiempo. Es fácil de comprobar con un tenedor, si sale casi seco
ya podemos apagar el horno. Acabará de asentarse con el tiempo de frío
en la nevera tal como os comenté.
Metemos en la nevera y dejamos enfriar en la nevera hasta el día siguiente.
Preparación y montaje de la cobertura de confitura para la NY Cheesecake
Si
tenéis confitura ya hecha mucho mejor. Antes preparaba una de moras en
verano que estaba deliciosa pero esta vez he usado una mezcla de
frambuesas y arándanos. Las 2 muy ricas, elegid la que más os guste.
Echamos en un cazo la confitura o mermelada y 2 cucharadas de agua.
Calentamos de manera suave hasta que se forme un sirope.
Apartamos
del fuego y en el mismo recipiente donde esta la tarta de queso ya
fría echamos el sirope de manera homogénea. Como está líquido es
bastante fácil.
Y otra vez a la nevera durante unas horas, debe estar muy fría para su degustación.
A
la hora de servirla podemos acompañarla de nata montada, de nuestro
helado preferido o un buen café o té. Aquí tenéis una tarta deliciosa a
buen precio y sobre todo muy sencilla. Os animo a que la probéis a
hacer en casa. Podéis ver todas las fotos del paso a paso de esta tarta de queso NY CheeseCake en este álbum. [flickr n="1" set="72157681115398435"]
Curiosidades sobre la New York Cheesecake
El primer registro que hace mención al pastel de queso viene de la antigua Grecia (Aegimus, πλακουντοπουκόν σύγγραμμα).
La
historia de este pastel empieza con Marcus Porcius Caton, él escribió
dos recetas para uso religioso: libum y placenta (esta segunda es la que
más se parece a la actual) pero fue William Lawrence de Chester (1872
New York) el que llevó este postre a su fama mundial.
A
él se le ocurrió una manera de hacer un queso más cremoso parecido al
queso francés Neufchatel, seguro que os suena por el nombre con el que
James Kraft lo comercializó en 1912: "Philadelphia".
Acabo de recibir un mail de Mikel,
un enamorado de este tipo de tarta, me comenta que quería compartir
conmigo unos comentarios sobre la receta y por supuesto, son muy
bienvenidos:
"Sólo
quería compartir que en busca de mejorar cada día mi cheesecake la
receta que he leído aquí me ha gustado mucho y me ha aportado muchas
cosas para la mía. Me gustaría decir que con galletas maría integrales
sale muy rica la base y, para mi gusto, prefiero descartar la
mantequilla (un poco es necesario, pero muy poquita) y con las dos
claras sobrantes, a punto de nieve, incorporarlas a la base. Queda una
textura muy apetecible tras hornear, quitamos un poquito de grasas y
aprovechamos unas claras que si no estamos cocinando nada más se
perderían. Y por último también añado también unas galletas oreo para
darle un toque a la base. Gracias por la
Una recepta per a cuinar unes pastes delicioses per a acompanyar un bon te
Ingredients: 1 paquet de pasta de full rectangular
sucre
sucre de llustre
1 poma Golden
4 cullerades de cabell d’àngel
50 g de pinyons
4 cullerades de melmelada de taronja
3 o 4 rodanxes de taronja confitada Elaboració: —Per a fer les ulleres
Tallem una tira d’uns cinc centímetres de pasta de full en vertical.
L’ensucrem per totes dues bandes i passem el corró perquè el sucre s’hi enganxi.
N’agafem les vores i les cargolem per un cantó i per l’altre fins que es trobin a la meitat.
Tallem la pasta en porcions d’un centímetre i les col·loquem en una plata per a anar al forn, amb paper vegetal a sota.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
—Per a fer els pastissets de cabell d’àngel
Tallem una tira d’uns tres centímetres de pasta de full en vertical.
Al damunt hi posem el cabell d’àngel i pinyons.
Col·loquem la pasta a la plata per a anar al forn.
—Per a fer els pastissets de poma
Tallem una tira d’uns tres centímetres de pasta de full en vertical.
Tallem la poma en quatre trossos, els pelem i els fem a talls finets.
Col·loquem els trossos de poma sobre la pasta, encavalcats.
Pel damunt hi tirem sucre de glassa.
Posem la pasta a la plata per a anar al forn.
—Per a fer els pastissets de taronja confitada Agafem la tira de pasta de full que resa.
Posem una mica de melmelada de taronja i al damunt un tros de taronja confitada.
Posem la pasta a la plata per a anar al forn.
Enfornem, a 200°, de 15 a 20 minuts, fins que la pasta estigui daurada. Si les ulleres es fan abans, les traiem del forn primer.
Retirem la plata del forn i deixem refredar les pastes.
Un cop fredes, amb un tallador de pizza, les tallem en porcions individuals petites i les col·loquem en una safata per a servir.
Podem afegir-hi una mica de sucre de glassa per sobre les pastes de
cabell d’àngel i, a les de poma, una mica de gelatina o de melmelada.
Catorze maneres de tastar el llagostí del delta de l’Ebre
Fins el 21 de juny, tot de restaurants d’Alcanar participen en les Jornades Gastronòmiques del Llagostí
Valorat i reconegut arreu, el llagostí del delta de l’Ebre
és fàcilment recognoscible pels ulls negres i turgents, unes lleugeres
taques negres a la pell i una musculatura consistent. La millor època
per a menjar-ne és entre els mesos de maig i agost, durant el període de
reproducció. Segurament per aquest motiu, han començat a Alcanar les Jornades Gastronòmiques del Llagostí. Duraran fins el 21 de juny i hi participen catorze restaurants de tot el municipi, que inclou Alcanar, Alcanar Platja i les Cases d’Alcanar.
El llagostí forma part de la cuina tradicional del delta de l’Ebre
d’ençà de temps immemorials. També ha estat sempre molt consumit entre
els pescadors, que en menjaven acabats de capturar, dalt la barca
mateix. La recepta més típica a les terres de l’Ebre és el llagostí
torrat, cuinat en una planxa ben calenta amb sal grossa. Però també és
molt habitual de menjar-ne amb arròs o en el ranxo de barca.
Entre els menús, que costen entre vint euros i quaranta, hi ha
propostes de tota mena per a assaborir el llagostí del delta. Hi ha
menús que l’inclouen com a entrant, en una tàrtar o una crema, i n’hi ha
que l’ofereixen com a plat principal, acompanyant pasta o arròs. També
hi ha restaurants que s’arrisquen a fer provatures més enginyoses i el
presenten de maneres més sorprenents o amb combinacions més insòlites.
El menú de les jornades es completa amb postres casolanes i vins de la
denominació d’origen Terra Alta. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.
Hi ha productes típics de la zona, com les carxofes, o el Gall de Pota Blava
Catalunya m'agrada
per Redacció
La cuina de Sant Feliu de Llobregat cal emmarcar-la dins la gastronomia del conjunt del Baix Llobregat,
que conserva els seus orígens agrícoles oferint una extensa gamma de
productes autòctons. Productes com les cireres, els espàrrecs o les
carxofes, sense oblidar el premiat pollastre de la raça Prat –distingit per la Unió Europea.
Els restauradors de la zona s'han basat en aquests
productes típics per configurar un catàleg de plats que fan de la seva
cuina un signe distintiu de qualitat, i que a les diferents llars de la
vila tenen un paper molt rellevant.
Parlant del Gall de Pota Blava, un dels distintius
del Baix Llobregat, la Raça Prat és autòctona de la zona, i es
caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i
la cresta senzilla dentada. La cua del gall té plomes abundants i
caiguda cap enrere. La seva carn, de color fosc i molt uniforme, és
melosa i fina, i sense greixos excessius.
Es crien a terra, i la seva alimentació està basada en un mínim del
80% de cereals, així com estant totalment prohibida la utilització de
factors de creixement. Un producte tan singular que és l'única au
d'aquesta espècie de tot l'estat espanyol que ostenta el segell
d'Indicació Geogràfica Protegida, distintiu que atorga la Unió Europea.
Aprenem a preparar un plat que conjuga dos dels productes típics de la zona: el Gall de Pota Blava i les carxofes. Cuinem Fideuada de Pota Blava i carxofa Prat.
Per a preparar el plat, necessitem:
Pota Blava, carxofa Prat, fideus, brou de Pota Blava, ceba, tomàquet, pebrot vermell, all. Elaboració:
Daurem el Pota Blava desossat en una cassola ampla, i ho retirem del foc.
Amb l'oli de fregir el Pota Blava, fem el sofregit de verdures amb la ceba, l'all, el pebrot i el tomàquet.
Hi afegim el Pota Blava i 1 litre de brou que haurem fet amb el coll i les potes del Pota Blava.
Ho deixem coure una hora i mitja a foc molt lent.
Hi afegim les carxofes ben tallades i els fideus.
Quan els fideus estiguin cuits, ja està llest per servir.
Aquesta és la quantitat de cafè que pots prendre al dia sense que et perjudiqui
El Nacional Foto: Unsplash
Barcelona. Dilluns, 20 de maig de 2019
2 minuts
L'hàbit de prendre cafè és un dels més arrelats en la nostra
societat. A Europa, la mitjana de consum de cafè se situa entre els 12
quilograms a l'any per persona als països nòrdics, fins als 2,5 dels
països de l'Est, on menys es consumeix.
L'estudi
En els últims anys s'han publicat estudis que mostren efectes
beneficiosos d'aquest aliment en el nostre organisme, però sempre amb un
límit. Per saber quin és, la publicació The American Journal of Clinical Nutrition ha fet públic un nou estudi
en el qual s'analitza la quantitat de cafè que pot prendre una persona
al dia sense que afecti negativament la seva salut. Segons es recull en
aquest estudi, com a màxim es poden prendre sis tasses petites
repartides al llarg de la jornada, cosa que equivaldria a 400 mg diaris.
Com a màxim, es poden prendre sis tasses petites repartides al llarg de la jornada
La investigació ha estat duta a terme per experts de la Universitat
d'Austràlia del Sud i s'hi van avaluar els límits superiors del consum
segur de cafè en relació amb la salut cardiovascular dels participants.
En concret, es va comprovar si el genotip CYP1A2, responsable de la
metabolització de la cafeïna, modifica l'associació entre prendre
aquesta beguda i patir alguna d'aquestes malalties. Es van recopilar
dades de 500.000 consumidors del Regne Unit entre 2006 i 2010 i es va
concloure que el nivell de consum estava directament relacionat amb el
risc de patir una patologia cardiovascular. Prendre sis tasses al dia
podia incrementar-lo fins i tot en un 22%.
Beneficis i riscos
Els experts reconeixen que la ciència ha demostrat que el seu consum
moderat pot proporcionar beneficis. El cafè aporta antioxidants, que
protegeixen l'organisme del dany causat pels radicals lliures. A més,
s'associa també amb la reducció dels riscos de certs càncers, com el de
pròstata, i malalties del fetge. Però, sempre amb moderació. Perquè a la
cafeïna també cal afegir-li el risc que suposen per a la salut humana
la resta de complements que se solen afegir al cafè, com el sucre, la
crema i altres productes rics en carbohidrats simples. Així mateix, és important prendre'l a la temperatura adequada.
Ajuts per calcular la quantitat
Per als que perden la noció de les tasses que prenen o el beuen en
tasses o gots grans, i no sàpiguen exactament quanta quantitat en poden
prendre, existeixen aplicacions de calculadores de cafeïna i pàgines web
que permeten realitzar un càlcul més exacte. Segur que alguna vegada
t'has preguntat si t'estàs passant amb el cafè.
Per exemple, el portal Caffeine Informer,
en el qual s'ha d'introduir el pes i a continuació indica el límit
diari de cafeïna que es pot prendre. Una altra alternativa és Onmi Calculator. Pel que fa a les aplicacions, pots trobar Coffee Kick Calculator o Coffe Counter.
Ingredients: (per a quatre persones) 4 pebrots vermells rodons
200 g de carn magra picada
200 g de carn de vedella picada
1 ceba grossa
4 alls tendres
2 ous
50 g de formatge parmesà ratllat
sal, pebre negre, oli
Elaboració: Posem oli a la paella i fregim les carns. A mitja cocció, hi afegim
la ceba i els alls tallats petits. Ho salpebrem. Tapem la paella i
deixem que s’acabi de coure a foc lent.
Amb el foc apagat, hi afegim els dos ous batuts, ben remenats, perquè no quallin.
Rentem bé els pebrots, els netegem de dins i els omplim amb el farcit de carn que tenim preparat.
Els posem en una safata al forn, a 200°, amb un raig d’oli per sobre i formatge ratllat. Courem els pebrots uns trenta minuts.
Arriba el temps de les cireres: les Festes de la Cirera que no us podeu perdre
Entre els mesos de maig i juny les cireres arriben al seu punt òptim de maduració i el país s’omple de fires i festes
Sucoses, brillants, de textura carnosa i amb un punt just de dolçor i d’acidesa. Les cireres
són un dels productes estrella de la família de la fruita de pinyol. A
més, com que no es poden fer créixer en hivernacles, només se’n poden
trobar d’autòctones durant unes quantes setmanes a l’any i això fa que
siguin una fruita molt esperada. Arriben al punt òptim de maduració
entre els mesos de maig i juny i és per això que per aquestes dates proliferen per tot el país diverses fires i mercats especialitzats.
De cireres n’hi ha de molts tipus i es podria dir que gairebé cada arbre fa fruits diferents: n’hi ha que tenen un roig intens com la sang i també n’hi ha d’un color vermell ben viu. També se’n fan de més dolces i d’altres que són apreciades pel seu punt d’acidesa, de la mateixa manera que n’hi ha de molt carnoses i varietats amb una textura molt més lleugera. De fet, hi ha desenes de varietats de cireres.
Algunes de les més freqüents són la Burlat, que són les més
primerenques; la Starky Hardy Giant, una de les espècies més resistents;
la Picota o la Sweetheart, que és de les darreres a sortir i serveix
per a allargar la temporada.
Per tot el país també hi ha determinades zones que produeixen cireres amb un renom especial. Aquest és el cas de la comarca del Baix Llobregat, que tota sola conrea la meitat de les cireres que es consumeixen al Principat. També són molt conegudes les cireres de Ceret, que creixen al peu del Canigó; les de la Ribera d’Ebre, una zona amb una llarga tradició de fruita de pinyol; i les d’en Roca, que són una varietat provinent d’Arenys de Munt.
El Priorat singularitza "el millor del millor" dels seus vins
S’estrena una nova normativa emmirallada en la Borgonya, la Toscana i la Champagne
per Ramon Francàs (Falset)
14/05/2019
10:00
VADEVI
Vinyes de la Família Nin Ortiz a la DOQ Priorat
La DOQ Priorat s’ha emmirallat en tres de les denominacions més prestigioses del món, la
Borgonya, la Toscana i la Champagne, amb l’objectiu d’incrementar el
prestigi i preu dels seus vins i equiparar-los als de primer nivell
mundial. S’ha impulsat un nou plec de condicions que dibuixa un sistema piramidal, batejat com ‘Els noms de la terra’, on en el vèrtex superior s’estrenen els vins de Gran Vinya Classificada. A la cúspide es representen “mostres
molt escasses de talent natural i històric: una commovedora aliança del
caprici de la natura i una tradició que ha sabut interpretar i
salvaguardar fins al present les joies vitícoles més exclusives,
inalterades en el temps”. Per sota, la nova classificació
dibuixa els vins de Vinya Classificada: “una producció vitícola
individual de virtuts excepcionals que mereix ser embotellada a part”.
La piràmide descendeix cap als vins de Paratge (se n’han identificat un
total de 459), els vins de Vila, i, a la base, se situen els vins
genèrics de la DOQ Priorat.
Vinya de L'Ermita d'Álvaro Palacios
Des del Consell Regulador de l'única denominació d’origen qualificada de Catalunya s’afirma que “és
l’hora d’aprofundir en una classificació més coherent i respectuosa amb
la selecció històrica, i amb una demanda cada dia més documentada,
exquisida i rigorosa”. L’objectiu és garantir l’origen del raïm
de cada vinya i de cada vi segons la classificació atorgada, sota
controls i traçabilitat.
Amb aquesta nova normativa es vol
“estrènyer l’angle” i diferenciar els priorat més econòmics dels més
exclusius. A partir d’ara es reglamenta anomenar el vi pel seu nom, des
de la mirada més àmplia fins a l’observació més concreta. També es volen singularitzar amb una protecció especial les vinyes velles.
A partir d’ara es reglamenta que qui etiqueti els seus vins amb
l’expressió ‘Vinyes Velles’ haurà de demostrar que tenen més de 75 anys,
o bé que han estat plantades abans de l’any 1945.
Vinyes de Mas d'en Gil
El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Álvarez, manifesta que “al Priorat estem obligats a fer vins bons i de preu elevat”. També afegeix que ara es pretén singularitzar “el millor del millor”,
reconeixent que la nova normativa tindrà dos anys per anar-se
“llimant”. Álvarez afirma que s’han fixat en la Toscana en els aspectes
referits a la protecció del paisatge, en la Champagne pel model que ha
permès que el viticultor obtingui un gran valor i en la Borgonya per la
singularització d’un territori “petit i bonic”. El president de l’associació Cellers de Porrera, Gerard Batllevell, troba “extraordinària” la nova reglamentació,
i afegeix que “ara qui vulgui fer més qualitat té l’opció de
singularitzar-se d’altres productes que es poden trobar als
supermercats”.
La
DOQ Priorat compta amb 2.010 hectàrees, 532 viticultors i 109 cellers
(111 a la propera verema). La producció és de 6,5 milions de quilos de
raïm. La presentació oficial d'aquesta normativa es farà aquest
divendres 17 de maig.
La universitat obre les portes de la indústria del vi
El Postgrau de Gestió d’Empreses
Vitivinícoles de la URV i la UVic apropa als estudiants al sector del vi
amb una metodologia pràctica sobre totes les àrees de negoci
El programa està pensat per a emprenedors que vulguin conèixer i entrar en la indústria del vi
per Redacció
La Fundació de la URV, juntament amb la Universitat de Vic (UV) i la Wine Business School han presentat la quarta edició del Postgrau de Gestió d’Empreses Vitivinícoles.
Un programa de formació superior que apropa als estudiants al sector
del vi amb una metodologia basada en la resolució de casos pràctics
sobre totes les àrees de negoci de l’empresa: des de la gestió, fins el
màrqueting, la comercialització i la pròpia producció del vi.
El postgrau ofereix als alumnes les eines per tal d’assolir els reptes d’internacionalització, recerca de nous mercats i innovació focalitzada en la qualitat que marcaran el futur del sector vitivinícola.
Un programa pensat per a emprenedors que vulguin conèixer i entrar en
la indústria del vi, universitaris amb projecció per entrar en càrrecs
directius dins del sector, i professionals que vulguin actualitzar els
seus coneixements i accentuar les seves dots directives.
A més de l’anàlisi de tots els departaments i agents que actuen dins
d’una empresa del sector del vi, el Postgrau de Gestió d’Empreses
Vitivinícoles permet als estudiants aprofundir en el coneixement del seu
producte, amb un programa de tastos i sistemes
d’anàlisi sensorial de productes de referència a nivell internacional,
amb l’objectiu de conèixer-los, tenir referències i construir un criteri
propi.
Les classes del programa es realitzaran a la seu de la Wine Business School, a Vilafranca del Penedès.
La ubicació en la comarca de referència del sector a Catalunya
facilitarà la visita a diversos productors i empreses, amb l’objectiu
d’ampliar, contrastar i analitzar els continguts del curs.
"Hi ha gent que fa vins naturals... I hi ha gent que se’ls beu!", exclama el president de Família Torres
per Nerea Rodríguez (Aula dels Estels del Port de Barcelona)
13/05/2019
19:00
VADEVI
El sommelier Josep Roca | Jordi Borràs
Josep Roca (del Celler de Can Roca), Miquel A. Torres (Família Torres) i Salvador Puig (INCAVI) han celebrat amb Vadevi els 10 anys que el diari digital especialitzat en vins catalans fa enguany.
Ho han fet en una conversa, per separat, amb la directora de Vadevi,
Margalida Ripoll, en un acte a l’Aula dels Estels del Port de Barcelona,
amb el mar i Barcelona a l’horitzó. El sommelier del Celler de Can Roca
-on hi ha 4.000 referències de vins d'arreu del món, dels quals 500 són
vins catalans- ha explicat que al seu restaurant l'última dècada la
clientela ha anat canviant, i que això també ha influiït en el consum
del vi: "Abans el 80% eren clients de Catalunya, i ara són el 40%, un
15% són de l’Estat i l'altre 45% d'arreu del món".
Durant el diàleg amb la directora de Vadevi, Roca ha assegurat que "s'ha superat el fenomen de la riojitis"
i que aquest és un canvi que s'ha produït "de manera natural". Tot i
això, s'ha mostrat preocupat per la davallada en el consum de vi i ha
avisat que "el gran repte del món del vi és connectar gent jove amb gent
jove". A més, el reconegut sommelier ha dit que "hi ha d'haver vins per
tots els moments" i que "a Catalunya hi ha moltes textures i varietats
per triar, que no existien fa 10 anys". També ha destacat que gran part
de l'èxit de l'augment de consum de vi català és "de la gent que
treballa al camp, al celler i dels que després venen els vins". "S’han
fet molt bé les coses aquests darrers anys", ha insitit.
El president de Família Torres, Miquel A. Torres | Jordi Borràs
Torres, preocupat pel canvi climàtic
Per la seva banda, el president de Família Torres, Miquel A. Torres, s’ha mostrat especialment preocupat pel canvi climàtic.
Només començar la conversa amb la directora de Vadevi ha volgut deixar
clar que “el canvi climàtic és l’amenaça més forta que tenim en el
sector vinícola” i que “té unes conseqüències molt greus sobre la
vinya”. En aquesta línia, ha avisat que Catalunya és un territori “molt
afectat pel canvi climàtic” i que “estem a la cua de les autonomies
d’Espanya”.
Torres també s'ha mostrat especialment preocupat per
la dificultat que hi ha de vendre vins catalans a l'Estat espanyol: "A
la resta d'Espanya tenim problemes per vendre vins catalans, per temes
polítics, i ens consta molt mantenir les vendes". "Aquí vivim en un oasi, però és molt complicat vendre vi català fora de Catalunya", ha insistit.
El director de l'INCAVI, Salvador Puig | Jordi Borràs
Puig, optimista
L'últim
en conversar amb la directora de Vadevi ha Salvador Puig, director de
l'INCAVI, qui ha volgut destacar que "els vins catalans i el cava s'han
espavilat molt a sortir a l'exterior, i sort n'hi ha hagut". Preguntat
pel paper de les denominacions d'origen, Puig ha opinat que ell no creu
que estiguin en crisi, però que en canvi sí que pensa que "han
d'evolucionar i reinventar-se". Finalment, ha volgut deixar molt clar
que l'increment en el consum de vi català "és mèrit de la qualitat del producte que s'està fent". L’acte ha estat possible gràcies al suport del Port de Barcelona, la DO Penedès i Riedel Euroselecció.
S’ha fet el Simposi Internacional Paisatge, Agricultura i Dona al Priorat
En el marc de la candidatura del
paisatge del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO, aquesta setmana
s’ha fet el primer Simposi Internacional Paisatge, Agricultura i Dona.
Al llarg de dos dies la Cartoixa d’Escaladei ha acollit vora dues-centes
persones que han pogut escoltar una quinzena de ponències vinculades
als valors dels paisatges agrícoles respectuosos amb la idiosincràsia
del territori, vinculades a models agraris per a paisatges resilients i
viables, a projectes cooperatius agraris que apoderen les dones, a la
idea de governança, que suggereix noves relacions amb els poders
polítics i institucionals en aquests indrets…
El text de presentació ja és molt revelador: «En un món globalitzat,
en què la subsistència de les identitats col·lectives i la necessària
connexió i intercanvi malden per conviure, existeixen models agraris
resilients que, des de la tradició i la innovació, posen de manifest la
viabilitat de sistemes que s’adeqüen a la idiosincràsia dels territoris i
procuren una vida digna a les persones que els habiten i els
construeixen dia a dia. Són models en els quals la relació directa entre
les persones i el seu entorn és ancestral, present i viva, i on el
paper de la dona té una importància cabdal, tant en la pràctica
quotidiana com en la transmissió de sabers.»
Va començar amb una ponència de Joan Reguant, coordinador de la
candidatura del paisatge Priorat-Montsant-Siurana i president del Comitè
nacional andorrà de l’Icomos (Consell Internacional dels Monuments i
Llocs Històrics), organisme internacional dedicat a la conservació i
protecció de monuments, conjunts i paisatges culturals. Va parlar dels
valors dels paisatges agrícoles, centrant-se en la importància
fonamental de l’agricultura de petita escala i destacant-la.
Reguant va recordar que, per parlar de valors, primer cal entendre
que els paisatges agraris són diversos. Que en funció de la relació que
es vol establir amb la terra es manifesten models agraris completament
contradictoris. I que cal dir que hi ha relacions que són millors que no
pas algunes altres. El model agrari de petita escala n’implica una de
continuada, artesana, minuciosa, adequada, ponderada, coherent i fidel,
va afirmar Reguant.
Per això el simposi ha posat el focus en l’agricultura de petita
escala, una agricultura que mundialmnet és molt rellevant. Només cal
recordar que els paisatges agrícoles són els més extensos de la Terra,
que són el graner de la humanitat i que, com a tal, són indispensables
per a la supervivència, la salut, el benestar.
Però els grans poders econòmics mundials ja s’encarreguen de
minimitzar aquesta transcendència, qualificant aquesta agricultura de
marginal i no rendible. Per això la capacitat de resistència de les
comunitats locals té una importància cabdal. Joan
Reguant, coordinador de la candidatura del paisatge
Priorat-Montsant-Siurana, president del Comitè nacional andorrà de
l’Icomos.r Foto: Júlia Viejobueno.
En el cas del Priorat, els dotze anys de treball de la candidatura al
Patrimoni Mundial de la UNESCO, impulsada per la societat civil
mitjançant l’associació Prioritat (formada per associacions i
particulars de la comarca), ha permès de fer un salt en la presa de
consciència del ‘nosaltres’ propi: coratge, atreviment, reivindicació…
Les comunitats locals no han de deixar de reivindicar i reivindicar-se.
Reguant recorda que tota la feina feta per la candidatura ha afavorit
l’autoestima i ha permès l’anticipació: Els prioratins han definit el
futur que volen i han identificat les amenaces que planen sobre el seu
paisatge. Són dotze anys de constància, lentitud i serenor. En processos
d’aquesta mena no es pot córrer i només el temps transcorregut ha
permès el coneixement i la presa de consciència sobre la importància del
paisatge propi. Avui és en el centre del debat, en projectes, en
planificació i també a les escoles. I això és important, perquè
l’agricultura és l’activitat central de la comarca.
Voluntat d’anticipació
Joan Reguant va recordar que el Priorat té un model de paisatge
agrari real, creïble i coherent. I és un model que no enganya: allò que
es veu és allò que hi ha. I és un model amb continuïtat: del neolític
fins avui l’activitat ha estat l’agricultura. Un mosaic de policultiu. I
és un paisatge nítid, que es pot llegir perfectament. Un paisatge que
ha sabut harmonitzar la tradició amb la innovació.
La seva qualitat paisatgística excepcional li permet d’encarar els
desafiaments del futur. És un territori que no té condicionants severs,
perquè ha preservat els valors fonamentals. I ha definit un model de
governança que hauria de ser exemple per a més territoris.
Joan Reguant va acabar alt, dient: ‘El Priorat té una gran
responsabilitat. No pot fracassar en aquesta missió, perquè donaria la
raó a aquells que diuen que els paisatges agraris de petita escala són
marginals i no rendibles. No pot fracassar, perquè el paisatge agrari de
petita escala ha de continuar essent el seu paisatge de futur.’
29.05.2019 02:00
![Generalmente, pelamos las patatas antes de cocinarlas puesto que todos estamos de acuerdo en que lo más importante (y rico) de este tubérculo está en el interior. Hasta ahora. Te contamos cómo hacer una receta de patata con las cáscaras de la misma. ¡Apunta!]({"default":{"load":"defer","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AABpBu7.img?h=100&w=100&m=6&q=60&u=t&o=t&l=f"}})
![5 Entrantes veganos muy fáciles de hacer]({"default":{"load":"defer","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AAC1NEH.img?h=100&w=100&m=6&q=60&u=t&o=t&l=f&x=123&y=70"}})
![]({"default":{"load":"default","w":"80","h":"53","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AABZCOi.img?h=531&w=799&m=6&q=60&o=f&l=f"},"size3column":{"load":"default","w":"62","h":"42","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AABZCOi.img?h=415&w=624&m=6&q=60&o=f&l=f"},"size2column":{"load":"default","w":"62","h":"42","src":"//img-s-msn-com.akamaized.net/tenant/amp/entityid/AABZCOi.img?h=415&w=624&m=6&q=60&o=f&l=f"}})
© Proporcionado por Piensa en Pixels S.L
