dimecres, 26 de febrer del 2020

Ametller Origen cuinarà a la Casa Seat

Ametller Origen cuinarà a la Casa Seat

L'automobilística tria l'empresa catalana per gestionar el seu cafè-restaurant pel seu compromís amb la nutrició saludable, sostenible i amb una gran qualitat-preu

Josep Ametller i Gabrielle Palma | Cedida Josep Ametller i Gabrielle Palma | Cedida
Casa Seat tindrà un cafè-restaurant d'Ametller Origen amb capacitat per a 35 persones i una oferta gastronòmica basada en la cuina mediterrània i productes de temporada, que obrirà les seves portes la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril, segons ha informat la companyia automobilística en un comunicat.
L'espai multidisciplinari que Seat ha obert al Passeig de Gràcia de Barcelona tindrà aquesta zona de restauració a peu de carrer i serà el primer restaurant d'Ametller Origen al centre de la ciutat i la quarta de la marca especialista en alimentació saludable.
El Bar Restaurant de la Casa Seat
El Bar Restaurant de la Casa Seat
El director de Casa Seat, Gabriele Palma, ha destacat que volen ser "un espai obert a la ciutat, a la trobada i la interacció de les persones" i ha afegit que "la sostenibilitat, la innovació i la gran qualitat-preu són valors que comparteixen Seat i Ametller Origen. Volem promoure l'accés a una mobilitat més sostenible i, també, a una alimentació més saludable".
Per la seva banda, el director general d'Ametller Origen, Josep Ametller, ha explicat que "per a Ametller Origen és un honor acompanyar Seat en aquest gran projecte. Que una de les majors empreses del país es doni la mà amb Ametller Origen, compartint els seus valors i visió, és sens dubte un bon exemple de col·laboració".
Més informació
Casa Seat obrirà portes per Sant Jordi
De la Casa Seat a la Casa Reial contra Seat a Catalunya
Casa Seat, un "tribut" automobilístic a Barcelona

dijous, 20 de febrer del 2020

Els EUA no imposaran finalment nous aranzels al cava i els vins d’alta graduació

Els Estats Units han fet marxa enrere i no incrementaran els aranzels al cava i als vins d’alta graduació –de més de 14 graus. En paral·lel, l’administració Trump manté l’impost del 25% per a l’oli d’oliva, el formatge i la majoria de vins, en vigor des del 18 d’octubre. ‘L’Oficina del Representant del Comerç Exterior ha decidit de no incrementar per damunt del 25% la taxa d’aranzels addicionals que s’aplica actualment als productes no aeronàutics’, ha informat el Representant de Comerç dels EUA (USTR, en anglès), que sí que ha apujat del 10% al 15% els aranzels contra Airbus. L’amenaça del president nord-americà de taxar al 100% els productes agroalimentaris europeus com a represàlia per les subvencions de la UE a l’aeronàutica Airbus no s’han complert finalment.
‘Trump no posarà aranzels al cava i escumosos. Els EUA són un mercat molt important per als nostres cellers. És una molt bona notícia’, ha aplaudit en un missatge a les xarxes socials Vins el Cep, productors de Costers de l’Anoia. Ja a l’octubre, la Generalitat calculava que la nova taxa d’aranzels al 25% imposada als productes agroalimentaris catalans –formatge, oli i vi de baixa graduació– podia tenir un impacte de 26 milions d’euros a les exportacions.
El sector de la carn també va veure com li apujaven els imposts d’entrada als Estats Units, com el del peix i marisc, en aquest cas per les exportacions de mol·luscs i marisc. Trump va decidir que això no era prou i al final de l’any passat va anunciar noves taxes al sector agroalimentari europeu de fins al 100% per a ‘recuperar’ els 7.500 milions d’euros avalats per l’Organització Mundial del Comerç pel ‘cas Airbus’.
Els productors catalans, espanyols i europeus temien efectes catastròfics i es consideraven una ‘víctima col·lateral’ de la pugna entre els Estats Units i Europa. Finalment, l’administració Trump ha suavitzat les represàlies i ahir divendres l’USTR –en un informe de 20 pàgines– únicament anunciava que el 18 de març augmentaria els aranzels del 10% al 15% contra el fabricant Airbus.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

Diccionari de la gastronomia carnavalesca

Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornen més laxes i regna la disbauxa. Per Carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.
D’ací ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el Carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament, entre Carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Botifarra d’ou. El producte estrella de la gastronomia carnavalesca al Principat és la botifarra d’ou, un embotit derivat de la botifarra blanca. De fet, la recepta és gairebé la mateixa, amb l’única particularitat que s’hi afegeix ou, que hi dóna el color groguenc característic. Tot i això, aquests darrers temps han aparegut receptes innovadores que la barregen amb productes de temporada com ara carxofa, calçots i tòfona. La tradició diu que s’ha de menjar el Dijous Gras, preferiblement acompanyada de truita.

Cassola de Carnaval. Pel Dijous Gras a Valls era tradicional de fer un arròs dolç amb crosta, una menja carnavalesca documentada a la ciutat des del segle XVIII. És un arròs que barreja diversos menuts de porc, com ara peus, cua i orella, amb una bona quantitat de sucre i canyella. Tot i que és una recepta que ha entrat en retrocés, els darrers temps es va recuperant com una part del patrimoni immaterial vallenc. La historiadora Pilar Vives n’explica la recepta, tal com la feia la seva tia Conxita.

Cassoletes. Per Carnaval l’arròs també és la menja estrella a Otos. La tradició diu que el Dijous Gras a la tarda cal anar-se’l a menjar al camp amb un grup d’amics o familiars. La mainada es disfressa i per tot el poble s’organitza una gran batalla de farina, anomenada enfarinà.
Cóc de brossat. El brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.

Coca de llardons. Per Carnaval triomfa la carn de porc i tots els derivats, i una de les maneres més freqüents de menjar llardons és amb la coca. Aquesta menja és molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons i també té una textura especialment cruixent que li dóna el greix de porc bullit i premsat. Ara: els llardons també es poden menjar sols, per picar, o com a acompanyament d’alguns plats.

Ensaïmada de tallades. L’ensaïmada no ha de ser sempre dolça i en tenim el millor exemple en aquesta recepta típica del carnaval mallorquí. A la massa de sempre de l’ensaïmada s’hi barregen trossets de sobrassada i encarabassat, una melmelada feta a base de carabassa. És una recepta que explica molt bé els excessos de Carnaval perquè barreja l’ensaïmada, feta amb saïm (llard), i la sobrassada, feta amb carn de porc.
Fogasseta. Hi ha moltes variants del tradicional berenar de Dijous Gras. A les Terres de l’Ebre, sobretot a Xerta i Aldover, es mengen fogassetes. Són uns panets rodons farcits de truita, però no pas una truita qualsevol: sol combinar la carn de porc amb carxofes o alls tendres, dos productes de temporada. A més, tal com expliquen a Festes.org, aquest pa només es pot trobar als forns de la comarca una vegada l’any, per Carnaval.
Figa. ‘Fer la figa’ és un antic joc de carnestoltes consistent a enganyar la mainada fent-los creure que es poden menjar una figa seca que va lligada al cap d’una canya de pescar. L’infant que no ho pugui fer, ha de pagar penyora. El joc, que també es pot fer amb caramels, és documentat en diversos indrets del Principat, Catalunya Nord i les illes. Actualment, un dels llocs on té més seguiment és Torredembarra.
Greixonera dolça. A les Balears coneixen les festes de Carnaval com els ‘darrers dies’ i tant a Mallorca com a Menorca i Eivissa es consumeixen moltes greixoneres. N’hi ha de dolces i de salades. És un plat de reaprofitament que es fa amb ensaïmades endurides o restes de coca de patata. Això fa que els ingredients siguin similars als d’un púding, però amb una textura molt diferent, perquè en lloc de coure’s al bany maria es fa en una cassola de terra. Aquí en trobareu la recepta del restaurant Idò d. o. Balear.
Merenga. Vilanova i la Geltrú fa un dels carnavals més rics i lluïts de tot el país i pel Dijous Gra és tradicional de fer-hi la festa de la merengada. Aquesta celebració, que va sorgir per iniciativa d’un pastisser, consisteix a anar pel carrer amb galledes enormes plenes de merenga per empastifar qualsevol que trobem. Però la merenga no serveix únicament per empastifar-se: l’àpat tradicional del dijous gras vilanoví conté xatonada, diverses menes de truites, coca de llardons i merenga.

Porc. La carn de porc és la protagonista dels àpats de Carnaval arreu, en forma de botifarra, sobrassada, llardons… Però a Vic és especial, perquè pel Dijous Gras rosteixen un porc ral al mig de la plaça major. Aquesta festa és impulsada pel col·lectiu de cuiners Osona Cuina i vol recuperar el Dijous Llarder més festiu i popular. Per això durant tot el dia s’hi fan tot d’activitats: concursos de truites, degustació d’entrepans de porc rostit, un sopar de tapes…

Ranxo. Una altra característica de la gastronomia carnavalesca són els àpats comunitaris. Com que la festa s’escau a l’hivern, sovintegen els ranxos, les escudelles i les sopes. A més, moltes vegades és un costum amb reminiscències medievals, de quan els senyors feudals convidaven tot el poble a un gran àpat abans de l’austeritat de la Quaresma. El portal Festes.org té desenes de pobles identificats on se segueix aquesta tradició: Ponts, Verges, Castellterçol, Reus, Tarragona, Vidreres, Sant Feliu de Codines…
Sardina. Aquest peix blau és el protagonista d’un dels rituals més críptics del Carnaval: l’enterrament de la sardina. Tot i que és possible que tingui unes connotacions més sexuals que no pas gastronòmiques, aquesta festa marca el final del Carnaval. Per això el Dimecres de Cendra se sol tancar el període de gresca menjant sardines a la brasa o arengades, que és la versió salada d’aquest mateix peix.
Truita. Antigament el consum d’ous també era prohibit per la Quaresma i això fa que preguin un paper especial en la gastronomia carnavalesca. Els trobem presents en moltes menges –botifarra d’ou, cassola de Carnaval, greixoneres saldes…–, però sobretot en les truites. Aquest plat tan habitual del Dijous Llarder és molt versàtil, perquè admet tota mena de farcits. Alguns dels més tradicionals són les verdures de temporada i els derivats del porc, com ara botifarra.
Xató. A la zona del Penedès i del Garraf, el Carnaval és una festa molt arrelada i és tradicional de menjar-hi xató, un plat elaborat amb tot d’ingredients hivernals. És una amanida d’escarola que es complementa amb productes salats –tonyina, bacallà, anxoves i olives– i es condimenta amb una salsa especial protagonitzada per les hortalisses i la fruita seca. Però la recepta del xató, tot i semblar senzilla, té moltes variants i hi ha uns quant pobles que se’n disputen la paternitat. Ací trobareu les cinc receptes diferents que hi ha.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

Per què celebrem Dijous Gras?

Avui, que és Dijous Gras, és el dia de la coca de llardons, les truites i la botifarra d’ou. Entre totes les dates del cicle de carnaval és precisament avui, quan la festa arrenca, que la gastronomia pren més importància. Comencem una setmana de gresca i disbauxa centrada en el menjar i en tot allò que l’envolta, perquè pel Dijous Gras són molt freqüents els concursos de truites, els berenars escolars a cel obert i els grans àpats col·lectius. Però per què es dóna tanta importància al menjar per carnaval? I per què totes les menges tradicionals de la jornada són a base de carn de porc i d’ous?
La festa de Carnaval no es pot entendre bé sense la Quaresma, que n’és el període oposat. Són quaranta dies que el calendari litúrgic cristià assenyala per preparar-se per a Setmana Santa. Comença immediatament després del dimarts de carnaval i són set setmanes en què regna l’abstinència i hi ha moltes coses prohibides. Antigament, la Quaresma l’havia de complir tothom i, doncs, el carnaval era la darrera oportunitat de deixar-se anar abans de tot aquest rigor. Un dels àmbits en què la Quaresma era especialment dura era l’alimentació, perquè prohibia el consum de carn i de productes calòrics.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Per això la dieta carnavalesca és a base de grans àpats, que contenen greix i ous. I si hi ha un producte que exemplifica perfectament els excessos carnavalescs és la botifarra d’ou, una combinació de dos productes tradicionalment prohibits. A més, aquests darrers temps el costum de ‘fer magre’ per Quaresma ha desaparegut, però les menges carnavalesques es mantenen ben arrelades.


Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

dimecres, 19 de febrer del 2020

Els vins del massís del Garraf reivindiquen el valor del seu terrer calcari

Els vins del massís del Garraf reivindiquen el valor del seu terrer calcari

En un tast celebrat en el marc de la Barcelona Wine Week, els cellers del massís del Garraf han posat en valor el seu terrer calcari com un eix diferenciador dels vins que elaboren

Tast Massís del Garraf
El massís del Garraf geològicament forma una unitat de relleu constituïda predominantment per materials calcaris, que és resultat entre altres factors, de l’erosió provocada per l’aigua i en la que s’hi poden trobar formes càrstiques superficials com els rasclers o les dolines o bé subterrànies com les coves o els avencs.

Els cellers ubicats al massís del Garraf han reivindicat aquesta característica geològica com un element determinant del terrer on tenen plantades les seves vinyes i que dona una personalitat molt definida al seus vins, sobretot a través de l’acidesa que presenten.

En un tast que s’ha celebrat en el marc de la Barcelona Wine Week, quatre cellers dels massís del Garraf, Vins de Foresta, Vega de Ribes, Finca Viladellops i Can Ràfols dels Caus, han volgut mostrar al públic assistent com el terrer del massís del Garraf influeix en els seus vins,

Aquest terrer atorga als vins un pH molt baix, això és una acidesa alta que els dona una gran capacitat d’envellir i, en opinió d’alguns dels cellers presents en el tast, aquesta acidesa viva compensa els excessos de maduració derivats del canvi climàtic.

Per exemplificar com el terrer calcari influeix en els vins, en la seva acidesa i en la seva capacitat d’envelliment s’han tastat un total de vuit vins:

  • Vega de Ribes Ancestral 2008 del celler Vega de Ribes
    • 100% xarel·lo de vinyes d’entre 60 i 70 anys
    • Xarel·lo 2017 de Vins de Foresta
    • 100% xarel·lo de vinyes d’entre 47 i 75 anys.
    • Fermentat en bóta i amb una criança d’entre 4 i 6 mesos
  • Gran Caus Blanc 2011 de Can Ràfols dels Caus
    • 50% xarel·lo, 30% chenin blanc i 20% chardonnay provinents de raïms de vinyes de 48, 20 i 39 anys respectivament.
  • Finca Viladellops Xarel·lo XXX 2010
    • Elaborat a partir de xarel·los de tres finques diferents de 27, 57 i 48 anys, entre ells un xarel.lo vermell i fermentat en bóta.
  • Sasserra 2017 del celler Vega de Ribes
    • 100% malvasia de Sitges de vinyes d’entre 25 i 30 anys
  • Sumoll 2017 de Vins de Foresta
    • 100% sumoll de vinyes d’entre 48 i 65 anys
    • Fermentat en bóta vella oberta i amb una criança de 8 mesos
  • Turó de les Abelles 2017 de Finca Viladellops
    • 90% garnatxa negre i 10% sirà de vinyes d’entre 13 i 31 anys
    • Fermentat en bóta i 12 mesos de criança
  • Caus Lubis 2004 de Can Ràfols dels Caus
    • 100% merlot de vinyes de 37 anys
    • Criança de 12 mesos en bóta

Beure vi negre ajuda a la salut dels intestins

Beure vi negre ajuda a la salut dels intestins

Un estudi del King’s College del Regne Unit confirma que beure vi negre augmenta el nombre de certs bacteris que afavoreixen la flora intestinal


Un grup d’investigadors britànics han constatat que el consum de vi negre pot ajudar a la bona salut dels nostres intestins.L’estudi del Kings College de Londres confirma que aquesta beguda, a diferència d’altres, fan que augmenti el nombre de certs bacteris que ajuden als budells.

L’investigador principal, el professor Tim Spector, asegura que “aquest és un dels estudis més importants que han explorat els efectes del vi negre en els intestins de prop de tres mil persones a tres països diferents i mostra que els alts nivells de polifenols a la pell del raïm podrien ser responsable de bona part dels beneficis per a la salut quan s’utilitza amb moderació. ”

L’equip va observar que la flora intestinal dels consumidors de vi negre contenia un nombre més gran d’espècies bacterianes diferents respecte a les que no en consumien. Els científics van tenir en compte factors com l’edat, el pes, la dieta regular i l’estat socioeconòmic dels participants i així i tot es van mantenir els mateixos paràmetres.

Els autors creuen que aquests beneficis es deuen als polifenols del vi negre. Els polifenols són elements que es presenten de forma natural a moltes fruites i verdures i també al raïm negre. Tenen moltes propietats beneficioses i actuen principalment com a combustible per als microbis presents al nostre sistema.

L’estudi es va fer amb persones que bevien vi negre, vi blanc i cervesa i conclou que amb una copa de vi negre cada dues setmanes els nostres intestins seran més sans. Entre aquests participants també es va constatar que el consum de vi negre va associat a menors nivells d’obesitat i colesterol dolent que poden ser la conseqüència d’una flora intestinal rica.

S'aprova la Llei Vitinícola catalana amb un ampli consens

S'aprova la Llei Vitinícola catalana amb un ampli consens

El nou text incorpora els canvis introduïts per la normativa europea en elaboració i comercialització de vi, i situa l’Institut Català de la Vinya i el Vi com a autoritat competent



 VADEVI
“Els productors i elaboradors de vins catalans tindran més seguretat jurídica per encarar millor els reptes de futur, treballant amb unes normes clares, concises i conegudes per a tothom. Amb la nova llei vitivinícola catalana ens ajustem a tots els canvis de la legislació europea”. Així ho ha anunciat la diputada d’ERC Lluïsa Llop, ponent relatora de la llei vitivinícola que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda per unanimitat, gairebé tres anys després que comencessin els tràmits d’aquest projecte de llei impulsat per la consellera Meritxell Serret abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La llei, aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris, té per objecte ordenar el sector de la vinya i el vi i adaptar-la als canvis introduïts per la normativa europea, substituint la llei del 2002 i codificant en una sola norma un plec de decrets dispersos que deixaven buits legals en aquest sector.

Els seus àmbits d’aplicació són les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantades a Catalunya, l’elaboració i la comercialització de vi, el sistema de protecció de l’origen i la qualitat dels vins, els operadors vitivinícoles, la inspecció i el règim sancionador en la matèria i les competències dels òrgans administratius. En aquest sentit, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) actuarà com a autoritat competent per verificar les denominacions d’origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.

En nom del PSC, Òscar Ordeig ha volgut reconèixer el treball del sector vitivinícola català, i ha assegurat que la llei “és un pas endavant”, si bé “no ho resoldrà tot”. Aposta per una llei que “enforteixi allò que es fa bé en un context de molta competència a Espanya i internacional, aspirant a comercialitzar els nostres vins en mercats emergents on no hi som”. Ordeig ha dit que el PSC segueix apostant per les DO i el paper de l’INCAVI: “Hem d’apostar per la qualitat i la innovació, posant en línia els centres de recerca, les universitats i les grans empreses elaboradores per millorar els nostres productes, perquè d’aquesta manera també evitarem el despoblament i caminarem cap a un model de país equilibrat i sostenible”. El diputat socialista ha remarcat que el seu grup parlamentari ha aconseguit incloure ajudes per a la producció del vi de muntanya i l’ús del tap de suro, producte de proximitat perquè Catalunya és una de les grans productores d’Europa.

El diputat dels Comuns Marc Parés ha insistit que el vi “és i serà un vector clau en la relació entre el medi natural i la societat, un agent transformador del paisatge, per això aquesta llei és important perquè continuï essent així. Certament, la llei arriba tard, però no deixa de ser una llei important per al país”. Parés ha recordat que l’objectiu inicial de la llei era estrictament jurídic, d’adaptació a la normativa europea, però finalment “ha anat molt més enllà”: “Es posa en valor la tasca de la nostra pagesia i situa al centre l’INCAVI com a autoritat competent i que habilita el departament d’Agricultura per a inspecció, un fet que no treu pes a les DO, sinó que és l’administració qui vetlla pel control d’un bé comú que és el sòl”, ha remarcat Parés, que remarca la importància que la nova llei reguli també l’enoturisme, un sector vital per a l’economia catalana. “És una llei de futur que el país necessita”, ha conclòs el diputat dels Comuns.

Per part de Ciutadans, Francisco Domínguez ha celebrat el consens dels diputats en aquesta llei, però ha demanat a l’executiu català que doti de més pressupost la conselleria d’Agricultura, si és que el Govern aposta realment pel sector primari. Al seu entendre, la llei ha de servir per fomentar un sector que permet “combatre el despoblament i l’envelliment, perquè no hi ha relleu generacional”. El diputat taronja també ha lamentat que la llei no sigui tan ambiciosa com caldria esperar, però ha celebrat que reordeni el sector i compacti en una sola normativa les regles del joc del vi català.

La diputada Natàlia Sànchez (CUP) ha reconegut que la seva formació, limitada per només quatre escons, no ha pogut prioritzar la seva participació en aquesta llei, que entén com a “molt tècnica”. Amb tot, ha remarcat que la supressió de les limitacions per a noves plantacions per mantenir els nivells de qualitat implicarà que “les DO tindran plena llibertat, de manera que es liberalitza el mercat del vi i això pot provocar que es facin proves amb noves varietats de vinya. Pot ser positiu si es fa d’acord amb el sector, però cal estar amatents”, ha explicat Sànchez. La diputada també ha demanat que “es garanteixi la viabilitat del sector reconeixent la tasca de la pagesia, que no rep un preu just pels productes”, i que es tinguin en compte les conseqüències del canvi climàtic.

En nom del PP ha pres la paraula Esperanza García: “Gran part de la nostra història té a veure amb el vi, però el vi també té a veure amb la cultura, el respecte, els amics... hem de protegir aquest patrimoni, perquè exportem un 75% de la nostra producció i cada vegada és un producte millor”, ha dit. I adreçant-se a la consellera Jordà, li ha demanat que no es deixi arrossegar per “prejudicis ideològics” i no pensi només en les cooperatives sinó també en les grans empreses. García, però, ha remarcat que caldria sumar esforços amb altres territoris de l’Estat, perquè al seu entendre, els vins catalans tenen els mateixos problemes que els manxecs o els de la Rioja, i s’ha preguntat si la “híper-regulació” és bona per al sector. I ha demanat també a la consellera que “no acabi deixant la llei al calaix un cop aprovada i que la desplegui”.

En nom del grup republicà, la diputada Lluïsa Llop, ponent de la llei, s’ha felicitat per una llei “necessària i estratègica” per a l’economia catalana, on el 45% dels vins i el 65% del cava va a exportació. Aquesta llei, remarca la diputada d’ERC, “fa desaparèixer la inseguretat jurídica que es podia tenir tenint diverses normatives, i dona rang legal al registre vitivinícola de Catalunya”. Llop també ha posat en valor l’aportació de la trentena de compareixents de la ponència que ha creat la llei, així com l’adaptació de la norma a la lluita contra el canvi climàtic. “Una feina ingent que ha incorporat els coneixements de molta gent”, ha remarcat la diputada.

Finalment, Eduard Pujol, en nom de JxCAT, ha celebrat que “s’ha posat al dia una llei en el terreny de joc europeu, de vegades poc permeable a les nostres necessitats, però Europa és un gran aliat, que quan plou, s’obre, ens protegeix i s’ajuda”. Pujol ha remarcat que “és una llei de tots, amb un consens entre grups parlamentaris i agents del sector, sovint amb interessos i punts de vista diferents. Tothom ha renunciat a coses, però tothom ha posat les seves línies vermelles, i al final ens n’hem sortit”, ha dit Pujol, que ha reconegut que “aquesta llei no ho arreglarà tot, si bé és necessària i inajornable”. El diputat de JxCAT ha demanat “una anàlisi rigorosa per saber on hem de posar el límit entre el control i la llibertat creativa i les noves maneres de produir i elaborar”.

dimarts, 18 de febrer del 2020

'El peix a les cuines del món': sopars gastronòmics al Museu Marítim

peix cuines mon Museu Marítim pixabay
El Museu Marítim ha organitzat un cicle de sopars gastronòmics sobre El peix a les cuines del món. Se'n celebrarà un dijous cada mes, entre el febrer i el novembre, al restaurant Norai, ubicat al mateix edifici de les Drassanes. Hi haurà àpats dedicats a la gastronomia de Portugal, el Brasil, l'Argentina, el Japó, la Xina, les Filipines, l'Àfrica i Andalusia. El 27 de febrer hi haurà el primer sopar, a càrrec de la Casa Portuguesa. Podeu consultar la programació sencera a la pàgina web del museu. La reserva cal fer-la telefònicament. Aquesta activitat s'insereix en la celebració dels 500 anys de la volta al món de Magalhães i Elkano. Col·laboren amb aquesta iniciativa, el quart cicle de sopars gastronòmics del Museu Marítim, la cooperativa de peix de la Barceloneta Cap a Mar, la revista Cuina i la D.O. Penedès.
cuina peix pixabay
Josep Sotarrats, de la revista Cuina, ha explicat que l'experiència gastronòmica en aquests sopars ajudarà a entendre les diferents formes de menjar al món i oferirà un panorama ben divers i complet, també, dels immigrants que són a casa nostra. Però, a més a més, Soterrats ha recordat que la sala on es farà el sopar, a l'edifici de les Drassanes, és absolutament excepcional. De nit, encara té un aspecte més fascinant: "és una gran experiència menjar-hi", comenta, i recorda que aquesta sala només s'obre al vespre en condicions excepcionals, i que els sopars gastronòmics són una ocasió magnífica per a gaudir-lo.
Restaurant Norai. Foto cedida pel Museu Marítim de BarcelonaRestaurant Norai. Foto cedida pel Museu Marítim de Barcelona.
Leonor Castro Pinto, xef de la Casa Portuguesa, la responsable del primer sopar del cicle, ha explicat que la gastronomia és una bona forma de conèixer en una cultura. En el seu cas, per introduir-nos a la cuina del peix a Portugal, ha optat per un àpat en què es reflecteix tota la tradició culinària portuguesa: s'iniciarà amb una sopa, tal i com és típic a Portugal, inclourà unes cloïsses, i com a plat fort s'oferirà un bacallà al forn, tot un emblema del país.
peix al forn pixabay
La preparació i els serveis dels Sopars Gastronòmics anirà a càrrec del restaurant Norai, que treballa amb joves en formació, amb l'ajuda de restauradors de diferents llocs del món instal·lats a Barcelona. El peix serà subministrat per Cap a Mar, cooperativa marinera de la Barceloneta portada per dones, en un intent de potenciar el producte de proximitat. Ciscu Olivella, de la D.O. Penedès afirma que aquest any hi haurà cellers nous que participaran en la iniciativa, davant de l'èxit de l'any passat.
mero peix pixabayLes persones que assisteixin a 5 dels 8 sopars gaudiran d'un regal molt especial: una navegació al Pailebot Santa Eulàlia, el vaixell emblema del Museu Marítim.

Les imatges de recurs no es corresponen amb els plats que se serviran als Sopars Gastronòmics.

diumenge, 16 de febrer del 2020

Consells per seguir una dieta antiinflamatòria

Salmón Unsplash
La inflamació dels teixits és una resposta del nostre organisme per fer front a un atac patogen, forma part del procés de curació i ajuda el cos a combatre malalties. Tanmateix, una malaltia del sistema immunitari, una mala alimentació o uns hàbits de vida inadequats pot conduir a una inflamació persistent o recurrent de baix nivell el que propicia l'aparició d'altres malalties i ha de provar d'evitar-se.
Existeixen evidències de què una alimentació correcta poden ajudar a controlar els símptomes. En concret, una dieta antiinflamatòria és aquella en la qual es prioritza la ingesta de les fruites i verdures, aliments que contenen àcids grassos omega-3, cereals integrals, proteïnes magres, greixos saludables i espècies. Al contrari, s'ha de limitar tot el possible el consum d'aliments processats, carns vermelles i alcohol. La dieta antiinflamatòria no és un règim específic, sinó més aviat un estil d'alimentació. La dieta mediterrània i la dieta DASH són dos exemples de dietes antiinflamatòries.
Alguns aliments contenen ingredients que poden desencadenar o empitjorar la inflamació, com passa en el cas dels productes ensucrats o processats. En canvi, els aliments rics en antioxidants tenen un efecte contrari. Els àcids grassos omega-3, que són presents en el peix blau, poden ajudar a reduir els nivells de proteïnes inflamatòries al cos. El mateix pot passar amb la fibra.


Una dieta antiinflamatòria pot servir com a teràpia complementària per a moltes afeccions que empitjoren amb la inflamació crònica, com per exemple, l'artritis reumatoide, la psoriasi o l'asma. També passa amb la malaltia de Crohn a l'intestí, la colitis, la malaltia inflamatòria intestinal, el lupus, la malaltia d'Hashimoto (que produeix hipertiroïdisme) i la síndrome metabòlica, un conjunt d'afeccions que solen produir-se de forma conjunta i que inclou la diabetis tipus 2, l'obesitat, la pressió arterial alta i les malalties cardiovasculars. Els científics creuen que la inflamació juga un paper molt important en això. Per evitar-ho s'ha d'incloure una varietat d'ingredients saludables en la dieta. Una dieta antiinflamatòria ha de combinar productes rics en nutrients per proporcionar una gamma d'antioxidants àmplia. A més de les verdures i fruites, productes com el peix blau i l'oli d'oliva són fonamentals. També és aconsellable limitar el consum de productes amb gluten, almenys durant una temporada, perquè té efectes inflamatoris.


Una dieta vegetariana pot ser una opció per a les persones que busquen reduir la inflamació. Els estudis confirmen que els que la segueixen tenen nivells més baixos de diversos marcadors inflamatoris, perquè hi ha evidències que els productes animals poden augmentar el risc d'inflamació sistèmica i resistència a la insulina.