divendres, 31 de gener del 2020

Com gaudir de la carxofa, a Benicarló

Fotografia: Elena Cid Beltran / DO Carxofa de Benicarló.
Si hi ha un indret on la carxofa és ben arrelada és Benicarló. El cultiu d’aquest producte és un eix bàsic sociocultural del municipi. Tant és així, que a l’escut del poble apareix representada una planta de carxofa. És per això que quan arriba el temps de collir-les, Benicarló fa festa grossa, i durant el mes de gener hi dedica un reguitzell d’activitats de tota mena: des de torneigs d’escacs i pàdel fins a tallers de dibuix o concerts. Però, com no pot ser d’una altra manera, les activitats més aclamades de la Festa de la Carxofa són la torrada popular, la Fira de Productes Gastronòmics i de Proximitat i les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa, que es fan aquest cap de setmana.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Divendres arriba el cinquè festival Art&Xoc, una proposta que marida la música i les carxofes adreçada a tota mena de públic però amb un punt en comú: els ritmes d’arrel afroamericana i afrocaribenya com el reggae, l’ska i el hip hop. Hi haurà gastroteques amb productes relacionats amb la carxofa, tallers i música per als més menuts i, a partir de les onze de la nit, concert a càrrec de Soweto, Rigodonians, Black Fang i un discjòquei. 
Qui vulgui gaudir simplement de la gastronomia, a dos quarts de nou del vespre del mateix divendres es farà el Sopar de Gala de la Carxofa, en què s’homenatjarà una persona destacada del món de l’agricultura i es lliurarà el distintiu Carxofa d’Or.
Podeu consultar tota la programació de la Festa de la Carxofa
Dissabte és el dia gros. Comença la fira de productes gastronòmics, que ocuparà l’avinguda de Joan Carles I i el carrer de Sant Joan. A partir de les deu del matí es faran tota mena d’activitats, des d’un taller de balls tradicionals valencians fins a una visita teatralitzada al Poblat Ibèric del Puit de la Nau. També es podrà fer la ruta de la Carxofa de Benicarló, que descobrirà els conreus dels voltants del municipi. A més, a dos quarts de dotze a l’avinguda de Joan Carles Primer aterrarà el festival Sonora amb el concert d’Òscar Britz i Vera Green.
El moment més esperat de la festa és la torrada popular de carxofes, que es farà dissabte a les set del vespre a la plaça de la Constitució. Es preveu que s’hi torraran uns tres mil quilos de carxofes. Per acabar la festa, a les onze de la nit, es farà el ball popular amb l’orquestra Àgora, a la mateixa plaça.
Diumenge hi haurà la tradicional Demostració Gastronòmica de la Carxofa de Benicarló, en què hi participaran els establiments de la ciutat. A més, també començaran les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa de Benicarló, que s’allargaran fins al primer de març i on participaran diversos restaurants de la ciutat, que ofereixen un menú singular amb la carxofa com a element principal.

La carxofa de Benicarló

D’ençà de 1998, les carxofes de Benicarló tenen Denominació d’Origen Protegida, però el conreu d’aquest aliment ve d’antic. Hom creu que es va començar a conrear al segle XIII, però no va ser fins als anys quaranta del segle XX que no es va començar a produir la carxofa que coneixem avui en dia.
Pel clima de la zona, la carxofa de Benicarló té unes característiques morfològiques que li aporten qualitat: el cos més compacte i el fruit més apinyat. A més, per a reconèixer-les, les carxofes de Benicarló tenen un clotet al centre que les distingeix d’altres tipus.
Us oferim un recull de receptes amb carxofa:
Carxofes amb ous escalfats i pernil
Carxofes farcides
Carxofes confitades
Carxofes de Benicarló amb gavardina
Cors de carxofa farcits de ‘steak’ tàrtar
Pèsols i carxofes estofats amb botifarra negra
Rap amb carxofes, tomàquets i gambes
Calamars i carxofes arrebossades
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

Arrenca la Ruta del Xató, amb la primera parada al Vendrell

Aquest cap de setmana arrenca la Ruta del Xató, que fins el 15 de març farà quatre parades per a oferir una experiència gastronòmica entorn d’aquest plat típic de la zona del Penedès i el Garraf. La primera parada de la ruta és la Xatonada Popular del Vendrell, que es farà diumenge al pavelló de l’escola Àngel Guimerà.
Durant la jornada també hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb el xató, com ara un concurs de mestres xatonaires i una exhibició de xatonaires infantils, a part el dinar popular en què es repartiran unes dues mil racions de xató. També s’hi faran actes diversos, com ara espectacles d’animació, la fira de productes alimentaris naturals i artesanals, degustacions de cafè i la trobada de col·leccionistes de plaques de cava.
La Ruta del Xató continuarà per Vilafranca del Penedès (9 de febrer), Sitges (del 20 al 26 de febrer, dins la programació del Carnaval) i Calafell (15 de març). Dins les activitats de la ruta hi ha més de dues-centes propostes d’oci, cultura, natura, degustacions, concursos, xatonades populars i escapades temàtiques.
L’origen del xató s’ha d’anar a cercar en l’elaboració del vi, concretament en la cerimònia d’aixetonar la bóta, que consistia a posar-hi una aixeta petita –l’aixetó– per a treure’n el vi novell. Era el començament de la festa, que anava acompanyada d’un àpat. En formaven part ingredients salats: anxova, tonyina i bacallà, que eren habituals al rebost de pagès, acompanyats d’unes fulles de la verdura del temps del fred –l’escarola i unes olives–, tot plegat enriquit amb una salsa. Aquest plat va ser batejat amb el nom de xató.
Cinc maneres diferents de fer xató
D’autèntic xató, n’hi ha, almenys, cinc receptes diferents, segons la localitat on és elaborat. Podem triar entre les de Vilafranca, Calafell, el Vendrell, Sitges i Vilanova, cada una amb la seva singularitat. 
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

dimecres, 29 de gener del 2020

Fes una boníssima truita de patates amb calçots

Fes una boníssima truita de patates amb calçots

Aprofitar els calçots que han sobrat de la calçotada d'una manera fàcil i boníssima

Ara que és temps de calçots, i que les calçotades arriben arreu de Catalunya, fàcilment ens poden sobrar calçots cuits que no voldrem tirar. Hi ha múltiples maneres d'aprofitar-los per preparar altres àpats amb aquest boníssim producte.
Avui us proposem una recepta senzilla i boníssima que farà les delícies dels comensals, una truita de patates amb calçots.
 

INGREDIENTS (per a una truita gran):

  • 20 calçots cuits
  • 1,5 kg de patates
  • 8 ous
  • Oli d'oliva i sal
Els calçots es mengen durant els mesos més freds de l'any Els calçots es mengen durant els mesos més freds de l'any

ELABORACIÓ:

  • Peleu i netegeu les patates, tallant-les a làmines fines.
  • Fregiu-les, lleugerament salades, fins que es comencin a desfer.
  • Netegeu els calçots cuits a la brasa, i talleu-los a trossos petits.
  • Bateu els ous i barregeu-los amb les patates i els calçots.
  • Coure la truita al gust.
  • I llesta per menjar acompanyada d'unes verdures bullides, una amanida, o pa amb tomàquet!

dimarts, 28 de gener del 2020

Descobrir Batea, patrimoni medieval i cultura del vi

Descobrir Batea, patrimoni medieval i cultura del vi

El municipi de Batea disposa d'un nucli antic medieval perfectament conservat

A la Terra Alta, a les Terres de l'Ebre, es troba el municipi de Batea, un poble on història, patrimoni, gastronomia i cultura del vi es conjuguen a la perfecció. Un municipi medieval que disposa d'un nucli antic perfectament conservat i en constant rehabilitació que permet al visitant gaudir de la història en directe a partir dels vestigis presents a la vila.
A més, Batea és sinònim de vi, enoturisme i passió per la terra, esdevenint un dels principals productors de vi de la Terra Alta.
El municipi de Batea El municipi de Batea

Una mica d'història

Batea, com la resta de poblacions de la comarca de la Terra Alta, és d'origen protohistòric. Així, existeixen restes de diferents poblats ibers ubicats al terme de Batea, a més d'un tram de 3 km de l'antiga via romana, que comunicava el port de Dertusa (Tortosa) amb les ciutats de l'interior de la província Tarraconense.
Pel que fa a primera referència escrita de la Vila, apareix després que els àrabs ocupessin el territori, l'any 1153. Apareix a la carta de donació de Ramon Berenguer IV als Templers de Miravet.

Llocs per descobrir

Com dèiem, Batea és un municipi medieval perfectament conservat que compta amb diferents indrets per gaudir d'aquesta història. Entre ells, destaca la plaça Major. La Plaça Catalunya és, des de sempre, el punt de benvinguda als visitants, ja que, segles enrere, era el punt d'accés principal per als visitants que arribaven pel camí de Tortosa. A conseqüència del progrés agrari que va viure la vila, en aquest espai es van edificar cases senyorívoles, com la casa dels Alcorisa.
Hospitals de sang de Batea Hospitals de sang de Batea
Destaca també Ca la Vila, el nom que se li donava a la Casa Gran del municipi, originària de l'edat mitjana, i que és avui la seu de l'ajuntament. A la façana destaca el rellotge mecànic monumental de dues esferes, i l'escut municipal, un relleu artesanal d'autor desconegut que data del 1856.
 
Tampoc es pot deixar de recórrer el Carrer Major, el carrer principal de la Vila Closa, que donava accés a l'Església i al Castell per mitjà d'unes arcades gòtiques de l'edat mitjana. Hi destaquen els arcs i porxades gòtiques dels segles XIII, XIV i XV, i al capdamunt del carrer, el visitant pot trobar a mà esquerra Casa Mossèn Pere, que acull el Centre d'Interpretació dels Hospitals de Sang de la Batalla de l'Ebre, i a mà dreta el Forn de Genís, amb data de 1761.
Precisament l'Hospitals de Sang és un dels indrets que no es pot deixar de visitar quan es va a Batea. Aquest espai presenta com es va estructurar l'assistència a les persones ferides durant la Batalla de l'Ebre, i dóna a conèixer la xarxa sanitària que es va crear entorn aquesta batalla.
L'enoturisme és molt present a Batea L'enoturisme és molt present a Batea

Enoturisme

Si per una cosa destaca Batea, a més de patrimoni medieval, és pel seu vincle amb la cultura del vi. Així, esdevé parada obligatòria per a aquells que gaudeixen de l'enoturisme, sent un dels principals productors de vi de la comarca.
Al municipi hi ha múltiples cellers i productors de vi, que ofereixen visites guiades i tasts als visitants. També destaquen els productors d'oli d'oliva de gran qualitat.

diumenge, 26 de gener del 2020

Obren les primeres gerres de vi conservat en les mateixes condicions que els ibers

Obren les primeres gerres de vi conservat en les mateixes condicions que els ibers

Historiadors i enòlegs de la URV reconstrueixen el procés de producció del vi dels ibers i constataran fins quan està en condicions de ser consumit
Jordi Diloli, director del grup de recerca GRESEPIA, i Fernando Zamora, director del celler experimental Mas dels Frares, obren la primera gerra de vi de la collita 2019
Jordi Diloli, director del grup de recerca GRESEPIA, i Fernando Zamora, director del celler experimental Mas dels Frares, obren la primera gerra de vi de la collita 2019. | URV

Investigadors de la URV han destapat aquesta setmana les primeres tres gerres que contenen el vi que hi van dipositar el setembre per reconstruir el procés de producció i conservació dels ibers. Es tracta de comprovar amb tècniques actuals l’evolució del vi elaborat com fa 2.500 anys.

Ara cada tres mesos s’obriran les 9 gerres restants i es faran les analítiques que podran ajudar a resoldre incògnites com ara la conservació sense sulfits, fins quan té un estat idoni per ser begut i quins podrien ser els motius de la utilització d’herbes que s’han documentat. Aquesta recerca i reconstrucció, que es fa al celler experimental Mas dels Frares, és a càrrec dels investigadors del grup de recerca GRESEPIA, del Departament d’Història i Història de l’art, i dels investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia.

El vi experimental de la URV que reprodueix l'elaboració dels ibers

Les 12 gerres on s’ha començat a envellir el vi i es conservarà fins a la propera verema contenen uns set litres d’ull de llebre i van tapar-se amb suro i guix. Un cop destapades les tres primeres, Fernando Zamora, director del celler, ha fet una primera anàlisi sensorial: “El color és evolucionat, marronós amb notes teula; l’aroma té notes característiques que comença a enranciar-se, si bé no té àcid acètic en quantitats importants i recorda un vi de postres; és greixós, untuós i es nota que ha tingut força contacte amb l’oxigen sense la protecció dels sulfits”.

El primer vi s’ha repartit en ampolles que permetran fer una analítica completa amb totes les eines. Així, els investigadors observaran els paràmetres clàssics (grau alcohòlic, acidesa volàtil, acidesa total, pH, glicerol, àcid màlic, àcid làctic, àcid tartàric); per cromatografia de gasos determinaran la composició del perfil aromàtic, i per cromatografia líquida d’alta resolució faran l’anàlisi dels antocians, els tanins i els polisacàrids. Finalment, una anàlisi microbiològica pot desvetllar un dels interrogants de la recreació: “Saber què conté aquest vi, perquè no té sulfits, i per a nosaltres és una incògnita veure què ha ocorregut”, ha explicat Zamora.

Els estudiants de la Facultat d’Enologia també participaran en l’anàlisi d’aquest vi, que es produeix per segon any, i també el tastaran per fer-ne una analítica sensorial.

Trinxat de col amb rosta i botifarró

Ingredients:
(per a quatre persones)
1 col grossa
4 patates grosses vermelles
4 talls de cansalada viada fineta
4 grans d’alls
4 botifarrons de ceba i pinyons
oli i sal
Elaboració:
Bullim les fulles de col amb aigua i sal uns deu minuts i després hi afegim les patates tallades a trossos. Quan tot sigui cuit, ho escorrem i trinxem, però sense que arribi a ser com un puré.
En una paella posem oli i sofregim els alls a trossets. Els reservem. Després, enrossim la cansalada. També la reservem. Sofregim la verdura. Passem els botifarrons oberts per una altra paella, perquè el trinxat no s’enfosqueixi.
Emplatem el trinxat i per sobre hi posem la rosta, el botifarró i els trossets d’all pel voltant.
Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.

divendres, 24 de gener del 2020

Aprèn a fer la salsa que no pot faltar a les calçotades

Aprèn a fer la salsa que no pot faltar a les calçotades

La salsa Romesco acompanya els calçots a les taules del país

En plena època de calçots, les calçotades s'estenen arreu del país. Els protagonistes, com no pot ser d'altra manera, són els calçots, però a taula no pot faltar una bona salsa Romesco per acompanyar-los.
T'expliquem com preparar-la amb una recepta fàcil i senzilla amb la qual triomfaràs a totes les calçotades.
 

INGREDIENTS:

  • 3 nyores
  • 150 g d'ametlles torrades i pelades
  • 125 g d'avellanes torrades i pelades
  • 2 llesques de pa torrat
  • 1/2 bitxo
  • 1 cabeça d'alls escalivats
  • 5 tomàquets madurs escalivats
  • sal
  • pebre negre i pebre vermell
  • oli d'oliva verge extra
  • vinagre

ELABORACIÓ

  • Deixeu les nyores a remull amb aigua tèbia durant mitja hora.
  • En un morter, poseu el bitxo, les ametlles, les avellanes, el pa torrat, els alls pelats i els tomàquets i piqueu-ho bé.
  • Incorporeu la polpa de les nyores, i torneu a picar.
  • Afegiu oli i vinagre, i remeneu bé amb la mà de morter.
  • Afegiu sal al gust.
  • I a punt per degustar-la!

dijous, 23 de gener del 2020

Trufforum: Vic acull la festa de la tòfona


Vic acull per tercer any el Trufforum, una fira dedicada a la tòfona. Hi haurà activitats i tallers dirigits tant a professionals com a afeccionats de la gastronomia.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Per als professionals del sector, la fira organitza una conferència amb ponents nacionals i internacionals per parlar de ‘la tòfona davant el canvi climàtic i la globalització’ i Ferran Adrià dirigirà una sessió de creativitat i innovació.
Dins la fira es podrà trobar una exposició organitzada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya amb diverses espècies de tòfones, principals zones de producció i neteja i conservació del producte.
Per als amants i afeccionats de la gastronomia, s’oferiran tallers de cuina en directe, i amb els tallers pràctics, els assistents podran descobrir com incorporar la tòfona als seus plats. Durant els tres dies s’oferiran degustacions a preus populars elaborades pel col·lectiu Osona Cuina. Per als més petits també s’organitzarà un taller infantil de cuina. 
Diumenge a dos quarts d’una del migdia, la Plaça Major de Vic acollirà el Campionat de Catalunya de gossos tofonaires.
Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.

dimarts, 21 de gener del 2020

L'origen llegendari de les calçotades: qui va ser Xat de Benaiges?

L'origen llegendari de les calçotades: qui va ser Xat de Benaiges?

No es coneix l'origen exacte d'aquesta tradició gastronòmica catalana

Hi ha diverses versions sobre quin és l'origen dels calçots i les calçotades a Catalunya. De fet, és un misteri. Però com en totes les tradicions, hi ha diferents llegendes al darrere que expliquen per què, avui dia, gaudim d'aquest popular àpat.
Una de les llegendes més famoses sobre com van aparèixer per primera vegada els calçots és la que atribueix la descoberta a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX. Segons la llegenda, el Xat de Benaiges estava cuinant unes cebes al foc quan se li van socarrimar i en comptes de llençar-les, va pelar-les i se les va menjar, descobrint que tenien un gust dolç. Així, per atzar, va descobrir un plat que a la primeria del segle XX ja era tot un clàssic a moltes de les llars de Valls.
Els calçots es couen al foc de llenya. FOTO: C.Caballé Els calçots es couen al foc de llenya. FOTO: C.Caballé
Des d'aquell moment, la tradició de consumir calçots, i tot el ritu que hi ha al voltant de les calçotades, ha esdevingut una festa gastronòmica arreu de Catalunya. De fet, va ser a mitjan segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l'Alt Camp, particularment gràcies la divulgació feta per la colla artística i humorística l'Olla.
 
D'aquesta llegenda, que estaria situada a mitjans del segle XIX, no hi ha cap prova que sigui verídica. Per això l'origen dels calçots segueix sent un misteri.

dilluns, 20 de gener del 2020

És temps de calçots, i ens agrada!

És temps de calçots, i ens agrada!

Les calçotades són una de les tradicions d'hivern més arrelades a Catalunya

Quan el fred és ben viu, és temps de calçots a Catalunya. I és que, un any més, i ara que ja ha passat Sant Antoni, és el moment de les tradicionals calçotades arreu del territori. Tot i que ja des de principis de gener, o fins i tot abans, hi ha qui gaudeix d'aquesta tradició gastronòmica, el període de les calçotades s'estén des de Sant Antoni i fins a finals d'abril. Una època d'àpats a casa, al camp, o als restaurants de Catalunya, que aplega famílies i amics al voltant d'un foc i una taula per degustar aquest producte tan nostre.
Els calçots són propis de l'hivern. FOTO: C.Caballé Els calçots són propis de l'hivern. FOTO: C.Caballé

Què són els calçots?

Els calçots són un tipus de cebes tendres i allargades que es poden cultivar a les zones on no hi ha massa gelades. El nom del calçot s'atribueix a la manera com es planta, mig colgat a la terra. Una tècnica que es coneix com "calçar", i que permet que el brot sigui blanc i tendre.

Els calçots són populars els de l'Alt Camp, especialment a Valls, tot i que actualment es conreen arreu de Catalunya.
A l'hora de coure'ls, la calçotada consisteix a enfilar els calçots amb un filferro i coure'ls en una brasa feta de llenya i trossos de cep de vinya. Tot seguit, es mengen amb la tradicional salsa romesco, i s'acompanyen d'una rostida de carn, i botifarra amb seques.
Els calçots es couen amb foc de llenya i s'acompanyen de salsa romesco. FOTO: C.Caballé Els calçots es couen amb foc de llenya i s'acompanyen de salsa romesco. FOTO: C.Caballé
 
.

La tradició

La tradició de fer calçotades començà a Valls, a les primeres dècades del segle XX. Els vallencs aprofitaven l'època de poda de la vinya per fer àpats amb calçots a la masia. El costum familiar inicialment es va estendre als restaurants de la zona atraient turisme a la zona. Actualment, la tradició s'ha estès arreu del territori, i ha esdevingut una festa familiar o d'amics.
Les calçotades varien en funció del clima, però s'acostumen a fer a partir de Sant Antoni i abans de Sant Jordi. Tres mesos que comencen amb la celebració de la tradicional Festa de la Calçotada de Valls, el darrer cap de setmana de gener.

dijous, 16 de gener del 2020

Prepara el boníssim tortell de Sant Antoni

Prepara el boníssim tortell de Sant Antoni

Són les postres típiques de la diada del patró dels animals

Ara que la setmana dels barbuts, la més freda de l'any, es fa sentir amb força, és hora de posar-se a la cuina per gaudir de les postres típiques d'aquestes dates. I és que com passa en moltes de les festivitats de Catalunya, a banda de dites populars, el dia de Sant Antoni també té unes dolces postres típiques de la jornada: el tortell de Sant Antoni.
T'expliquem com preparar-lo, tenint en compte que la recepta és molt similar a la del Tortell de Reis, amb la diferència que, en aquest cas, no porta fruites confitades per sobre.

INGREDIENTS

Per a la primera massa:
  • 80 g de farina
  • 20 gr de llevat de forner
  • 35 cc de llet
Per la segona massa:
 
  • 250 g de farina
  • 50 g de sucre
  • 50 g de mantega
  • 50 ml de llet
  • 2 ous
  • Un polsim de sal
  • La pell d'una llimona ratllada.
  • 1 culleradeta de nou moscada i una de tarongina.
  • 1 cullerada d'anís sec
Per fer el massapà del farcit:
  • 200 g d'ametlla mòlta
  • 200 g de sucre llustre
  • 1 clara d'ou.
Pel sucre humitejat per cobrir el tortell:
  • Sucre llustre.
  • Unes gotetes d'aigua.

ELABORACIÓ

  • Preparem la primera massa barrejant en un bol la farina, la llet tèbia i el llevat.
  • Treballem la massa fins que estigui elàstica i en fem una bola.
  • Guardem la bola tapada amb un drap en un lloc fosc i sec fins que augmenti de volum.
  • Mentre augmenta de volum, preparem la segona massa barrejant la farina, una mica de sal, la nou moscada, la tarongina i l'anís, els ous i la mantega tova.
  • Quan ho tenim barrejat, anem afegint la llet a poc a poc fins que la pasta es lligui.
  • Afegim la massa mare que hem deixat reposar, i ho treballem tot plegat fins que quedi ben mesclat.
  • Fem de nou una bola i la deixem reposar tapada amb un drap fins que tripliqui el seu volum.
  • Mentrestant, preparem el massapà, barrejant la farina d'ametlla, el sucre llustre i la clara d'ou.
  • Un cop fet el massapà, el reservem i preparem el sucre humitejat, posant unes gotes d'aigua al sucre llustre, i deixem que s'assequi.
  • Passades unes hores, quan la pasta hagi triplicat el seu volum, l'estirem amb un corró, i, alhora, fem un xurro llarg amb el massapà.
  • Posem el massapà a sobre de la pasta i anem embolicant-lo donant-li la forma del tortell.
  • Un cop fet, l'aplanem una mica, i hi fem els talls característics d'aquest tortell perquè, un cop cuit, es vegi el massapà de l'interior.
  • Deixem reposar el tortell a sobre de la safata del forn fins que torni a augmentar de volum, i després el pintem amb rovell d'ou, i posem sucre per sobre.
  • Coure el tortell al forn uns vint minuts a 180 graus.
  • Un cop cuit, hi posem sucre humitejat per sobre.
  • El deixem refredar, i ja està llest per gaudir-lo!

Catalunya, un país tofoner

Catalunya, un país tofoner

L'afectació del canvi climàtic a la producció de la tòfona centrarà el Congrés Internacional del Trufforum d'enguany

La festa de la tòfona i la gastronomia que se celebra per segon any consecutiu a Vic, el Trufforum, busca promoure l’ús responsable de la tòfona tant a nivell domèstic com a les cuines dels xefs. Un dels pilars del certamen que començarà el 24 de gener és el Congrés Internacional de la Tòfona que convoca experts de reconegut prestigi i que com a eix vertebrador, tractarà sobre com afecta el canvi climàtic en la producció de la tòfona. A banda del congrés, el Trufforum també oferirà un mercat on comprar tòfona fresca directa del productor. Com a novetat, destaca un taller infantil de cuina amb el xef Uri Sala, del restaurant El Gravat de Vic. Aquest any l’ambaixador de la tòfona serà el xef Ferran Adrià.
El director del Trufforum, Daniel Oliach, ha explicat que l’objectiu del certamen és popularitzar la tòfona i que la gent la deixi de veure com un producte “car”. Però també arribar a productors i cuiners que la puguin introduir a les seves cuines. El certamen també és un punt de trobada per a experts de la tòfona en un congrés. Enguany, el focus se centrarà al voltant del canvi climàtic i la globalització i les seves afectacions al producte.
Amb tot, Oliach ha destacat que la variabilitat en la producció de la tòfona és deguda al canvi climàtic, però també a una barreja de diferents factors, com la gestió del bosc, per exemple. En aquest sentit, Oliach ha assenyalat que en els darrers dos anys la producció ha passat dels 850 quilos a les més de tres tones. Precisament, com que el producte depèn molt de les condicions meteorològiques, en els darrers anys el cultiu d’aquesta producte està agafant rellevància ja que es busca una certa estabilitat de la producció.
A banda del Market Trufforum, el lloc on trobar productes agroalimentaris trufats artesanals i descobrir experiències i propostes turístiques entorn a la tòfona, el certamen també acollirà l’Aula de la Tòfona, un lloc per tocar, olorar, tastar i aprendre els secrets d’aquest producte tan preuat. A més, els assistents també podran participar en tastos guiats, tallers pràctics i realitzar activitats de caràcter divulgatiu. Durant el cap de setmana de l’any passat, es van vendre uns vint quilos de tòfona.


 
Un caneló amb tòfona, i també llonganissa amb tòfona, alguns dels producte que es podran trobar al Trufforum de Vic | ACN
Michelin amb tòfona
La majoria d’activitats són obertes i gratuïtes pel públic general, com per exemple els tallers de demostració de la cuina de la tòfona. Dissabte es podrà assistir a les demostracions de tres cuiners amb estrella Michelin que explicaran com apliquen la tòfona als seus plats i preparacions. Es tracta de Nandu Jubany, de Can Jubany de Calldetenes; Oriol Rovira, del restaurant Els Casals de Sagàs; i Toni Sala, de la Fonda Sala d’Olost. Diumenge serà el torn de Ricard Martínez, un reconegut xef de postres de l’Espai Sucre.
Ferran Adrià serà l’ambaixador tofonaire com un reconeixement al seu treball i la trajectòria professional entorn a la innovació culinària. El lliurament de la distinció es farà el primer dia del certamen, el divendres 24. Aquella mateixa tarda, Ferran Adrià dirigirà la sessió del trufforum LAB centrada en la creativitat i la innovació, dirigida a professionals del sector.
Una de les activitats més populars és el 2n Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires que es farà diumenge 26 de gener al migdia a la Plaça Major de Vic. Els millors quinze equips del país competiran en directe entre ells per decidir quin és el millor i es farà un reconeixement al sector.
Catalunya com un país tofoner
De la seva banda, el sotsdirector de Boscos del Departament d’Agricultura, Enric Vadell, ha reivindicat Catalunya com un país tofoner i ha explicat que amb l’objectiu de desenvolupar el sector a Catalunya s’ha impulsat un Pla d’Acció que es basa en tres grans branques: la producció, el consum i la governança.
El Trufforum és un esdeveniment de referència promogut per l’European Mycological Institute (EMI) que es va celebrar ara fa dos anys, per primer cop, a Saragossa. La segona edició va ser la primera que acollia Vic i el regidor de Fires i Mercats, Titi Torca, ha asseyalat que la ciutat lluitarà perquè la iniciativa “arreli” i s’hi pugui mantenir.

Cinc fires d’oli d’oliva verge extra per al mes de gener

Amb l’arribada del primer fred, a la majoria d’indrets del país ja es pot fer la collita de l’oliva. I això vol dir que passades les festes de Nadal, molts olis ja són a punt per a consumir. Per això, durant el mes de gener proliferen les fires de l’oli. La majoria van lligades a les principals denominacions d’origen que hi ha a Catalunya, com ara les Garrigues, Siurana, l’Empordà i Terra Alta. A més, l’oferta d’aquestes fires se sol completar amb activitats de tota mena, que van de tastos guiats a visites a les oliveres, passant per maridatges amb vins, col·loquis i concursos.
Tot seguit, us en detallem cinc:
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Festa de l’Oli. Granyena de les Garrigues (les Garrigues). 12 de gener. L’oli de la cooperativa del poble s’obté només d’olives de la varietat arbequina i presenta dues gammes d’oli: el verge extra i el verge extra ecològic.
Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra. Les Borges Blanques (les Garrigues). 17, 18 i 19 de gener. Aquesta és la fira més important que fa la denominació d’origen protegida de les Garrigues i aplega a més de trenta productors. Completa l’oferta amb un ventall molt ampli d’activitats: demostracions de cuina de la mà de reputats xefs, degustacions, concerts…
Fira de l’Oli i l’Olivera. Espolla (Alt Empordà). 18 i 19 de gener. Diuen que els olis de la zona de l’Empordà són els més aromàtics que es fan i aquest poble del nord del país n’és la capital. Per això programa tres dies amb tot d’actes al voltant de l’oli, l’olivera i altres productes de la terra, com ara el vi.
Fira Intercomarcal de l’Oli. Móra la Nova (Ribera d’Ebre). 25 i 26 de gener. La principal característica d’aquesta fira és que aplega les dues denominacions que hi ha a banda i banda del riu Ebre: la de Siurana i la de la Terra Alta. Per això, el pavelló comercial de la localitat s’omple d’almàsseres provinents de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta.
Festa de l’Oli. L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). 25 i 26 de gener. L’oli és el protagonista d’aquesta fira multisectorial, on també es poden trobar tota mena de productes de proximitat. L’acte central és un gran esmorzar comunitari on es degusten les millors varietats de l’oli de la zona, que pertanyen a la prestigiosa DOP Siurana.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Comença la Garoinada de Palafrugell, que difon les propietats gastronòmiques de l’eriçó de mar

garoinada palafrugell
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

diumenge, 12 de gener del 2020

Recepta: amanida de mongetes

Ingredients:
(per a quatre persones)
400 g de mongetes del ganxet cuites
200 g de bonítol
una mica de pebrot vermell i verd
1 ceba tendra
6 tomàquets vermells
4 filets d’anxova
un grapat d’olives verdes
un grapat d’olives negres
sal, pebre, vinagre i oli
Elaboració:
Posem les mongetes cuites en una plata. Hi afegim per sobre tres tomàquets sense pell i tallat a trossets. La ceba també la fem a trossets, com també el pebrot vermell i el bonítol esmicolat. Tanquem el plat tirant-hi per damunt tres tomàquets ratllats. Salpebrem les mongetes i la verdura i les amanim amb una mica de vinagre i un raig d’oli. Guarnim el plat amb les anxoves i les olives de dos colors. Pel voltant, hi afegim uns trossets de pebrot verd.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Els beneficis de la dieta mediterrània, a la que hi ha el vi, depenen de cada persona

Els beneficis de la dieta mediterrània, a la que hi ha el vi, depenen de cada persona

Ho diu un estudi de Hospital del Mar que ho han comprovat servint vi blanc a diverses persones per comprovar-ne el beneficis, però segons el perfil genètic en té uns o uns altres
La dieta mediterrània inclou el vi, però els beneficis depenen del perfil genètic de cadascú

Els beneficis de la dieta mediterrània depenen del perfil genètic de cada persona, segons un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques publicat a la revista 'Free Radical Biology and Medicine'. La recerca ha comprovat com cada individu es beneficiava de forma diferent de la ingesta de la mateixa quantitat d'un antioxidant natural, el tirosol, present, entre d'altres, al vi blanc.

Això obre la porta a una personalització de les quantitats recomanades dels productes que formen part de la dieta mediterrània. En concret, s'ha administrat a un grup de 32 persones amb alt risc de patir una malaltia coronària un antioxidant present en diversos aliments. L'han pres durant tres períodes de quatre setmanes.

En el primer període, durant els àpats havien de beure aigua; en el segon, una cop de vi blanc pobre en fenols, i en el tercer, una copa de vi blanc suplementada amb una càpsula amb una dosi de tirosol, un compost que està present de forma natural a l'oli d'oliva, al vi o a la cervesa. Aquesta substància té una capacitat antioxidant limitada, però en ser ingerida es transforma en l’organisme en hidroxitirosol, amb un potent efecte antioxidant.

En un de cada tres participants no es van observar els efectes beneficiosos esperats, donat que el seu organisme i metabolisme no eren prou eficients en aquest procés i no en treien gairebé profit. Això es deu a la presència de determinades mutacions genètiques que afecten la seva capacitat per convertir el tirosol en hidroxitirosol.

Els resultats del treball porten a plantejar la possibilitat d'adaptar les recomanacions d’ingesta dels aliments de la dieta mediterrània a la capacitat de cada individu d'aprofitar les substàncies positives que aporten.

divendres, 10 de gener del 2020

El tap de suro contribueix a mitigar el canvi climàtic

El tap de suro contribueix a mitigar el canvi climàtic

Des de CORK, recorden que el tap de suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat

El tap de suro ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic

La Iniciativa CORK, agrupació d’associacions i institucions del sector del suro a l'estat espanyol, presenta el punt d’inflexió que suposa la indústria surera en la lluita contra el canvi climàtic. El cicle continu establert entre bosc surer i indústria de suro, aprofitant tots els subproductes generats de la fabricació i reciclatge dels taps de suro, sustenta la transició cap a un canvi de paradigma de negoci orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients definit com a model d’Economia Circular.

L’Economia Circular es mostra com una alternativa al tradicional model lineal de producció i consum, amb el valor afegit de ser capaç de resoldre gran part dels reptes mediambientals presents avui dia, canalitzar noves oportunitats de negoci i impulsar el creixement econòmic. La innovació s’erigeix com l’element fonamental per aconseguir la transició cap a una Economia Circular que mitigui l’impacte mediambiental i els danys irreversibles en el clima i la biodiversitat, i redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Entre les indústries que treballen seguint aquestes pautes de comportament mediambiental, el sector surer ha demostrat la sostenibilitat en tots els seus processos de producció i la seva ferma aposta per la R+D en els últims anys, posicionant al tap de suro com l’opció sostenible indiscutible tant per a cellerers com a consumidors.

Des de CORK, recorden que el tap de suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat. Diverses recerques confirmen que el suro reté més CO2 del que emet (cada tap emet 13,6 g i reté 247,7 g), per la qual cosa els cellers que utilitzen taps de suro per tancar els seus vins i espumosos redueixen el balanç de CO2 de les seves ampolles. I asseguren que els taps artificials, en canvi, tenen un alt impacte ambiental: el tap de plàstic emet a voltant de 130 g, 10 vegades més CO2 que el tap de suro, xifra que es multiplica per 24 en el cas del tap de rosca, aproximadament 330 g.



El suro és un material natural renovable. La seva extracció no causa cap impacte negatiu i no requereix la tala de l’arbre, ja que les sureres tenen la capacitat de regenerar l’escorça de suro que se’ls ha llevat i la seva extracció no causa cap contaminació en ser realitzada per mitjans manuals. Després de ‘la pela’ l’activitat biològica de les sureres augmenta i per tant la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Un bosc surer té la capacitat de fixar 6 tones de CO2 per hectàrea a l’any, d’aquesta manera, els boscos surers del Mediterrani capturen cada any més de 14 milions de tones de CO2.

Entre els beneficis ambientals dels boscos de suredes destaquen la conservació del subsòl vegetal, la retenció d’aigua, la protecció de les maresmes, el control de l’erosió i, per tant, la desertització i la prevenció d’incendis fruit del seu caràcter ignífug. A més, la seva gestió implica la cura del bosc, la reducció de càrrega de combustible i el manteniment dels camins.