dilluns, 27 d’abril del 2020

Cuina de confinament (5): la conservació dels aliments

Aquestes setmanes de confinament han implicat tot un canvi de ritme i d’hàbits per a la vida de la població. Una de les coses que s’ha convertit en un maldecap ha estat anar a comprar menjar. Com que hem de procurar de no trepitjar gaire el carrer, quan sortim voldríem poder resoldre la intendència d’uns quants dies. Això significa que, després de fer cua, hem de no veure’ns-hi bé amb la màscara, manipular amb els guants i mantenir la distància pels passadissos dels mercats, els supermercats o les botigues. De què necessitis, has de comprar-ne allò que trobis i després cal endreçar-ho quan s’arriba a casa.
Ací trobareu alguns consells esquemàtics sobre la conservació, la congelació i descongelació i sobre la manipulació dels aliments.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Degut a la infecció del Covid-19, hem de netejar tots els envasos i embolcalls. Es pot fer amb un drap o baieta mullada amb aigua i una mica de lleixiu o amb els productes desinfectants que es poden comprar.

Aliments frescs i conserves

El fred és un gran mètode de conservació dels aliments perquè provoca la inhibició del creixement microbià i de les reaccions enzimàtiques, que són les que en provoquen la degradació.
La refregiració que ens permet mantenir els aliments frescos uns dies a la nevera en bones condicions. Tot i així, el temps de conservació és finit, només d’uns quants dies depenent del producte.
Pel que fa al Covid-19, el fred no l’elimina, però no resisteix les temperatures de cocció, per tant, tots els aliments cuinats no poden tenir virus. 
Haurem d’anar en compte amb els aliments que mengem crus, com la fruita que haurem de rentar bé amb les mans ensabonades i esbandir-la. Pel que fa a les amanides, cal rentar bé l’enciam amb aigua i algun producte desinfectant que es ven a les farmàcies (Amukina o similars) o bé comprar els enciams que estan dins de bosses que ja venen rentats i en atmosfera modificada per tal que no es malmetin.
Conservació d’aliments frescs
  • La nevera ha d’estar neta, sense taques, ni sucs ni productes destapats o que degotin.
  • La carn que no és envasada s’ha de guardar en una carmanyola de plàstic o vidre ben tapat.
  • El peix fresc comprat a la peixateria s’ha de posar en una carmanyola amb reixeta perquè el suc quedi a la part de sota i no hi estigui en contacte.
  • Cal treure la sorra dels aliments d’origen vegetal abans de posar-los a la nevera i treure’n les fulles o branques que sobrin.
Temperatures de conservació
  • Temperatura de refrigeració de la carn, el peix i el formatge tou: entre 0 °C i 4 °C.
  • Temperatura de refrigeració de la verdura, la fruita, els llegums i el formatge sec: 8 °C (als calaixos).
  • Temperatura de conservació d’aliments congelats: -18 °C.
  • No deixeu menjar preparat calent damunt els taulells. Quan s’hagi refredat, guardeu-lo a la nevera si no s’ha de consumir de seguida.
  • S’ha d’evitar de mantenir els aliments a temperatura ambient, perquè els microorganismes s’hi multipliquen ràpidament.
  • Per congelar aliments cuinats s’han de refredar tan de pressa com es pugui i després s’han de congelar a -18 °C.
Quants dies es pot conservar un aliment a la nevera?
  • La carn picada comprada a la carnisseria sense envasar només un dia.
  • La carn fresca de vedella comprada a la carnisseria es pot guardar quatre dies en una carmanyola amb reixeta perquè els sucs no la toquin.
  • La carn de pollastre, conill o porc es pot guardar uns cinc dies o sis.
  • El peix fresc comprat a la peixateria es pot guardar només dos dies.
  • Si compreu carn o peix envasat al supermercat protegits en atmosfera protectora, mireu la data de caducitat.
  • Ous: vint dies a la nevera.
Conserves
  • Les llaunes i els pots de conserva no han de fer mala olor quan s’obren. Si en fan, s’han de llençar.
  • Si no ens acabem el producte de la conserva, hem de posar la part que en sobri en un pot de vidre o una carmanyola tapada a la nevera. No ho hem de deixar mai a la llauna.

Data de caducitat i de consum preferent

Data de caducitat d’un producte
  • S’utilitza en productes peribles (del punt de vista microbiològic). Ens indica que no s’ha de consumir després perquè no és segur per al consum. Per exemple els lactis i els preparats de peix o de carn.
Data de consum preferent d’un producte
  • Fa referència al temps en què un producte sense obrir manté les propietats. Una vegada superada la data, potser la qualitat pot disminuir, però consumir-lo no implica cap risc. Per exemple: oli, cereals, galetes…
  • Com que les circumstàncies han fet que haguem de passar més temps a casa, per evitar llençar el menjar i que no ens caduqui o es faci malbé, pot ser molt útil fer una llista, abans de sortir, de tot allò que necessitem. Això també ens ajudarà a ser més ràpids a l’hora de fer la tria dels productes i a estar menys estona dins l’establiment. En aquest moment, hem de dedicar més estona a anar a comprar perquè hem de fer cua per entrar (almenys això passa a les ciutats) i hem de conformar-nos en no trobar tot el que necessitem. Tot plegat és un repte per aprendre a cuinar amb el que hi ha disponible i per aprendre a comprar el que es necessita i no haver de llençar res.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

dissabte, 25 d’abril del 2020

Preparem patates farcides de formatge, amb els infants

Preparem patates farcides de formatge, amb els infants

Una recepta per entretenir els infants i que té les patates com a protagonistes

La cuina és un dels espais on més temps estem passant durant el confinament. i és també un bon lloc per trobar maneres d'entretenir els infants, alhora que aprenen senzilles receptes i col·laboren en l'elaboració dels àpats que després gaudiu en família a taula.
Avui us proposem fer patates farcides de formatge. Una recepta senzilla de la qual poden participar els petits de casa.

INGREDIENTS:
  • 1 patata per cada comensal, de mida mitjana, i que siguin totes iguales.
  • Formatge ratllat de diferents gustos.
  • Un polsim de pebre de colors molt.
  • Un polsim de nou moscada.

ELABORACIÓ:

  • Coeu les patates amb pell en abundant aigua fins que estiguin toves.
  • Quan estiguin cuites i fredes, partiu-les per la meitat.
  • Buideu les patates amb una cullera deixant la pell amb uns 3 mm de patata perquè no perdi la forma.
  • Guardeu el que traieu de la patata en un bol.
  • Afegiu formatges ratllats al bol on teniu la patata, i afegiu un polsim de pebre i una mica de nou moscada.
  • Barregeu-ho tot molt bé. També podeu afegir alguns trossets de pernil dolç, o cansalada saltada, o bolets.
  • Ompliu les patates i poseu una mica més de formatge per sobre.
  • Escalfeu les patates al forn, i gratineu-les una mica, i ja tindreu a punt un dinar boníssim!

Fem pollastre amb carxofes per dinar

Fem pollastre amb carxofes per dinar

El mes d'abril és temps de carxofes, i es poden cuinar de múltiples maneres


Seguim aquests dies amb propostes gastronòmiques amb productes de temporada per poder fer a casa i gaudir d'àpats deliciosos mentre duri el confinament. Avui us proposem preparar un boníssim pollastre amb carxofes que us encantarà.

INGREDIENTS:

  • 4 quarts de pollastre.
  • 6 carxofes.
  • 2 cebes.
  • 4 alls.
  • 1 cullerada de farina.
  • 1 branca de canyella.
  • 1 branca de romaní.
  • 2 fulles de llorer.
  • 1 gotet de vi blanc.
  • 1 got de brou de pollastre.
  • Sal i pebre.
  • Picada amb 4 alls, ametlles, avellanes i julivert.

ELABORACIÓ:

  • Talleu el pollastre a trossos i salpebreu-lo.
  • Enrossiu el pollastre per tots els costats en una cassola amb un raig d'oli. Quan estigui daurat, retireu-lo i reserveu-lo.
  • Poseu ara a la cassola la ceba tallada amb juliana. Quan estigui daurada, afegiu el pollastre, els alls sencers, el llorer i la canyella. Coure-ho durant 30 minuts.
  • Afegiu el got de vi blanc i deixeu que s'evapori.
  • Afegiu després el brou de pollastre i abaixeu el foc.
  • Tot seguit, desfeu la cullerada de farina en una mica de brou, i afegiu-ho a la cassola.
  • Tapeu la cassola i deixeu que es vagi coent a foc lent.
  • Quan hagi passat una hora, afegiu la picada i la branca de romaní.
  • Deixeu que cogui mitja hora més.
  • Mentrestant, salteu les carxofes tallades a quarts en una paella amb una mica d'oli.
  • Afegiu-les a la cassola, i deixeu que cogui tot junt uns 5 minuts més.
I ja està a punt per gaudir-lo!


Fetge de xai amb ceba

Fetge de xai amb ceba

Recepta molt fàcil de fer

CATALUNYA CUINA 


 
Una recepta ben fàcil.
 
Aquest era un dels plats que tradicionalment sempre s'havien fet a casa meva.
 
Us he de confessar que no m'agrada el fetge.Jo recordo que el menjava de petit, però va arribar un punt en el que (no sé per què) li vaig agafar fàstic....i el vaig deixar de menjar. Ara no m'agrada ni la olor siquiera. Però com que a la meva dona li encanta, doncs l'he hagut de fer. De vegades et trobes en que has cuinar coses que a tú no t'agraden....com per exemple els cargols.
 
En qualsevol cas, encara que no m'agradi el que estic cuinant....ho faig amb les mateixes ganes i dedicació que amb qualsevol altre plat....al cap i a la fi...cuinar és cuinar, i és el que m'agrada fer.

Ningú és perfecte.
 

 
INGREDIENTS
 
300 g fetge de xai
 
2 cebes grosses tallades a la juliana
 
oli d'oliva
 
pebre negre
 
sal
 
 
ELABORACIÓ


 

D'entrada rentarem bé el fetge de xai, que sempre té restes de sang.
Ho podeu fer amb fetge de porc, però penso que és més bo el de xai.
En una paella amb un bon raig d'oli d'oliva hi posem el fetge prèviament salat i empebrat.
Tallem la ceba en juliana i la incorporem a la paella.
Tota, eh? hi ha força ceba. Hi ha gent que primer fa la ceba, la reserva i desprès fa el fetge, i finalment ho barreja tot. Jo penso que si es fa tot junt el fetge agafa més gust de ceba.
Si voleu, ho podeu tapar una estoneta.
De tant en tant ho reviseu, per comprovar que no es cremi.
 Ho remeneu, que agafi color.
 Ha de tenir aquesta mateixa pinta.
Quan tot plegat sigui gairebé caramel·litzat, ja ho podrem emplatar.
  Si us agrada el fetge és un molt bon plat. Jo es que no puc, perdoneu-me.

 
Us recomano acompanyar aquest plat amb un vi negre (Rioja, Somontano, etc..).
 
Bon profit!

Més notícies de la categoria Carns
🍲 Rep cada dimecres la recepta de la setmana al teu correu electrònic! Gratis! Fes clic aquí

dijous, 23 d’abril del 2020

La rosa de Sant Jordi… a queixalades


Ingredients:
(una cassoleta per persona)
4 cassoletes mitjanes
una terrina de formatge de fines herbes cremós
150 g de salmó fumat tallat primet
4 cogombres en vinagre
Elaboració:
Les cassoletes, que comprem fetes, les posem cinc minuts al forn perquè quedin cruixents. Quan les traiem, les deixem refredar i les omplim del formatge de fines herbes.
Tallem el salmó a tires llargues d’uns dos dits d’amplada. I cada tira l’enrotllem sobre el dit índex i d’aquesta manera anem fent la forma de flor. Col·loquem la flor a sobre el formatge.
Tallem els cogombres per la meitat i els col·loquem de manera que semblin les fulles de la rosa.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

Com hidratar-se millor en aquests dies de confinament

Fresas Unsplash
La hidratació és vital per a molts aspectes de la nostra vida, entre ells el nostre sistema immunològic. Per això és important en aquests dies de confinament mantenir una bona ingesta de líquids bé sigui a base de beure aigua o d'incloure en la dieta aliments que tinguin un contingut elevat d'aquest element. Aquests són alguns dels que més contingut d'aigua tenen i que més ens poden ajudar a augmentar els nivells d'hidratació.

Cogombre

Té un contingut d'aigua del 97%. És una font de potassi i també conté fòsfor, magnesi i una petita quantitat de calci. Encara que no compta amb l'alt contingut de vitamines i minerals d'algunes altres fruites i verdures, sí que conté nutrients especials anomenats cucurbitacines, que segons algunes proves podrien tenir un efecte antidiabètic.

Enciam iceberg

Amb un contingut d'aigua del 96% és un bon aliment per hidratar-se. Encara que no és tan rica en nutrients, és baixa en carbohidrats i sucre, i conté fibra, vitamines A i K, potassi i zinc.

Api

El seu contingut d'aigua és del 95%. És baix en calories, proteïnes i carbohidrats, però una gran quantitat de fibra. També proporciona vitamines A i K, així com àcid fòlic i potassi.

Tomàquets

Tenen un contingut d'aigua del 95%. Són rics en fibra, vitamines C i K, àcid fòlic i potassi. Els tomàquets també contenen licopè, que ajuda a prevenir el dany cel·lular.

Enciam tradicional

Té un contingut menor d'aigua que l'iceberg, concretament del 94%, però és més nutritiva. És una font de vitamines C i K, així com d'àcid fòlic, vitamina A i fibra.

Carbassó

El seu contingut d'aigua és de 93%. Conté manganès, potassi, magnesi, vitamines A, C i K, i fibra. També porta antioxidants com la luteína i la zeaxantina, que poden ajudar a combatre el dany a l'ADN del cos.

Síndria

Un aliment deliciós i amb un contingut d'aigua del 92%. És rica en vitamina C, vitamina A, diverses vitamines B, potassi, zinc, coure i molts altres minerals. A més, té poques calories.

Espinacs

El seu contingut d'aigua és de 91%. Té poques calories però és molt nutritiva, ja que conté magnesi, calci, ferro, potassi, vitamina A, vitamina K, fibra i àcid fòlic.

Maduixes

És una fruita amb un alt contingut en aigua, del 91%. També té en la seva composició alts nivells de de vitamina C, antioxidants que combaten el dany dels radicals lliures. És alta en fibra i baixa en calories.

Kale

Aquesta verdura té un contingut d'aigua del 90%. A més, presenta altes dosis de vitamines A, C i K. També conté calci, fibra, proteïnes i àcids grassos omega 3.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
Comparteix el que t’importa
Subscriu-te a ElNacional.cat

dimecres, 22 d’abril del 2020

Cuina de confinament: Un bon moment per a coure els llegums a casa

Els llegums són un aliment bàsic i molt popular. N’hi ha de menes diverses: cigrons, llentilles, mongetes seques, fesols, pèsols, faves i soia. El cacauet, encara que ens pensem que és una fruita seca, també és de la família de les lleguminoses.
De botigues de llegum cuit, només se’n troben a Catalunya i és una herència de l’època de la revolució industrial perquè les dones catalanes treballaven a la indústria i no tenien temps per a remullar i coure aquest aliment tan complet però que necessitava molta estona. Amb el confinament tenim l’oportunitat de provar de fer-ho a casa!
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.

El llegum sec

El gra sec es pot comprar envasat o a lloure. Tot i que es pot conservar força temps, el gra es pot corcar i, llavors, hi apareixen uns petits insectes.
  • Per evitar que es corqui, el gra sec s’ha de guardar en un lloc fred, sec i amagat de la claror dins de pots hermètics, si pot ser, de vidre.
  • A l’estiu, és recomanable de deixar-lo a la nevera.
  • Un cop bullit, es pot conservar a la nevera dos dies i també es pot congelar.

Composició 

Té un contingut en fibra vegetal molt elevat i això explica que costi una mica més de pair i causi flatulències. Aquesta fibra facilita el trànsit intestinal i hi ha estudis que avalen que si se’n menja habitualment, es rebaixen els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang, es promou la salut càrdio-vascular i es disminueix el risc de tenir alguns càncers, com ara el de còlon i recte.
És un aliment ric en hidrats de carboni que ens aporta energia. Durant la digestió del llegum, l’energia s’allibera lentament i això ens proporciona unes quantes hores de sacietat. A causa de la fibra que conté, l’assimilació encara és més lenta i la glucosa passa gradualment a la sang. Això fa que sigui un aliment apte per a diabètics, que en poden menjar les racions que tinguin prescrites pel dietista o el metge.
És un plat ideal per a dinar, perquè ens permet de continuar fent les tasques que hàgim de fer al llarg del dia. Es recomana d’incloure’ls entre dues i quatre vegades la setmana com a plat calent, com a amanida o com a guarnició.
És un aliment molt ric en proteïnes vegetals i en té més que no pas els cereals (pa, pasta, arròs…). Si es compara amb el pollastre o el peix, en té una quantitat similar o superior. Les proteïnes vegetals i les animals tenen una composició en aminoàcids diferent. Per això es recomana d’ingerir proteïnes de totes dues menes perquè es complementin.
Conté xifres elevades de diversos minerals, com ara el potassi, el magnesi, el calci, el fòsfor, el ferro i el zinc i també és rica en vitamines del grup B (B1, B2, B3 i àcid fòlic).

Racions

Per a una persona jove: 80g – 90g de llegum sec o 220g – 250g de llegum cuit.
Per a un adult: 70 g de llegum sec o 180g – 200g de llegum cuit.
Persones grans: 60 g de llegum sec o 160g – 180g de cuit.

PREPARACIÓ: COM COURE EL LLEGUM SEC A CASA

Hi ha diferències a l’hora de coure les mongetes, els cigrons i les llenties, perquè el temps de remull i de cocció és diferent en cada cas.
En molts receptaris recomanen de remullar i bullir el llegum amb aigua mineral perquè, a segons on, l’aigua té molt calci. Això pot resultar poc pràctic i n’augmenta el cost. Per contrarestar la duresa de l’aigua s’afegeix una cullerada de bicarbonat quan el llegum es posa en remull. Això fa que quedi molt més tendre, sobretot els cigrons i les mongetes. Si vivim en un lloc on l’aigua és molt dura o no té bon gust, podem fer servir aigua mineral embotellada per remullar els llegums i coure’ls.
Quan el llegum sec es posa en remull s’ha de procurar que quedi cobert i que l’aigua el sobrepassi més de tres dits perquè quan s’hidrata el llegum creix i absorbeix el líquid; i no ens convé que en falti.

Les llentilles

Per començar us recomano de triar la varietat de llentilla de Salamanca, que és la que és plana i de color verd clar.
  • Cal que les deixeu en remull la nit abans, entre 6 i 8 hores.
  • Renteu-les amb força aigua i poseu-les amb aigua freda amb una fulla de llorer.
  • Quan arrenqui el bull, hi afegiu la sal i aneu-ne traient l’escuma que faci.
  • Després heu de deixar el foc molt flac, que tot just s’hi noti una petita bombolla, perquè l’aigua mantingui el bull però sense que saltin les llentilles perquè es desfarien.
  • Vigileu que hi hagi quatre dits d’aigua per sobre i recordeu que heu de tenir un cassó amb més aigua calenta a punt, per si cal afegir-n’hi quan s’evapori.
Hi ha una altra varietat, la llentilla pardina, que és més petita, més rodona i de color més fosc, que necessita un altre procés:
  • No cal que la deixeu en remull.
  • L’heu de rentar ben rentada, després poseu-la a l’olla amb aigua freda.
  • Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la sal i afluixeu el foc.
  • Manteniu una ebullició molt suau durant cinc minuts i ja podeu tancar el foc.
  • Deixeu que reposi una estona, però vigileu que no es desfaci.
Sigui de la varietat que sigui, si voleu menjar-vos-les amb un raig d’oli o fer-ne una amanida, només les heu d’escórrer.
Si les voleu fer guisades, cal que prepareu el sofregit amb les verdures que vulgueu i després hi afegiu les llentilles seques i l’aigua freda per tal que es cogui tot junt. A les llentilles estofades, hi queda molt bé afegir-hi una mica de xocolata negra.

Els cigrons

Necessiten més temps de remull i la cocció és més llarga.
  • És imprescindible que estiguin en remull entre 8 i 10 hores amb aigua freda i una cullerada de bicarbonat.
  • Coleu els cigrons i esbandiu-los bé, dues vegades o tres, perquè si no l’aigua amb el bicarbonat faria massa escuma.
  • Poseu-los en una olla amb força aigua, que ha de ser freda.
  • Quan l’aigua bulli, farà una bromera blanca, que s’haurà de treure amb una escumadora, tantes vegades com calgui.
  • Quan deixi de fer la bromera blanca es deixa que continuï bullint amb una fulla de llorer.
  • Cal tenir un cassó amb aigua en un altre foc perquè estigui calenta i es pugui anar afegint a l’olla on es bull el llegum quan calgui.
  • Cal que l’aigua que s’afegeixi sigui sempre calenta per no trencar el bull i assegurar-se que el gra no trenca la cocció i no queda dur.
  • Si es fa amb una olla normal, es deixa mig tapada a foc constant, que no s’aturi el bull però que no es vessi, i es va mirant el gra fins que sigui tou i al punt. Cal temps, més d’una hora.
  • Cap al final de la cocció s’hi afegeix la sal.
  • Si es fa servir una olla de pressió, després d’haver tret l’escuma s’hi afegeix una mica d’aigua calenta i es tanca. Segons el model de l’olla necessitareu de 25 a 35 minuts.
  • Després cal deixar que l’olla es refredi i que la pressió baixi; o bé l’olla es pot refredar a raig d’aixeta damunt la tapa. Quan ja no hi ha pressió es pot obrir.
Si voleu menjar-vos-els amb un raig d’oli o fer-ne una amanida, només els heu d’escórrer. Si els voleu fer estofats, prepareu la base amb el sofregit i la vianda que hi vulgueu afegir (xoriço, botifarra…) i quan ja siguin gairebé cuits, poseu-los a la cassola amb una mica del suc de la cocció i una mica d’aigua i deixeu-ho coure tot junt perquè els cigrons n’agafin el gust.

Les mongetes

N’hi ha de diverses menes, com ara la mongeta seca comuna, la de color vermell o la del ganxet.
La del ganxet és la més cara i la més delicada. Té una pell molt fina i cal coure-la amb més cura perquè es pot desfer.
La mongeta blanca comuna és la que fem servir habitualment, de pell dura i més flatulenta.
  • És imprescindible que estiguin en remull entre 8 i 12 hores, amb aigua freda i una cullerada de bicarbonat.
  • Coleu-les i esbandiu-les bé, dues o tres vegades, perquè si no l’aigua amb el bicarbonat faria massa escuma.
  • Poseu les en una olla amb força aigua, que ha de ser freda.
  • Després del primer bull, cal espantar-les, és a dir, treure l’olla del foc, escórrer-les i tornar-les a posar en aigua freda per tornar-les a bullir.
  • Es deixa que continuïn bullint amb una fulla de llorer a foc flac, amb l’olla mig tapada, que no s’aturi el bull però que no vessi.
  • Cal tenir un cassó amb aigua en un altre foc perquè sigui calenta i es pugui anar afegint a l’olla on es bull el llegum sempre que calgui.
  • Es va mirant el gra fins que sigui tou i al punt. Cal temps, més d’una hora.
  • Cap al final de la cocció s’hi afegeix la sal.
  • Si es fa servir una olla de pressió, després d’haver tret l’escuma s’hi afegeix una mica d’aigua calenta i es tanca. Segons el model de l’olla, necessitareu entre 25 i 35 minuts.
  • Després cal deixar que l’olla es refredi i que la pressió baixi o es pot refredar l’olla a raig d’aixeta damunt la tapa i quan ja no hi ha pressió es pot obrir.
Es poden menjar escorregudes i amanides amb un raig d’oli, es poden fer saltades a la paella amb all i julivert o es poden estofar seguint el mateix mètode que els cigrons: preparar el sofregit i afegir-les-hi quan els falti una mica de cocció amb una mica de brou de cocció i una mica d’aigua. Després es rectifica de sal.

Els pèsols

La temporada del pèsol fresc va del març al maig, de manera que ens enganxa en ple confinament.
Com totes les llavors de les lleguminoses, són dins una tavella de dues valves. Aquestes tavelles acabades de collir guarden a dins les llavors tendres. Amb les mans es poden obrir les tavelles i desgranar-los. Veureu que són menuts, de mida desigual i que no són durs com el llegum sec.
Per coure’l, no cal deixar-lo en remull. Es pot fer estofat amb un sofregit de ceba (i si es vol una mica de pernil del que us agradi, tant el cuit com el curat hi queden bé). S’afegeix el pèsol tendre al sofregit, es mulla amb aigua o brou (de verdures o de pollastre) i es deixa a foc lent amb la cassola tapada fins que s’ha begut el suc. Si ja és cuit s’apaga el foc i si hi falta una mica s’hi afegeix més líquid.
El pèsol congelat és el recurs que tenim per a poder-ne menjar tot l’any. Les verdures congelades conserven les propietats i la frescor. Per cuinar-los cal llençar-los en aigua bullent amb sal sense descongelar-los i bullir-los l’estona que us aconselli l’embolcall, que sol ser d’uns vint minuts. Després es poden fer estofats amb un dit d’aigua de la cocció fins que es redueixi.
És important, a l’hora de comprar la bossa de pèsols congelats, de mirar que siguin solts i desgranats. Si tots els pèsols formen un bloc compacte com una totxana, això vol dir que s’ha trencat la cadena del fred i el producte s’ha descongelat, tot perdent aigua. Quan es torna a sotmetre a baixes temperatures, l’aigua que s’ha perdut també es congela i forma el bloc uniforme.

Les faves

La temporada de les faves fresques també és la primavera. Quan són acabades de collir, les trobem dins les beines i les hem d’obrir amb les mans i desgranar-les per obtenir-ne la llavor tendra.
El procés d’elaboració de les faves tendres és el mateix que el dels pèsols tendres: es couen fent xup-xup amb el sofregit i la vianda que s’hi vulgui posar, a foc lent mirant que no es desfacin.
També és una hortalissa que trobem congelada la resta de l’any i que es cou, sense descongelar, amb aigua bullent, tot seguint les instruccions del temps de cocció de l’embolcall. També cal anar amb compte a l’hora de comprar-la congelada, i triar els paquets on el producte sigui solt i desgranat.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

dimarts, 21 d’abril del 2020

Com fer un pa de pessic casolà fàcil

bizcocho pixabay
Fer un pa de pessic pot semblar complicat i no ho és. Aquí t'oferim una recepta de pa de pessic casolà molt fàcil de fer: un pa de pessic de iogurt.
Aquesta recepta és amb un iogurt de llimona, perquè li dona un toc deliciós, que pots potenciar amb una miqueta de ratlladura de llimona. Si no tens un iogurt de llimona a mà pots utilitzar qualsevol tipus de iogurt. El secret de la recepta és que la mesura a utilitzar és la del gotet del iogurt.

Ingredients

  • 1 iogurt de llimona.
  • Mitja mesurada (amb el gotet de iogurt) d'oli de gira-sol o d'oli d'oliva suau.
  • 2 mesures (amb el gotet de iogurt) de sucre.
  • 3 mesures (amb el gotet de iogurt) de farina.
  • 3 ous.
  • 1 sobret (16g) de llevat en pols o pols d'enfornar.
  • Mantega o margarina per greixar el motllo.

Com fer el pa de pessic de iogurt

  1. Preescalfem el forn a 180º.
  2. Barregem amb ajuda d'una batedora en un bol els tres ous, el sucre, el iogurt i l'oli.
  3. Afegim la farina i el llevat que hem barrejat prèviament.
  4. Una vegada tinguem una massa homogènia, l'abocarem en un motllo desmuntable que prèviament haurem untat de mantega i empolvorat amb farina perquè després resulti fàcil desemmotllar el pa de pessic.
  5. Enfornem durant 25-30 minuts a 180º o fins que comprovem que en punxar amb un ganivet en el centre del pa de pessic la punta surt neteja.
  6. Desemmotllem i deixem refredar.
Aquest pa de pessic ho pots fer servir de base per fer altres pastissos. Podeu fer un pa de pessic de xocolata utilitzant un iogurt normal i substituint una mesura de farina per una de cacau en pols sense sucre.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
Comparteix el que t’importa
Fes-te d’ElNacional.cat

Cuina de confinament (2): Necessitats nutricionals

Cuina de confinament (2): Necessitats nutricionals

Quan encara no sabíem què volia dir viure confinats a casa, per poc esportistes que fóssim, teníem la possibilitat de bellugar-nos, de sortir al carrer, de caminar, d’anar a comprar o de fer diverses gestions a l’exterior: ens bellugàvem, érem actius.
La nutrició sempre va lligada a l’activitat física i mental que realitza l’organisme. L’exercici físic i l’activitat mental consumeixen energia. Quan parlo d’energia em refereixo a les quilocalories que ens aporten els aliments que ingerim i que consumim durant el dia. Podríem dir que hi ha un comptador intern que calcula quanta energia necessitem segons l’activitat que fem.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Fixeu-vos que quan cal estudiar i fer una tasca que requereix molta concentració, després tenim gana encara que haguem estat asseguts. Quan estem angoixats i patim, tenim gana encara que no haguem fet una activitat física. El cervell necessita glucosa per funcionar. El quid de la qüestió és combinar l’activitat física i la mental: també necessitem cremar energia posant en marxa el sistema cardiovascular i muscular, perquè hem d’activar el metabolisme. Aquest és el repte a què ens sotmet el confinament.
El metabolisme 
El funcionament biològic està lligat a les hores de llum: les secrecions de les hormones que regeixen l’activitat metabòlica varien segons els canvis lumínics.
Al matí, després de llevar-se, hi ha una sèrie d’hormones en funcionament que estimulen la ingesta d’hidrats de carboni i, per tant, la glucosa es metabolitza millor que en uns altres moments del dia. A la nit el buidament de l’estómac i el trànsit intestinal són més lents, i la glucosa es metabolitza pitjor perquè la insulina no és tan efectiva quan no hi ha llum.
L’organisme de l’ésser humà té un sistema de supervivència pensat per a poder resistir l’escassetat, ja que durant l’evolució mai no li han sobrat aliments, més aviat li n’han faltat. És per això que el metabolisme ha après a emmagatzemar l’energia amb un sistema molt eficient: empaquetant els hidrats de carboni i els greixos de la dieta en forma de greix corporal, que servirà de reserva per a quan no hi hagi prou menjar. És a dir, estem programats per a guardar i estalviar energia perquè el nostre organisme percep la pèrdua de pes com un perill. Per això costa d’aprimar-se i no costa gens d’engreixar-se.
Si es té el costum de no esmorzar quan fins al cap de moltes hores no es fa el dinar, l’organisme decidirà de guardar energia, ja que haurà après que allò habitual és passar-se moltes hores en dejú. Per això, sovint qui no esmorza o qui fa tan sols dos àpats al dia no perd pes, si no que en guanya.
Si ens saltem algun àpat, quan fem el següent tenim més gana i, per tant, mengem més quantitat: el nostre organisme busca la manera de compensar la manca d’energia que ha aguantat durant tantes hores. A més, una ingesta abundant causa problemes per a aprofitar tota l’energia que arriba de cop, i el metabolisme ha de fer un esforç excessiu per a processar tots els nutrients. Si la gana endarrerida ens fa menjar més i després no fem cap activitat, guardarem l’excés de quilocalories ingerides en forma de greix.
Els àpats principals
En condicions normals, el més recomanable és seguir el cicle natural de l’organisme: tres àpats principals que són l’esmorzar, el dinar i el sopar.
Tenint en compte el funcionament del metabolisme, s’aconsella de fer un esmorzar i dinar complets, on no faltin aliments rics en hidrats de carboni, que també podem anomenar amb els nom de glúcids, i fer un sopar suau que no aporti gaires glúcids ni greixos.
Quan es fa vida activa, si es dina tard, es recomana de fer un petit esmorzar a mig matí i, si es sopa tard, un petit berenar a mitja tarda. Mentre estiguem confinats, l’àpat de mig matí no cal fer-lo i podem aprofitar per dinar més d’hora. Quant al berenar, potser caldrà mantenir-lo per les criatures, però els grans podem optar per sopar abans, ja que no estem sotmesos als horaris laborals o de les extraescolars.
L’alimentació saludable
Consisteix en combinar cada dia tots els grups d’aliments. Hi ha set grups d’aliments que es distingeixen per la composició i per la funció alimentària:
  • Els farinacis (pa, arròs, pasta, patates, llegums): aporten hidrats de carboni.
  • Les verdures i les hortalisses: aporten vitamines, minerals i fibra.
  • Les fruites: aporten vitamines, minerals, fibra i fructosa.
  • Els lactis: són molt rics en calci.
  • Les carns, els peixos i els ous: aporten proteïnes animals.
  • Els greixos: aporten àcids grassos.
  • Els sucres: són un plaer, però no són imprescindibles. Només aporten quilocalories.

Rotació setmanal de proteïna animal 
Si hem d’incloure una ració de proteïna per a dinar i una per a sopar, durant la setmana hem de pensar catorze opcions.
  • De carn blanca (pollastre, conill, gall dindi, llom): de tres a quatre vegades cada setmana.
  • De carn vermella: un o dos cops el mes.
  • De peix blanc (lluç, rap, llenguado, maire, llobarro…): dues vegades la setmana.
  • De marisc: una vegada cada setmana.
  • De peix blau (sardina, verat, salmó, tonyina…): dues vegades la setmana.
  • D’ous: si no hi ha cap patologia, de quatre a sis cada setmana (es poden consumir dos ous per persona a cada àpat)
  • De llegums (cigrons, llenties, mongetes, fesols, pèsols, faves): de dos a quatre vegades la setmana. Es poden combinar amb cereals (arròs, pasta, quinoa) i amb algun producte animal (pernil, pollastre, botifarra, xoriço…). Serà un plat únic.
  • Lactis: el formatge ratllat es pot afegir en poca quantitat a la pasta. A les amanides es pot posar formatge fresc i fer un plat únic per a sopar.

Rotació setmanal de proteïna vegetal (dieta vegetariana i vegana)
Cada dia hi ha d’haver algun plat vegetal ric en proteïnes a cada àpat:
  • Llegums (cigrons, llenties, mongetes, fesols, pèsols, faves) que es poden combinar amb cereals (arròs, pasta, quinoa)
  • Quinoa, combinada amb més cereals (pasta de blat, d’espelta,) amb arròs o llegums
  • Soja: no acostumem a cuinar-la, però es pot prendre en forma de germinats o de preparats, com hamburgueses vegetals.
  • Fruita seca: cada dia cal afegir-ne a tots els àpats: a la pasta, a l’arròs, a les sopes i cremes de verdures i a les amanides
  • A les dietes vegetarianes, a les amanides es pot posar formatge fresc o sec i fer un plat únic per a sopar, i afegir iogurts per postres o entre àpats cada dia
Fent totes les combinacions d’aquests grups, podeu seguir aquestes pautes:
–El dinar ha de contenir una base d’aliments rics en hidrats de carboni complexes (pasta, arròs, patates, pa…).
–Per dinar i per sopar cal que hi hagi verdures i hortalisses. Es poden menjar soles, d’acompanyament, com salses casolanes… Un plat de verdura pot ser: patata i mongeta tendra, bolets saltats, escalivada, crema de carbassó, amanida, etc.
–Cada dia hi ha d’haver verdura cuinada i crua en forma d’amanida.
–Cal que hi hagi lactis o hortalisses de fulla verda per tal d’assegurar el contingut de calci.
–Cal que a la dieta setmanal hi hagi aliments rics en fibra: cereals integrals, verdures, llegums i fruits secs.
–Cada setmana hi ha d’haver aliments amb proteïna vegetal: dos dies, pasta; dos dies, arròs; dos dies, llegums i, un altre dia, patates. També cal incloure la fruita seca.
–Cada dia s’han de menjar dues peces de fruita.
–Calen, pel cap baix, dues racions de lactis cada dia (llet, iogurts, formatge…).
–S’ha d’intentar de reduir el consum d’aliments rics en colesterol (vísceres, embotits, carns greixoses (bacon, salsitxes industrials, carnis processats…).
–S’ha de cuinar amb oli d’oliva i s’han d’evitar les tècniques que aporten més greix, com els fregits.
–Cada dia hi ha d’haver dues racions de proteïnes animals, una per dinar i una per sopar.
–L’aigua ha de ser la beguda principal.
–Els dies festius es pot fer algun extra.
Per a menjar bé no cal fer plats complicats ni de llarga cocció. Compreu producte de temporada, roteu els plats i canvieu de tècnica culinària (bullits, vapor, brous, planxa, forn, guisats, arrebossats, amanides crues…). Preparar-nos el menjar demana temps i atenció, però menjar-lo, sol o en família, ens aporta molt benestar.
Dolors Borau: ‘Hi haurà un canvi molt gran i cauran molts mites sobre l’alimentació.’
La cuina del confinament (1): La distribució dels apats



VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

dilluns, 20 d’abril del 2020

Canadell: "Amb una Catalunya independent sobreviuríem millor a aquesta crisi"

Joan Canadell Cambra de Comerç - Sergi Alcàzar
La crisi del coronavirus està deixant el teixit empresarial de Catalunya entre l’espasa i la paret i amb molts dubtes sobre com subsistir a aquesta aturada de l’activitat. Per respondre algunes d’aquestes preguntes, avui tenim amb nosaltres al president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, a qui, per videoconferència, li traslladem les qüestions que els socis del Club El Nacional ens han fet arribar.
Durant l'entrevista, Canadell alerta que els sectors més perjudicats per la crisi de la pandèmia seran el comerç, el turisme i la restauració, alhora que explica les ajudes que des de la Cambra de Comerç han començat a posar en marxa pel teixit empresarial, sobretot en matèria d'acompanyament i assessoria. Amb tot, Canadell es mostra optimista i llança un missatge d'ànims a tots els empresaris i empresàries, assegurant que "ens en sortirem". "Els catalans hem passat per moltes crisis i totes les hem sobreviscut. Som gent lluitadora i creativa; hem de recuperar l'esperit català".
Finalment, el president de la Cambra es mostra convençut que una Catalunya independent sabria surfejar millor la crisi -"sinó, fixem-nos amb els estats petits com Dinamarca"- i llança una pregunta per reflexionar als espectadors: "Demano a tots els empresaris que reflexionin si no creuen que amb un estat independent no estaríem molt millor?". Podeu veure l'entrevista completa fent click al vídeo:
Aquesta entrevista es fa en el marc de l'Àgora ElNacional, un espai en què, en temps de confinament, entrevistem personalitats interessants que poden respondre les preguntes dels lectors.
En temps d’incerteses, treballem per oferir-te respostes. ElNacional.cat és un diari que no té preu perquè volem compartir amb tothom el nostre projecte: explicar què passa a Catalunya des del punt de vista dels catalans, amb un periodisme valent, directe i compromès. Ara, però, en aquest moment delicat, la teva ajuda és més necessària que mai per a fer-ho. Pel preu d’un cafè a la setmana, pots sumar-t’hi tu també i contribuir a tirar endavant la nostra missió informativa, ja que el nostre projecte també és teu.
Comparteix el que t’importa
Fes-te d’ElNacional.cat