diumenge, 30 d’abril del 2017

La cuina de la Neus: Peus de porc gratinats

CulturaGastronomia

La cuina de la Neus: Peus de porc gratinats




Peus de porc gratinats, amb salsa de tomàquet.
Per: Neus Cuscó
29.04.2017  22:00

Ingredients:4 peus de porc cuits (s’han de bullir una hora i mitja amb aigua, sal, una ceba i llorer)
2 alls
julivert
50 g ametlles o avellanes
1 copeta de vi ranci o dolç
40 g de mantega
oli
pa ratllat
sal
pebre negre
salsa de tomàquet
Elaboració:Agafem una plata d’anar al forn, li posem una mica d’oli i els peus de porc partits per la meitat i col·locats amb la pell a sota.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

Fem una picada amb els alls, el julivert, les ametlles o avellanes i la mantega pomada, la sal i el pebre. Amb aquesta pasta untem els peus de porc. Per sobre hi tirem la copa de vi i després el pa ratllat.
Posem els peus de porc al forn, a 200° uns vint minuts. Quan estan gratinats, ja es poden treure.
A l’hora de servir, col·loquem al fons del plat una mica de salsa de tomàquet i a sobre els peus de porc gratinats.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 23 d’abril del 2017

Les 6 màximes per acostar-se al món del vi

Reportatges

Les 6 màximes per acostar-se al món del vi

Recollim algunes frases de personatges del sector que ens ajudaran a perdre la por i a apropar-nos al vi

per Redacció 19/04/2017
Vadevi                                               



El món del vi a vegades fa un cert respecte. La frase “és que jo no hi entenc”  la fem servir moltes vegades perquè sembla que si no tenim uns coneixements tècnics no podem triar bé, ni gaudir, ni tant sols tastar-lo quan el demanem al restaurant. 

A Vadevi.cat hem recollit afirmacions de responsables de cellers, prescriptors de màxim nivell i personatges capdals del món del vi, que ens ajudaran a apropar-nos al vi per gaudir-lo plenament.


1.- “El vi és per beure, no per dissertar-hi”. Pere Obrador, responsable del celler Ànima Negra de Mallorca ho té clar. Diu que està bé parlar del vi que un es pren, només faltaria, però ha de quedar clar que no és el seu objectiu. No s’ha fet per això. S’ha fet per beure i gaudir-lo, i si pot ser en companyia millor.

Pere Obrador, enòleg d'Ànima Negra | M.R.F.


2.- “Per saber quin vi ens agrada només cal, tastar i tastar i comparar”, diu la sommelier Meritxell Falgueras. I és que moltes vegades quan hem trobat un vi que ens agrada tendim a beure sempre el mateix. Falgueras proposa provar de deixar aconsellar-nos per perdre la por a tastar vins nous. Si no ens agraden no passa res, però si no tastem, mai tindrem clar quins tipus de vins ens agraden i quins no.



3.- “El responsable del vi és qui l’ha fet no qui se’l pren”. Luís Gutierrez, tastador de la revista Wine Advocate de Robert Parker assegura que massa vegades com a consumidors ens sentim responsables del vi que ens estem bevent i això encara fa més respecte i encara tenim més por de dir si ens agrada o no. Ell recorda que aquesta no és la nostra responsabilitat. Hem de tastar sense por, perquè aquell vi només ens el bevem, no el fem. No és la nostra responsabilitat.



4.- “El vi semprer és millor acompanyat. És per socialitzar les persones” diu Xavier Garcia, d'Alella vinícola. Garcia sap que un tastador, un sommelier, o un enòleg, beu vi en solitari, per coneìxer aquell producte i per analizar-ho, però la majoria de la poblaciò ni és sommelier ni és enòloga. És per això que Garcia recorda que el vi serveix per socialitzar les persones i que acompanyat, el vi, sempre és millor.


Xavier Garcia Alella Vinícola | M.R.F


5.- “El vi és beure’l no per guardar-lo” El cambrer de vins del Celler de Can Roca, Josep Pitu Roca, ha detectat en el darrers temps que molta gent que li agrada el vi el té guardat. Ell demana però, que el vi es begui. I proposa a més que a l’etiqueta es deixi marcada la data en que s’ha begut i quines persones l’han compartit. Diu que és més interessant que no pas guardar una ampolla a casa per grans ocasions.


Josep Roca | Celler de Can Roca

6.- “Fem vins que arrenquin somriures” diu Anna Espelt, enòloga i propietària del Celler Espelt de l’Empordà. Espelt no té cap mena de dubte que el seu és un producte que dona plaer. Que és cultural, que va bé pels àpats però que també explica territori. Ara bé. Si no arrenca un somriure, potser no està aconseguint el més important.



Per tant, fora por, fora excuses, a beure molt de vi i de diferents tipus. Deixem-nos aconsellar, però no deixem que ens intimidin.
Salut!
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 17 d’abril del 2017

La revista "Time Out" premia la millor vermuteria de Barcelona

La revista "Time Out" premia la millor vermuteria de Barcelona

Dijous 27 d'abril s'anunciarà l'establiment guanyador en el marc de la presentació dels Premis Vinari dels vermuts edició 2017

per Redacció 17/04/2017 
elMón                                               
Time Out col·labora amb els Premis Vinari dels vermuts des de la primera edició | Jordi Play


La revista "Time Out" premia la millor vermuteria de Barcelona. I ho fa, un any més, en el marc de la col·laboració amb els Premis Vinari dels vermuts, apropant aquest certamen al públic final i creant un nou guardó que reforça els objectius del certamen: és a dir, donar a conèixer i reconèixer els diversos vins aromatitzats amb herbes que s'elaboren de punta a punta de Catalunya a través, en aquest cas, dels establiments que en serveixen a diari.

Aquesta setmana han publicat el llistat de les cinc vermuteries finalistes: barres llargues, tauletes de marbre, conserves, tapetes i en tots els casos, s'hi serveix un bon vermut. Dijous 27 d'abril s'anunciarà el guanyador durant la roda de premsa de presentació de la tercera edició del certamen, que tindrà lloc a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona a les 12:30 h del migdia.

El guanyador recollirà el premi durant l'acte de lliurament dels guardonats als Vinari 2017 que se celebrarà a Reus el dijous 11 de maig i on també es desvetllaran quins són els millors vermuts de l'any.

Els finalistes són: 

 

1 Bar La Plata

Bar La Plata

També conegut popularment com Los Pescaditos, pel seu peix blau acabat de pescar ben fregidet. Tenen vermut de la casa Perucchi, dels més antics de Catalunya. Fer el vermut aquí és sentir-se com un rei, dins una tasca d'aquelles que semblen de prinera línia de mar a Càdiz. Només preparen peixet fregit, amanida de tomàquet i un pinxo de botifarra, tot boníssim. La Merche Fructuoso fa quasi 30 anys que porta la cuina del Bar La Plata. Si hi ha algú que tingui autoritat per explicar-vos com fer peixet fregit, és ella.

2 La Vermuteria del Tano


La Vermuteria del Tano París té les seves terrasses cobertes i uns fanals de pel·lícula. Nosaltres tenim cellers amagats com el Tano. Una porta plena d'adhesius, les taules de marbre, el caliquenyo i la noia amb el diari de diumenge sota el braç que s'explica a glops de vermut i mos d'anxoves, banderilles i escopinyes. Quina gana passen a París. –M.V




3 Bodega Salvat

Bodega Salvat

La ciutat és plena de sorpreses i llocs per descobrir, com aquesta cantonada del Sants més profund: la llum que hi toca al migdia ja valdria per si sola una visita a aquest racó del barri, però si a més a més hi ha una de les millors bodegues de la ciutat, la peregrinació és obligada. Amb trofeus antics a les parets i tines de l’any de la Mariacastanya, les anxoves de la Salvat tenen fama merescuda i et faran mantenir viva la set per seguir bevent els xops de cervesa que serveixen sense parar, i si voleu vi a doll, demaneu un priorat que es diu Setze Vàlvules i sabreu el que és bo.
  

4 Bar Bodega Quimet


Bar Bodega QuimetHi ha locals que imprimeixen caràcter al barri i el bar bodega Quimet n'és un. Quan l'amo va jubilar-se, dos germans de La Llagosta van fer-se'n càrrec. Li van donar llustre, però sense que perdés l'essència. On abans anaven els iaios a reomplir l'ampolla de vi, ara hi van joves a prendre una canya, un vinet o una copa de cava. I acompanyen el beure amb embotits i formatges extremenys, anxoves, olives o algun platillo més elaborat. Tot molt casolà i informal. I sí, encara venen vi a granel.


5 Casa Leto

Casa Leto

Situat al barri d'Horta, aquest local alegra les panxes de tots els veïns i les desenes de persones que s'hi acosten cada cap de setmana. Cues per fer-se un lloc a la suculenta barra amb tapes i combinats autèntics i deliciosos. L'alegria dels caps de setmana d'Horta.




 

Publicat per a Cap comentari:

La cuina de la Neus: uns altres ous de Pasqua

Cultura > Gastronomia

La cuina de la Neus: uns altres ous de Pasqua

Ni de xocolata ni a la mimosa


Per: Neus Cuscó
15.04.2017  22:00
Ingredients:
(per a quatre persones)
8 ous
250 g de carn magra
1 ceba mitjana
1 cullerada de farina
1 tòfona (opcional)
sal, pebre, oli
1 got de llet
Per a la beixamel:
250 g de llet
30 g farina
40 g mantega
50 g formatge ratllat
sal i pebre negre
Elaboració:
Bullim els ous amb aigua i una cullerada de sal, durant dotze minuts. Els refredem amb aigua freda i els pelem.
En una paella amb oli, fem sofregir la ceba ratllada. Quan sigui transparent, afegim la carn magra picada, que haurem salpebrat.
Quan la carn sigui feta, ratllem una mica de tòfona per sobre, una cullerada de farina i una mica de llet i ho barregem tot, fins que quedi una pasta lligada i amorosida.
Quan tinguem els ous pelats, els tallem per la meitat, de dalt a baix, els traiem els rovells i els reservem, excepte dos trossos, que els trinxem amb la carn.
Quan la carn és feta, omplim de manera generosa els ous i els col·loquem en una safata per anar al forn.
Fem la beixamel començant per la mantega, la farina, la llet i una mica de sal i pebre. Un cop feta, la tirem per sobre els ous farcits i posem el formatge ratllat per sobre.
Enfornem de cinc a deu minuts.
Un cop hem tret els ous del forn, ratllem per sobre la resta de rovells i podem acabar el plat amb una mica de tòfona també ratllada per sobre els rovells.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 16 d’abril del 2017

Mones de Pasqua: art, il·lusió i tradició

Setmana Santa
Mones de Pasqua de la Pastisseria La Palma de Sabadell | Juanma Peláez

Mones de Pasqua: art, il·lusió i tradició

La creació d'aquests pastissos dona pas a peces d'orfebreria

Els pastissers preveuen vendre unes 700.000 unitats

Per què se'n diu mona de Pasqua?


, Sabadell | 16/04/2017 a les 08:47h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat , Mones de Pasqua, tradició, Pastisseria, Setmana Santa, xocolata, Setmana Santa 2017


Els aparadors de les pastisseries de tot el país llueixen aquests dies com en les grans diades, peces de xocolata, ous gegants i casetes meravelloses que enlluernen petits i grans. Es tracta d'una tradició tan nostrada com ho és fer festa el Dilluns de Pasqua, i que mana que sigui el padrí qui s’encarregui de fer o escollir la Mona per al seu fillol i fillola. Les tendències i els gustos de la canalla fan que els motius que guarneixen aquests fantàstics pastissos canviïn any rere any, però sempre hi ha constants, com ho és el món del futbol i els dibuixos animats.
 

Mones de Pasqua, de la pastisseria Villaró. Foto: Juanma Peláez

Les primeres Mones de xocolata són obra del pastisser Lluís Santapau, de la desapareguda Confiteria Mora de la Diagonal de Barcelona. Cap al 1930, va començar a crear figures simples, com aneguets, ocells i casetes per decorar la típica tortada. A la dècada dels 60, les Mones de xocolata es van popularitzar a tot el país, incorporant personatges més elaborats que deixaven embadalits a grans i petits.
 

Mones de Pasqua, de la pastisseria Villaró. Foto: Juanma Peláez




"Les mones que més venem aquest any són les de crema cremada, es van tallant la massa, banyant-la en sucre i conyac i se li posa la crema, s'afina i després se li afegeix la fruita, amb gelatina", explica Joan Pardo, pastisser de la històrica Pastisseria Villaró, de Castellar del Vallès. La tradició mana afegir-hi no només ametlla en gra, sinó les plomes i els pollets que coronaran la superfície. Més enllà, els padrins decidiran quina figura més afegir-hi.
 

Mones de Pasqua, de la pastisseria Villaró. Foto: Juanma Peláez

Pel que fa a la temàtica, la Patrulla Canina, Star Wars o els personatges del Barça són les estrelles. Sempre hi ha lloc, però, per a la incombustible Frozen, així com els Trolls o Ladybug, els dibuixos animats que piquen fort des de fa uns mesos als televisors catalans. Tot i això, les figures tradicionals, amb dissenys originals, segueixen sent les reines de la taula.
 

Mones de Pasqua, de la pastisseria Villaró. Foto: Juanma Peláez

Amb tot, els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones de Pasqua artesanes aquest any, mentre que només a la demarcació de Barcelona se'n vendran unes 480.000. La majoria de les vendes es concentraran entre aquest cap de setmana, a comarques, i el mateix dilluns, a l'àrea metropolitana.

Mones de Pasqua, de la pastisseria Villaró. Foto: Juanma Peláez

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)


També us pot interessar

Publicat per a Cap comentari:

Què vol dir i d’on prové el costum de la mona de Pasqua?

Cultura > Cultura popular

Què vol dir i d’on prové el costum de la mona de Pasqua?

Expliquem tot el que cal saber sobre l’origen i les variants de la tradició més arrelada de Pasqua


Per: Redacció
16.04.2017  19:02
La mona és una de les tradicions més arrelades de Pasqua, però també la que té uns orígens i un significat més incerts. Existeixen tota mena de teories que es remunten al passat àrab, romà, a l’antiga Grècia i fins i tot a les festes que feien els pastors de diverses cultures per donar la benvinguda a la primavera. Però hi ha un punt on gairebé tots els experts estan d’acord: és un costum d’orígens pagans relacionat amb antics rituals de fertilitat que el cristianisme va assimilar.
Joan Amades explica al Costumari Català que la mona ja és citada amb aquest nom en el segle XV. Però una de les teories més arrelades ens porta més enrere en el temps i sosté que el mot deriva de l’àrab antic ‘mûna’, que vol dir ‘regal’ o ‘provisió de la boca’. Els defensors d’aquesta idea expliquen que seria una manera antiga de tributar l’arrendament de terres en espècies a base coques, ous durs i més productes agrícoles.
També hi ha qui creu que l’origen etimològic de la mona prové del mot llatí ‘munda’, unes paneres que contenien dolços i ous decorats que els romans oferien a la deessa Ceres. Altres van més enllà i expliquen que l’origen de la mona podria remuntar-se a les ‘múníquies’, unes celebracions que es feien a la Grècia antiga dedicades a Artemisa. Aquestes dues teories entronquen a la perfecció amb els rituals de fertilitat precristians perquè en la mitologia grecoromana totes dues deesses se les relaciona amb l’agricultura, les collites i la fertilitat.
La mona pot prendre formes molt diferents. La més tradicional és la massa cristina o de rotlle: un pa de massa de brioix dolç, coronat amb ous durs. A més, la tradició diu que la mona ha de portar tants ous com anys té l’infant que la rep. En ser la recepta més tradicional, fa que prengui noms i formes una mica diferents en diversos indrets del país. En alguns llocs del País Valencià se l’anomena ‘tonya’ i amb l’ou dur que conté es fa una declaració d’amor molt especial: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada.
A Catalunya Nord són molt populars les ‘mounes’, tot i que no en són exactament autòctones i amaguen una història molt especial. Segons que explica l’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la van introduir els pied noir exiliats d’Algèria a la dècada dels seixanta del segle XX. Molts d’aquests pobladors eren d’origen mallorquí, menorquí i valencià i haurien estat aquests qui haurien portat la tradició de la mona a terres algerianes. Després, en exiliar-se arran de la independència d’Algèria, haurien portat de nou la tradició –i el costum d’anar a menjar-la a fora– a Catalunya Nord, on es va establir principalment.
La recepta original de la mona, que data del segle XV, inicialment no portava xocolata perquè encara no havia arribat d’Amèrica. Els experts no es posen d’acord en quan es va incorporar el cacau a la mona –el varem va del segle XVI al XIX– però actualment n’és un dels ingredients principals. Els ous de xocolata molt sovint són la decoració del pastís de la mona, un dolç fet amb capes de pa de pessic que pot portar crema cremada, xocolata, nata o mantega. També pot ser rematat amb fruita confitada, ametlla o decoracions fetes amb pasta de sucre. Però allò que es destaca més del pastís de la mona són les plomes d’oca tenyides de mil colors i els pollets de feltre groc que s’hi enganxen a manera de decoració.
I de l’evolució dels ous de xocolata, en deriven tota mena d’estructures que reprodueixen personatges de dibuixos animats, animals i tot de formes que atrauen l’atenció de la mainada. Alguns dels temes més populars d’enguany són Frozen, Pepa Pigg, la Patrulla Canina, Lady Bag i el Barça. És també en aquest apartat on els pastissers més creatius deixen anar la imaginació per fer peces de xocolata que gairebé semblen obres d’art. Perquè un dels punts més interessants de la tradició de la mona és que és un element viu i en costant evolució, un senyal inequívoc de bona salut.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 14 d’abril del 2017

Bacallà amb panses i ou dur, fet en 40 minuts

Dissabte  18.04.2015  06:00
Autor/s: Assumpció Maresma
Vilaweb

Bacallà amb panses i ou dur, fet en 40 minuts

Un dolç i salat tradicional que es fa de pressa
  • Bacallà amb ou dur i panses.


 
Encara que no sigui Quaresma, ens podem regalar un bon plat de bacallà amb panses i ou dur. L'avi d'una amiga meva sempre protestava perquè no entenia que un plat tan exquisit només s'hagués de menjar una vegada l'any: el Divendres Sant, quan a moltes cases es menjava peix com a penitència --paraula que no tinc pas clar que avui hi hagi gaire gent que sàpiga què vol dir. Ara en podem menjar per plaer. És una recepta molt popular que barreja dolç i salat. Ràpida de fer, té l'inconvenient important que la qualitat de la matèria primera és decisiva i els condiments no dissimularan si no és prou bo. El millor tall del bacallà per a fer aquest plat és el morro; la penca també és bona, però és prima i té més espina.
Ingredients:

—bacallà (compteu els talls que en necessiteu);
—ous (un per cap, però afegiu-n'hi algun de més, que és el que té més èxit);
—panses;
—farina;
—tomàquet ratllat o triturat;
—ceba;
—panses.

Passos a seguir:

1) Posar les panses a remullar. El primer pas és agafar les panses i posar-les a remullar. Les hi deixeu una bona estona (un parell d'hores o més). Les panses, millor que les compreu sense pinyol.

2) Fregir el bacallà. Un cop dessalat (el podem haver comprat així o fer-ho nosaltres), agafem els talls del bacallà ben escorreguts i els enfarinem. Després els fregim per totes dues cares amb oli calent.
3) Sofregit. Aprofitem l'oli del bacallà i fem un sofregit amb ceba i tomàquet. No cal res especial. Feu-lo com us agradi habitualment: amb el tomàquet ratllat o triturat. Millor que en feu en abundància.
4) Bullir els ous. Mentre feu el sofregit, poseu els ous a bullir. Han de quedar durs i sencers. Un cop bullits, els refredeu amb aigua freda per pelar-los més fàcilment.
5) Fregir els ous. Un cop pelats els ous, els partim pel mig, de dalt a baix, i els enfarinem. Després els fregim. Un tomba-tomba. Per girar-los, val més que no feu servir pinces; una forquilla us serà més útil i evitarà que els esberleu. La gràcia és que arribin al plat sencers.
6) Posar-ho tot a la cassola. Un cop tot a punt, ho posarem a la cassola de terra o de ferro. Primer els talls de bacallà fregits, després el sofregit, els ous durs i en acabat les panses. Si veieu que queda poc suc, hi aboqueu una mica d'aigua. Hi ha qui afegeix un got de vi blanc o una bona picada, però no és imprescindible. Sense afegir-hi res es notarà més el gust original del contrast de sabors. D'aquest plat, és molt peculiar l'aroma que fa la barreja de l'ou amb la pansa.

7) Coure. Tot junt, ho deixeu coure poca estona. Deu minuts, quinze. Millor que us fixeu en la consistència del bacallà per decidir quan el traieu del foc. Les vostres observacions no les superarà mai cap recepta. Normalment no s'hi ha de posar sal, però valdrà més que ho tasteu. I si cal, ho rectifiqueu.
A moltes cases, hi afegeixen cigrons.

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 13 d’abril del 2017

Tellerines del Delta del l'Ebre amb vi blanc i herbes de Fran López




la recepta de la meva vida

Tellerines del Delta del l'Ebre amb vi blanc i herbes de Fran López

"Quan tenia vuit anys anava amb la meva família a la platja de l'Arenal, a l'Ampolla, per recollir tellerines que després cuinàvem a casa"                                     

Fran López, xef del restaurant Xerta, explica com fa les tellerines del delta de l'Ebre amb vi blanc i herbes.
Fran López, xef del restaurant Xerta, explica com fa les tellerines del delta de l'Ebre amb vi blanc i herbes.CHRISTIAN MORALES
INGREDIENTS
- 400 g de tellerines del Delta
- 60 g de vi blanc jove
- 3 cullerades soperes d’oli d’oliva perfumat a l’all
- 1 branca de romaní i 2 de farigola
PREPARACIÓ
1.  Deixem les tellerines en aigua, sal i una mica de vinagre durant una hora i mitja. D’aquesta manera es netegen d’impureses per a la posterior preparació. És molt important que l’interior de les tellerines estigui net.

2.  Escalfem una paella o cassola amb tres cullerades d’oli. Una vegada està a 180 graus, hi tirem les tellerines i hi afegim la farigola, el romaní i el vi blanc.

3.  Tapem la cassola durant menys de 30 segons perquè a dins el vapor obri les tellerines i s’evapori l’alcohol. És molt important que la cocció sigui curta perquè si no les tellerines quedaran dures i poc sucoses.

4.  Mentre estigui al foc, remenem la paella o la cassola durant 10-20 segons aproximadament i la mantenim tapada en tot moment.

5.  Retirem la paella o la cassola del foc perquè la calor es reparteixi equitativament per tot l’interior del recipient. El 80% de les tellerines quedaran obertes. Les que segueixin tancades es poden menjar perquè estan poc fetes, però si alguna no s’obre perquè està en mal estat es detecta a simple vista.

FINALITZACIÓ I PRESENTACIÓ
A l’acabar, les servim directament al plat i les mengem sense deixar que es refredin. Tindran un gran gust de mar.
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 12 d’abril del 2017

Setmana Santa Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones, un 2% més que l'any passat Els personatges estrella són els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars i el Barça El preu de cada pastís oscil·la entre 20 i 40 euros, segons la mida Redacció | 12/04/2017 a les 11:43h Afegeix un comentari Especial: Setmana Santa 2017 Arxivat a: Societat, gastronomia, Setmana Santa 2017, Setmana Santa, pastisseria, mona Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès | Juanma Peláez Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones de Pasqua artesanes aquest any, mentre que només a la demarcació de Barcelona se'n vendran unes 480.000. La majoria de les vendes es concentraran entre aquest cap de setmana, a comarques, i el mateix dilluns, a l'àrea metropolitana.  El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, ha explicat que reben la campanya amb optimisme i esperen que la xifra de vendes d'enguany repunti un lleuger 2% gràcies a una tendència de compra que està estabilitzada. Davant els preus més econòmics de mones industrials que es poden trobar a les grans superfícies, Miró ha apel·lat a la responsabilitat del consumidor perquè es decanti per mones de pastisseria. Mentre que les primeres, "per força, estan fetes amb tres o quatre setmanes d'antelació i, per tant, contenen conservants, les de pastisseria s'elaboren un o dos dies abans de la venda per poder garantir la màxima frescor, el seu sabor, s'utilitzen matèries de primera qualitat i són molt més saludables", ha assenyalat el president del gremi. Els personatges estrella d'aquest any seran els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars o el Barça. Tot i això, les vitrines de les pastisseries també s'ompliran de figures d'animals d'autor de tota mena, personatges clàssics de Disney i els tradicionals ous de xocolata de totes les mides. De mitjana, darrere una mona de pastisseria hi ha més de tres hores de feina, entre crear els motllos o tallar els patrons per formar les figures, treballar la xocolata, unir les peces, pintar-les i decorar-les. Miró ha assenyalat que es tracta d'un treball artesanal, amb cacau de qualitat, sense additius, oli de palma, colorants o greixos trans.    Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès. Foto: Juanma Peláez Pel que fa als gustos dels pastissos, com que la Pasqua és bastant tradicional, Elies Miró ha explicat que els sabors que tenen més sortida sempre són els de mantega, mantega i xocolata, gema, gema i fruita i trufa. D'altra banda, les mones dirigides bàsicament als infants són figures elaborades a partir de xocolata blanca i amb llet que per modelar-se a semblança dels dibuixos preferits dels més petits se solen tenyir amb colorants naturals. El president del Gremi de Pastissers ha explicat que el conjunt del sector artesà intenta anar evolucionant cap a un producte més saludable sense tant de sucre ni greix, ja sigui a les figures de xocolata, com també a les mantegues o les melmelades que s'utilitzen per elaborar els pastissos.  Pel que fa als preus, una família de quatre membres es podrà gastar entre 20 i 30 euros per una mona de Pasqua que consta d'un pastís i un ou de xocolata al damunt. Tot i això, aquells que optin per peces d'artesania, "molt més elaborades", es podrien arribar a gastar 100 euros. A les comarques gironines, 150.000 mones El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques gironines afronta aquesta Setmana Santa amb bones perspectives. Confien arribar a les 150.000 mones que es van vendre l'any passat i que van representar un 5% més que l'anterior campanya. El president del Gremi, Josep Costa, ha explicat que alguns ho interpreten com a un signe de recuperació però recorda que en la majoria de negocis les mones continuen essent més petites que abans de la crisi i per tant els ingressos també són inferiors que fa uns anys. Pel que fa als preus, aquests es mantenen igual que fa quatre anys. Oscil·len entre els 20 i 40 euros en funció de la mida.   Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez Des del gremi destaquen la "il·lusió" del pastisser per respondre a les peticions dels clients. "El pastisser treballa a l'obrador des de les tres de la matinada per fer les mones que li han encarregat d'aquell dia; de nata, de crema o de xocolata; com cada any, vol vendre il·lusió i tenir la botiga plena de gent", afegeix el president del gremi. Pel que fa a les tendències, aquest any i com passa cada Setmana Santa, els pollets i els ous tradicionals competiran amb els personatges que surten a la televisió. El president del gremi ha reivindicat un any més la mona artesanal, feta del dia, com a producte de qualitat i com a contraposició del que es ven a les grans superfícies. A les comarques tarragonines, 50.000 mones El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques tarragonines confia que hi haurà enguany un repunt de les vendes de mones, sobretot de les figures de xocolata, i que se superaran les 50.000 mones venudes l'any passat. El vicepresident del gremi, Josep Gonzàlez, ha alertat de la competència deslleial de les figures "d'hipotètica xocolata" o "succedanis de xocolata amb greixos vegetals", que venen les grans superfícies comercials i que ha estat la causa, els últims anys, de la caiguda de les vendes a les pastisseries. Però el sector de les comarques de Tarragona confia plenament en la remuntada aquesta Pasqua ja que aquesta és també la tendència que es nota des de fa un temps durant els caps de setmana i dies festius. "Creiem que és una desviació. La gent ha deixat de gastar en productes de marca blanca i quan es posa alguna cosa a la panxeta vol que sigui cosa bona", ha defensat Gonzàlez.    Mones de la pastisseria Miró de Castellterçol Foto: ACN   Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez Les mones preferides enguany tornen a ser les de crema pastissera i fruites però també remunten les tradicionals de brioix amb ou a la zona del Camp de Tarragona. Entre les figures de xocolata repeteixen les de personatges infantils de moda: els gossos de la Patrulla Canina, els Trolls o els personatges de La Guerra de les Galàxies, amb Darth Vader entre els preferits. Algunes pastisseries fins i tot s'han animat a recuperar les figures fetes amb esferes i ous de xocolata o les figures planes fetes amb plantilla, un petit homenatge als antics pastissers que ha tingut una gran acollida entre la clientela i estan funcionant molt bé. També repeteixen les mones de les quatre colles castelleres de Tarragona i altres colles, com les d'Esparraguera o Granollers, ja han demanat a la pastisseria Conde de Tarragona, que en té la patent, que els en facin una de pròpia. Els preus, de mitjana, estaran entre els 30 o els 35 euros per quilo de mona. A Lleida, unes 180.000 mones, més de la meitat de nata i trufa A Lleida, el president del Gremi de Forners, Manel Llaràs, ha explicat que la campanya d'enguany de mones de pasqua es preveu "excel·lent", en part, perquè "el temps acompanyarà". Calcula que es vendran, com l'any passat, entre 177.000 i 180.000 unitats a la demarcació, una xifra que, destaca, és elevada ja que, si es té en compte el número d'habitants, "la de Lleida és la demarcació on més mones es consumeixen". Llaràs explica aquestes bones xifres, en part, pel turisme, ja que veïns d'altres indrets de Catalunya passen les festes a la demarcació de Lleida, principalment al Pirineu, i compren la mona al seu destí.  Pel que fa al tipus de mona més consumida a les Terres de Lleida, més de la meitat (un 55%) és de nata i trufa i el 40% de fruita. L'altre 5% correspondria a altres varietats com la de mantega, explica. Pel que fa als preus, Llaràs calcula que es mantindran com l'any passat tot i que reconeix que són molt variats perquè oscil·len entre els vint i els trenta euros el quilo. "Una ració de mona, però, surt a uns dos euros", ha afegit.   Elies Miró, de Castellterçol, fent unes mones. Foto: ACN   (Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.) Setmana Santa de sol i platja... però amb alguns xàfecs de tarda Cinc escapades a Catalunya per desconnectar aquesta Setmana Santa ​Barcelona obre 20 patis escolars durant la Setmana Santa El pastisser Escribà reprodueix Ferrari Land en una mona gegant de Pasqua Viu la Setmana Santa des de casa amb la Xarxa de Televisions Locals «La Passió segons Sant Nebridi» obre amb èxit la Setmana Santa a Terrassa

Setmana Santa

Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones, un 2% més que l'any passat

Els personatges estrella són els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars i el Barça

El preu de cada pastís oscil·la entre 20 i 40 euros, segons la mida

| 12/04/2017 a les 11:43h
Especial: Setmana Santa 2017
Arxivat a: Societat , gastronomia, Setmana Santa 2017, Setmana Santa, pastisseria, mona
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès | Juanma Peláez
Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones de Pasqua artesanes aquest any, mentre que només a la demarcació de Barcelona se'n vendran unes 480.000. La majoria de les vendes es concentraran entre aquest cap de setmana, a comarques, i el mateix dilluns, a l'àrea metropolitana.

El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, ha explicat que reben la campanya amb optimisme i esperen que la xifra de vendes d'enguany repunti un lleuger 2% gràcies a una tendència de compra que està estabilitzada.



Davant els preus més econòmics de mones industrials que es poden trobar a les grans superfícies, Miró ha apel·lat a la responsabilitat del consumidor perquè es decanti per mones de pastisseria. Mentre que les primeres, "per força, estan fetes amb tres o quatre setmanes d'antelació i, per tant, contenen conservants, les de pastisseria s'elaboren un o dos dies abans de la venda per poder garantir la màxima frescor, el seu sabor, s'utilitzen matèries de primera qualitat i són molt més saludables", ha assenyalat el president del gremi.

Els personatges estrella d'aquest any seran els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars o el Barça. Tot i això, les vitrines de les pastisseries també s'ompliran de figures d'animals d'autor de tota mena, personatges clàssics de Disney i els tradicionals ous de xocolata de totes les mides.

De mitjana, darrere una mona de pastisseria hi ha més de tres hores de feina, entre crear els motllos o tallar els patrons per formar les figures, treballar la xocolata, unir les peces, pintar-les i decorar-les. Miró ha assenyalat que es tracta d'un treball artesanal, amb cacau de qualitat, sense additius, oli de palma, colorants o greixos trans.
 
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès. Foto: Juanma Peláez

Pel que fa als gustos dels pastissos, com que la Pasqua és bastant tradicional, Elies Miró ha explicat que els sabors que tenen més sortida sempre són els de mantega, mantega i xocolata, gema, gema i fruita i trufa. D'altra banda, les mones dirigides bàsicament als infants són figures elaborades a partir de xocolata blanca i amb llet que per modelar-se a semblança dels dibuixos preferits dels més petits se solen tenyir amb colorants naturals.

El president del Gremi de Pastissers ha explicat que el conjunt del sector artesà intenta anar evolucionant cap a un producte més saludable sense tant de sucre ni greix, ja sigui a les figures de xocolata, com també a les mantegues o les melmelades que s'utilitzen per elaborar els pastissos.

Pel que fa als preus, una família de quatre membres es podrà gastar entre 20 i 30 euros per una mona de Pasqua que consta d'un pastís i un ou de xocolata al damunt. Tot i això, aquells que optin per peces d'artesania, "molt més elaborades", es podrien arribar a gastar 100 euros.

A les comarques gironines, 150.000 mones

El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques gironines afronta aquesta Setmana Santa amb bones perspectives. Confien arribar a les 150.000 mones que es van vendre l'any passat i que van representar un 5% més que l'anterior campanya. El president del Gremi, Josep Costa, ha explicat que alguns ho interpreten com a un signe de recuperació però recorda que en la majoria de negocis les mones continuen essent més petites que abans de la crisi i per tant els ingressos també són inferiors que fa uns anys. Pel que fa als preus, aquests es mantenen igual que fa quatre anys. Oscil·len entre els 20 i 40 euros en funció de la mida.
 
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez

Des del gremi destaquen la "il·lusió" del pastisser per respondre a les peticions dels clients. "El pastisser treballa a l'obrador des de les tres de la matinada per fer les mones que li han encarregat d'aquell dia; de nata, de crema o de xocolata; com cada any, vol vendre il·lusió i tenir la botiga plena de gent", afegeix el president del gremi.

Pel que fa a les tendències, aquest any i com passa cada Setmana Santa, els pollets i els ous tradicionals competiran amb els personatges que surten a la televisió. El president del gremi ha reivindicat un any més la mona artesanal, feta del dia, com a producte de qualitat i com a contraposició del que es ven a les grans superfícies.

A les comarques tarragonines, 50.000 mones

El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques tarragonines confia que hi haurà enguany un repunt de les vendes de mones, sobretot de les figures de xocolata, i que se superaran les 50.000 mones venudes l'any passat. El vicepresident del gremi, Josep Gonzàlez, ha alertat de la competència deslleial de les figures "d'hipotètica xocolata" o "succedanis de xocolata amb greixos vegetals", que venen les grans superfícies comercials i que ha estat la causa, els últims anys, de la caiguda de les vendes a les pastisseries.

Però el sector de les comarques de Tarragona confia plenament en la remuntada aquesta Pasqua ja que aquesta és també la tendència que es nota des de fa un temps durant els caps de setmana i dies festius. "Creiem que és una desviació. La gent ha deixat de gastar en productes de marca blanca i quan es posa alguna cosa a la panxeta vol que sigui cosa bona", ha defensat Gonzàlez.
 
Mones de la pastisseria Miró de Castellterçol Foto: ACN
 
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez

Les mones preferides enguany tornen a ser les de crema pastissera i fruites però també remunten les tradicionals de brioix amb ou a la zona del Camp de Tarragona. Entre les figures de xocolata repeteixen les de personatges infantils de moda: els gossos de la Patrulla Canina, els Trolls o els personatges de La Guerra de les Galàxies, amb Darth Vader entre els preferits. Algunes pastisseries fins i tot s'han animat a recuperar les figures fetes amb esferes i ous de xocolata o les figures planes fetes amb plantilla, un petit homenatge als antics pastissers que ha tingut una gran acollida entre la clientela i estan funcionant molt bé. També repeteixen les mones de les quatre colles castelleres de Tarragona i altres colles, com les d'Esparraguera o Granollers, ja han demanat a la pastisseria Conde de Tarragona, que en té la patent, que els en facin una de pròpia. Els preus, de mitjana, estaran entre els 30 o els 35 euros per quilo de mona.

A Lleida, unes 180.000 mones, més de la meitat de nata i trufa

A Lleida, el president del Gremi de Forners, Manel Llaràs, ha explicat que la campanya d'enguany de mones de pasqua es preveu "excel·lent", en part, perquè "el temps acompanyarà". Calcula que es vendran, com l'any passat, entre 177.000 i 180.000 unitats a la demarcació, una xifra que, destaca, és elevada ja que, si es té en compte el número d'habitants, "la de Lleida és la demarcació on més mones es consumeixen". Llaràs explica aquestes bones xifres, en part, pel turisme, ja que veïns d'altres indrets de Catalunya passen les festes a la demarcació de Lleida, principalment al Pirineu, i compren la mona al seu destí.

Pel que fa al tipus de mona més consumida a les Terres de Lleida, més de la meitat (un 55%) és de nata i trufa i el 40% de fruita. L'altre 5% correspondria a altres varietats com la de mantega, explica.

Pel que fa als preus, Llaràs calcula que es mantindran com l'any passat tot i que reconeix que són molt variats perquè oscil·len entre els vint i els trenta euros el quilo. "Una ració de mona, però, surt a uns dos euros", ha afegit.
 
Elies Miró, de Castellterçol, fent unes mones. Foto: ACN

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)