Per què mengem 12 grans de raïm amb les campanades?
S'han de menjar mentre sonen les últimes 12 campanades de l'any
Raïm per Cap d'Any.
per Redacció
Si parlem de tradicions per Cap d'Any a casa nostra, una de les principals és la de menjar-se 12 grans de raïm coincidint amb les 12 últimes campanades de l'any. Un ritual que portarà bona sort i abundància per a l'any que comença.
Però, d'on prové aquesta tradició? Hi ha moltes
teories al respecte, però la més acceptada es remunta a l'any 1909 quan
els agricultors de Múrcia i Alacant van produir un excés de raïm. Per
donar-hi sortida, van estendre el costum de menjar dotze grans de raïm
al ritme de les campanades. Un costum que va arrelar, per tenir sort
l'any vinent.
També hi ha tradicions més antigues al respecte. Una d'elles, data
del 1882, quan la burgesia catalana tenia per costum beure cava i menjar
raïm aquesta nit de l'any després d'un àpat copiós. Una tradició que es
remuntaria a l'antiga Roma, on es creia que el raïm ajudava a pair
millor i fer més portadors els efectes dels empatxos.
Unes postres amb una de les fruites d'hivern estrella
Ingredients: 2 kg de mandarines
3 ous
la pell d’una mandarina
2 iogurts grecs
6 fulles de gelatina
1 culleradeta de Maizena
200 g de sucre
Elaboració: Posem amb aigua freda les fulles de gelatina i les deixem una estona en remull.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Batem els rovells d’ou amb el sucre i hi afegim la Maizena, que haurem dissolt amb una mica de suc de mandarina.
Fem un got gran de suc de mandarina. El posem al foc. Quan
arrenca el bull, hi afegim les fulles de gelatina escorregudes. A
continuació, hi posem els rovells d’ou amb el sucre i la Maizena.
Tanquem el foc i hi afegim els iogurts. Ho remenem.
Muntem les clares a punt de neu i les hi afegim, amb molt de compte, que no baixin amb la barreja.
Agafem un motlle de silicona, l’untem amb una mica d’oli i
mantega, perquè no s’enganxi, i hi posem la barreja de mandarina. Ho
deixem reposar a la nevera dotze hores pel cap baix.
A l’hora de servir, amb molt de compte, desemmotllem les
postres i les decorem amb grills de mandarina o amb la fruita que es
vulgui.
Festes de Nadal: i els dies que no són festius, què mengem?
Anna Solé Sans Foto: Unsplash
Barcelona. Dissabte, 28 de desembre de 2019
2 minuts
Les festes de Nadal sovint són sinònim de família, àpats, regals i,
per què no dir-ho, dinars que enfarfeguen. “Tenim un problema i és que
la població en general assumeix que les diades nadalenques solen ser perilloses per mantenir el pes corporal. I, de fet, de motius sembla que no en falten”, explica la diplomada en Nutrició Humana i Dietètica Anna Costa Corredor. “Tenim en pocs dies una concentració d’àpats i celebracions amb un fort component social, on les preparacions culinàries són les grans protagonistes. Es consumeixen més begudes alcohòliques
del que és habitual” i, a més, insisteix que “fem una inadequada
d’associació entre celebració i excessos en el consum, quan no hauria de
ser-ho de forma obligada”. Però, què fem, mengem i bevem els dies que no són festius?
Després de quedar fart per Nadal i Sant Esteve,
algú podria pensar que el millor que es pot fer és saltar-se àpats o no
menjar. I això, tot just, és el que desaconsellen els experts. Els
excessos “no es compensen amb dejunis, de pràcticament no menjar res per
anar restant calories o l’excedent alimentari que hem fet aquests
dies”, detalla Costa Corredor. “El millor que es pot fer és mantenir la
pauta alimentària”.
Què seria convenient menjar?
Segons detalla l’experta, cal menjar els àpats habituals de cada dia: 3, 4, 5 o 6.
Els que siguin per la rutina de cadascú. “Cal buscar la normalitat”. A
més, exposa que haurien de predominar molts aliments d’origen vegetal i
els “suficients però minoritaris d’origen animal”. Subratlla
que és aconsellable evitar les preparacions excessivament greixoses i
fer predominar preparacions més triturades com les sopes, els purés i
cremes per tal de donar “un respir” a l’aparell digestiu. També ressalta
la necessitat d’evitar productes i begudes ultraprocessades.
Per altra banda, recorda que si hi ha vacances durant aquests dies s’ha de recuperar l’activitat física.
Tot i que, normalment, les festes de Nadal se celebren al voltant d’una taula, “no hem d’oblidar que és un acte social”,
detalla Costa Corredor. “Sovint és més important el que ens hem
esforçat perquè vagi bé el moment, qui està present a taula, decoració i
presentació dels plats”. Malgrat tot, l’experta recorda que si en el
moment de servir els àpats ho podem fer nosaltres mateixos, “molt
millor”. D’aquesta manera, diu, podrem controlar molt millor el que ens
posem al plat.
Viticultura, pagesia i vida a la DO Costers del Segre
Fa unes quantes setmanes, viticultors d'aquesta denominació
d'origen van desembarcar a Barcelona per explicar-se i mostrar el moment
vinícola actual · Allí vam conèixer Rosa Xifré, del celler Matallonga,
un exemple de dona pagesa del segle XXI
Vinyes de Cérvoles, a les Garrigues (DO Costers de Segre).
Fa poques setmanes viticultors de
la DO Costers del Segre van baixar a Barcelona per mirar de fixar amb la
premsa especialitzada, entre més, com és el moment en què viuen i per
mostrar-se com a territori vinícola en expansió, de gran diversitat,
epicentre de la viticultura de muntanya, amb uns vins expressius, que
només poden anar a més. La Gran Nit de Costers del Segre a Barcelona va
consistir en un tast de vins guiat, tot fent un recorregut pel ‘caràcter
de l’interior’, sota la direcció de la sommelier Anna Casabona. Després
va ser el torn del sopar a càrrec dels xefs lleidatans amb Estrella
Michelin Josep Maria Castaño, del Restaurant Malena, i Joel Castanyé,
del Restaurant La Boscana.
La DO Costers del Segre ocupa les terres de Ponent. És la més gran de
Catalunya i segurament la més diversa de paisatge i clima, perquè va
dels dos Pallars fins a la vall del Corb, la Segarra i les Garrigues. El
riu Segre és l’element que la vertebra.
La conformen actualment trenta-set cellers. Hi trobem Raimat, un dels
històrics i dels primers que va projectar el nom de la DO cap enfora, o
Tomàs Cusiné, avui president del consell regulador de la DO, que
impulsa els vins lligats a l’emblema de qualitat de les marques Tomàs
Cusiné, Castell del Remei i Cérvoles. Però també projectes tan singulars
com el del prestigiós enòleg Raül Bobet de Castell d’Encus, a Talarn,
Pallars Jussà, una aposta innovadora que cerca d’expressar la frescor
dels vins del Pirineu lleidatà o el projecte de la cooperativa
l’Olivera, un exemple reeixit de compromís social i qualitat vinícola a
Vallbona de les Monges.
Rosa Xifré, pagesia i compromís amb el territori
Però aquesta vegada ens fixem en una dona pagesa, Rosa Xifré, que vam
tenir la sort de conèixer durant el sopar i que ens va atrapar per la
seva personalitat i la seva història, plena de compromís envers el
territori i el paisatge, i amb una viticultura motor de cultura i de
vida.
Rosa Xifré és una dona d’empenta, que juntament amb el seu marit,
Joan Penella, tira endavant el celler Matallonga, a Fulleda,
administrativament a les Garrigues, però enclavada a la Segarra
històrica i fent frontera amb la Conca de Barberà.
Fulleda és terra de secà i marinada, un poble que encara conserva el
gust i el ritme de vida tranquil, sense presses. Però és un poble que
durant tot l’any no arriba a tenir cinquanta habitants, tot i que de
censats n’hi ha vuitanta-quatre. Viure en un poble amb tan pocs
habitants, ens explica Rosa Xifré, fa que no hi hagi cap botiga i que la
intendència funcioni d’una altra manera: cada dia una furgoneta arriba
amb el pa i una vegada a la setmana el poble s’abasteix de peix i de
verdura.
Rosa Xifré, que comença la cinquantena, ja va néixer en aquest poble,
al mas que ella ara impulsa. Va estudiar tot el batxillerat, però
després va decidir de restar-hi i treballar al territori i per al
territori. Té un compromís actiu amb la comunitat i per això va ser la
regidora de cultura durant vuit anys, en els quals va treballar per
tenir una biblioteca ben dotada, amb connexió a internet a disposició
dels usuaris. En aquests casos tenir-ne o no no és pas cap fotesa, al
contrari, és un dels elements determinants per a evitar la despoblació.
Al celler li van posar Matallonga, perquè és el nom de la vall on són
i Rosa Xifré explica que ‘per sobre de tot nosaltres som pagesos i allò
que volem és divulgar el nostre patrimoni, paisatgístic, gastronòmic,
de la pedra seca… I els vins que elaborem també volem que reflecteixin
el territori d’on surten’.
El celler Matallonga es va crear l’any 2010, tot i que la tradició
vinícola ja venia dels pares. Això els va permetre de disposar de
vinyes, algunes de seixanta anys. Avui totes són treballades en
ecològic. Però la vinya no és l’únic cultiu de què disposen. Valoren la
diversitat agrícola i també conreen oliveres i ametllers. Rosa Xifré ve
de cal Banya –així s’anomena encara el mas–, nom que ja tenia en l’època
dels padrins. Per fer-li els honors, el celler Matallonga elabora un vi
d’ull de llebre que es diu Vi del Banya.
Les vinyes són a una altura d’entre 500 metres i 560 i és considerada
de muntanya. Disposen d’unes deu hectàrees de vinya i avui
comercialitzen vuit vins, alguns dels quals són microvinificacions.
Produeixen en conjunt entre 15.000 ampolles anuals i 20.000. De les
varietats de raïm que tenen plantades, en negres hi trobem l’ull de
llebre (la més plantada a la DO), merlot, sirà i cabernet franc. Quant a
les varietats blanques, disposen de macabeu de vinyes velles i
chardonnay.
Durant el sopar vam tastar l’Ai?? 2017, sobre el qual ella va
explicar: ‘És un vi de macabeu fermentat en bóta i després criat de set a
vuit mesos amb les mares fines en tines d’acer inoxidable.’ El nom,
Ai??, neix de la primera lletra del nom de les seves dues filles, Alba i
Iris. Els interrogants que l’acompanyen remeten a la incògnita de saber
com acabaran essent, com el vi.
Rosa Xifré no les ha volgudes encaminar mai cap a la viticultura,
perquè el celler és un projecte personal amb el seu marit, que no ha de
ser una càrrega per a la generació vinent. Diu que cada fill neix amb un
caràcter propi, com els vins, i que cal que s’expressi. I potser per
aquesta llibertat de fer la seva filla gran, l’Alba, estudia a l’Escola
d’Enologia Jaume Ciurana i es forma en agricultura biodinàmica.
Així redueixen les fruites i les verdures el risc de tenir càncer de còlon
El Nacional
Barcelona. Dijous, 26 de desembre de 2019
2 minuts
El càncer de còlon es tracta d'un dels més comuns i cada vegada hi ha
més esperança per a la seva supervivència gràcies als últims
avenços científics. Al voltant d'un milió de persones rep cada any a tot el món la notícia que tenen un càncer de còlon
i cada vegada es té més clara la importància dels factors de risc per
al desenvolupament d'aquest càncer, entre els quals destaca
l'alimentació. Una dieta rica en carn vermella i processada i un alt índex de greixos saturats tenen una incidència important en l'aparició de la malaltia, igual com tenir sobrepès o obesitat.
La revista Cancer acaba de publicar un estudi dut a terme a la Universitat de Dakota del Sud en el qual s'estudia com les verdures i les fruites ajuden a reduir el risc d'aparició d'aquesta patologia.
L'equip d'experts estava investigant inicialment l'aspirina com una
manera de prevenir el càncer, però la seva investigació li va aportar
una sèrie de dades molt interessants per comprendre com es pot prevenir
la malaltia.
La clau rau en els flavonoides. Estudis anteriors ja
havien conclòs que aquests compostos naturals presents en fruites i
verdures, inhibeixen el càncer, però ningú no sabia què era
específicament el que els feia efectius.
Treballant sobre la prevenció del càncer mitjançant l'aspirina (àcid
acetilsalicílic), els experts van fer experiments sobre el paper dels
metabòlits de l'aspirina i altres derivats de l'àcid salicílic per la
seva capacitat per inhibir el creixement de cèl·lules canceroses.
Durant aquest procés, es van trobar que l'àcid 2,4,6-trihidroxibenzoic,
un compost produït quan els bacteris intestinals descomponen els
flavonoides, inhibeix els enzims involucrats en la divisió cel·lular.
Aquest àcid també és present en petites quantitats al vi negre, a causa
de la degradació dels compostos flavonoides en el raïm durant el procés
de fermentació.
Com a resultat d'aquesta troballa, els experts van començar a
estudiar les propietats preventives del càncer dels flavonoides,
presents en les fruites i les verdures com mores, nabius, raïm
vermell, pomes, cebes vermelles, bròcoli, magrana, maduixes, albercocs,
col de cabdell, albergínies morades i altres productes com la xocolata i
el te.
Els experiments posteriors van demostrar que l'àcid esmentat anteriorment inhibeix el creixement de cèl·lules canceroses. El
descobriment és important perquè, tal com reconeixen els científics, hi
ha medicaments per tractar el càncer, però gairebé cap per prevenir-lo.
I la prevenció és fonamental. La seva teoria és que la descomposició
dels flavonoides, en lloc dels compostos originals, és el que disminueix
el càncer colorectal.
"Creiem que aquest compost té el potencial de ser utilitzat com a
medicament per a la prevenció del càncer, encara que és necessari fer
més estudis," expliquen els experts. "Atès que la microflora
intestinal contribueix a la degradació dels flavonoides a l'intestí,
estem en el procés d'identificar espècies bacterianes específiques que
poden generar la descomposició dels flavonoides, així com la dieta a
seguir per aconseguir aquest efecte".
Dos caves catalans entre els millors escumosos del món
El concurs Efferfescents du Monde reconeix dos caves tops de Codorníu i Freixenet entre els 10 millors del món
per Redacció
dijous, 28 de novembre 2019 -
14:20h
elMón
Cava Elyssia Gran Cuvée Brut i Cava Jaume Codorniu Gran Reserva Brut 2013 estan entre els 10 millors escumosos del món del 2019 segons els concurs Effervescents du Monde.
A la 17a edició d'aquest concurs hi han participats més de 500 referències d'escumosos de 22 països que han estat valorats per un panell de tast format per més de 100 persones.
Així,
de les 23 medalles d'or, dues són per Freixenet i Codorníu que es
consideren entre el top 10 que enguany que està format per 13 escumosos
per empats en algunes puntuacions. Pel que fa a les 165 medalles de
plata, 11 són per cava català:
Cava Rovellats - Gran Reserva Masia Segle XV - Brut Nature 2010 Cava Especial - Reserva Familia - Pinot Noir Rosé Brut U MES U FAN TRES Cava Especial Blanc de Noirs - Reserva Familia Brut Nature U MES U FAN TRES Cava Codorniu Raventos Seleccion de la Familia Brut Cava Codorniu Clasico Brut Cava Segura Viudas Reserva Brut Cava Rovellats Gran Reserva Brut Nature 2013 Cava Julia & Navinès - Organic Wine - Semi Seco U MES U FAN TRES Cava Roura Metodo Tradicional - Brut Cava Segura Viudas Reserva Heredad Brut Cava Codorniu Ars Collecta Blanc de Noirs Gran Reserva 2015
Una de les medalles de plata és també per l'escumós Veritas Brut Nature 2017 de José Luis Ferrer de Binissalem a Mallorca.
El poema “L’Empordà” de Joan Maragall inspira el nou vi d’Empordàlia
La presentació del nou vi Ençà es farà a
l'Arxiu Joan Maragall a Barcelona el proper 28 de gener, en un acte que
vol ser un homenatge al poeta
per Redacció
dimecres, 18 de desembre 2019 -
16:29h
elMón
El celler Empordàlia treu al mercat el seu nou vi Ençà,
inspirat en el poema “L’Empordà” de Joan Maragall. És per això, que el
celler ha escollit l’Arxiu Joan Maragall a Barcelona per presentar-lo. Serà el proper 28 de gener de 2020, en un acte que Empordàlia vol que sigui també un homenatge al poeta i a la terra.
L’acte estarà presidit conjuntament pel President d’Empordàlia, Josep Blanch i per Pere Maragall, llicenciat en història, professor de llengua i literatura catalanes, i nét del poeta.
Pere Maragall ha publicat diversos articles i treballs sobre el seu
avi i ha escrit un estudi biogràfic del poeta. Durant l’acte, es parlarà
de la relació de Joan Maragall amb l’Empordà; i el gerent d’Empordàlia,
Simon Casanovas, serà l’encarregat de presentar el vi Ençà.
El nou vi d’Empordàlia es diu Ençà fent referència a les últimes frases del poema “L’Empordà” de Joan Maragall:
“La sirena se féu un xic ençà i un xic ençà el pastor de la muntanya”.
Està elaborat amb les varietats tradicionals de l’Empordà, garnatxa i
samsó. Una sinergia, entre dues varietats, que vol fer referència a la
sirena (el mar) i al pastor (les muntanyes), i acaba esdevenint un
homenatge al poeta Joan Maragall i a l’Empordà com a terra.
Cinc consells per a uns àpats nadalencs sostenibles
Els experts del CETT ofereixen les claus
per evitar el malbaratament alimentari durant aquestes festes, en què el
consum és molt superior a l'habitual
elMón
El professor ens aconsella tota una sèrie
de petits gestos i l'adopció algunes mesures per aconseguir que,
progressivament, la nostra despesa es redueixi i, per tant, també el
nostre malbaratament i l'impacte que, no ho oblidem, té el consum poc
sostenible d'aliments en el medi ambient. Una planificació prèvia dels
menús i de la compra, congelar l’excés de menjar, reutilitzar els
ingredients per a altres àpats i tenir sempre en compte el nombre de
persones que vindran a menjar per adequar la quantitat que preparem són algunes de les recomanacions senzilles però efectives que proposa Celis.
Dinar de Nadal | Lali Masriera (Flickr)
Entrant en els detalls, les recomanacions proposades per Celis i els experts del CETT són les següents:
1.
No et fixis només en l’aparença. El nostre comportament responsable
comença a l’hora de comprar els productes. Per això quan anem al mercat,
a la botiga o al supermercat i triem aliments com les fruites o les
verdures cal no fixar-nos només en l’aspecte. Que una poma sigui
estèticament perfecta no significa que sigui més bona sinó,
probablement, que ha estat tractada amb més productes artificials. Com a consumidors tenim el poder de fer que no es llencin productes només perquè no tenen un aspecte perfecte.
2.
Planifica els menús. Fer una llista amb els productes que necessitem no
només ajuda a l’hora de cuinar sinó també a l’hora de fer la compra. En
aquest sentit, i en una època en què acostumem a preparar menjar per a
més comensals del que és habitual, resulta molt recomanable calcular amb anterioritat les quantitats exactes per fer les racions i no comprar un excés de menjar que no farem servir.
Els canelons o les croquetes són dues bones maneres d'aprofitar la carn que sobra dels àpats de les festes | A.S.
3.
Tot es pot aprofitar. Molts dels productes que fem servir
habitualment per cuinar són molt versàtils, com ara el peix o la
carn, aliments que es poden elaborar de moltes maneres diferents i dels
quals poden sortir diferents plats. Vigília de Nadal, Nadal, Sant
Esteve, Cap d’Any... les festes de Nadal són dies on es concentren
molts dinars i sopars amb la família i els amics en dates molt seguides.
Per això, quan planifiquem els menús per a tots aquests dies, és molt
útil pensar en plats que ens permetin reaprofitar els
aliments en diferents ocasions i, si ho fem bé, arribar a final de les
festes amb la nevera buida, sense restes ni sobres que s'hagin d'acabar
llençant.
4. Inspirar-se en la cuina tradicional, plena de receptes delicioses de reaprofitament,
sempre és una bona idea. Les croquetes, les sopes, les cremes o les
amanides són alguns dels plats que ens poden ajudar a donar una segona
oportunitat, per exemple, a unes fruites massa madures. No és pas
casualitat que el plat estrella de Sant Esteve siguin els canelons, un
costum molt estès i que serveix com a exemple perfecte d’una recepta que
no només és exquisida sinó que, a més, permet treure tot el partit a la
carn.
5. Cuina amb consciència. En un moment en què es
parla molt sovint de l’atenció plena i de prendre consciència de tot
allò que mengem, també cal que posem molta atenció a l’hora de preparar
els nostres àpats. Escollir productes de proximitat i cuinar amb aliments de temporada ens
ajudarà a ser més responsables amb l’entorn, a fomentar l'agricultura
local i a reduir el malbaratament alimentari alhora que disminuirem la
nostra despesa econòmica.
Responsabilitat als fogons
Des
del CETT també volen fer èmfasi en la importància d’incorporar aquests
hàbits responsables a les cuines professionals. És amb aquesta vocació
que, com a centre de formació, es fomenta la integració d’aquests valors
en l’alumnat. Nan Ferreres, directora de l’escola tècnica professional i
els estudis universitaris de gastronomia, sosté que “les cuines
professionals han de ser un exemple de responsabilitat alimentària
i els referents del sector han de ser capaços de fomentar i d’integrar
aquests hàbits”. A més a més, Ferreres assegura que davant uns
consumidors cada cop més exigents, des dels restaurants i espais
gastronòmics “s’ha de tenir la capacitat d’atendre aquesta demanda i,
per això, resulta essencial comptar amb professionals formats també en
aquesta matèria”.
Sopa de galets per Nadal, i canelons per Sant Esteve, marquen la tradició a taula per Nadal
Torrons per Nadal
per Redacció
Les festes de Nadal ja han arribat i, entre altres coses, aquest fet és sinònim de dies intensos d'àpats reunits amb la família al voltant d'una taula. Unes taules que llueixen més que mai per les festes, i que, en molts casos, mantenen la tradició dels àpats propis d'aquests dies.
Però quins són els plats que, segons la tradició, hauríem de menjar? I per quin motiu?
Històricament, a Catalunya, la Nit de Nadal, el 24
de desembre, no se celebrava. Sí que és cert que cada família es reunia a
casa seva i potser menjava neules i bevia una mica de cava abans d'anar
a la Missa del Gall. Actualment, sigui per migracions o
influències externes, hi ha moltes famílies que celebren el dia 24, una
festivitat amb molt arrelament a tot el territori espanyol. Per això
mateix, la tradició gastronòmica catalana no concreta res sobre l'àpat
d'aquesta nit.
Sopa de galets farcits per Nadal
El dia de Nadal a taula
El dia central de la celebració és el 25 de desembre, dia de Nadal. Tradicionalment sempre s'havia menjat sopa de galets durant aquest dia, i sovint podien portar mandonguilles o pilota.
La tradició de l'escudella i carn d'olla és més
recent. El motiu és senzill. Antigament, al món rural menjaven sovint la
carn d'olla i per tant no feia festa. La raó de menjar sopa de galets
el dia de Nadal no és una altra que el fet de poder menjar alguna cosa
calenta.
Ja de segon plat, s'ofereix el rostit tradicional. Normalment es tracta d'un pollastrefarcit
amb prunes i pinyons. Precisament, la cançó, "d'ara ve Nadal, matarem
al gall..." ve d'aquí. Hi ha famílies però que, de segon, mengen peix.
Aquest fet es deu a una influència de la tradició madrilenya.
I per postres, els que encara tenen un espai poden gaudir dels torrons de tota la vida. El de xixona, alacant i la neula catalana.
Els canelons es mengen, tradicionalment, per Sant Esteve
Canelons per Sant Esteve
Ja el dia 26 de desembre, Sant Esteve, ve marcat pel dia dels canelons.
Però perquè a Catalunya i altres ciutats europees celebrem Sant Esteve i
a la resta del territori espanyol no? Hi ha diverses teories. D'una
banda, cap al segle VIII, en ple Imperi Carolingi, es va decidir que els
dies següents de cada Pasqua serien festius. Per això mateix, a Catalunya
és festa el dilluns de Pasqua, que ve després de diumenge de Pasqua i
el dia de Sant Esteve, que és després de la Pasqua de la nativitat, el
25 de desembre.
Una teoria més actual però, és la que diu que, antigament a
Catalunya, les famílies necessitaven un dia per tornar als seus
domicilis. Sortir després del dinar de Nadal quan ja
era fosc dificultava la tornada, i la gent aprofitava el 26 de desembre
per tornar a casa. D'aquí podria sortir la dita que "Per Nadal, cada
ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva".
Sigui com sigui, la tradiciócatalana marca que el dia de Sant Esteve es mengen canelons.
El motiu? Doncs antigament, no es llançava res de menjar, i les
famílies aprofitaven les restes del rostit del dia de Nadal per a fer
canelons. De postres, tornaven a sortir els torrons i el cava.
Tots a taula, que ja és Nadal!
A mil metres d'alçada, entre serres i boscos,
amb terres, aires i aigües pures, es cultiva una patata quimèrica que
tenim la sort de poder menjar i la responsabilitat de conservar
La patata de Prades, com diuen sovint en aquesta vila de muntanya del
Baix Camp, “és més patata” que la resta. No és casualitat que sigui l’única trumfa catalana amb IGP i, en realitat, només cal tastar-la per entendre que es tracta d’una senyora patata, gustosa i ferma.
El clima atlàntic de Prades, que es troba a mil metres d’alçada, és ideal per fer patates de primera. Com que hi fa fred i a l’estiu mai hi ha grans calorades, la patata creix a poc a poc i per tant acaba sent més consistent i gustosa. Se sembra a principis de maig i no es cull fins al setembre -manualment perquè no es faci malbé. És a dir, passa el doble de temps sota terra que les patates que creixen en climes més càlids, que són la majoria. A més, el fred també protegeix el cultiu de les plagues. La varietat utilitzada, la Kennebec, s’adapta molt bé a les muntanyes de la zona i, malgrat que doni poca producció, té molta categoria. La puresa de l’aigua que s’utilitza per regar, que és lliure de nitrats, també influeix en la qualitat de la patata, així com la terra de la zona, que és arenosa i dúctil.
Com que no és dura, la patata hi creix còmoda, al seu aire. La terra no
la deforma, s’adapta al tubercle a mesura que va creixent i per tant la
trumfa surt amb una forma arrodonida, gens boteruda.
Les patates de Prades tenen una pell molt llisa, dura i consistent. La carn és blanquinosa, de textura densa i amb un gust dolç i durador. A més, quan està cuita, té reminiscències a castanya. De fet, als boscos de Prades hi creixen castanyers.
Aquesta patata d’alçada va molt bé per cuinar guisats i estofats.
Però és bona per a tot, també per fregir o per fer al forn. Eugeni
Coll, productor i president del Consell Regulador de l’IGP, ens recomana
tastar-la amb el trinxat i també de la manera més senzilla, bullida i amb mongeta verda.
On comprar-la i on menjar-la
Oficialment, la temporada dura des del setembre fins a finals d’any, però Coll ens anuncia que se’n podran trobar tot el gener i potser també el febrer.
La patata es distribueix arreu de Catalunya però allà on és més fàcil
trobar-ne és a la província de Tarragona. També n’arriben a Mercabarna
i, de fet, Coll anima tothom a demanar-ne a la seva verduleria.
“Si un detallista truca a la cooperativa, li podem passar el contacte
del majorista de la zona perquè li porti les nostres patates”.
Per evitar que es tornin verdoses pel contacte amb la llum, les
patates de Prades no es comercialitzen en malles ni en bosses de plàstic
sinó en bosses de paper. Pel mateix motiu, a casa cal conservar-les en un lloc fosc i fresc. És una mica més cara que les altres, tot i que les trumfes del Pirineu i les patates del Bufet ronden el mateix preu. Al’Agrobotiga de la Cooperativa, a Prades, es venen a 1,25 euros per quilo. Fora de la zona el preu puja uns cèntims més, segons el botiguer.
Des de 1990, cada setembre se celebra la Festa de la Patata, on se’n venen centenars de bosses i es fan concursos i degustacions. Quan és temporada, també se’n poden menjar a quasi tots els restaurants de Prades i a molts altres punts de la comarca.
Història sòlida, futur incert
La patata és un producte molt arrelat a la història de la vila. A principis del segle XX, el periodista Emili Morera ja en destaca la seva qualitat al llibre “Província de Tarragona”,
que forma part de la sèrie “Geografia General de Catalunya”. També
existeixen referències dels anys vint i se sap que durant la dècada dels
50, els comerciants de les comarques veïnes anaven en carro fins a
Prades per bescanviar els seus productes per bosses de patates.
Als anys 60 i 70, es va poder augmentar la superfície de cultiu
gràcies a les millores en el sistema de regadiu i a la perforació de
pous. A més, va néixer la Cooperativa Agrícola de Prades, que avui en dia encara és l’encarregada de comercialitzar les patates. Actualment en són membres una dotzena de productors, és a dir tots els que s’hi dediquen en el marc de l’IGP excepte un, que va per lliure.
Malauradament, Coll alerta que el negoci va de baixa. Enguany, la producció haurà rondat els 50.000 quilos, mentre que l’any 2000, per exemple, se’n van produir 300.000 quilos.
“Això és el que està passant a tot el sector agrícola. No hi ha relleu
generacional perquè els joves prefereixen fer altres coses”. Si els
catalans ens interessem pels productes de qualitat que dóna la nostra
terra, si elsanem demanant als nostres comerços de proximitat, potser aquesta tendència es podrà revertir.
El Nacional Foto: Unsplash
Barcelona. Diumenge, 22 de desembre de 2019
3 minuts
Amb les festes de Nadal venen àpats, trobades familiars, regals,
bones estones i amb tot això, per què no dir-ho, una gran generació de
brossa i residus i un forat a la cartera. Però són sostenibles aquests
àpats nadalencs? Van en contra del canvi climàtic? Cada vegada hi ha més
consciència vers medi ambient i són moltes les persones que busquen
consells per intentar generar menys residus i ser més sostenibles. Per
tal que això sigui possible, hi ha una sèrie de consells pràctics tant
per reduir el consum de plàstic com per estalviar al màxim en consum
d’energia.
Menjar sostenible
Quan es pensa en la cuina, costa d’imaginar-la sense residus plàstics: envasos,
brics, ampolles i altres. I encara més, si hi ha Nadal pel mig. Així
doncs, la tasca de reduir els plàstics a la cuina no és pas fàcil. Però
sempre es poden trobar alternatives més sostenibles per tal d'intentar,
com a mínim, limitar la quantitat de plàstics que generem. Segons el
portal britànic Friends of the Earth, només el 9% dels plàstics usats s’han reciclat.
Des de la xarxa internacional d'organitzacions mediambientals han demanat consells a la bloguera britànica Wendy Graham per tal de trobar algunes solucions pràctiques. Ella recomana comprar a granel. No és estrany veure botigues que permeten comprar pasta a pes, arròs, llegums i fruits secs.
Així, un altre fet que ajuda a ser més sostenible és comprar productes
que vinguin de l'agricultura ecològica o productes de km 0, cada vegada
més populars i, per tant, fàcils de trobar. Per exemple, aquestes festes triomfaran les minihortalisses, que ja van irrompre fa un parell de temporades, juntament amb els cirerols –tomàquets cherry–, la sensació del Nadal passat. A més, enguany, se sumen a la festa les hortalisses de colors,
com per exemple les coliflors liles o taronges, i fins i tot bledes
vermelles. Els orígens d'aquests productes són al Maresme i Almeria, per
tant, productes de proximitat.
Joguines eco
Nadal també és sinònim de regals. I alguns regals per als més menuts estan fets de plàstic. I reduir-ne l'ús no és una tasca fàcil, sobretot perquè sembla que el món encara no està pensat per a això. Malgrat tot, sempre hi ha alguns trucs i consells per tal d’intentar-ho fer. També des de Friends of the Earth,
recullen el cas de la Bettina, mare de dos fills, que explica que
reduir el consum del plàstic es produirà per complet de la nit al dia. I
subratlla que, la tasca més difícil, ha estat conviure amb dos nens
petits de 5 i 2 anys. Encara que sigui quelcom complicat, constata que
reduir-lo és possible. Moltes de les joguines de Nadal destinades als
infants són de plàstic. Malgrat tot, cada vegada es poden trobar més joguines de fusta.
La Bettina recorda que aquesta tasca era més fàcil quan eren més petits
perquè ara que són més grans també volen jugar amb els Playmobil i Lego.
Així, assegura que ha instaurat una nova norma a casa: no comprar més
joguines noves de plàstic. Per aquesta raó, des del portal britànic
recomanen adquirir joguines de segona mà. Algunes apps on se’n poden trobar són Wallapop, Cash Converters, Vibbo, Milanuncios o Trueketeke.
Per altra banda, si a la canalla els agrada dibuixar i pintar, es
recomana regalar llapis de fusta en comptes de comprar retoladors, que
assenyala que no contenen plàstic.
Experiències i 'packaging' eco
Pels grans, que no volen quedar-se tampoc sense regals de Nadal, la Bettina explica que amb la família estan intentant fer regals basats en experiències i no pas tantes coses materials. Per exemple, una entrada al teatre o al cinema.
Per altra banda, cal tenir en compte que els regals sovint van embolicats amb paper.
Es recomana fer servir paper reciclat o reciclar els embalatges. Així,
un altre dels consells és fer regals que siguin sostenibles en quant a packaging. Hi
ha empreses que ja estan apostant per aquests tipus d'embolcalls. I a
més, hi ha companyies que es dediquen exclusivament a fer un packaging més sostenible, amb materials reciclats i reciclables.
Reduir el consum d’energia
Amb aquests consells, es pot intentar reduir el consum de plàstic a
les llars per aquestes festes de Nadal. Però i què passa amb l’energia?
En aquestes dates el consum d’energia es dispara per les celebracions, il·luminació nadalenca i desplaçaments. A més, cal sumar-li que, normalment, per Nadal, fa fred.
D’aquesta manera, els experts recomanen utilitzar llums de baix consum.
És a dir, de la mateixa manera que hi ha bombetes cada vegada més
eficients, ja hi comença a haver llums de Nadal amb aquesta mateixa
etiqueta. També es recomana no deixar les llums del pessebre i de
l’arbre enceses tot el dia. Si no s’és a casa, es poden apagar. I si es
marxa de viatge, es poden apagar els diferencials.
Rebre una postal o una felicitació de Nadal sempre fa gràcia. Així i
tot, es recomana fer-ho per correu electrònic. Hi ha idees força
originals i a més, s’estalvia paper i els diners.